BONA VIDA

Jaume Fàbrega

30 d'abril de 2012
0 comentaris

ETIQUETA I ECOLOGIA

El menjar i el seu context

Ecologia del menjar

La litúrgia de l’ àpat o del convit- com mengem, sobretot en àmbits formals- és una part molt important de la història de les societats que, no obstant, en afectar el menjar, no ha estat valorada com cal en el món de la cultura. I, a nivell corrent, es confon amb unes normes d’ urbanitat que l’ empatx franquista-catòlic ha fet considerar obsoletes.

A causa del seu abús purament formalista. Passa una mica com en l’ ecologia, que quan estudiàvem era una part ínfima, a penes perceptible, de les ciències naturals, per esdevenir un aspecte important tant del debat acadèmic com del ciutadà. Podríem parlar, justament, una ecologia del menjar”, que es manifesta en les interrelacions dels éssers humans entre ells i el seu medi alimentari, expressat a través de la tria de les menges, la dieta, les normes de la comensalitat (com ens comportem a taula) i la seva litúrgia. Hi ha també una ecocuina, que forma part de l’ ecosistema de la cuina tradicional, que mai no és un tot, sinó un conjunt de dades- o de subsistemes- superposats: així, per exemple, la cuina tradicional de Xàtiva i la Costera forma part, a més de la cuina del País Valencià; aquesta es relaciona amb la de l’ arc mediterrani i la Mediterrània Occidental, així com amb la Península Ibèrica i el sud de França, però a la vegada és una cuina integrada dins el Catolicisme- en tant que emissor de codis sobre el menjar- i a unes dades històriques, culturals i geogràfiques ben concretes- passat àrab, Corona d’ Aragó i Regne de València, derrota d’ Almansa i ocupació castellana, repoblació etc.

Hi ha encara altres factors que completen aquesta visió eco-alimentària de classe social, cuina de festa o de diari, cuina de les dones o dels homes,etc. En tots els casos, les diverses cuines, a taula, s’ expressen a través de normes que expliquen força coses de la manera de ser d’ una col.lectivitat ja que, justament, canvien segons de quina societat estem parlant. Així, entre els xinesos, allò que les nostres mares condemnaven- la barreja d’ aliments, picar d’ aquí i d’ allà, barrejar el dolç , xarrupar sorollosament la sopa o deixar-la pel al final- és, justament la norma de l’ àpat. El que per uns aquesta relació amb el medi s’expressa amb determinats gestos,mentre que per una altra cultura aquests són condemnables. En la cultura àrab tradicional el rot era vist benòevolament, com ho pot ser als Estats Units, metre qui aquí és condemnable. La gent rica i “fina”  considera elegant deixar sobres al plat, i jo – com a mínim, si el menjar és bo-, ho considero un crim gastronòmic- i, perquè no, ètic.-.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!