BONA VIDA

Jaume Fàbrega

26 de març de 2007
0 comentaris

SÓN SEGURS ELS ALIMENTS QUE MENGEM?.LA POR ALS ALIMENTS

Vaques boges, pesta aviar, greixos tans: no passa dia que els mitjans no ens espantin amb alguna nova alarma alimentària.

S’ ha dit, amb raó, que sempre han tingut bec les oques. Com fa la parèmia popular, amb les coses de menjar i beure no s’hi juga.I, no obstant, d’ uns anys ençà, sembla com  si la indústria alimentària estés jugant amb el consumidor. Això d’ una banda i, de l’ altra, hi ha la percepció que l’ administració no sempre juga net: fent els ulls grossos o, al contrari, engegant grans espectacles mediàtics de cara a

la galeria. I si bé és cert que de fraus en el menjar n’ hi ha hagut sempre -, mai com ara tenim la sensació que una simple malvestat d’ aquest tipus agafa proporcions abans desconegudes.

Pel que fa a la producció de productes agropecuaris, hem de partir d’ una base que sovint quantitat va renyit amb qualitat. En síntesi, els defensors d’ una agricultura i una ramaderia intensives, diuen que ara es produeixen aliments més sans que mai i, a més, a l’ abast de tothom. En aquest últim aspecte tenen raó: s’ han aconseguit, per exemple, pollastres produïts en bateria han fet que aquesta carn, si més no a Occident, sigui a l’ abast de tothom, quan antigament era un privilegi dels rics. L’ altra qüestió és que siguin més sans. De fet, malgrat tots juraments que s’ ens fan, ja s’ ha vist que en alguns casos no és així. Naturalment, és possible una "tercera via", que és el que s’ està fent a Alemanya, sense arribar a l’ agricultura o ramaderia exacta que la tradicional (es digui natural, biològica, ecològica, etc., tots elles termes a vegades confusos). Aquí, tímidament, també s`està treballant  en aquesta direcció, des de la iniciativa privada: molts consumidors saben, per exemple, que les pastanagues produïdes per

Pep Riera, amb mètodes tradicionals, són molt millors que les convencionals. El problema, de moment, és d’

informació, de distribució, i, al propi temps, de control de la possible picaresca generada a través de la producció anomenada ecològica, biològica, etc. Mentrestant, ja sabem que el perill zero, en alimentació, no existeix: vaques boges, xai amb llengua blava, pollastre amb pesta aviar, peix amb mercuri, sucres perillosos,greixos trans…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!