BONA VIDA

Jaume Fàbrega

14 de gener de 2018
0 comentaris

A FRUIR DE LA BONA VIDA, QUE VE CARNAVAL!

LA FESTA DE L’ ARRÒS: SANT FRUITÓS DE BAGES, ALBONS…

Molts pobles del país quan començava el Carnaval organitzaven menjars per als pobres del municipi abans de l’arribada de la Quaresma. A vegades són ranxos, escudelles,  però també arrossades. Una de les més antigues que es documenten és la a Festa de l’Arròs que, a Sant Fruitós de Bages, se celebra des de l’edat mitjana. Actualment, cuiners i cuineres abillats amb vestits tradicionals elaboren una gran paella- encara que antigament era una cassola o caldera- i se serveixen més de 2.500 racions d’aquest producte. La Festa de l’Arròs és la festa més emblemàtica i destacada del municipi de Sant Fruitós de Bages i se celebra el diumenge de Carnestoltes. L’any 1995 va ser declarada Festa d’interès turístic per la Generalitat de Catalunya.

El seu origen està en el fet que, com en altres poblacions catalanes,andorranes, mallorquines i del País Valencià, en els dies previs a la Quaresma s’organitzaven àpats col·lectius per oferir als pobres. Es té constància que ja al segle XIX s’oferia, a Sant Fruitós de Bages, la “Sopa de pobres” a partir dels aliments que es recollien entre els habitants del municipi i les cases de pagès dels voltants. Cosa habitual en el protocol d’ aquests ranxos de Carnaval. En un principi la data de celebració era el dimarts de Carnestoltes, i els espais on es feia l’àpat van anar canviant des de les diferents eres dels camps de fora del nucli urbà, fins a la plaça de l’església, al nucli de la Sagrera.Cap a l’any 1934 la celebració va passar a fer-se al Parc del Bosquet i l’any 1960 es va traslladar la data al diumenge de Carnestoltes, un dia festiu que afavoria la participació dels santfruitosencs. Els canvis socials i econòmics de l’època van comportar una notable disminució dels pobres que hi acudien, i això va incidir en la transformació de la festa en una diada festiva en què s’ofereix un bon àpat a convidats i visitants del municipi. De fet, actualment, aquests àpats de Carnaval ja no són per als necessitats, sinó que hi va el públic en general, tant de la població com d’ arreu. La denominació de la festa es va anar adaptant: “Dia de l’Arròs” o “Arròs de Carnaval”, fins al nom actual “Festa de l’Arròs”. També hi ha una Arrossada carnavalera a Sitges.

Els protagonistes de la festa- i d’ altres àpats similars, a Vidreres,Capmany Verges, Jafre, Arenys de Mar, Tarragona- el Xarró- etc. són la Colla de cuiners i cuineres encarregats de preparar l’arròs i també les parelles de joves que el serveixen.

A Cardós, Pallars, hi ha una Festa de l’ Arròs durant la  Festa Major,al mes d’ agost. A Albons l’ arròs es cuina en unes grans peroles. Es fa, entre altres ingredients, amb  costelló (costella de porc), salsitxes, conill, sèpia i crancs, amb un bon sofregit previ, a base de ceba i tomàquet. S’ hi inclou una picada. Es, per tant, un clàssic arròs a la cassola. En aquest cas, es tracta dels pocs arrossos o ranxos cuinats per dones.

Una altre curiós arròs de Carnaval era la Cassola, que es feia amb peus de porc, etc. coberta amb ous i sucre. Es feia a Valls, i pel que fa a Barcelona, en parla el baró de Malda al. S. XVIII.

Podem definir el ranxo o menja col.lectiva de Carnaval com un àpat ritual en el que intervenen els següents elements: recollida de menjar a càrrec d’ una colla organitzadora, normalment en espècies, però també, en algun cas, en metàl.lic. Cuinat del plat en el dia assenyalat, a l’ aire lliure.Menjada col.lectiva i pública del plat o ranxo preparat, normalment a prop d’ on s’ ha cuinat el plat.

Algunes d’ aquestes festes es varen ser prohibides pel règim franquista, ja que coincidien amb el Carnaval. En molts casos, les comissions de festes varen haver de fer feixugues gestions amb el Govern Civil a fi de reiniciar la tradició.

 

ARRÒS DE CARNAVAL

En el llenguatge col.loquial es deia “un arròs”, “quatre grans d’ arròs” o una “Arrossada”, sobretot quan era a l´aire lliure i per força gent.

Aquest plat sempre s´elabora en una cassola de terrissa i  a la Costa Brava amb una “cassola catalana”, originàriament de ferro colat i ara d’ alumini de fosa recobert amb teflon. Si és per a una bona colla o una arrossada de Carnaval, es fa en peroles o paelles per arròs. Ingredients

100 g de costelló de porc (costella;2 o 3 talls, ben petits, per persona), 100 g de menuts i puntes de pollastre o de conill (carcanada, ales, però també pit, cuixa…) 4 salsitxes (opcional) sépia, o bé calamars (uns 200 g),  8 escamarlans, 1 grapat de musclos (uns 3 per persona),400 g d’arròs (o 4 tasses),1 ceba grossa,1 pebrot (opcional), 3 alls, julivert,2 tomàquets mitjans (o 2 cullerades de doble concentrat de tomàquet), oli, sal, aigua (  1  1/2 l, aproximadament)

Elaboració

Netegeu els musclos per fora i reserveu-los. Netegeu la sépia o els calamars, i feu-ne anells o talls, si s’ escau. Feu a talls menuts les carns o salsitxes. En una cassola, feu-ho sofregir tot i reserveu-ho (la sèpia cal coure-la una mica més).

Poseu una cassola catalana metàl.lica (o de terrissa) al foc amb un cul d’ oli. Sofregiu-hi la ceba tallada ben fina a ganivet i el pebrot (si n’ hi poseu) tallat a petits daus; hi afegiu els alls fets a talls molt fins, i des seguida que siguin rossos, hi afegiu el julivert. Us heu de prendre tot el temps necessari per elaborar aquest sofregit, remenant contínuament la ceba i afegint-hi, si cal, gotes d’ aigua (hi que no n’ hi posa). Quan sigui ben caramel.litzada, d’ un color fosc, però no cremada, hi afegiu i el  tomàquet pelat, sense llavors i picat o, encara millor, un concentrat (jo ho prefereixo). Ho deixeu coure com una confitura: per fer aquest sofregit necessiteu ben bé una mitja hora i “tenir els peus plans”.

Tireu-hi la sèpia, la resta del o marisc i les carns o menuts, tot prèviament sofregit; hi fareu donar uns tombs (hi ha qui hi posa els musclos o el marisc de clova al cap d’un 10 o 15 minuts de cocció). Tireu-hi l’arròs, remenant-ho, a foc alt. Ho mulleu amb  l’ aigua bullent, procurant que no deixi de bullir mantenint el foc roent uns 8 minuts per a , seguidament, anar-lo baixant. Feu-ho coure uns 12 o 15 minuts ben justos (depèn de l’ arròs i de l’ aigua; uns 20 minuts si és arròs bomba). Si cal, hi afegiu una mica de líquid, calent. No us oblideu de la sal i, fins i tot, d’ una picada d’all i julivert, millor tallat a ganivet, que s’ hi posa al final. Deixeu reposar una mica l’ arròs, però mirant que no es covi. Recordeu que continua coent-se a la cassola.

Notes

Podeu substituir la sèpia per sepietes, calamarsets o anelles de calamars, que era l’ ingredient més corrent, o posar-hi meitat i meitat; no obstant, els calamars fan l’ arròs moll, tot i que si és sucós no importa. El conill hi dóna més bon gust que el pollastre: cuixa a talls i, fins i tot, el cap, partit per la meitat. Antigament s’ hi posaven els fetges (emprats,amb all i julivert, també per fer-hi una picada), els pedrers i altres menuts i, fins i tot, budells de gallina.

A Albons es fa amb costelló, conill, salsitxes, sèpia, crancs…Hi solen afegir una picada- la més corrent és d’ all i julivert-.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!