BONA VIDA

Jaume Fàbrega

23 de setembre de 2019
0 comentaris

memòria del pa: pans del món i entrepans

Memòria del pa

Tots tenim e recor d ‘ algun pa de la nostra vida. En el meu cas és ben potent: a casa hi havia un forn públic, i tota la meva infància la vaig viure entre feixines, cendres,  olor de llevat i de pans acabats de sortir del forn. Sobretot a l´hivern, ben calentó, m’ hi passava hores. Memòries dels entrepans, o d’ un simple pa. Com quan, a Xipre,  passant per un poble i demanant un got d’ aigua un vilatà em va servir un meravellós pa amb olives negres, el més bo que he menjat mai del gènere. O a Fes, en un forn situat al soterrani, sense llum elèctrica, on el forner em va oferir un mos de pa acabat d’ eixir del forn com mai l´he menjat…O a Sardenya in immarcescible Pan carasau, o al Carta de músic, subtil com una hòstia. I ja més refinat, el pan carré (pa de motllo sense crosta) que fan a Torí per a elaborar el tramezzino amb embotits locals i alguns acompanyaments vegetals. Altres entrepans de la meva memòria és el de “lechón asado” que fa els cubans a Miami, que per esmorzar em feia llepar els dits. També n´he menjat a Lisboa- sandes de leitâo- i a Itàlia- panino de porchetta. No puc oblidar els entrepans  de pa de pita de Turquia, els d’ Algèria i fins i tot algun de curiós del Vietnam (dic curiós perquè tenia cleinadre fresc, una herba amb  un gust molt peculiar) fet amb baguette (un record  de la imposició colonial colonial dels francesos). És el Bánh dì, farcit amb pollastre o porc, ceba, envinagrats, etc. Un amic meu vietnamita- al qual els comunistes li van matar tota la família- me’l va fer conèixer a París.

Coneixeu la llagosta?. No  es tracta pas del famós sandvitx de llagosta i maonesa  de la costa est dels Estats Units (Maine) que sovint era el meu lunch (dinar lleuger) a Nova York. Un lobster roll entrepà farcit de carn de llagosta bullida- que és de l´única forma que la solen preparar els  nordamericans-.El farciment pot contenir també api o ceba tendra  a trossets o es pot utilitzar drawn butter (mantega clarificada)  en lloc de la maonesa. Jo demanava que no fos mai amb mantega. A  Mallorca la “Llagosta”, al bar can Bosch de Palma, és un llonguet sucat amb tomàquet i pernil-. Va merèixer els elogis de l´escriptor britànic Thomas Graves. Aquest nom de “llagosta” no es refereix al conegut crustaci, sinó a un entrepà de pa amb oli (pa amb tomàquet) que el propietari del bar va popularitzat,  si bé Thomas Graves- fill del famós escriptor autor de “Jo Claudi”- ens ho relaciona amb l’ amo en Pep Verd del cafè Moka Verd de Palma: l’ any 1958, en demanar-li uns amics un pa amb oli (pa sucat amb tomaca) i en tenir només llonguets, el va elaborar amb aquesta mena de panet, partint-lo i torrant-lo abans una mica. I l’ amic  Graves sap de què parla: no debades ha escrit un magnífic llibre sobre  el pa amb tomàquet a Mallorca titulat Volem pa amb oli. Originàriament, la tomàtiga no hi era sucada, sinó afegida a tallades molt primes (cosa que també es fa a Malta).En tastar-ho, algú va exclamar: “això és més bo que una llagosta”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!