EL CURIÓS ORIGEN D’ ALGUNS NOMS DE PLATS
Dins la cuina francesa, els plats anomenats a
la Bona Dona (Bonne femme) són uns suculents guisats fets a foc lent de pollastre, conills, etc., sovint acompanyats del que a Mallorca en diuen patató, o sigui patates petites. És, en definitiva, un bon plats de al cuina de les àvies, d’ aquells sempre bons i que els cuiners actuals no saben fer, i que tant agrairíem que no es perdessin. Ben al contrari, la gribiche és un nom que significa també mégere, que vol dir dona dolenta- paraula encara viva en
el francès de Suïssa-. La gribiche és una salsa molt popular a França, coneguda també a Catalunya sota altres noms, que és om una mena de maonesa feta amb rovell d’ ou dur, amb l’ afegit d herbes aromàtiques, tàperes, etc. S’ assembla, per tant, a salses ara envasades comercialment, com la tàrtara, també feta amb rovells d’ ous durs, ceba trinxada i essència d’ anxoves. La gribiche sembla d’ origen normand i se sol servir amb peixos freds i, sobretot, amb cap de vedella, també servit fred. Doncs heus aquí com aquesta preparació – no sabem si tenint o no aquest origen-, va arribar a l´Empordà: a Figueres, era un dels plats típics que els pagesos anaven a menjar , els dijous- dia de mercat, dintre aquests típics esmorzars de forquilla- Cap de vedella amb salsa verda-. Era un plat que encantava Dalí que n’ anava a menjar a
la fonda Ca la teta ,ara el restaurant Duran, situat a prop de la Rambla,, on es conserva l’ indret on el geni menjava i hi feia de les seves-. Igualment, és una salsa amb pedigrí literari: el narrador de A la recerca del temps perdut de Marcel Proust explica que Swann era especialista en aquesta salsa, que li era demanda quan algú volia preparar un gran àpat. No tot han de ser magdalenes, és clar!. O de croisssants, que era el menjava en el primer redactat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És una informació que obre la porta a la curiositat etimològica (hi pensaré) i també la gana. Gràcies. Cordialment.