BOTIFARRA D’ OU
Aquesta botifarra és típica, a Catalunya, del temps del Carnestoltes i, especialment, del Dijous Gras o Llarder. Com fa la dita: “Al Dijous Llarder, botifarra menjaré”. O també: “Al Dijous Gras, carn fins al nas”.
Es degusta sola, amb pa, formant part d’ entrepans o fins i tot en forma de truita “redundant”- ous i botifarra d’ ous-.
Es troba embotida en budell prim o mitjà fresca però ja cuita, per degustar directament. Se sol presentar en forma de ferradura, amb el fil de lligar-la.
El seu origen és , d’ una banda , la temporada, ja que encara és l´època tradicional de matar el porc (hivern); de l’ altra s’ origina a través del calendari religiós. En el temps que precedeix la Quaresma- en la qual la carn, els embotits i, antigament, els ous, estaven prohibits-, aquests productes es consumien amb escreix, donant plats com la Peuada, Cassola, Greixonera de peus de porc (Mallorca, Menorca- greixera; també al País Valencià), etc., les truites diverses- incloent també la de mongetes i botifarra d’ ous-, etc.
La botifarra d’ou és una variant de la “botifarra blanca” o “cuita”, o “de perol”, feta amb carn magra (espatlla), tallons o daus de cansalada, a vegades cap i altres parts “no nobles”- cotnes, etc.- amb la inclusió d’ ous frescos, en quantitats variables segons la casa o la comarca. Una fórmula corrent fa servir 8 ous per 1 kg de pasta. S’ amaneix amb sal i pebre negre.
Es fa arreu de Catalunya, però repartida de forma discontínua, del Pla de l´Estany a la regió de Lleida, passant per Barcelona.
Les botifarres d’ ou tradicionals i artesanes no tenen color groc- com les que se solen comercialitzar a través de les organitzacions de cansaladers-, sinó blanquinós o crem.
En alguns llocs d’ Andalusia es fa un embotit similar (no sé si d’ origen català). si bé amb un gust i textura diferents.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!