DIGESTIUS

ELS DIGESTIUS I ESTOMACALS, LA RATAFIA I L´UNDERBERG

A vegades, al restaurants, ens presenten uns “digestius”. Es tracta de licors que, suposadament, faciliten la digestió. Abans eren anomenats “estomacals” o licors estomacal, però aquesta designació es va prohibir a fi que no és suggerís que eren cap medicina. Però, de fet, l´origen dels licors i destil.lats, a l´Edat Mitjana està lligat a pràctiques medicinal. Si bé l´art dels destil.lat, paradoxalment, els van posar a punt els àrab- Xabir ben Hagín, del s. VIII, és un dels primers autors d’ un llibre de destil.lats, i a Europa,- el primer a escriure`ls serà el català Arnau de Vilanova.  El mateix Ramon Llull parla de la bondat dels aiguardents com a digestius.

Per això hi ha diversos licors que tenen nom o origen- en ordes monàstics: Chartreuse(cartoixa), Bénedictine, Licor de las Palmas (Castelló), Aromes de Montserrat…

La sospita que aquest tipus de licors (parlem de patxaran, brises,oruxos, grappa i similars, destil·lats d’herbes, ratafia, licors de llimona o cafè) ens ajuden a suportar els efectes d’un dinar opípar es basa en el supòsit poder de l’alcohol per estimular la secreció gàstrica i, per tant, afavorir la digestió. Mite o realitat?.El doctor Ramon Estruch, membre del Comitè Directiu del CIBER d’Obesitat i Nutrició de l’Institut de Salut Carlos III  diu que és una “falsa creença”. I afegeix: “Particularment penso que és una activitat no recomanable, ja que després d’un àpat abundant en la qual s’ha abusat de vi o cervesa, la presa de licors i destil·lats són el cop de gràcia”. I afegeix  “m’ha sorprès trobar tan pocs estudis sobre els efectes del consum dels diferents begudes alcohòliques sobre la motilitat i secreció gàstrica que poguessin justificar la seva feina després dels àpats.

Però, ja sabem en un plat hi ha les opinions dels metges esgarriacries i en l´altra el plaer gastronòmic.

En realitat, certes begudes alcohòliques si que estimulen la secreció dels sucs gàstrics, però són només les de graduació baixa o intermèdia., com un vi dolç de postres o un escumós, per exemple si es prenen després de dinar, modifiquen el buidament gàstric, per un efecte directe sobre la musculatura del estómac. Recordem que la graduació dels anomenats” licors digestius “sol estar per sobre dels 25º (arribant en ocasions als 60º), enfront dels 13º o 14º del vi i els 5º de la cervesa més corrent.

Però l’enologia discrepa de la medicina, ja que per als estudiosos de les begudes alcohòliques seus beneficis per a la digestió vénen sent demostrats des del segle V abans de Crist. “Tots els aiguardents i licors anisats tenen propietats gastrointestinals conegudes des Hipòcrates”,  afirmen. Deixant al marge l’alcohol, l’aportació d’herbes garanteix, per als entesos en licors, una plàcida digestió. “En principi, els més digestius són els d’herbes, com el Bénedictine”.Creat en 1510 per monjos benedictins, està elaborat amb més de vint herbes, escorces i arrels que aporten a l’organisme les propietats salutíferes d’aquestes plantes, facilitant la digestió després d’un àpat. Cal afegir-hi els antics “estomacals”, com el Gran Licor Bonet, de Sant Feliu de Guíxols, el Calisay, el Licor 43, etc.

Alguns hi inclouen els anisats. Tot i que el dr. Estruc, diu que el millro digestiu és un brou- cosa que ja practiquen els xinesos-.

De totes maneres, hi ha un licor  que va ser creat expressament per a digerir un àpat abundant.Hubert Underberg, el fundador del licor que porta el seu nom, va llançar aquest producte el 1846. La seva creació ha guanyat medalles i premis a tot el món gràcies a la seva destacada acció digestiva i la seva qualitat-que no gustativa, ja que és molt amarg!-.  El seu procés d’elaboració garanteix una extracció delicada de diverses substàncies i vitamines obtingudes d’una selecció d’herbes aromàtiques de 43 països. Aquests extractes maduren diversos mesos en bótes de roure eslovè. Es presenta en còmodes ampolletes individuals de 2 cl, i  no conté sucre afegit, és apte per a celíacs i més conté antioxidants i vitamina B1. Té una  alta graduació alcohòlica (44% vol.). Podríem dir que és bastant semblant als licors d’herbes del tipus Jägermeister o Mega Jagd.

CAFÈ AMB AMARETTTO

L´amaretto és un licor italià de gust amarg, el nom és un diminutiu d’ amarg (amaro). Combinat amb cafè és una beguda deliciosa i estimulant. I alhora sorprenent.

L´origen d’ aquest licor, segons el seu principal fabricant de Saronno fa referència a questa ciutat llombarda, on l´any 1525  Luini hi va anar a pintar uns frescos, i per a una Madonna la model li va regalar un licor casolà de gust amarg, fet amb drupes de préssec; no obstant, l´amarg es relaciona també amb una mena d’ ametlla amarga,pinyols d’ albercoc, etc.

Ingredients

2 tasses de cafè espresso

8 cullerades d’ amaretto

2 cullerades de gelat de vainilla

4 cullerades de crema de cacau (licor)

Gel

Elaboració

Barregeu tots els ingredients en una coctelera amb gel. Serviu-ho en gots llargs.

Notes

Aquesta deliciosa beguda també es pot fer ne una batedora de got.

Es pot decorar amb un gra de cafè fet de xocolata.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *