PERQUÈ MENGEM DOTZE GRANS DE RAÏM PER CAP D’ANY?
Es tracta d’una pràctica de la qual en sabem ben poc. L´únic segur és que només existeix a l´estat espanyol. En tot cas, en diversos països hi ha costums culinaris relacionats amb el menjar de Cap d’ Any. A Itàlia, per exemple, mengen llenties, normalment guisades amb cotechino (un embotit similar al camallot mallorquí).
Es diu que la implantació d’aquest costum és el resultat de la iniciativa d’uns viticultors del sud del País Valencià, l’any 1909.
Van idear aquesta estratègia per donar sortida a l’excés de producció, que van enviar a Madrid. L’hàbit es va anar implantant a partir d’aquell moment arreu de l’Estat des de Madrid.
Ja a l’antiga Roma es creia que menjar grans de raïm ajudava a pal·liar els efectes dels empatxos, tot i que aquesta tradició no té res a veure amb la creença romana.
El raïm que se sol fer servir és, justament, d’ Alacant, normalment de la varietat Aledo, força dolça. El raïm de més qualitat s’ acull a la IGP Valls del Vinalopó. Actualment es comercialitzen bosses o recipients amb raïm sense llavors, per dotzenes, o bé en pots, conservats en almívar.
Menjar raïm també és tradicional als Països Catalans, a Portugal, Mèxic…
Actualment també es fa servir raïm sense llavors, fins i tot envasat p A Alemanya el costum és menjar Sauerkraut (col agra), mentre que a Polònia es decanten pels arengs marinats. A Lituània, Sant Marino, Cuba, etc. es menja garrí o porc rostit. Al Japó fideus soba i moki, petits pastissets d’ arròs. A la Xina- el cap d’ any és al mes de febrer-, fideus, peix, pastissos d’ arròs, raviolis, mandarines,etc. A Rússia és típic l´ensalada russa dita Olivier. També es menja arròs amb llet o púding d’ arròs a Suència, Finlàndia, Laos, Macedònia, Samoa. Bunyols o rosquilles com el bàgels o els doughnouts i els tortells són típics a Noruega, San Marino, etc. A Grècia és típic el pastís o coca dit Vasilopita.Finalment, al sud dels Estats Units es mengen fesols menuts o de l´ull negre i Corn bread. La beguda més habitual sol ser un vi escumós- xampany, cava, etc.-.
PERQUÈ MENGEM DOTZE GRANS DE RAÏM PER CAP D’ANY?
Es tracta d’una pràctica de la qual en sabem ben poc. L´únic segur és que només existeix a l´estat espanyol. En tot cas, en diversos països hi ha costums culinaris relacionats amb el menjar de Cap d’ Any. A Itàlia, per exemple, mengen llenties, normalment guisades amb cotechino (un embotit similar al camallot mallorquí).
Es diu que la implantació d’aquest costum és el resultat de la iniciativa d’uns viticultors del sud del País Valencià, l’any 1909.
Van idear aquesta estratègia per donar sortida a l’excés de producció, que van enviar a Madrid. L’hàbit es va anar implantant a partir d’aquell moment arreu de l’Estat des de Madrid.
Ja a l’antiga Roma es creia que menjar grans de raïm ajudava a pal·liar els efectes dels empatxos, tot i que aquesta tradició no té res a veure amb la creença romana.
El raïm que se sol fer servir és, justament, d’ Alacant, normalment de la varietat Aledo, força dolça. El raïm de més qualitat s’ acull a la IGP Valls del Vinalopó. Actualment es comercialitzen bosses o recipients amb raïm sense llavors, per dotzenes, o bé en pots, conservats en almívar.
Menjar raïm també és tradicional als Països Catalans, a Portugal, Mèxic…
Actualment també es fa servir raïm sense llavors, fins i tot envasat p A Alemanya el costum és menjar Sauerkraut (col agra), mentre que a Polònia es decanten pels arengs marinats. A Lituània, Sant Marino, Cuba, etc. es menja garrí o porc rostit. Al Japó fideus soba i moki, petits pastissets d’ arròs. A la Xina- el cap d’ any és al mes de febrer-, fideus, peix, pastissos d’ arròs, raviolis, mandarines,etc. A Rússia és típic l´ensalada russa dita Olivier. També es menja arròs amb llet o púding d’ arròs a Suència, Finlàndia, Laos, Macedònia, Samoa. Bunyols o rosquilles com el bàgels o els doughnouts i els tortells són típics a Noruega, San Marino, etc. A Grècia és típic el pastís o coca dit Vasilopita.Finalment, al sud dels Estats Units es mengen fesols menuts o de l´ull negre i Corn bread. La beguda més habitual sol ser un vi escumós- xampany, cava, etc.-.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!