Creps i crespells
En català s’ ha adoptat la paraula crep, procedent del francès crêpe. Si fos una llengua forta, segurament haguérem mantigut l´autòcton crespell (i la variant crispell) mot encara viu en algunes comarques. Recordem, de pas, que hi ha creps dolces i creps salades- com els crispells de bacallà-. Recordem també que en bretó la crep és krampouez- un nom que els francesos han amagat curosament-, i que les original no es fan amb farina de blat, sinó amb fajol- u planta que també tenim a la Garrotxa- “tan segur com e fajol a Olot”-.
Al Libre de totes maneres de potatges, un manual català paral.lel al tan comentat Libre de Sent Soví (s. XIV) hi apareixen les crespes o crespells , així com la variant freixol (en castellà frijuelo; hi ha formes asturs i gallego-portugueses- filloa, filhó) una elaboració que no és només francesa- ni tan sols bretona-, sinó pràcticament universal, del Llevant ibèric (crespell, crispell, orelleta, bunyeta, pascaió, tannara) a Occitània (pascajon, crespèl, crespa, crespèth, crespèra, torton, farinada, pascada, pastèra i crespèra- Vall D’Aran-, pascadon), passant per França (merveille, crêpe, galette), a Hongria (palacsinta, del llatí placenta, nom ben curiós), Romania (amb el mateix nom– el terme mèdic és una adaptació posterior, que, curiosament, ve del llatí placenta, que volia dir el mateix); escrit palacinta a la resta de paísoso balcànic,s Txèquia, etc.- per Grècia- filo-, Turquia- yufka- el Vietnam- nem- i el Magrib- ouarka, rghaif-.
Els noms catalans i occitans fan referència el temps- Pasqua, pascaió- , a l’ ingredient- farinada- o a la forma- crepell/crispell ve del llatí crispus, arrissat; els gallego-portuguesos i espanyols al gruix- hojuela, filhó/filloa) i l’ italià, a part de , crispella i crespella– a la tècnica (frictelle, fritelle); aquest nom, a parer meu, devia donar l’ espanyol antic friteletes.. En altres llengües productes semblants porten el nom d’orella- de les orelletes catalanes i occitanes (aurelhetas) a les orelles d’ Aman dels jueus askenasites (Aman tashen) , fins a les galaico-portugueses orelhas de frade- o les orelletes i orellanes de les Balears, passant per les bunyetes rosselloneses, que son el mateix, si bé el seu s’ emparenta amb bunyol- en francès beignet; bigné en piemontès-. A la Mancha, en la part fronterera amb el País Valencià (Albacete) també hi trobem les orejetas o orejones (nom germà del baleàric orellana, també aplicat a aquest crespell). Els jueus alsacians han francesitzat el nom d’ aquest crespell amb el nom d’ oreillettes (en francès corrent és merveilles). Per als alemanys són pfannkuchen, per als neerlandesos pannekoeken i per als nordmaericans pancakes- és a dir, “coques de paella-; panqueques a Amèrica Llatina.
Moltes d’ aquestes elaboracions, tan transversals, que sempre tenen com a base la farina de blat (també hi és present el fajol i el moresc- com els crespèths de la Vall d’ Aran- a Amèrica- tortilla mexicanes, pancakes nord-americans) sovint s’ associen a una festivitat del calendari religiós- Carnaval, Pasqua, la Candelera etc.-.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!