BONA VIDA

Jaume Fàbrega

17 de febrer de 2020
0 comentaris

ELS CATALANS A GALÍCIA

LES CONSERVES DE PEIX I EL SEU ORIGEN CATALÀ

A la segona meitat de segle XVIII, mentre alguns gallecs començaven l’èxode a Amèrica, alguns  catalans- i no solament empresaris, sinó simples emigrants econòmics- emigraven a Galícia perseguint la sardina, que aquí ja era més escassa. Hi ha gravats del s. XVIII en què es veuen platges gallegues plenes de pescadors cofats amb la barretina catalana vermella (la portuguesa és de color verd). Els catalans van ensenyar als gallecs la pesca amb els bous- mot que ha quedat a Galícia-, i al principi, segons sembla els tiraven pedres, ja que ho consideraven un invent del diable.

Mentre alguns gallecs, començaven la conquesta d’Amèrica, a Galícia arribava tota una onada de catalans als quals deuen- i ho diuen els mateixos investigadors gallecs- en bona part el desenvolupament de les seves indústries de la mar, especialment les actuals conserveres i algunes de les drassanes més importants. Eren empresaris  catalans com ho mostra el seu cognom: Massó, Curvera, Molins, Sensat, Alfageme, Portantet i sobretot Barreras, en el arbre genealògic entronquen ni més ni menys que set generacions i no menys que 824 descendents.

Els catalans arriben a Galícia, en realitat, en la segona meitat de segle XVIII encara que la seva influència socioeconòmica no es notarà fins a mitjans del segle XIX. Comença en aquesta època la transformació de les antigues fàbriques de salaó en autèntiques indústries conserveres, algunes fetes totalment de nou.

Si seguim la pista de la família Barreres, cal saber que l’estiu passat va arribar a reunir en el seu Pazo de Nigrán a més 200 dels seus membres actuals.El patriarca, Mateu Barreres, es trasllada a Galícia amb altres empresaris catalans com els que hem esmentat ja, mogut per la crisi que origina a Catalunya l’escassetat de sardina a la costa mediterrània, ja que era l’element essencial del seu negoci.

Els actuals descendents d’aquell pioner expliquen que Mateu va crear a la Pobra do Caramiñal, el 1818, una de les primeres fàbriques de salaó i premsat de peix, tècnica catalana per a la seva conservació en salmorra. Posteriorment i en vista de la importància que adquiria Vigo com a port pesquer, els Barreres s’estableixen en aquesta ciutat, en la qual va créixer una excel·lent pesquera especialitzada, base de l’actual port número u d’Europa, el popularment conegut com Berbés.

És en aquest moment, a principis de segle XIX, en què la ciutat s’assenta l’anomenada “aristocràcia de la sardina”, quan Vigo adquireix u gran  relleu econòmic. Els Barreres adquireixen aquí dues fàbriques de salaó i comencen a desenvolupar el negoci dels efectes navals. És en 1853 quan els Barreres creen a Vigo la primera fàbrica de conserves de peix. A l’altre costat de la ria de Vigo Salvador Massó Palau, oriünd de Blanes, com el patriarca dels Barrera, inaugurava a Bueu una de les mes populars fabriques de conserves. En 1865 els Barreres inicien el negoci del transport de peix premsat (arengades).

Encara avui, les conserves Massó de tonyina, sardines- són de les primeres del sector, i en relació qualitat-preu, potser les primeres, i a més etiqueten en català!. Altres marques, com e “El Porrón” mostren els seus orígens catalans, així com l´elaboració, tant a Galícia com al País basc de conserven premium en “salsa catalana”.

Els catalans també van anar al País Basc i a Cantabria  on hi varen exportar el seu art de salar anxoves, la conservera Serrats, de Bermeo, mostra el seu origen. Igualment van anar a Isla Cristina, a Andalusia, que van repoblar- i on varen ensenyar la índustria de les arengades, que es practicava intensivament a l’ Escala. Ara totes les arengades que mengem vénen o d’ Isla Cristina o de Galícia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!