BONA VIDA

ALGÚ SAP QUÈ ÉS LA QUARESMA?

Ara estem en temps de Carnestoltes, que precedeix la Qaresma. Segurament a molta gent el sonarà a  contes  marcians això de la Quaresma, però durant uns dos mil anys els cristians , durant tot un mes, havien de fer un severs dejunis i abstinències, entre elles les de menjar carn. D’ aquests patiments secular, com a mínim, ens n’ ha quedat una gran herència, que és la cuina del bacallà.

Un gènere força divertit de llibres de cuina són els destinats a la cuina “de vigília” o quaresmal.

Tota una institució del Catolicisme, que li servia per fer diners (previ pagament de la Butlla) i que va tenir el seu punt àlgid durant el franquisme, el règim catòlic per excel.lència: encara avui, els senyors cardenals i senyors bisbes  espanyols són uns devots  del seu “Caudillo”, “por la gracia de Dios”.

 Aquests llibres- alguns dels quals escrits per grans cuiners, com l´Ignasi Domènech- tenien la particularitat d’ exhibir en un  lloc ben visible- fins i tot a la portada- el censor eclesiàstic, ja que pel que sembla l’església els considerava matèria doctrinal.

Però la paranoia franquisto-catòlica- que té elements de contacte amb el fonamentalisme islamista actual- arribava a exigir una operació prèvia de censura en l’ aparentment més innocent llibre de cuina. Es veu que les dues institucions bessones havien de tenir cura de la salut espiritual de les mestresses de casa, a les quals anaven adreçats aquests llibres.

Així, una Enciclopedia de cocina publicada a Barcelona per l´editorial Gassó hermanos l´any 1962- i de la qual se’n continuaren fent edicions durant la dècada dels setanta-, signada per una tal Juana Oller “y un equipo de doce amas de casa” (senyores de bona família de les quals se’ ns en dóna els il.lustres cognoms), projectada per Joaquín Sanz-  professor de l’ Escuela de Arte Culinario de Madrid i xef del Castellana Hilton, redacció de Mª del Pilar Bueno, confecció i comprovació de les receptes d’ Àngeles Nadal i supervisió de textos i fórmules de Vicente Gardeñas, cap de cuina de l´Hotel Ritz de Barcelona, exhibeix també, en dos llocs molt visibles, un d’ ells al lloc d’ inici més important de l´obra, i després just al costat de l´autora, el concepte de “revisión religiosa por el Rdo. P. Ramón Castelltort Sch. P”. Malgrat aquest equip tan nombrós com galdós, les receptes- especialment les de cuina catalana, valenciana o balear- són inefables, o inefablement espanyoles, valgui la redundància: “Ensalada al chato- sic– (Regional tarraconense”, amb carxofes(per si no ho notàveu, és el “xató”), “Ensalada de tomate (Estilo catalán)” amanida amb vinagre(cosa que m, justament, la cuina catalana prohibeix), un “Cocido catalán” amb tomàquet i la pilota fregida o una “Paella especial valenciana” amb bistecs de porc, salsitxes, cansalada, congre, pèsols.

Aquestes fantasies culinàries espanyoles quan parla de la cuina catalana encara són el pa d’ avui, començant pels noms. A Madrid s’ entesten a escriure “pantumaca” o “calzotada” (sic), no fas cas que escriure-ho de forma correcta els porudís un cobriment de cor.

 Però, en canvi, sortosament, ara tot això és el passat: a Occident hem conquistat el dret democràtic a tenir una societat laica, separada de la religió…O no?. Tornarem als terrors i controls de passat, amb l´ascens de l´islam i l’ íslamisme (que no són el mateix, però es toquen) amb la seva obsessió  el seu control religiós damunt de tota al societat- i que en la versió totalitària, a més, es vol imposar també als “gentils”, que soms nosaltres, els qui creiem que la religió està molt bé, però a casa de cadascú.

Si voleu saber-ne més, llegiu el  llibre d’ en Matthew Tree, La vida després de Déu”-  magnífic i recomanable- o el d’ Anne-Marie Delcamre, L´islam de les prohibicions, també un magnífic document, tot i que no s’ hi parla del menjar, que és un dels capítols extrems d’ algunes religions, sobretot de les “invasives”, com l´Islam (o com ho era el Cristianisme).Al meu blog Bona Vida aquest hi tinc un article sobre les normes de Khomeini, el vi i la carn sodomitzada (sic), on dóna normes sobre les carns d’ animals que han estat sodomitzats i podeu trobar també aquestes reflexions a “Cuina i comensalitat, de l´Edat Mitjana a Ferran Adrià” (Pagès Editors).