la mona: Catalunya, la Franja, País Valencià…i Algèria

 

MONA DE PASQUA I ALTRES DOLÇOS DE PASQUA

El cicle dolç de la Pasqua, als països de llengua catalana, inclou dolços o pastissos com el tortell, els bunyols (“brunyols”, a les comarques de Girona, amb variants de forma segons si ens trobem a Banyoles, Figueres, Sant Feliu de Guíxols o Cadaqués) i la mona. Al País Valencià  hi ha l´arnadí, un deliciós dolç a base de carbassa i fruits secs. A les Balears hi trobem les delicioses panades (dolces o salades) i els delicats robiols, uns pastissets amb un nom emparentat amb l’ italià raviolo. La colonització espanyola esta imposant, en alguns indrets, les “torrijas” (torradetes de Santa Teresa).

 

Mona  sembla que ve de munus, regal en grec; d’ altres suggereixen un origen àrab del mot.

L’ actual mona de xocolata, una autèntica i sovint monumental escultura, és una creació recent, que data del s. XIX. Es va fer a Barcelona, però ara s’ ha estès arreu del país, fins i tot en zones- com bona part de les comarques de Girona- on no hi havia aquesta tradició.

La mona és un típic dolç de Pasqua de Catalunya i el País Valencià, incloent la Franja de Ponent. Es en aquestes darreres zones- i també a les comarques meridionals del Principat- és on es conserva la mona més tradicional, generalment en forma de tortell. El costum prescriu que la regala al seu fillol o fillola per Pasqua. Cal dir que aquest regal, en algunes comarques- Osona, Pla de l’ Estany, Gironès, part de l’Empordà…- és un tortell, i es fa el dia del Ram, i en d’ altres (Alt Empordà), aquest tortell o rabassa es regala per Nadal. Jo, durant anys, he regalat el tradicional tortell a la meva fillola, ja que al Pla de l´Estany no hi havia la tradició de la mona- en canvi, si que a la Garrtoxa, si més no a Olot-.

Al País Valencià hi ha llocs on es fan mones tot l’ any. Es el cas d’ Alberic, a la Ribera Alta, d´ on es característic el flonjo panous, coca d’ aire o pa cremat, noms que fan refèrència al color torrat i a la presència d’ ous encara que sigui en forma de merenga torrada per decorar. Ja se’ n parla al manuscrit Formulario práctico de cocina, de Joan Company (1905, “pan quemado al estilo de Alberique”)., el primer llibre  modern de cuina valenciana.

La mona d’ Alger

Altrament, els valencians áixí com molts menorquins, que varen emigrar a Alger durant el segle XIX i que en bona part s’establiren a Orà, hi varen portar la mona i fins i tot el costum d’ anar-la a menjar al camp el dia de Pasqua (“casser la mouna”, en el llenguatge dels potes negres). Fins i tot algunes famílies jueves varen adoptar aquest costum.De fet, en els receptaris algerians actuals, tant d’ Algèria mateix com els fets per potes negres (retornats), sempre hi apareix la mona, a part d’ altres plats dels Països Catalans, com la paella, la coca, la “melsa”, etc. Actualment, doncs, fruit d’ aquet retorn podem trovar la “mouna” a França.

La tradició vol que el nom de “mona” vindria del costum dels pastissers barcelonins del s. XIX d’ adornar aquest pastís- que cada cap es va transformar més, sense recordar ja en res a l’original- fonamentalment dedicat als nens, amb un simi o mona. Això no és ben bé així, però: el nom , segons els lingüistes, podria venir tant del llatí “munda”, regal, com d’ un terme àrab, tal com ha estat dit.

Hi ha variants més senzilles de les mones actuals, fetes de pa de pessic, gema, xocolata, etc., en forma de Coca (o tortell) només amb els ous, aguantats per unes tires de pasta -per tant, en aquest cas, es cou tot junt al forn- i, si convé, pintats (Montsià, Baix Ebre, comarques de Castelló, Franja de Ponent etc.).

La presència dels ous com a simbol de la Pasqua, altrament, és present a tot Europa, d’ Anglaterra a Ucraïna,  passant per Alemanya,com símbol de la resurrecció primaveral i de vida. En algún país s’ hi associa el conill- animal molt fértil-.

Una de les primeres receptes de mona que hem localitzat és  al llibre Classes de cuina.Curs 1927-1928, de Josep Rondissoni (Barcelona, 1929). Les receptes dels llibres fan referencia a la mona tradicional

 

Trobareu les receptes originals a El gran llibre de la cuina de les àvies, de Jaume Fàbrega, RBA-La Magrana,2005 i una explicació completa sobre els origens i història de la mona a l´encilopèdia La cuina catalana, del mateix autor, vol. VII, Edicions de l´Isard).

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *