Curs de Literatura Gastronomia ala UCE de Prada, i homenatge a Santi Santamaria
LITERATURA
I ENOGASTRONOMIA,
DE
JOSEP PLA A SANTI SANTAMARIA
“Novel.la,
assaig, poesia. Sempre m´han molestat les distincions en la literatura, perquè
tot és creació” (Blai Bonet)
“L´art de menjar
és un fet cultural tan important com la contemplació d’ un quadre excels o com
l´audició d’ un quartet de Beethoven” (Joan Fuster)
“El vi és matèria
de meravelles “
(Plini)
PREÀMBUL
La literatura és, segons els diccionaris, l’”activitat
que, per mitjà de l´escriptura, es proposa més un fi estètic que no pas
didàctic”: però escau més la definició de literatura com a “art d’ escriure i
de llegir, coneixement de tot el que està escrit”. Per tant, no solament inclou
l’ obra de ficció o la poesia, sinó també obres didàctiques, d’ assaig, de
pensament , estudis culturals fins a arribar al periodisme.
Pel que fa a la gastronomia, és definida per la majoria
de diccionari com a l’ “art de menjar bé, amb satisfacció”; la GEC hi afegeix “tant
referit a combinacions individuals com
al conjunt de tot un menjar (amb inclusió de vins”, que ja va un pas més enllà,
però del tot insuficient: aquestes definicions posen l’ accent en un aspecte
lúdic i individual- de fruïció, propi dels gormands i gurmets-, però no en els aspectes- que són
els que realment es refereixen al
concepte de gastronomia- d’ estudi de l’art del menjar i el beure en tots els
seus aspectes: descriptius, comparatius, antropològics, històrics, literaris,
etc.
Proposem, doncs, un concepte ampli de literatura gastronòmica i del vi. Un
punt de vista que tingui en compte,
alhora, la història de la llengua, de la cultura i de la cuina i fins de
les religions.
Tindrem en compte, doncs, textos com els següents:
1.Documents antics (de l´ antiguitat sumèria i egípcia a
Confuci, a l´Edat Mitjana) o auxiliars que incidentalment tracten temes d’
aliments, conreus, primeres matèries, estris, receptes, etc., però que sovint tenen una gran importància
per a la història del menjar.
Hi podem trobar contractes,testaments,documents variats-
sobre cenes reials, per exemple-, inventaris de compres de provisions per a
viatges, que, sovint, ens proporcionen dades precioses.
2.Tractats mèdics, dietètics, d’ agricultura, d’ herbes i
espècies, d’ adrogueria, de vins i alcohols, de moralitat i comportament, del regim dels
convents, etc.
2
que ens informen sobre productes, receptes, confiteria,
maneres de taula, etc. La llengua catalana és d’ una gran precocitat en aquesta
matèria, a partir de la traducció d’ originals àrabs (o hebraics)- com llibres
mèdics i d’ herbes, el manual eròtic Speculum
al foder, del s. XIV-, o les
obres fonamentals d’ Arnau de Vilanova, metge i dietista dels ss. XIII-XIV. O l’ obra fonamental Com usar
de beure e menjar, de Francesc Eiximenis, única en l’ Europa del seu temps,
tant pel que fa al menjar, les formes de comensalitat i els vins
Durant al Barroc, obres d’ aquestes característiques
seran les úniques que s’ imprimiran en català (com és ara la gran obra de Fra
Miquel Agustí, del s. XVII, Llibre dels
secrets d’ Agricultura…), que assolirà un gran èxit.
3.Receptaris, o sigui manuals pràctics- o, en llenguatge
modern, “funcionals”-, però que, en algun cas-, no solament tenen un gran
interès per la història de la cuina, sinó també per la història de la llengua i
la literatura. Disposem d’ interessants textos dels temps clàssics, com els
llibres d’ Apici i en altre cultures com
la xinesa, l´Índia o les precolombines, també abundants referències.
Altrament, la producció medieval catalana- del Libre de Sent Soví al Libre del coc, de Mestre Robert-, és no
solament la més primerenca en qualsevol llengua europea, sinó també la més
nodrida i influent, especialment a Itàlia. De fet, crec que no fóra arriscat
sostenir que aquesta és, segurament, l’
aportació més important i original de la cultura catalana a la cultura europea.
Ni en castellà, ni en portuguès, i ni tan sols en italià, francès, etc.., hi
trobem una aportació tan brillant i completa.
Durant el Barroc, els frares escriuen a Mallorca, a
Menorca i Catalunya importants tractats
de cuina, i també en trobem d’
adrogueria i confiteria.
4.Obres de caire literari- ficció, poesia, teatre, etc.-,
però en les quals s’ hi esmenten fets relacionats amb el menjar i el beure. De
Ramon Llull, o Jaume Roig, passant pel Tirant
lo Blanc, fins a arribar a Santiago Rusiñol, Joaquim Ruyra, Josep Pla, J.V. Foix, Josep Sebastià
Pons, Miquel Martí Pol
o Vicent Andrés Estellés, Josep Piera, així com sainets populars valencians i
la literatura popular. No podem oblidar tampoc la presència significativa del
menjar i el beure ne el folklore, com és ara les rondalles i les cançons i
romanços, entre ells els d’ hostals i bandolers i les cançons de taverna.
En altres literatures, com l´occitana- textos dels
trobadors, Ives Roqueta-, l´espanyola- Arcipreste de Hita, Cervantes, Galdós,
Delibes- la francesa- Rabelais, Proust, Gerges Simenon-, l’ ítaliana- Platina,
Marinetti, Andrea Camilleri- la portuguesa- Camôes, Eça de Queirós l´anglesa-
Chaucer, Agatha Crhistie,John Lanchester- o la russa- Nicolas Gogol, Fedor
Dostoievski, Anton Tchekhov- hi trobem també nombrosos exemples
5.Obres amb voluntat literària, o escrites per
escriptors, però amb un discurs fonamentat en el menjar i el beure, com El que hem menjat, de Josep Pla, una
obra única en la literatura catalana i fins europea. Hi podríem afegir Néstor
Lujan, Xavier Domingo, Vázquez
Montalbán, Josep Piera i Narcís Comadira.
3
TEMARI
1.Literatura i gastronomia: definició d’ àmbits
De l’ antiguitat a la cultura jueva i àrab. Textos
mesopotàmics i egipcis. La tradició bíblica. El Corà. La Grècia clàssica, el
gran taller de la cultura del gust. Roma, l´imperi del menjar.
2.L’Edat Mitjana: La primacia catalana. Edat d’ or de la
literatura gastronòmica catalana: de Francesc Eximenis i Arnau de Vilanova al
Tirant lo Blanc. L´aportació àrab i jueva. Altres cultures- Castella, Portugal,
França, Itàlia, Anglaterra.
Del Tirant lo Blanc
al Quixot: el menjar com a símbol religiós, social i cultural.
3. Del Renaixement al Barroc.Cròniques d’ Índies.
Cervantes i la societat a través del menjar. Cristòfol Despuig. Obres sobre la
salut i el menjar.
El Barroc: de la fam a l´excés. La picaresca espanyola.
Els viatgers. Miquel Agustí i els productes del camp i de la granja. El rector
de Vallfogona. El baró de Maldà, un
dietari del gust. L´aportació francesa- Rousseau, Voltaire-. Itàlia. Casanova
4.Època moderna. Aportacions diverses: francesa,
italiana, russa, espanyola, gallega, portuguesa. Alexandre Dumas, Manzoni. Post
Thebussem, Picadillo, Angel Muro…
D’ Alí Bei als receptaris: La cuynera catalana, La cuina
mallorquina, De re coquinaria,
llibre de cuina de Gandia. Ferran Agulló: El
llibre de la cuina catalana.
Temps contemporani: ficció, poesia, assaig. El fenomen
Josep Pla. Altres:Joan Perucho, Vázquez Montalbán, Ignasi Riera, Narcís
Comadira, Josep Piera, Miquel
Martí Pol.
Periodistes: Néstor Lujan, Xavier Domingo, Antonio
Vergara;
Cuiners: Ferran Adrià, Santi Santamaria, Carme
Ruscalleda, Joan Roca
Dietistes: Pilar Senpau
Espanya , Galicia i País Basc:Julio Camba (La casa de Lúculo), Víctor de la Serna (Parada y fonda), Savarin -Francisco
Moreno de Herrera; Marquesa de Pardo bazan, Alvaro Cunqueiro; Pio Baroja, Félix
Ibarguren “Sishito”
4
Lectures proposades:
Jaume Fàbrega:
–Nació i
deglució.Fílies i fòbies de la cultura del gust,Pagès Editors, Lleida, 1997.
–La cultura del
gust als Països Catalans,Edicions el Mèdol, Tarragona, 2000
–La cuina de Josep
Pla. A taula amb l’ autor de El que hem menjat.La Magrana, Barcelona,1997
-La cuina
medieval.A taula amb Francesc Eiximenis.Ajuntament de Girona-Institut d’
Estudis Gironins,2000
–El gust d’ un
poble.Cossetània, Valls,2002
–Menjant amb amics
i coneguts. Pòrtic, Barcelona, 2004
-El convit del
Tirant. Cuina i comensalitat, de l´Edat Mitjana a Ferran Adrià, Pagès Editors, Lleida, 2007
–Taronges de
Xàtiva. Cavallers, cuiners i papes. Orígens i apogeu de la cuina valenciana (Ajuntament
de Xàtiva, 2006)
–Manual de
gastronomia. Cossetània, 2008
–La cuina catalana,
vols I i IX (La cuina catalana a través
del temps). Edicions de l´Isard, 1995
Josep Pla: El que hem menjat (diverses edicions)
Santi Santamaria:
Entre llibres i fogons,
Cabrera de Mar, 2005
Phlippe Jost: La gourmandise, Le pré aux
clercs, 1998
Lucia
Cathala-Galinskaïa & Nicole Chauvelle: A
la table des écrivains russes,Éditions de l´Aube, 2002
Paul Levy: The
Penguin Book of Food and Drink,
Pegquin Books, Londres, 1986
Shaunda Kennedy
Wenger & Janet Kay Jensen:
The book lover’s coockbook, Ballantine,
2003
Juan Luis Suárez
Granda: El cielo en la boca. Antologia del
paladar español, Ediciones
Trea, 2006
Literatura y
gastronomía,
revista “Literatura”, Donostia, 1991
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!