els aspectes judaïtzants de la cuina de Mallorca

 

ELS XUETES I GEORGES SAND

La religiós ha estat i és un element fonamental per a definir els paràmetres d’ allò que menges, els costums i les festes, etc. Del Nadal, al Roshanà, al Ramadà, totes les religions proposen elements que s’ hi relacionen.

 

“Qui va a Liorna, no torna”:Aquesta dita mallorquina reflecteix la paorosa vivència dels jueus mallorquins- el únics jueus de llengua catalana existents, ja que els que varen ser expulsats es varen fondre amb els sefardites, de parla espanyola-.

Els xuetes- com eren, i són, anomenats de forma insultant; el nom sembla que es relaciona amb xulla o xúia o xua- fins al segle XIX varen ser sotmesos als rigors de la Inquisició espanyola- una eina de terrorisme d’ estat, amb l´aquiescència de l´Església- . I justament,els aliments són el motiu més recurrent de denúncia que apareix a les actes de la Santa Inquisición (que, és clar, operava i jutjava en espanyol, davant d’ uns terroritzats mallorquins que sovint  no coneixien aquesta llengua imposada). Bastava denunciar una veïna- el denunciant era secret- pel fet que feia els ous frits (ferrats) amb oli d’ oliva com a motiu de ser judaïtzant. Per això al llibre La cuina de Mallorca, apunto la tesi que  la cuina i pastisseria  de Mallorca és fortament judaïtzant, justament per l´ús tan sistemàtic- que no trobem en cap cuina mediterrània, del saïm (llard, greix de porc).

Fins i tot  un pastís semític, com l´ensaïmada, n’ agafa el nom! (feta amb saïm) Georges Sand ho va observar, i ho va criticar, sense saber-ne les causes: els plats, pastissos, i pastes amb elements porquins (ensaïmada amb tallades- sobrassada-, panades de xot- xai-, típicament jueves, però amb un bocí de sobrassada, no fos dit- li sortien per les orelles.

Aquesta cuina és judaïtzant a contrario, com he dit- cosa que pot semblar una paradoxa- per aquest  ús tan sistemàtic  del porc, fins i tot en les coses dolces…no fos cas que algú xerrés que som xuetes…!. Només en una altra illa mediterrània vaig poder observar un consum inusual de porc, a Xipre: però en aquest cas com a motiu d’ identitat nacional en ésser quasi la meitat de l’ illa ocupada per Turquia (de religió islàmica). I, com és sabut, l´Islam- com el Judaisme- prohibiexen el consum de la carn de porc. Per cert, que a Xipre s’ hi fa, per Pasqual una pasta amb el nom d’ origen català, la flaona (flaó de Morella, d’ Eivissa). Al llibre Les postres i pastissos de l´àvia en dóno la història i al recepta.

Bé, tornem a Liorna- Livorno, un actiu port de la Toscana-. Aquesta ciutat, ja des del segle XVI, era un port de llibertats, ja que acollia les minories i els perseguits: naturalment, tots els xuetes que podien s’ hi escapaven…fins arribar “al darrer blau”, com  diu en la seva gran novel.la la Carme Riera. Encara avui Liorna té la comunitat jueva més important d’ Itàlia, una imponent sinagoga moderna (l´antiga va ser destruïda durant la 2º Guerra Mundial, a posta) tot i que en el Centre d’ Estudis hebraics no són conscients d’ aquesta afluència mallorquina- ja que se sol confondre els sefardites amb els jueus catalans, una cosa ben diferent-. De fet, en una visita acabada de fer, hi he trobat receptes idèntiques: per exemple, els jueus de Liorna fan a les Triglie alla livornese; el mateix plat, a Mallorca, són els Molls frits amb tomàtiga. Espero trobar mes rastres d’ aquesta presència. Una investigadora local en confirma que força plats de la cuina jueva són, en efecte, d´ origen mallorquí.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *