BONA VIDA

Jaume Fàbrega

21 d'agost de 2019
0 comentaris

licors del món

ELS LICORS DEL MÓN

Un licor és una beguda hidroalcohòlica aromatitzada obtinguda per maceració, infusió o destil.lació de diverses substàncies vegetals naturals, amb alcohols aromatitzats, extractes aromàtics, essències o aromes, colorants. Solen tenir un contingut alcohòlic superior als 30º centesimals.

El licor pròpiament dit, doncs, s’ oposa a l’ aiguardent o destil.lat, que no pot portar ni sucres, ni essències, ni colorants afegits. Potser la característica més marcada del licors és la seva dolçor (ha de tenir més de 20% de sucre)  i la seva textura, en general més espessa que la del destil.lat. Els licors, a és són literaris , musicals i artístics: Pau Riba va donar aquest títol a un dels seus discos, i sens l’ absenta no s’ entendria la pintura dels temps de Rusiñol.Quan aquesta espessor que esmentàvem s’ obté amb nates, cremes, etc., parlem de cremes: crema de whisky, crema de cafè, crema de plàtan, crema de menta,crema de cacau, licor de crema catalana- que si fos d’ un altre país seria famós a tot el món- i molts d’altres.Es pot distingir també entre licors naturals, obtinguts com un aiguardent i ensucrats i artificials, obtinguts a partir d’ alcohols, aiguardents o holandes ja elaborats i on hi fem macerar plantes, fruites, espècies, flors- serien al ratafia catalana- o bé , un cop filtrat, es torna a destil.lar- gin de Menorca, amb ginebró, anisats, etc.-També es poden fer servir olis essencials i aromes.

El color també és un element important dels licors: del blanquinós dels ansisats al violeta del Parfait Amour, passant pel daurat de l’ Aigua de Danzig (Gadanks) fins al groc intens del de Crema catalana, l’ advocaat o el rompope mexicà, fins al verd o el marró dels licors d’ herbes.

 

D’ acord amb alguns autors, l’ origen dels licors, a Occident, es deuria als catalans Ramon Llull i Arnau de Vilanova, que pels seus amplis coneixements científics i lingüístics tenien accés als textos àrabs. L’ origen religiós i els fins medicinals, fan que encara avui mols licors s’ associen als orde religiosos: Bénedicitine, Chartreuse (cartoixà), licor carmelità, aromes de Montserrat i molts d’ altres de l’ estil, a base d’ herbes i espècies. Cal dir que la llei prohibeix anomenar “estomacal” aquests licors.

 

Segons la característica de cada licor, se serveix a temperatura ambient, refrigerat, amb glaçons, amb aigua, tant en copa o got petit com en got o copa grossa. A més són la base imprescindible per a molts còctels, així com postres, macedònies , coques, tartes i pastissos, incloent els anomenats “borratxos”.

 

Alguns licors famosos 

Abricotine. Licor d’ albercoc.

Advocaat. Licor holandès a base de rovell d’ ou i brandi.

Ahu. Aiguardent suec de patates i herbes aromàtiques.

Aigüa.Nom de diversos licors en occità, francès- eau-, etc: Aiga de nodes, ratafia aranesa de nous.

Aigüebelle. Licor d’ herbes occità.

Alkermes. Mític licor a base de larves de cotxinilla que, malgrat el nom, és de Florència.

Allasch. Licor letó a base de comí,angèlica, anís, ametlles.

Amaretto.Licor italià a base d’ ametlles amargants o pinyols d’ albercoc.’ Hi ha versions casolanes. També es fa a Portugal, amb el nom d’ Amêndoa amarga.

Anesone. Anís italià amb gust de regalèssia.

Anis, anisat, anisette. Licor o aiguardent a base d’ anis.N’ hi ha de dolç, sec, gebrat, etc. El millor el’ “Anís del Mono”, d’ origen català.

Aperitiu Licor cafè. Típic d’ Alcoi

Apricot brandy. Licor a base de brandi i albercoc.

Arak, arrak. Aiguardent o anís del Pròxim Orient a base de palmera, dàtils, cereals, etc. N’ hi ha versions anisades, com l´ouzo. Raki, a Turquia i Creta i als Balcans; rakia a Sèrbia.

Aromes de Montserrat. Licor a base d’ herbes.Són similars les Aromes de la Segarra, Aromes de Rupit, etc.

Athol. Licor escocès de whisky, mel, etc.

Aurum. Licor italià d’ herbes i pela de taronja.

Baeren fang. Licor alemany a base de mel i flors.

Baileys. Crema irlandesa a base de whiskey.

Barack palinka. Licor hongarès d’ albercoc.

Becher`s. Licor txec molt aromàtic.

Bénedictine. Licor francès a base d’ herbes aromàtiques.

Berline luft. Licor alemany de menta. Hi ha altres licors- de gerds, aranyons, etc.- que porten el nom de Berliner.

Bertram’s. Licor de taronja.

Borovicka. Aiguardent eslovac amb ginebrons.

Buza. Aiguardent de dàtils.

Calisay. Licor català a base d’ herbes i espècies. Tot i que ha perdut els favors del públic per la publicitat agressiva d’ altres licors, és millor que molts d’ aquests.Es una fórmula d’ origen conventual, procedent de Bohèmia i que gaudeix d’ una gran fama.

Cassis. Crema a base de groselles o cassís, apte per a còctels com el kir. És propi de la Borgonya.

Centerbe. Licor italià d’ herbes aromàtiques.

Carmelità. Licor valencià a base d’ herbes i espècies.

Cérisette. Licor suís de cireres.

Cherry heering.Licor danès a base de cireres. Dit també, en altres països, cherry brandy.

Cobaina. Licor canari de plàtan.

Cointreau. Famós licor francès de taronja. De la mateix família hi ha el Curaçao- del nom de l’ illa holandesa del mateix nom, a Veneçuela-, el Triple Sec

Crema, cream, crème: nom que designa diversos licors a base de whiskey, fruites com les maduixes, llimes, plàtans, codonys, avellanes, prunes,cassís, menta,  o bé roses, violetes, xocolata. A Catalunya, Crema catalana.

Cuarenta y 3.Licor espanyol d’ herbes amb 43 ingredients.

Cumkuat. Licor de cumkuat.

Damjan. Licor mexicà a base de crisantems.

Danzinger Goldwasser , o aigua daurada de Danzig. Originari de l’ actual  Gdanks polonesa, amb comí, cítrics, espècies i partícules d’ or.

Deveauz. Licor (crema) de brandy i crema de llet.

Dousico. Licor grec anisat.

Drambuie. Licor (crema) escocès de whisky, que data del segle XVIII. Es pot combinar amb el cafè.

Eau de creóle. Licor del Carib francès, a base d’ una fruita tropical (mammi).

Eau de la Barbade. Licor de les Barbados amb herbes aromàtiques.

Edelweiss. Licor italià a base de flors.

Elixir: nom francès, italià- elissire-, etc. que designa licors diversos: elixir de Monbazillac, d’ herbes; elixir d’ Armorique, de Breslau, de Mondorf, etc.

Escubac. Licor francès a base d’ herbes aromàtiques.

Farigoulette. Licor occità similar al Parfait Amour.

Filfar. Licor xipriota a base de taronja agra.

Fior d’ Alpi. Licor italià a base de flors alpines.

Forbidden fruit. Licor nordamericà a base de cítrics i mel.

Fra Angélico. Licor italià a base d’ avellanes.

Friesen. Licor de menta de la Frísia alemanya. Freisengost, licor de menta.

Galleweys. Licor irlandès de whuiskey, mel, herbes, cafè.

Galliano. Licor italià amb herbes i vainilla.

Gentiane. Licor occità de genciana.

Gran Licor Bonet. Licor de plantes aromàtiques català, de la família dels que abans s’ anomenaven “estomacal”,

Grand Marnier. Licor francès a base de conyac i taronja. És similar al Triple Sec.

Guffins. Licor suec de comí.

Guignolet. Licor francès de cireres.

Herbes, herbes seques. Licor balear a base d’ herbes. Al País Valencià, és herbero (i noms similars). N’ hi ha versions monogràfiques. Frígola, licor de cantueso d’ Alacant (tomaní, Lavandula stoechas).

Himbergeist. Licor alemany de gerdons.

Holunderbeerlikoer: licor alemany a base de saüc.

Hubertus. Licor hongarès a base d’ herbes.

Irish cream. Licor irlandès (crema) de whiskey i nata.

Irish Mist. Antic licor irlandès (crema) a base de wshisky i bruc.

Izarra. Licor basco-francès, a base d’ armanyac i herbes.

Jacebinka. Licor bohemi d’ atzeroles.

Jagermeister. Licor alemany a base d’ herbes aromàtiques.

Jezynowka. Licor polonès de mores.

Kalua. Licor de cafè, elaborat originàriament a les illes xilenes de Juan Fernández.

Karpi. Licor finlandès  de mirtils

Keckskemét. Licors d’ albercoc d’ Hongria.

Kirsch. Licor de cireres. No s’ ha de confondre amb l’ aiguardent destil.lat de cireres (Kirschwasser).

Kümmel. En alemany vol dir comí: licor dels països nòrdics i bàltics.

Lagbi. Licor de palma datilera.

La Senancole. Licor francès d’ herbes dels cistercencs.

Licor 43. Licor espanyol a base de brandi,herbes i espècies.

Latte du suocera. Licor italià d’ herbes.

Lou floret. Licor occità a base d’ armanyac, plantes i caramel.

Ma zong ghiem. Licor xinès amb un llangardaix a l´ampolla.

Mai kwai-lo. Licor xinès de roses.

Malibú.Licor a base de rom i coco. Utilitzat en cocteleria.

Mandarine Napoléon. Licor belga a base de brandi i mandarina.

Marrraschino. Licors de cireres. El nom ve d’ una varietat de cirera d’Itàlia i els Balcans (Dalmàcia).

Mastika. Licor anisat grec amb resina de màstec.

Medronhos. Licor portuguès de fruites vermelles (arboç).

Meldoiro. Licor portuguès de mel i fruites.

Mentuccia. Licor italià d’ herbes.

Mesimarja. Licor finlandès a base d’ una baia (Rubus arcticus).

Midori. Licor japonès de meló.

Naliwka. Licor rus a base de fruits vermelles.

Nassau orange. Licor holandès de taronja.

Nocino. Licor italià de nous.

No ka py.Licor xinès d’ herbes.

Noyau.Licor francès a base de pinyols, ametlles amargues. Força difós entres els licors casolans al segle XIX a Catalunya (“noió”).

Nujuki. Licor australià de nous verdes.

Okke. Licor hawaià amb melasses, arròs, arrels, etc.

Oeszi barack.Licor hongarès de préssec.

Ostfriesischer. Licor alemany de ginebrons, comí, flor de llúpol.

Palo.Licor mallorquí amargant, a base de quina. Es fa servir per combinats com el mesclat.

Pa-me-kue.Licor xinès d’ arròs.

Parfait Amour. Licor d’ origen provençal, de color violeta.

Passion fruit. Licor australià de fruita de la passió.

Pastis.Licor anisat de Marsella, que es beu com a aperitiu, amb aigua.

Patxaran. Nom basc que vol dir  aranyó.A base d’anís i infusió d’ aranyons.

Peach brandy. Licor de préssec.

Persicot. Licor francès de pinyols de préssec.

Peppermint. Licor de menta pebrera, més clar que la crema.

Pyrenées. Licor occità a base d’ plantes aromàtiques.

Quinamartini. Licor d’ escorça de quina. Utilitzat en cocteleria.

Quince. Licor de codony.

Rjabinowka. Licor de maduixes dels països bàltics.

Ratafia. Licor català a base d’aiguardent o anís, nous verdes i tota mena d’ herbes, espècies i flors. Licors de fruites o aiguardent amb most i aromes (França).

Rompope. Licor (crema) mexicà d’ origen conventual, a base de vainilla i ou.

Royal mint chocolate. Licor britànic de menta i xocolata.

Ruavieja. Licor gallec d’ aiguardent i herbes.

Sabra. Licor israelià amb taronja i xocolata.Licor de cafè.

Sake. Per la seva graduació, és més aviat una cervesa d’ arròs.Procedent del Japó. També se’n produeix a Catalunya.

Southern Confort. Licor nordamericà a base de bourbon, préssecs, taronges. .

Strega. Licor italià, que vol dir “bruixa”, a base d’ herbes.

Suc de panses. Licor mallorquí a base de panses.

Teetsch. Licor  etíòpic a base de mel i flors.

The King’s liqueur. Licor britànic de gingebre.

Tía Maria. Licor de cafè, procedent de Jamaica.

Trappistine. Licor a base d’armanyac i herbes.

Tsuica. Licor romanès de prunes.

Unicum.Licor hongarès a base d’herbes i arrels.

Van der Hum. Licor sudafricà elaborat amb un cítric local i altres ingredients.

Verveine du Velay.Licor occità de berbena.

Vieille curé. Licor francès de l’abadia de Cénon, a base d’ herbes.

Waldmeisterlikoer. Licor alemany a base d’ aspèrula o herba prima.

Wisniak.Licor eslau de cireres.

Xtabenum. Licor mexicà a base d’anís i mel.

Yvette. Licor-crema francès de violeta.

Yukon. Licor canadenc a base de whisky.

Zoltawoda.Licor polonès amb herbes , espècies i or en pols.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!