LA TORTADA DE BANYOLES i LES CANSALADES, UNA EXQUISIDA IDENTITAT
“A l’hora de les postres, al dinar, apareixen a la taula una gran plata de crema cremada i un pa de pessic deliciós, flonjo, daurat, amb un polsim de sucre ingràvid…”
Fragment de El Quadern gris
Josep Pla
Què diríeu si de cop desaparegués de la vostra ciutat un pastís reputat per la seva qualitat, que heu menjat tota la vida?. Segur que alguns de vosaltres, amables lector, ja heu tingut aquesta vivència. Aquell xuixo, aquell braç, aquell sant marc, aquell bescuit que feien tan bé en una antiga confiteria i que, en tancar, desapareix de cop.
Hem vist com, darrerament, arreu de les comarques, han tancat pastisseries a vegades centenàries, que ens deixen, a tots plegats, orfes d’ antics gustos, antics perfums, llaminadures estimades…A Banyoles, can Ciurana on feien els millors xuixos que he menjat mai_ molt millors que aquests de Girona que els creuen “seus-, Can Poc i Bo, amb la nata…i no pararíem de comptar.
Josep Pla, en aquest text memorable, es refereix al pa de pessic, però estic segur que si hagués sigut de Banyoles, en el primeríssim lloc del seu Quadern gris s’ hagués referit a la tortada que és un parent seu encara més fi. No obstant, la va degustar i en va parlar. De fet, quan anava a l´Hotel Flora de Banyoles passava per davant de la confiteria, camí del bar Can Grilló de plaça (com se’l coneixia a Banyoles, era el bar dels rics, on els que veníem de pagès, i els banyolins que els rics consideraven “púrria”, ni hi podíem posar els peus).
Un altre escriptor- res a veure amb Josep Pla, però!- que s’ ha referit a la tortada de Banyoles en diverses ocasions és Josep M. Fonolleras, que tenia relació amb Cornellà de Terri i Banyoles en la seva infància. I atès que la tortada també es en altres localitats, com Tona, a Osona, a Olot i sobretot fa al País Valencià, diversos escriptors n’ han escrit. Igualment la trobem a Múrcia- tortada lorquina, tortada murciana…- i en altres llcos sota altres noms- Tarta de Santigo de Galícia, Bolo de amêndoas portuguès, etc.
Memòria del paladar
Quan desapareix una antiga confiteria desapareix una obra d’ art un món de vivències infantils, de records palatals…També va passar a Banyoles, on la cèlebre confiteria Boadella, que elaborava la no menys famosa tortada d‘ ametlla de Banyoles, per imperatius de l´edat. Uns anys abans també havia tanca la mítica confiteria Can Boix, que lluïa al seu tendal “legítima tortada de Banyoles, ja que, en efecte, era la recepta antiga.”
Els banyolins teníem una profunda relació amb Can Boadella. Sabíem que quan volíem celebrar una festa, quan anàvem a casa d’ algú a dinar o a fer el cafè, el millor obsequi era la tortada. O també quan volíem obsequiar algú de fora, ja que és un pastís que diria que és impossible que no agradi ningú i, a més, té un període de conservació que li permet viatjar. Jo n’ he portat a Paris, a Albstad (Alemanya), a Brescia (Itàlia), a Bruges (Bèlgica), a Lisboa, a Marràqueix, a Alger, i fins i tot a Miami, a part d’ arreu dels Països Catalans, de Mallorca o Menorca al País Valencià a Perpinyà. A tothom li ha agradat molt.
De petit, quan anava a estudiar a l’Academia Abad Bonito-un lloc memorable pel seu director, el sr. Bragulat- solia passar abans per la confiteria Boadella. Encara que només fos per sentir aquella flaire delicada, finíssima, que desprenia. Hi comprava les meves llaminadures per passar el temps de classe- caramels- com els “Piropos”, o els farcits amb pinyons… pets de monja, unes delicioses xocolatines farcides de marca Elgorriaga que tenien, ben temptadores, exposades a l´aparador…La tortada, els braços, el Sant Marc, els flams, els torrons, les mones, els panellets, les cansalades ( delicats bescuits recoberts de glaça reial i gust de llimona, que ja apareixen en manuals de confiteria del s. XVII), és clar, eren per a les festes. Incloent-hi, per encàrrec, l´exquisit i inoblidable “Sant Martirià”, una creació d’ en Xavier Garriga Boadella, l´actual propietari i continuador de la nissaga de can Boadella a base de tortada, mantega i ametlles. Tot i que la confiteria, malauradament, ja ha tancat les seves portes, continuen fent tortades d’ ametlles a Ca l’ Arpa (restaurant-hotel amb una estrella Michelin), a Can Carbó, etc., etc. i , per tant, no tot s ha perdut.
Només ametlles, ous i sucre
La tortada de Banyoles és un pastís a base d’ ametlla- ametlles mòltes, i no pas farina d’ ametlla, ens aclareix Xavier Garriga- ous i sucre i recobert de sucre llustre. Precisament, l´operació de posar-hi el sucre-tot un ritual- es feia davant del client, en el moment de comprar la tortada. S’ hi utilitzen ametlles marcona- les mateixes dels torrons- comprades en una cooperativa de Reus. Aquesta mena d’ ametlla té l’ avantatge de que no n’ hi ha mai d’ amargues, que farien malbé tota la producció. A més, té un gust ni molt dolç ni molt fat. A Itàlia, en canvi, els productes a base d’ ametlles n´inclouen d’ amargues, i fins i tot pinyol d’ albercoc que té el mateix curiós sabor. La marcona es ven a 14 o 15 euros el quilo, mentre que la farina d’ ametlles, que utilitzen altres pastissos similars ( o la que comprem per fer panellets a casa) es troba a 4 o 5 euros. En Xavier la molia curosament, amb uns molins artesans que tenia a l´obrador, lleugerament modificats respecte dels originals. Es diu que la mòlta és un dels secrets de la tortada.
En Xavier de Can Boadella té, de la seva col.leció d’ objectes de la confiteria i documents referits a Can Boadella, un antic empolvorador metàl.lic del segle XIX, etc. Un servidor també té una col.lecció d’ antics papers d’ embolicar d’ aquesta confiteria, capses de tortades, a més d’ un dibuix original de Lluís Vilà sobre el tema, etc.
Una textura única.
La seva textura és flonja i suau, lleugerament humida però aèria com el pa de pessic, i té un delicat perfum d’ ametlla. Sembla, quan es menja a petites queixalades, com si t’acariciés el paladar…I el paladar es deixa acariciar. Serveix tant per al cafè- o el te- o un vi generós.
El característic motlle corona que es fa servir pertany al rococó francès (presenta una forma multiondulada, que el fa digne de Madame Pompadour), li dóna, a més una entitat especial i un bell i abellidor aspecte. Can Boadella el va patentar, però variaven el nombre d’ ondes respectes d’ altres.Aquest tipus de motlle de corona amb ondes encara avui és típic d’ alguns pastissos francesos, alsacians, alemanys… Els antics es feien de coure, però modernament d’ altres metalls i, fins i tot, de matèries plàstiques resistents, silicona, etc. Per exemple té aquesta forma- si bé una mica més lat- el motllos per al Kugelhopf alsacià, que té farina, ametlles, ous, llet i panses.
I a més, les “cansalades” a la Puda
Tortades i cansalades eren les pastes de la florent “Belle Époque” de Banyoles, quan era una ciutat balneària freqüentada per algun personatge famós, com el Dr. Darder (el fundador del famós museu “del negre de Banyoles”), els Ametller (de la xocolata i la Casa Ametller , que feia uns cromos preciosos) i d’ altres; les elegants senyores barcelonines de la burgesia prenien, seguides sovint (però no pas juntes!) per les benefactores senyoretes de la casa de plaer que hi havia a la ciutat, en un carrer de nom ben banyolí, Sant Mer) una cansalada acompanyada d’ un got d’ aigua pudent (sulfurosa, amb gust d’ ous nials o podrits) de la Font Pudosa- o la Puda- al costat de l´estany. Les més melindroses o menys atrevides bevien “graciosa” (gasosa), elaborada a Banyoles. Naturalment això ho fem extensiu als senyors. O degustaven la tortada amb una copeta de vi dolç, vi ranci, moscatell…També hi ha qui la degusta amb cava, amb te o cafè, i fins i tot amb fuet o llonganissa- tal com és costum menjar al coca dolça al Pla de l´Estany i la Garrotxa-.
Aquesta Tortada d’ ametlles de Banyoles també va fer les delícies del rei Alfons XIII, “en Cametes” com se’l coneixia popularment a Catalunya, i com deia la meva àvia de Banyoles; va ser a la Puda l´any 1930, i no li devia anar gaire bé, ja que poc després a Catalunya li ventaven una coça al cul…. També ha fet les delícies de diversos presidents de la Generalitat- incloent Pasqual Maragall, que un copo designada Barcelona per als Jocs Olímpics es va fotografia amb cinc tortades que significaven les cinc anelles olímpiques.
També els artistes locals s’ han interessat per aquesta icona banyolina. Com fou el ca de Lluís Vilà, que la va utilitzar com a model d’ algunes de les seves creacions. Jo mateix en tinc un dibuix original de dimensions notable on hi apareix. Lluís Güell un altre artista banyolí, també hi era aficionat, i la va plasmar- formant part de les icones de Banyoles, en un cartell de la Festa Major de Sant Martirià del 2007.El xiringuito de la Puda va ser popular, i en els darrers anys va ser portat per en Quinito, un personatge popular.
El glacejat o banyat blanc- amb clara d’ ou, sucre, llimona, etc.- sembla molt característic de la confiteria catalana. Segurament es comença a utilitzar durant el Barroc, tal com explico al meu llibre- on parlo de les cansalades i de les tortades- La cuina del 1714.Història i receptes. Al segle XVIII, particularment, en què el sucre s’ ha abaixat de preu, als catalans els agraden molt els pastissos, pastes, coques i tota mena de dolços. Tal com explico al llibre esmentat, Barcelona era famosa per les seves confiteries- que eren també adrogueries, com ho era can Boadella i altres, ja que venien ciris, etc.-, i fins i tot s’ hi instal.laven pastissers francesos. El baró de Maldà. L’ aristòcrata barceloní autor del meravellós dietari Calaix de sastre ens explica les diverses llaminadures que agradaven en aquell moment, entre elles les tortades. No obsta, com passa encara avui al País Valencià, el mot tortada era més genèric que l´actual i es referia a un pastís en general. Tornant al glacejat barroc, encara avui, tant a l´Empordà com a la Catalunya Nord s’ elaboren rosquilles glacejades- on són molt típiques-, sens dubte pertanyents al repertori barroc (a la Catalunya Nord n’ haurien conservat la confecció d’ abans de la separació al s. XVII)
En la confiteria suïssa hi ha un peça a base de farina d’ ametlla d’ una forma similar a la nostra cansalada, però sense la gràcia del glacejat; s’ anomena financier. Uns diuen perquè era feta per tal que ens rics no s’ embrutessin les mans degustant-lo i altres perquè té forma i el colro daurat color d’ un lingot d’ or. Si més no aquesta és l´opinió del meu amic suís Raeto. A França aquesta pasta se’n deia
Visitandine (potser relacionat amb les monges de la Visitació…), però ara també se’ n sol dir financier.
Però la gràcia de la cansalada de Banyoles, a parer meu és el seu glacejat – que és el que li donaria el nom, pel colro blanc en contrast amb el daurat, com la cansalada virada-, ja que s’ hi produeix no solament l´harmonia de colors, amb un aspecte visual molt abellidor i temptadors, sinó el joc de gustos i textures, entre la glaça cruixent i la el flonjo bescuit. Per cert, la Gastroteca, el portal de gastronomia de la Generalitat- creat per Josep Huguet-, on hi ha un cúmul e disbarats, que no han estat esmenats, també es cobreixen de glòria dient que les cansalades es fan a totes les confiteries de Banyoles tot l´any.
Pastissos d’ ametlla d’ arreu
Però la tortada d’ ametlla no és l´única tortada dels Països Catalans. A Banyoles mateix se n’ fan en altres confiteries. Per això a Can Boadella va registrar la marca i la forma, sota el nom de Tortada d’ ametlla de Banyoles”. Actualment en Pere Arpa, el restaurant amb estrella Michelin Ca l´Arpa està fent diversos assajos amb la tortada , amb diverses variants que surten molt bé i que donen ales als llaminers.
Igualment és famosa la de Tona, a Osona, com hem dit; se’n fan a Olot; a Menorca- és un típic dolç casolà de la festa de Sant Joan, a Ciutadella, però normalment a les cases- i, sobretot al País Valencià, on aquest nom és, fins i tot, sinònim de pastís, de gran pastís de festes o casaments, barrocament adornat i farcit- de festa grossa-, o sense adornar en un format de pa de pessic gros. En aquest cas sol ser una elaboració dels torronaires de la zona de Xixona, alguns dels qual estan instal.lat a Girona. “Tortada” es relaciona amb l´espanyol torta (si bé en aquest cas se sol referir a una mena de coca) i l´italià torta– que en aquest cas sí que és un pastís-.
Alguns fan equivaldre el mot tortada a “pa de pessic” o bescuit, però no necessàriament d’ ametlla
Jo sostinc que el nom tortada és ben català: ve del llatí, passant pel català medieval “torta” -mot compartit amb l´italià, ja que en espanyol, com hem dit, equival a coca-. Al meu llibre La cuina monàstica”, ho explico; si bé al segle XVIII s’ escrivia sota la corrucpió “tortrada”. Altrament, vaig ser el primera publicar-ne la recepta, al llibre Postres i pastissos de l’ àvia.
La tortada és parent del bescuit o pa de pessic, i hi manté una història paral.lela. La descripció i recepta més antiga del ap de pessic es deu al confiter de Vic Josep Català, que l´any 1832 en va deixar escrites diverses receptes, que anava modificant. Per desgràcia, aquest antic i famós “pa de pessic de Vic”, tal com es coneixia, que generacions de llaminers, literats, gurmets, et, havien lloat, ja no es fa, si més no tal com era..
Per tant ens n’ em d’ anar a Arbúcies, con la confiteria Can Piconaire continua elaborant un famós pa de pessic amb una recepta exquisida (l´original de la qual és dipositada en un banc) que data del 1865.
També a Girona hi havia una confiteria que en feia, i segurament en altres llocs.
En altres països hi ha també pastissos d’ ametlla: és el cas de Galícia, amb la “tarda de Santiago”, de Portugal, amb el bolo de amêndoa , d’ Itàlia amb la torta di mandorla (que es fa en diverses regions), de Múrcia (on s’ assembla a la valenciana, i és típica de les festes i romeries, especialment a la regió del Guadalentín- Lorca, Marchena…) i d’ altres llocs, com Castella (si bé en aquest darrer cas no sempre és d’ ametlla); a Alcalá de Henares, per exemple, es fa un pastís de pasta de full dita a vegades tortada i a vegades costrada (que amb aquest nom retrobem a Sòria, i és veritablement deliciós).
En el món anglosaxó trobem l´Almond cake- atenció, però, no sempre estan fets amb farina d’ ametlla, flour; en tot cas cla mencionar-ho també hi ha pastissos amb ametlla a França, Alemanya i els països nòrdics.
Pel que fa a la confecció i als resultats finals, les tortades més fines són les que estan fetes només amb ametlles, ous i sucre (i algun secret, sobretot de proporcions, gra de mólta de l´ametlla, etc.), com la de Banyoles. Moltes altres tortades o pastissos d’ ametlla solen contenir també farina de blat, i no són tan delicades.
I dintre de totes les tortades que es fan i es desfan podem afirmar que la de Banyoles és única, per la seva textura, el seu gust i el seu perfum inigualables, tot aconseguit amb una gran simplicitat dels ingredients, però amb la seva selecció i l´art secret del mestre pastisser. Altres tortades es fan amb farina d’ ametlles, a vegades amb l´afegit de farina de blat, patata, midó i altres ingredients. En el cas de les tortades valencianes, són tartes o pastissos amb farcits i decorats que poden incloure merenga, gema o rovell, fruites confitades. La seva base, però, és sempre l ametlla (armela; amel.la), ous , sucre i llimona (llima) ratllada. S’ hi fa servir un “mol.le de tortada”, pràcticament igual de Castelló a Elx. N’ hi ha sense ametlles, com un pas de pessic, amb midó, ous i sucre, amb ametlles i farina, etc. Els pegolins en fan una deliciosa varietat amb nous o anous i, finalment, la curiosa “tortada morena” es fa amb les ametlles sense pelar.
He menjat delicioses tortades d’ ametlla– i sovint patata, que també les fan flonges- a Menorca; hi és típica a Ciutadella per Sant Joan.
La tortada pertany a la gran família dels bescuits fets amb farina, ous i sucre, alhora parent del pa de pessic- congret o pa d’en Pou a Mallorca, pan de Savoie, a França, pandespagna, a Itàlia, pandespanya o pan espanyado, entre els jueus sefardites d’ Istambul, Pâo de ló a Portugal (que va ser portat aal Japó al s. SVI, kastuera), bizcocho a Espanya, sponge cake a Anglaterra, biskuitkuchen a Alemanya i Àustria, i fins miscotchou a Algèria, com vaig poder comprovar recentment en una confiteria d’ Orà; sembla que és una herència espanyola (o valenciana).També s’ en diu genovesa. Formen part d’ una tradició molt mediterrània, de pastissos lleugers i amb pocs greixos- no tenen ni mantega ni productes lactis, i això també els fa interessants, des del punt de vista dietètic per alguns règims i al.lèrgies. Per això en el món vegetarià, vegà, etc. tenen predicament els pastios de farina d ametlla.
Si aneu a Chambéry, a la Savoia francesa, hi descobrireu un pastisseria on elaboren, amb la recepta procedent del segle XIX- d’ altres diuen que d’ abans- i venuda d’ un pastisser a l´altre, també amb un motlle propi en forma de muralla, anomenat “gateau de Savoie”, l’ autèntic pa de pessic de Savoia. François Massialot (Llemotges 1660- París 1733), cuiner de la cort dels Borbons, va escriure diversos llibres sobre gastronomia, que utilitzarien els cuiners posteriors. Un dels seus llibres, La cusine royale et burgese parla del Biscuit de Savoia amb una recepta perfeccionada: perfumada amb llimona, canyella o flor de taronger i enfarinada amb sucre de llustre.
Més d’ un segle i mig d’ història
La confiteria Boadella- abans Carreras- (“Antigua casa Vicente Carreras, tal com diuen els antics papers de la pastisseria, de bonics dissenys modernistes i art-déco) està documentada des del primer de juliol del 1846. És, per tant, una de les confiteries més antigues de Catalunya, amb més de 166 anys d’ història. Com a establiment històric i centenari va ser distingit per la Generalitat de Catalunya l´any 1988 en un acte organitzat per la Cambra de Comerç de Girona, que també li va atorgar una distinció l´any 2007, en un acte que cada any premia els establiments amb més de 50 anys.
No solament es dedicaven als dolços, sinó també als ciris , decorats amb papers de forma artesana, que s’ elaboraven per a la Candelera, Setmana Santa, etc., seguint el costum, procedent del barrocs, de què les confiteries eren també adrogueries (La cuina del 1714.Història i receptes). S’ hi venien queviures, oli, xocolates, cafè,
La primera tortada va ser creada per Vicenç Carreras el 1846; van anar provat diverses fórmules als seus quatre fills, fins que varen trobar la que els agradava més. Aquesta fórmula és la que s’ ha mantingut fins avui: només amb ametlles, ous i sucre; el veritable secret que la fa únic és la proporció, ens diu en Xavier. Ell és el representant, doncs, de la cinquena generació d’ aquesta família de pastissers. “La nostra tortada, però, porta ous, sucre i ametlles. Es barregen aquests ingredients a la batedora, la massa creix, agafa volum i esponjositat… les bases són la preparació, el tractament, les proporcions, el temps, la humitat més o menys alta al forn…”.
Cada tortada- n’ hi ha de diverses mides- es col.loca curosament en una bonica capsa de cartó imprès- on hi apareixen el dibuix i característiques de la marca-, que al seu temps, és embolicada amb un paper de confiteria també imprès amb les mateixes característiques, l; la capsa, segon el típic art dels pastissers catalans, es lliga amb una gansalla o cinta amb una baga a fi de poder transportar la tortada. L´únic que han variat són els dissenys i la catalanització dels textos després de les diverses prohibicions, de Primo de Rivera a Franco.
“L’única cosa que ha canviat és que l’avi , així com el pare durant uns anys, tenia un motor a dalt d’una peanya que feia voltar tot un embarrat amb rodes més grosses i més petites, segons allò que es volgués fer a cada moment. Vàrem passar d’aquell únic motor i l’embarrat, a les màquines actuals, cadascuna té el seu motor; és l’únic canvi que hi ha hagut d’ençà del meu rebesavi”, ens aclareix en Xavier.
En Xavier Garriga Boadella custodia el document demostratiu amb afecte: és un full original de la “Contribución Industrial y de Comercio de Bañolas”. Hi consta la matrícula i repartiment de l’administració de contribucions directes. S’hi llegeix que la contribució de Vicenç Carreras i Casaponsa, el pastisser fundador, és de 94,8 rals.
La vila de Banyoles, en aquell moment, tenia 732 habitants. I a Banyoles, hi havia 7 confiteries, cosa que suposa una proporció enorme: la gent, abans, era enormement llaminera!. No obstant, com he dit, les antigues confiteries eren també adrogueries.
Com hem dit, la Tortada de Banyoles sempre s’ ha volgut imitar: en feien a l´antiga pastisseria Boix si bé, en aquest cas era la recepta genuïna o “primitiva”, com es deia al tendal, és a dir, la mateixa de Can Boadella, a causa d’ una adopció d’ un Boadella per part dels pastissers de can Box) ,- que al seu tendal hi lluïa el dibuix al.lusiu-, a Can Carbó, situada a la plaça Major…- En Xavier guarda el registre de la Marca i Denominació “Tortada d’ ametlla de Banyoles”, amb marca de l´empresa més la imatge del producte, tot registrat al Ministerio de Ciencia y Tecnología- Oficina Española de Patentes y Marcas”. Ja veiem que depenem fins i tot en això de Madrid: no com a Escòcia, on hi ha el propi registre de patents nacionals.
En Xavier Garriga Boadella va mantenir la fidelitat als orígens i a la fórmula, i ha sabut guardar, com hem dit una preciosa documentació història referent a la pastisseria: objectes- com empolvoradors, safates, motlles, antics receptaris, retalls de diari i altres documents. Tot això justificaria l ‘existència d’ un Museu –Centre d’Interpretació de la Pastisseria de Catalunya, on diversos col.leccionistes d’ aquest material preciós- entre els que m´hi compto, ja que ticn força material, ben segur, hi podrien aportar les seves col.leccions.
Entre aquests documents hi podem llegir que el rei Alfons XIII degustà la Tortada d’Ametlles de Banyoles, però no solament això:
”Alfons XIII no només “degustà”, com diu aquí, la nostra tortada, sinó que va enviar unes quantes vegades una persona de la seva Casa Civil i l’avi li preparava tortades que se servien en actes de la Casa Reial. “, ens explica en Xavier.
Una situació privilegiada
Naturalment, en aquesta confiteria situada a la cèntrica Porta del Turers de Banyoles, en un estret carrer que desemboca a la Plaça Major, centre neuràlgic de Banyoles, que surt de la plaça dels Turers, on hi passa l´actual carretera Girona-Olot, hi circula el tot banyolins o la gent de fora quan volia fer un obsequi. La seva situació era privilegiada, ja que estava situada entre l’ Hotel Mundial- que va acollir el turisme de la Belle Époque a Banyoles i el mític Hotel Flora (freqüentat per Josep Pla) i no lluny de la Fonda Can Comas, més popular i encara en actiu si bé sota una altra direcció- on s’ hi va rodar una coneguda pel.lícula sobre la guerra civil a partir del llibre de Javier Cercas.
Abans també el forn era de llenya. En Xavier explica com la seva mare, ajudant el pare, traginava unes “feixines”- tal com funcionaven els forns de llenya- molt grosses per a ella, i hi havia molts inconvenients: s’havia de tenir llenya tot l’any i entrar-la del carrer- on , per sort, no hi passaven vehicles- per la botiga, netejar el forn, s’havia d’escombrar la cendra i separar-ne el carbonet per vendre, tal com es feia en tots els forns i confiteries. Però ens que com el forn de llenya no n’hi ha de millor per als resultats finals tot i els problemes esmentats.
Addenda
En Xavier Garriga i Boadella es va jubilar portant al darrera quaranta anys d’ofici, i és el dipositari de la recepta o fórmula magistral d’aquesta Tortada d’Ametlla de Banyoles, que espera veure com algú s’ hi interessa. I nosaltres també: no s’ hauria de perdre aquesta mostra de la dolça identitat històrica de Banyoles i de Catalunya.
Si voleu ampliar-ne més dades, podeu consultar el meu blog Bona vida o la meva enciclopèdia La cuina catalana en 9 volums (volum dedicat a les postres), o el llibre Les postres i pastissos de l’ àvia.
Igualment podeu visitar la pàgina web de la Generalitat Culturcat sobre la pastisseria tradicional catalana (escrit per mi, on esmento la Tortada de Banyoles). En canvi, si entreu a la Gastroteca, un engendre inventat pel conseller Huguet, ple d’ errors indescriptibles- hi veureu que la tortada s’ elabora a totes les confiteries de Banyoles i de la comarca (?), que es menja per esmorzar i berenar (només?) i que esta fet de “pasta d’ ametlles”..De massapà?. Ja hem dit , també els erros que hi ha sobre les cansalades.La recepta del pa de pessic del mateix portal és un plagi d’ una recepta meva, sense citar les fonts i sense canviar ni una coma Esperem que el nou govern s’ adoni d’ aquests enormes desficis, generalitzables a quasi tot- la consellera Rigau és de Banyoles, i alguna cosa deu saber de la tortada-. Però el nostre govern sembla que no té esmena: tornen a dir unes bestieses indignants sobre el tema a la pàgina sobre la ruta culinària 1714, on mostren que ni saben què és la “tortrada” o tortada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!