GALERES DEL DELTA DE L’ EBRE, L’ EXQUISIDESA SECRETA

LA GALERA

La galera  és un crustaci força lletjot- i relativament poc conegut- però que té un gust excel.lent. Té poca molla, però no hauria de faltar mai en un bon suquet una bona sopa, fins i tot a l´arròs, i a qualsevol plat o salsa de peix on calgui aportar-hi gust. Els pescadors ho saben, i li donen tots aquests usos. A més, quan és ovada- o “rimada”, com es diu al nord de la Costa Brava, aquest ingredient suplementari i exquisit es pot menjar directament o forma part d’ una picada. “Rimada” és una adjectivació de “raïm” (pronunciat també rim), el nom que té a Cadaqués, Llançà etc. les ovades del marisc. Aquests ous els porten les femelles a sobre durant tot l´ estiu; aquestes, com passa amb altres crustacis, com les llagostes, a més, són més gustoses que el mascle. Aquest crustaci, abundant en zones properes a deltes on les aigües són riques en nutrients- Delta del’ Ebre, etc,- és una excel·lent font de proteïnes d’alta qualitat, vitamines i minerals. A diferència d’altres crustacis la galera és baixa en calories i de fàcil digestió.

No hem de negar que la saborosa galera té un aspecte diem que particular: amb dues potes replegables (és a dir, que pot semblar  una mena de cuc armat; precisament s’alimenta de cucs marins, petits peixos, etc.); amb les seves pinces sembla un jugador de boxa; la boca s’ allarga amb unes pinces dotades de garfis i fortes espines (atenció a l´ hora de xuclar-les, doncs!). Per si fos poc, ens enganya: a la cua, que és més ampla que el cap, hi presenta dues grosses taques negres voltades de blanc, com si fossin uns ulls. La resta del cos té un color pàl.lid, groguenc, quasi transparent. Hi ha galeres que poden arribar als 25 cm de llargada, , però el més normal és que faci entre 18 i 20 cm, o una mica menys. Vius als fos sorrencs i fangosos, fins a 250 m de profunditat en clots que ella mateixa excava. Es troba arreu de la Mediterrània- a Itàlia també és força apreciada-, a les costes del nord d’ Àfrica i a l´ Atlàntic, on no en solen fer ni cas. Només cal veure com en diuen els britànics: mantis shrimp, és a dir, “mantis” o pregadéu, com l´ insecte. Els francesos també han pres el nom directament del llatí i en diuen  squille, si bé els occitans, especialment a Provença, també es refereixen a l’ insecte, i així en diuen prega-diu (prega-deu). A Itàlia, entre altres, rep els noms de pannochia i cannochia; a les costes croates és vabic i a Grècia skouliki. En espanyol se sol fer servir el mateix nom català. Hi ha varietats atlàntiques, que es troben a les costes de Xile, Mèxic, els Estats Units, etc. També es troben a Galícia, pe`ro se’ hi solen fer servir com a esquer.

Se li tira en cara a la galera que té poc carn. És cert que en cuinar-les massa temps la seva carn minva, Però les galeres grosses en tenen prou, i si són ovades són fantàstiques.

Les galeres es pesquen al golf de Roses i, sobretot, al Delta de l’ Ebre. Aquí, a partir del gener se celebren les jornades gastronòmiques de la galera en les quals els diversos restaurants de la zona la presenten cuinada de diverses maneres.

Els quatre municipis mariners d’ Alcanar, l’ Ametlla de Mar, l’ Ampolla i Sant Carles de la Ràpita- s’uneixen per oferir exquisits menús gastronòmics als seus restaurants, tenint com a protagonista la galera, producte local i de qualitat típic de la mar de l’Ebre.Del 8 de febrer al 3 de març de 2019 són les dates d’ aquestes Jornades de la Galera de les Terres de l’ Ebre. Els menús, maridats amb vins DO Terra Alta, inclouen, entre altres plats,  carxofa confitada amb ou poché i tempura de galera, fideuada amb galeres i llagostins o rap a la crema de calçots i galeres…

 

GALERES A L’ ESTIL CALERO

Els caleros són els mariners de la cala de l’ Ametlla de Mar, al Baix Ebre. En aquest indret, anomenat la Frau pels pescadors,  hi ha galeres- i d’altre marisc  de la zona,com el llagostí, l’ escamarlà o “garagan”, el llamàntol, la gamba-,. Només la galeria i el cranc, però, és realment assequible. Aquests caleros tenen una gran importància gastronòmica en alguns llocs de la Costa Brava ja que hi varen emigrar i aportar els seus plats.

Ingredients

½ kg de galeres (unes 20)

Oli d’oliva

2 o  grans d’all

julivert

3 tomàquets madurs (si és l’ hivern, de penjar o tomacons)tomàque

30 g d’ ametlles torrades

sal

Elaboració

Poseu una cassola al foc amb un fons d’ oli. Feu-hi rossejar l’all, el tomàquet, les ametlles picades. Afegiu-hi les galeres, saleu-ho, afegiu-hi una mica d’ aigua,i, quan s’ hagi reduït, ja ho podeu servir.

Notes

Els pescadors aprecien especialment les galeres ovades, ja que el seu raïm té un gust exquisit ; es troben a l’ hivern.

És important no coure molt les galeres, ja que la seva carn té tendència a minvar.

Es tracta del típic sofregit a la marinera, només amb tomàquet i all, amb l’ aportació, típica de Tarragona, de la picada d’ ametlles al mateix sofregit.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *