BONA VIDA

Jaume Fàbrega

3 de maig de 2012
1 comentari

el foc que ens fascina

BARBACOA I SOCIABILITAT

ESTIMAT FOC, ESTIMADA BARBACOA

Estem època de les plaques d’ inducció que va del bany maria al cop de foc, dels sofisticats forns de vapor que couen, rossegen  ho fan tot, dels microones i altres artilugis  Però encara podem parlar de foc, aquest grans descobriment del Paleolític, com l´Eudald Carbonell ha posat de manifest als jaciments d’ Atapuerca- cocció, fumat, etc.-. però que jsut acabem de saber que els homes d’ Àfrica del Sud ja l´utilitzaven miler d’ anys abans. Sense foc , és evident, no hi ha cuina. Encara que la moda actual determina que, sobretot per influència italiana i japonesa, hom devori sushis amb peix i sashimis, així com tota mena de carpaccios- fins als més inversemblants-, convindran amb mi que allà on hi ha foc hi ha civilització. I allà on hi ha civilització, i foc, hi ha cuina. 

Allò que més ens aagrada de la cuina a l’ aire lliure és el foc, encara que sigui en forma d’ una domesticada barbacoa. La cocció dels aliments sota l’acció directa de les brases- i fins del foc o la cendra i el caliu-,  ens continua fascinant. Ens mirem un foc com qui mira un televisor, o quasi. Justament ara, que hem dominat el foc fins a tal punt que hom ha aplicat a la cuina les tècniques espacials-  i d’ altres- més sofisticades, que han donat lloc a les cuines d’ inducció que, de forma màgica per a qualsevol profà, cuina per imantació fèrrica i sense cap mena de foc aparent. Però el foc, la flama, el caliu, ens continua fascinant igual que als nostres avantpassats d’ Atapuerca.

La fascinació del foc a què al.ludim fa que en totes les cultures hi hagi menges basades en la cocció a l’aire lliure. Des de la, teòricament, més avançada del món, com és la nordamericana fins a aquest racó de món desconegut (pels altres) que són els Països Catalans. Aquí, les ara il.legals costellades, cargolades (Catalunya Nord), sardinades, i torrades i escalivades (de “caliu”) diverses formen part, indubtablement, de l’ imaginari gormand col.lectiu. Com en formen part els “moregadas” per als andalusos, les “sardinhas as brasas” (i fins el bacallà) per a gallecs i portuguesos, les sardines i besucs al foc directe per als bascos, la “cagarolada” (no és cap error) i la “musclada” per als llenguadocians, l’ “arní” a al brasa per als grecs, el “lechón” per als caribenys, el  sagrat mexui (mechoui) de la festa de després del Ramadà per als magribins i, no cal dir-ho, el no menys sagrat “asado” per als argentins o la barbecue dels americans, uns veritable  símbols d’ identitat que encara ens fan ser germans dels nostres avantpassats paleolítics.

Fer una barbacoa- o una calçotada, una cargolada- és, per definició, un símbol d’ amistat, de reunió, de festa, de convivialitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!