ENS FAN SER ESPANYOLS PER FORÇA, CONTRA TOTA RAÓ
Es pot "encaixar" Catalunya amb Espanya?.Suposar que això és possible és com la quadratura del cercle: sinó és que els Països Catalans deixen de ser-ho. Quan els interessa, representa només l’ Espanya profunda, cavernària (però també "progre", atenció!, la de lectors de “El País”), monolingüe i ètnicament monocultural: l’ Espanya de la "canción española", dels toros i les castanyoles, les "peinetas", de l’ "estanquera" i la "tortilla española". Tot ben espanyol- és a dir, tot ben castellà-. Catalunya , d’entrada, no és Espanya, des del moment que a la llengua de Berceo l’ anomenen -i sense possibililitat de tornada enrera- llengua espanyola (que, per tant, s’ oposa al gallec, al basc i al català que, naturalment, no ho són). Si parlem de cuina catalana (com de cuina basca o gallega), doncs, ho fem per oposició a la cuina espanyola- igual que la cuina escocesa no és anglesa-.D’ això els espanyols – i els gastrònoms catalans espanyolistes, com els que parlen de "la resta d’ Espanya, "Llevant" (Torrado) tradueixen patrons espanyols, etc. etc. n’ haurien de prendre nota, ja que, constantment, -i en forma de "nacionalisme ambiental", que diria J.F. Mira, o de nacionalisme “banal”- practiquen el rendible joc de negar la identitat de Catalunya i la seva cuina, situant-la dins l’ etiqueta de "cuina espanyola". I si això ja no té sentit ara, molt menys que es fa retroprojecció històrica, quan es parla de l’ Espanya romana o medieval (com si ja fos, des de l’ origen del temps, castellana): d’ questa forma, ens espanyolitzen o "aragonitzen" (que és el mateix) el cuiner Mestre Robert ”Ruperto de Nola”). De forma similar, conculquen la racionalitat nacionalitària, situant , per exemple el País Valencià en un hipotètic "Levante".Va caure en aquesta frivolitat l’ admiradíssim i mestre Néstor Lujan (vegeu com el País Valencià és "Levante", juntament amb Múrcia, al llibre Las cocinas regionales de España).No solament els sectors de la Caverna practiquen això, sinó també que ho ha fet l’ estat psocialista i els sectors progres relacionats, per exemple, amb el
diari "EL Pais". L’orteguianisme put a feixisme. Precisament, l’ editorial d’ aquest diari (El Pais -Aguilar), el que és més greu amb col.laboració amb el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentaición ha editat els llibres d’ una sèrie anomenada "Alimentos de España" (amb diners de tots els contribuents, inclosos els catalans) que, de forma paradigmàtica, expressen aquesta manipulació/espanyolització de la història i l’actualitat alimentàries.Al volum sobre els Cereales (escrit per M.
Jesús Gil de Antuñano, crítica de "El País") ja es comença manipulant afirmant que el Libro de Sant Soví (sic) és un document "espanyol" que parla de la pasta (en un moment en què Catalunya no tenia res a veure amb Espanya!).Per no ser menys, al volum dedicat als Embutidos, (escrit per Pablo Amate) al País Valencià se’l situa amb Múrcia fóra nefand situar-lo en el lloc que marca la veritat gastronòmica, als Països Catalans), mentre que els noms, descripció, etc. dels nostres embotits és un desori: "Butifarra perol" (sic) , "Camayot", "Paltruch" o "Poltru","Longaniza", "Torteta" (?).Espanya, gastronòmicament i econòmicament, ens "espanya".
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El problema es que acabarem com aquell “poblet” de Les Galies perquè amb les arrivades masives de americans del sud i africans del nord que han vingut a treure la feina als murcians, andaluzos, extremenys i algún que d’altre castellà, la dissolució de la nostra llengua esta garantida