BONA VIDA

Jaume Fàbrega

4 de març de 2007
12 comentaris

SETRILL: LA REVOLUCIÓ MARQUINA

LA REVOLUCIÓ DEL DISSENY, O QUAN EL DISSENY SERVEIX D’ ALGUNA COSA

El setrill és  un recipient de terrissa, de vidre , de metall o de plàstic amb ansa a un costat i broc llarg a l’ altre, que serveix per a contenir i abocar oli.
El nom "setrill" (sitrell a les comarques de Girona) és d’ origen àrab- de setl, "recipient per abocar aigua"- i es documenta en català des del segle XIV. Dóna també la paraula “sitra”.
Tot i que la forma de setrill o gerreta per abocar oli pot procedir de l’ Antigüitat, com podem veure en exemplars romans  i d’ altres cultures, la forma que ha arribat fins avui es podria atribuir als àrabs. Abonaria aquesta tesi, d’ una banda, el fet que el setrill tal com el coneixem és pràcticament exclusiu de la Península ibèrica i, molt especialment, dels Països Catalans, ja que és un estri imprescindible no solament per amanir o trempar amanides- la funció més coneguda-,sinò que també que és necessari per a l’ elaboració de l’ allioli o per oliar el pa amb tomàquet.
Un origen àrab
D’ altra banda, veiem com els noms del setrill en altres llengües ibèriques- com el mateix nom català- vénen també  de l’ àrab: tenim el portuguès almotolia i l’ espanyol alcuza. Fins i tot en català medieval hi ha la forma "alcuçaire", aplicat al País Valencià amb població àrab, en temps de la conquista de Jaume I, al fabricant de setrills (de l’ àrab, kuza, setrill).
Pel que fa als materials, en el seu origen el vidre estava reservat a la gent rica, però a partir del segle XIX es va generalitzar aquest material, juntament amb

la llauna. Amb l’ adveniment del plàstic, a la dècada dels 60, es varen arribar a fabricar setrills en aquest material que imitaven la forma antiga, tot constituint un clàssic exemple de disseny inadaptat, proper al kitsch- no pas pel material, sinó pel mimetisme de la forma pensada per a un altre material, ja que copiaven la forma del setrill de vidre-.  
La revolució del disseny
La gran revolució del setrill es produeix l’ any 1961. L’ arquitecte i dissenyador Rafael Marquina dissenya un nou setrill  de vidre – després d’ altres projectes realitzats en plàstic- que obté el Delta d’Or de Disseny  de l’ ADI/FAD de l’ any 1961, el primer any de la seva convocatòria.
Aquesta setrill, en efecte,  comporta una veritable revolució formal en el clàssic model i al mateix temps la seva superació total, en resoldre de forma satisfactòria i lògica un mal funcionament del model tradicional.
Es tracta d’ un replantejament total de la forma a fi d’aconseguir una funció considerablement millorada. El gir funcional, podríem dir, és copernequià. Rafael Marquina hi utilitza la forma més estable, el con, i n’ elimina l’ ansa. Ens planteja, d’ entrada, un veritable canvi formal al servei d’ un nou ús, molt millorat, de l’ estri antic. El cos del setrill adopta, d’ aquesta manera, una forma que recorda els recipients de laboratori (tot i que ell afirma que no era la seva intenció) confegint una estètica que, justament, en aquells moments s’ estava imposant als espais culinaris, que hom volia asèptics, clars i nets.
Adéu al vell setrill
El nou setrill no solament optimitza al màxim la funció de vessar oli, evitant-ne totalment el degoteig (sempre es recupera a través del propi broc mòbil, que se subjecta al coll amb una superfície rugosa a l’ estil del taps de perfumeria) o l´ús del  maleït platet o estalvi, que tant sovint es trenca en enganxar-se a la base del setrill,  sinó que ens proposa un objecte d’ una considerable bellesa formal.
Així doncs, la vella aspiració del disseny industrial, aconseguir objectes alhora útils i, per tant, bells (i no al revés) es realitza d’ una forma tan senzilla com eficaç, sense violències, convertint la nova proposta, des del seu origen, en un clàssic. Un clàssic indefugible que jubila, de cop, la vella i entranyable forma del setrill català, que passa a formar part, de cop, del museu de l’objecte obsolet.
No és estrany que  aquest "setrill Marquina" hagi esdevingut el paradigma del disseny català i, com a tal, sigui present en alguns dels museus d’ Art Contemporani o  de disseny més prestigiosos d’ arreu del món, i que, de forma contundent, ja estigui present a la història de l’ art i del disseny, com es pot veure amb les de més solvència publicades a Catalunya.

  1. El setrill d’en Marquina és genial, ell mateix em digué que és un dels objectes més "copiats". Crec que mereixeria una exposició i no oblidar que és un disseny català "universal"com tu molt bé dius. Magnífic apunt.

  2. to fill chanel replica earrings out about their health.
    Mental Health burberry handbags fake of Miners
    While nutrients and oxygen knock off coach shoes are needed to keep the juicy couture charm bracelet men alive, many are worried burberry watch women about their mental health, holding cartier replica rings up at the prospect of bvlgari bracelets months spent thousands of feet louis vuitton brooch below ground.
    They need leather watch strap to understand what we know replica louis vuitton up here at the surface, coach jewelry sets that it will take many chanel pearl necklace weeks for the

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!