xoriguer, sabre, reig, llorito: peixos poc coneguts i d’ altres mars

ALGUNS PEIXOS POC CONEGUTS I D’ ALTRES COSTES

Al mercat podem trobar, de forma regular o bé ocasionalment, d’ altres peixos d’importació, que també mereixen una atenció gastronòmica, si bé hem de saber que, en general, no són pas tan frescos com el peix de la costa.

Trobem sardines del nord de la Península, seitons  de Matoshinos, Portugal, lluços del Pacífic o de l´Atlàntic,llagostins d’ Amèrica, calamars de l´Índia, pops del Regne Unit o el Marroc, cabres i llamàntols de Normandia, llagostes d’ Amèrica, peixos plans i crancs d’ Alaska… I peixos i mariscos diversos de piscifactoria, generalment d’ Amèrica-llagostins, de Suècia-salmó- etc.Alguns d’ aquests peixos, amb d’ altres com el bacallà fresc, lskrei (bacallà fresc de Primavera, de Noruega) l’halibut, etc., ja comencen a veure’s en els nostres mercats. Sense parlar del sospitosos peixos de riu que tenen tanta acceptació, entre altres coses perquè es venen filetejats, sense espines, i la gent no sap ben bé que són: perca del Ni- amb la qual es fa el frau de fer-la passar per nero-, panga, etc.

L’ alosa no és un peix massa freqüent a la Mediterrània,-es troba més aviat a l’ Atlàntic, incloent-hi Portugal-, però , gastronòmicament, té un gran interès, i ara es troba als nostres mercats En espanyol s’en diu sábalo, alose en francès, shad  (o allis shad) en anglès, cheppia  o  chippione en italià, sável en portuguès, kodaka en basc.

L’ eglefí (Gadus aeglefinus)  no existeix a les nostres costes, però sí que comença a ser present als nostres mercats. Té una carn blanca i amb fulls, similar a la del bacallà. De fet, és un dels peixos que s’utilitzen, en sec, per a substituir-lo, sense, però, que tingui la mateixa qualitat.

El carbonero és el nom espanyol del Gadus virens, gàdid (com la mòllera, el bacallà, el lluç) que se sol trobar a les aigües de l’ atlàntic nord, d’ escòcia a Noruega, i també als Estats Units,i que, per tant,és absent de les aigües ibèriques. S’ en diu també, es espanyol, fogonero, salmón de mar, abadexu i ferrete a Astúries, colín, fogonero a Galícia. En francès s’anomena lieu noir i en anglès saithe, coalfish, coley, pollock (Estats Units), etc. Es troba d’ importació; li podeu donar els mateixos usos culinaris que el bacallà fresc o el lluç.

La corcovada forma part dels espàrids, peixos de carn blanca ferma i exquisida (Dentex filosus); de fet és molt similar al déntol, un dels millors membres de la família. Es especialment abundant a Canàries, on s’ anomena sama de pluma o també vieja, com a Andalusia.En francès es diu denté bossu i en anglès pink dentex.A Canàries es posa a les sopes, o es bull amb patates- Sancocho de sama-.

En espanyol és delfín, dauphine en francès,  dolfino en italià i dolphin en anglès.

GALLET

El gallet (Capros aper), com el seu nom ho indica, és com un petit gall de Sant Pere (ja descrit). De carn blanca i fina, força espinós, els lloms es poden fregir o empanar. Es diu també xavo i músic. En espanyol se’n diu ochavo.

El galta roig és un peix de la família de les llisses  o llísseres (Liza aurata), amb les mateixes qualitats que la llissa llobarrera. En espanyol és galupemugem  o tainha en portuguès, dabeta o korkon en basc,mulet doré en francès, muggine dorato  en italià, mulet doré en francès i golden mullet en anglès, o bé golden grey mullet.

GATVAIRE

De la família del gat, és un peix bastinal (Scyliorhynus stellaris.Alitén en espanyol, grande roussette en francès i nursehound en anglès. Conegut també com a gatet, gató i gat, amb el qual, pròpiament dit, no s’ ha de confondre.

L’halibut es va fer famós en una “guerra del peix” entre l’ estat espanyol i el canadenc. Es el peix anomenat halibut  (anglès), flétan  (francès) i fletán (espanyol), heilbot (neerlandès), paltus (rus) i Heilbutt (alemany).Es un peix pla d’ aigues fredes i fins àrtiques i pot arribar a pesar uns 300 kg: en surten naturalment, uns bons filets!. Es, en efecte, el més gros dels peixos plans (llenguado, palaia, etc.).S’ en poden fer amanides, sopes, es pot fregir, fer al forn, a la planxa, etc. La seva carn és blanca, fina i delicada, i es considera millor a la taror i a l’ hivern. També es presenta assecat, en forma de tires, procedents d’ Islàndia (rackling). Es també un peix molt estimat a Noruega, on forma part de la cuina tradicional i és objecte d’ una pesca controlada, ja que és de creixement molt lent. Es lògica, per tant, la preocupació dels canadencs.

HURTA

Aquest peix (Sparus caeruleostictus)  és un espàrid, parent, per tant, del sarg,l’orada, el déntol, etc.Es troba al Golf de Cadis, on rep el nom d’ urta, una simple variant ortogràfica.Es excel.lent al forn.

LLENGUA DE BACALLÀ, ESCOLÀ

Com el seu nom indica la llengua de bacallà, dit també escolà o peix de fonera (Molva molva) és parent del bacallà (Gadiade), com la maire, el merlà,etc (i fins l’ eglefí), i sovint s’ hi fa passar, així com per bacallà sec o peixopalo. A Espanya, precisament, porta els noms de pejepalo o maruca. En francès és lingue i en anglès ling. En fresc ademt els mateixos tractaments que el lluç.Similar a l’ ESCOLA (Molva macrophthalma), arbitán en espanyol,i spanish  o mediterranean ling en anglès.En francès és lingue bleue. En català també s’ en diu mòllera anglesa (no espanyola, doncs!), mòllera borda, mòllera roquera, fura, guineu, etc.

LLENGUADO TASCONER

El llenguado tasconer (Dicologoglossa cuneata) és similar al llenguado pròpiament dit, si bé no té la mateixa qualitat que aquest. Sol procedir d’ Andalusia, on s’ anomena acedía. En francès  és céteau i en anglès wedge sole.

MELVA

La melva, mèlvera o baldufa, freqüent al País Valencià (Auxis rochei), és una mena de túnid, si bé més petit que la tonyina, i admet, tant en conserva com en fresc, les mateixes preparacions que el bonítol, la tonyina o la bacora.En espanyol s’ en diu melva,tombarello en italià bonitou  (de l’ occitano-català boniton) o melva en francès i bullet tuna  o firgate mackerel en anglès.

MERLÀ

Peix sobretot atlàntic, també de la família dels gàdids, com el bacallà, l’ abadejo, la mòllera i la maire (Merlangus merlangus), dit merlán o plegonero en espanyol, merlan en francès, merlano en italià, bacalairos en grec,libia, letxera o bakallana  en basc i whiting en anglès.També es diu peix rei, que no s’ ha de confondre amb el pejerrey espanyol.Es cuina com els peixos ja esmentats, i com el lluç.

MILANA

Es tracta d’ un peix proper als taurons, de cos pla que recorda les rajades. Admet,per tant,les mateixes preparacions que el peix bastinal. Té d’ altres noms divertits i descriptius: tòtina, jutge, milà,bonjesús, monja, viuda, etc. El seu nom llatí és Myliobatis aquila. Es chucho  o aguila marina  en espanyol, aigle de mer  en francès i eagle ray en anglès.

MOIXINA

Peix similar al Gat (ja descrit),que podem classificar dintre la bastina . El Galeus meslastomus es diu també gata moixa i gat de fonera.En espanyol és olayo, bocanegra o pintarroja, chien espagnol en francès i, en italià boccanegra, leitâo en portuguès blackmouth catshark, en anglès, és a dir, tauró gat de bocanegra, nom ben descriptiu, així com el de dogfish, peix gos.

MOIXÓ

Els moixons són peixos petits, que es troben en aigües atlàntiques  (Atheria mochon), pejerrey en espanyol, prêtre en francès, latterino en italià i atherine, sand-smelt   i silverside en anglès, noms que també poden comprendre  els ja descrits joell, jaclet o xasclet i l’ Atherina boyeri, dit també joell (nom oficial),moixó,xanguet, xanquet, cabot o cabeçuda, joël en francès, abichón  i també pejerrey en espanyol; moixó també s’ aplica al peix de plata (Argentina sphyrena)

MÒLLERA FOSCA, CAPELLÀ

La mòllera fosca, capellà, capellà fosc, etc. (Trisoptyerus luscus) és un parent de la mòllera, de carn blanca i molt delicada, que es descompon fàcilment. Procedeix de l’ atlàntic, normalment sota el nom espanyol de faneca. En francès és tacaud i en anglès pouting. Té els mateixos tractaments que la mòllera i fins que el lluç:bullit, fregit,guisat, etc. El capellà sec, que és un gàdid, és molt estimat al País Valencià.

MÒLLERA PIGADA, BRÒTOLA

La mòllera pigada (Phycis blennoides), dita també fura, molla, mòllera pigallada, bròtola, mòllera de fang, molla de bou, etc., és un peix de carn blanca, força similar al lluç, per la qual cosa es pot tractar de la mateixa forma. En espanyol és brótola de fango,mostelle de vase en francès, lotza  en basc, bertan en gallec i greater forkbeard en anglès.

PAGELL DÉNTOL

El nom d’ aquest peix (Dentex macrophthalmus) indica una mica les seves característiques, que el fan assemblar al pagell, sense tenir la mateixa qualitat. Sen diu també pagell dentó o dentó, i és abundant i conegut a les Canàries sota el nom de cachucho.En francès se’ n diu denté à gros yeux, en anglès large-eyes dentex, en grec balas i en italià dentice occhione.

PALOMIDA BLANCA

Una de les palomides atlàntiques (Trachinouts glaucus), és a dir un peix blau de carn apreciable, que es pot preparar amb samfaina, o guiat com la tonyina o el verat. Les palomides s’ anomenen també palomida xica, sorell de roca, sorell de penya, noms que indiquen una mica les característiques del peix. En espanyol és palometa blanca i a Andalusia japuta.En francès és palomine, leccia stella en italià i pompano és el nom anglo-americà.

PEIX BALLESTA

Curiosíssim peix (Balistes carolinensis) de cos ovalat, de peix molt dura, i que , quan la temperatura és superior als 12ª , se`’n troba algun exemplar, ja que procedeix dels mars tropicals. Els nostres pescadors li donen els noms de ballesta (per la forma  del cos i tres grans espines superiors), peix bot, bot, roncador, porquet, tocinet, porcell, surer, castanyola (però no s’ha de confondre amb la castanyola comuna).

PEIX MARTELL

El peix martell (Sphyrna zygaena) nomésde tant en tant s’ en pesca  algun exemplar a les nostres costes. Gran esqual, molt perillós. No gaire interesssant, si bé a vegades es fa passar per peix espasa.Es diu també martell, cornuda, llunada. En espanyol és pez martillo i guardia civil, en franès requin marteau, pesce martello en italià i hammerhead en anglès. Els joves exemplars,segons alguns, tenen una carn excel.lent.

PEIX VOLADOR

El peix volador és un dels peixos més curiosos, a causa d’ unes grans aletes que, a manera d’ ales, li permeten saltar i, gairebé “volar”.Comestible, apreciat a les Balears, n’hi ha diverses espècies, dites també verat volador, orenyola, xoriguer. o dimoni (Exocoetus volitans) ,Hirundichthys rondeleti, etc.

PLANA

La plana (Platychtys flesus, dita també rèmol de riu, és un pleuronèctid, com la palaia, i similar a aquesta, sense tenir la mateixa finor que el llenguado o el rèmol empetxinat.En espanyol és platija,flet en francès, flounder en anglès i passera pianuzza en italià.Es pot fregir. Similar és la PALAIA ANGLESA (Pleuronectes platessa), en espanyol solla, plie en francès i plaice en anglès. Hi ha també la LIMANDA (Limanda limanda), en francès limande, limanda en espanyol i common dab en anglès i d’ altres, com la plana d’ Itàlia, el microstom, etc. Totes aquestes espècies de peluronectidae no s’ han de confondre (per la situació dels ulls) amb els  soleidae,que comprèn diverses classes de llenguados, tots ells peixos molt presents i apreciats en els mercats europeus.

RAOR

Peix que es troba particularment a les Balears, on és apreciat- sobretot a Maó-.

El seu nom científic- ben curiós, per cert-, és Xyrichthys novacula, pertanyent a la família dels làbrids. Té un color vermellós, groguenc, cos comprimit  i un curiós cap obtús (un raor és un ganivet). Els seus colors virolats són reflectits pel nom canari del peix, papagallo.En català també és anomenat rosó, llorito, etc. Se sol trobar a les costes de Lloret.

REIG

El reig (Argyrosomus regius),dit també  corb, corball,corb reig, corball blanc, corbina, corballina, etc., és un peix d’ aigües càlides, molt gran, que es pot trobar d’ Andalusia i Canàries al Carib i, ocasionalment, a les nostres costes. De carn dura i tan aromàtica com la del llobarro, admet suquets,rostits, ceviches  a l’ estil peruà,agredolços a l’estil xinès i altres receptes de la cuina catalana i internacional.En espanyol se’n diu corvina, corvinata, etc, en francès maigre commun, en anglès meagre i en portuguès corvina.

SABRE

Un peix ben característic de la Costa Brava,amb un cos llarg i espectacular, amb la forma i el color de purpurina (que es queda als dits en agafar-lo) a què al.ludeix el seu nom, amb unes mides de més d’ 1 m., i fins i tot el doble (Lepidopus caudatus). S’ anomena també cinturó.

Peix no massa conegut, però amb una carn realment apreciable: es pot fregir, fer amb samfaina,etc. En espanyol se’n diu pez cinto, sabre en francès i occità,  pesce sciabola en italià i scabbard fish en anglès.

SOLRAIG

Es tracta d’ un esqual, freqüent a Múrcia, on és anomenat marrajo, i sovint, s’ ha fet passar per emperador, ja que té una carn més o menys similar, però sense la mateixa qualitat. El solraig (Isurus oxyrinchus)  es diu també salroig, marraix, etc, en francès és  taupe-bleu  i en anglès short finmako.De la mateixa família hi ha un altre tauró,dit també MARRAIX (Lamna nasus),dit cailón o marrajo sardinero en espanyol, taupe en francès i porkbeagle shark en anglès, de característiques similars.

TACÓ

Aquest peix (Bothus podas podas),es pesca més aviat a les Balears, on rep el nom de pedaç, nom que també es pot aplicar a la palaia.

També es diu puput, tapaculs, tapaxones, remolons, tapaxona i d’altres noms més o menys pintorescos.Es un peix de cos plat que mesura uns 20 cm.A Espanya és pedás o podás, i a Anglaterra wide-eyed flounder.

TALLAHAMS

Un peix conegut també sota els noms de lliri, trencahams, saboga, llobarra, titolera, etc., de dimensions respectables, ja que pot arribar a 1 m de llargada i a uns  5 o 6 kg de pes.

En espanyol és pez lirio, anchoba de banco, anjova,etc, en francès tassergal, en italià pesce serra i en anglès  blue-fish.Es troba a la Mediterrània i a l’ Atlàntic.

Es un peix blau, amb una carn fibrosa i d’ un gust excel.lent.Molt apreciat a Turquia, on rep , entre altres, el nom de lüfer, i es fa a la graella, al forn, etc.

TINTORERA

Un altre dels esquals comestibles, aquest “tauró blau”  (Prionace glauca), que sovint es fa passar per tonyina,sense tenir, però la mateix qualitat. Dita també tauró blau, tintorella, ca marí, és tintorera en espanyol, peau bleu en francès i blueshark  en anglès.

TORD

Sota el nom de tord es comprenen diversos peixos de roca, tant de la Mediterrània com de l’ Atlàntic, apreciables per a sopes, suquets i rossejats.Tots pertanyen als làbrids, com la donzella i així, a part dels tords pròpiament dits, cal esmentar el Fadrí,ministre, donzella , vit d’ en Gaona, guiula, etc.. (Thalassoma pavo), girelle paon en francès i ornate wrasse en anglès, l’ aranya blanca (Trachinus draco)  o dragó- araña blanca  o escorpión en espanyol, grande vive en francès i greater weever en anglès i el petarc (Symphodus rostratus),dit també grivieta, petard, trugeta, donxelleta, etc., que els pescadors de Cadaqués solien apreciar fregit, grivieta  en espanyol, sublaire en francès, etc.

Els tords més freqüents són el talla-roques (Acantholaburs palloni) o tord de fons, el tamborer (Symphodus cinereus), el tord flassader o saig (S. doderleini),el tord negre (Labrus merula), un dels més comuns, dit també grívia, tord marí, tord massot, tord roquer, ull de perdiu, etc., merlo en espanyol, merle en francès i brown wrasse en anglès, el tord roquer (S. melops) o tord enrocador,xucló, etc., porredana  o tordo en espanyol, crorkwing en anglès i crénilabre en francès, el tord verd, grèvia, massot verd, xinet, mostela, etc. (Labrus viridis),tordo verde en espanyol, labre vert en francès i green wrasseen anglès.

Citem, també,el músic,xuclà, lloro o pastenaga (Labrus bimaculatus) i el Labrus berggylta, dita també tord verd, propi de l’ Atlàntic i que els espanyols anomenen maragota.

TORTUGA

La tortuga,o tortuga verda (Cherlonia mydas) com és evident, no és un peix, però és un animal marí que ha estat molt apreciat pels mariners dels Països Catalans, de l’Ebre a Menorca. S’ en consumia la carn, a filets el fetge, etc.Ara és una espècie protegida.

Se’n troben força encara a l’ illa de Gerba, Tunísia, antiga possessió catalana d’ on fou governador Ramon Muntaner.També comestible és l’ enorme (fins a 2 metres de llargada) i molt rara  Dermochelys coriacea.Amb aquests animals- i també les de terra- els anglesos elaboraven la famosa sopa de tortuga, que ara es troba envasada, procedent d’animals criats en granges.

TRUMFAU

El trumfau (Scomberesox saurus saurus) és un peix quasi idèntic a l’agulla, ja descrita. S’ en diu paparda en espanyol, potakarra en basc, alcrique en gallec, balaou en francès, costardello en italià, gastadèla en occità i skipper o saury en anglès.

VACA TREMOLOSA

Aquest peix no té res a veure amb la vaca serrana. Es un peix sense escates, situable dins la bastina, que es caracteritza per produir  unes bones enrampades si hom el toca; d’aquí vénen els seus diversos noms;  vaca tremolera, tremoloia, tremoló, vaca enrampadora, vaca morena, vaca tremoladora, vaca comuna, vaqueta…No té valor comercial, a nivell de peixateria, però preparada convenientment,extraient-ne la moca i els aparells enrampadors, és com un bon peix bastinal. En espanyol es diu tembladera, torpille marbrée en francès i marble electric ray en anglès.

VAIRÓ, PÀMPOL RASCÀS

Aquest peix (Naucrates ductor) no és massa abundant, però té una carn excel.lent, que es pot fer a la graella. Sol acompanyar els vaixells i els taurons en els seus grans desplaçaments. Fa entre 30 i 50 cm. Es troba a tots els mars del món.Es diu també pàmpol rascàs, pàmpol feixat, pàmpol ratllat,etc.

En espanyol és pez piloto,posson pilote en francès, fanfre en occità,fanfano, fanfaru,etc, a Itàlia i pilot fish en anglès.

VIEJA (PEIX LLORO, PAPAGAI)

Els qui hagin viatjat a les illes Canàries, segurament, coneixeran aquest peix (Scarus cretensis) on hi és força apreciat. Però, com indica el seu nom científic, també és present a les aigües de l’ illa de Creta, on, des de l’ antigüitat, és un peix amb un gran prestigi gastronòmic. La seva carn blanca i delicada és apta per a fer el Sanchocho  o bullit canari, per fregir-lo, etc.En grec es diu scaros, i, en francès el podem traduir per poisson-perroquet, parrotxfish en anglès. A l’ illa de Malta, on també es troba és anomenat marzpan, i és emprat, com a les Balears, per a diversos plats de gust mediterrani.

XORIGUER

Un dels peixos d’aspecte més curiós; té unes enormes aletes que semblen ales,i amb les quals es desplaça fins i tot fora de l’ aigua (Dactylopterus volitans).Reb també els noms de roncador, oreneta, dimoni. Culinàriament no és grans cosa; un altre peix volador (Cypeselurus rondeleti) és considerat millor per la seva carn, i apreciat a les Balears.El xoriguer es chicharra en espanyol, hirondelle en francès, pesce civetta en italià i flying g

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *