GAT I PEIX BASTINAL
Un petit tauró comestible, conegut arreu de les costes dels Països Catalans. El seu nom científic és Scyliorhinus canicula ,un nom descriptiu, que significa “nas de gos”. En català també se’ n diu gatet, gató a les Balears i Pitiüse,s o vinagró, gatver o gatvaire.En espanyol és pintarroja, petite roussette en francès i dogfish (peix gos) , rough hound, catfish o smallspotted catshark en anglès, llarg nom que indica la seva grandària, les taques de que està proveïda al seva pell i el seu aspecte felí, característica que també recullen d’altres variants lingüístiques catalanes, com gató, gatet, gat ver o gatvaire (si bé amb aquest nom es pot conèixer una altra espècie).També en basc es diu peix gat, o sigui, katu–arraia, així com italià –gatuccio, etc. i en occità, cata o gata, gatolin o gatolí. A Galícia i Portugal és pataroxa; a Astúries patarroxa o riñon.Aquest tauró viu a la zona costanera. Presenta una coloració entre el gris i el roig, amb un ventre clar i llis; el caracteritza un gran nombre de petites taques. La seva pell és dura i aspra; es ven ja escorxat. La seva àrea d’ extensió és a tota la Mediterrània, la mar Negra i l’ Atlàntic, d’ Àfrica a Anglaterra. Mesura fins a 1 m de llargada, i pot pesar 10 kg.
Recordem que també són esquals, o propers al “peix bastinal” d’ altres peixos que normalment es mengen, i fins són ben apreciats com la mussola (Mustelus mustelus), la moixina (Galeus melastomus),el gatvaire (similar a l’ anterior; S. setellaris), el solraig (Isurus oxyrinchus), el marraix (Lamana nasus), l’àngel (Aquatina squatina),l’ agullat (Squalus vainivellei), el peix martell (Sphyrna zygaena),la vaca tremolosa (Torpedo nobiliana) la milana (Myliobatis aquila) i la resta de rajades. Els més consumits a la Costa Brava però també a les Balears i Pitiüses, són el gat i el gatvaire, la mussola i la moixina. Es menja en forma de suquets, i en salsa, fregit, se’n fan fideus, etc.
El peix de bastina o bastinal (terme ja emprat a l’Edat Mitjana), és el peix selaci, que no té escata, de la família de la rajada i els taurons, i que era designat genèri-
cament amb aquest nom per permetre’n la venda. Semble que caldria esciure peix bestinal o de bestina, ja que a l´Alguer es diu peix de bestí, i en italià bestino.
En algunes comarques (Maresme, Baix Ebre…), bastina és sinònim de rajada (escrita, grisol, clavellada, clavell,rajada vera o punxosa: Raja clavata). A part d’aquesta, s’hi inclouen selacis com el caçó o ca marí, el solraig o el salroig, el gat o gató, la moixina, la mussola, l’escat o àngel. Una cançó tradicions fa “A Tossa en són bastinals,en donen bastina als frares”, que fa referència a un plat que feien amb un peix barat, ja que suposaven que els monjos de Ripoll- que eren els al.ludits- con coneixien molt bé les qualitats del peix.
En general el peix de bastina, sigui a la Costa Brava o al Maresme, no ha tingut molta consideració, tot i que al cuina francesa ha portat a l´excelsitud la Rieu au beurre noir- rajada a la mantega negra-. En tots els casos és un peix que s’ ha de consumir motl fresc, ja que sinó put i pot tenir un gust avinagrat, tal com referència al nom que es dóna al gat a les Pitiüses.
A les Balears aquests peixos són força consumits, i es fregeixen o s’ arrebossen, es fan en suc se’n fan fideus, etc. De totes maneres, el Suqet d’ escrita (o clavellada) era força corrent entre els pescadors de la Costa brava, i els de Llançà feien Gat amb allioli o fregit. Aquest peixos sense escata no són kosher, és a dir que les persones de religió jueva no en poden menjar, potser per això que a Mallorca s’ utilitzin tant, com una reacció a la contra…
FILETS DE GAT ARREBOSSATS
El gat és un petit tauró que viu a la zona costanera. Té un pella dura, que costa de treure, per això els pescadors, si el comercialitzen, el venen ja pelat. També se’n diu gató, a les Balears, i ballestriu (Menorca), gató o vinagró a Eivissa i Formentera, llocs on també és consumit.
Els pescador consideren que el mascle és millor que la femella, tot i ser més amargant, o pica més. La femella “té un tall”, i el mascle “dos ous a baix”, segons expressió d’ un pescador.
A la costa, en canvi, no es menjava la mussola caralló, el tauró que, sota el nom de cazón, és tan consumit a Andalusia.
Aquesta recepta us serveix per tot peix de tall o de rodella que vulgueu arrebossar;hi excel.leixen, particularment el lluç o les molles, i fins i tot algun peix blau, com el verat.
Ingredients
8 filets de gat
farina
2 ous
alls
pa ratllat
sal
Elaboració
En un plat prepareu-hi una picada d’ all i julivert, poseu-ho el pa ratllat i remeneu-ho. Passeu els filets, ja salats, per farina, passeu-los per ou i finalment la barreja el pa ratllat. Fregiu-los i serviu-los tot seguit. Opcionalment, hi podeu acompanyar julivert cru o fregit.
Notes
En aquest cas el peix es pot passar només per farina (gat fregit) o per ou i després farina. Quan el peix era acabat de pescar, se solia fregir sense ni posar-hi farina.
S’hi pot afegir julivert picat.
Els pescadors de la Cala establerts en alguns llocs de la Costa, com Palamós, hi han introduït el Romesco de gatets i altres peixos, una preparació que no era pròpia de la zona. O bé se’n fa un suquet corrent o es guisa amb pèsols.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!