BONA VIDA

Jaume Fàbrega

28 de març de 2007
3 comentaris

Llengua/CAFÈ, CAFÈ

En català cal demanar  un cafè; això del "sol" és un madrilenyisme. Encara que Zapatero no en sàpiga el preu- al bar de l´Hotel Campus de l´Escola de Turisme i Direcció Hotelera on imaprteixo classes val 1,20 euros!-, un cafè, és un cafè: la cosa, en canvi, canvia a Espanya.Estem a Catalunya?.

Un bon consell: si algun cabrer, quan demaneu "un cafè", us diu "sol" (ja és una sort, que ho sàpiga en català!), contesteu com jo solo fer: "no, sisplau, amb tassa i cullereta". El català no solament es perd per l´espanyolització sintàctica, fonètica i lèxica, sinó pels noms de les coses. D’ això els gramàtics- ni els diccionaris- no en diuen res. Sol és correcte; un cafè sol no.En tot cas ja demanarem un tallat, un cafè amb lletc, etc.

  1. Hola

    jo també tinc un altre consell. Si estic en un bar o restaurant i no estic sol i demano un cafè, quan el cambrer o cambrera  en demana ‘sol (solo?)?’, jo li responc que no, que me’l prendré en companyia, que no aniré pas a un racó solitari a prendre-me’l

  2. Hola

    jo també tinc un altre consell. Si estic en un bar o restaurant i no estic sol i demano un cafè, quan el cambrer o cambrera  en demana ‘sol (solo?)?’, jo li responc que no, que me’l prendré en companyia, que no aniré pas a un racó solitari a prendre-me’l

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!