Hi ha catalans que, a la Catalunya Nord, porten flors a la tomba del poeta espanyol exiliat Antonio Machado, oblidant-se dels catalans (refugiats, que no exiliats) també enterrats a aquesta banda del Pirineu, com Pompeu Fabra.
Però durant els anys de persecució i genocidi contra el poble i la llengua dels Països Catalans, la major part dels intel.lectuals espanyols no solament varen callar, sinó que han expressat, i encara expressen, la seva hostilitat envers la llengua catalans i els nostres drets nacionals.
Sense menystenir i tot respectant la seva aportació en el camp de la creació literària o artística, és indigne, però, que no sigui presentada la veritable naturalesa ideològica i política d’aquests intel.lectuals i que , com a mostra alhora d’ignorància i d’ autoodi, se`ls rigui les gràcies, fins i tot des dels mitjans “nacionals”.
Un dels mites del nacionalisme espanyol d’ esquerres- tan poc diferent, pel seu anticatalanisme, del de dretes-, és Antonio Machado, el qual, diuen, va morir a l’ exili en un poble de “França”, llenguatge que mostra un ranci estatalisme que no accepta que Cotlliure és també Catalunya.
Si aneu a Cotlliure, doncs, pixeu-vos a la toma d’ Antoni Machado: no pas, és clar, damunt el respectable i admirable poeta, sinó damunt del diputat espanyol anticatalà que al 1932 es va oposar agressivament a l’ Estatut de Catalunya i als drets nacionals- al costat d’Unamuno, Ortega y Gasset, “els uns i els altres”- tot declarant que
“En lo referente a Hacienda es un verdadero atraco y en lo tocante a Enseñanza es algo verdaderamente intolerable”.
Jaume Fàbrega
Jo organitzava aquest acte des de l´any 20000 a la UCE de Prada, malgrat la censura del centre,
És una vergonya que encara avui moltes escoles i entitats catalanes vagin a retre-li homenatge oblidant que a pocs km, a Prada de Conflent, hi ha la tomba de Pompeu Fabra, exiliat i la seva llengua i el seu poble sotmesos a genocidi pels que representaven Antonio Machado, siguin de la “roja” o la “azul”.
( “Escompixar” (Girona): mostrar mensypreu per algú o alguna cosa).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ell i qui el va parir!, Ignorava aquesta part del impresentable poeta. Ha caigut d’allò més alt pèl que fa a mi. se’n pot anar a prendre pèl sac!
¡¡*¡¡
parlo del ciutadà i polític, no del poeta, que és escel.lent