La paraula coca (que algun parlar occità comparteix) ve de cóc -a moltes comarques, coca o pastís, en d’ altres i a Menorca, panet-. Aquest mot, al seu torn, vindria d’ una arrel germànica, el baix alemany koka:la que ha donat el nom anglès de cake (pastís) i paraules similars que trobem en holandès (coek) i alemany (Küchen). Pensem que l’empremta germànica a Catalunya és prou forta, ja que Carlemany parlava fràncic (antecedent del germano-holandès actual) i els mateixos catalans, a l’ Alta Edat Mitjana, varen ser conegut per “francs” per part dels castellans i dels àrabs. D’ altres diuen que el mot vindria del llatí (cocta). Però em sembla més versemblant la primera versió: o un entrecreuament entre les dues.
La coca és parenta d’ altres preparacions més o menys similars de la Mediterrània- com la focaccia (fogassa , a la Catalunya Nord) i la pizza italianes, la fogassa , la pompa , la pide turca,la tourte i fins la quiche franceses etc.-, la torta espanyola, però només als Països Catalans n’ hi ha un repertori tan característic i estès. Torta, en alguerès, és pastís.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!