Un dels pals més bons que he memjat a la meva vida és la Moamba (gallina estofada) d’ Angola…Àfrica té també uns bons fogons…Ens hem de deixar seduir…
L’AFRICA DEL GUST
Sintetitzar en poques línies les
cuines africanes és una tasca força arriscada. D’ entrada , caldria dir que hi
ha diverses Afriques: la del Magrib, que forma part de la cuina
mediterrània;Africa del sud, amb influxos anglesos i holandesos; Angola, Cabo
Verde, etc., territoris amb una forta influència portuguesa; les illes de l’Índic,
d’influxos islàmics i hindús.Aquí deixarem algunes d’aquestes poderoses i
particulars cuines i ens centrarem en l’ Africa negra o subsahariana. Un espais
que comprèn Nigèria, Senegal- una de els grans cuines- Gàmbia, Costa d’ Ivori,
Ghana, Nigèria, fins a Àfrica del sud. Migrants d’ aquests països fa temps que
formen part dels nous catalans i, per tant, les nostres escales de veïns i els
nostres carrers estan impregnats de les olors diferents d’ aquesta cuina. En
molts casos, d’ entrada, es tracta de països musulmans, cosa que afecta a la
seva alimentació (no es pot menjar porc ni beure vi o alcohols, per exemple, i
durant un mes lunar cal complir el dejuni o Ramadà,i celebrar el Dia del Gran Sacrifici amb el consum d’ un
xai, eventualment repartit entre els familiars).
Atenció!: anem en compte a anomenar
“exòtica” aquesta cuina (concepte que algú encara,
incomprensiblement, fa servir). Se de cas, d’ “exòtics” ho som tots- sobretot
en aquest món globalitzat-, començant per nosaltres. De l’ altra, desem d’
altres prejudicis a l’ armari:la cuina africana no és solament “primitiva”. Es també gustosa,
plena de matisos, intencionada, a vegades refinada i sempre saborosíssima i
inoblidable.En alguns casos fa servir ingredients difícils de trobar aquí- si
bé cada cop menys, ja que la comunitat africana, com he ja és present també a
través dels seus comerços-, però en d’ altres és perfectament adaptable.Iuca,
gombos o okra (que, per cert, se’n cultiva el 90% de la producció estatal a
Banyoles!) plàtans per cuinar (plàtan verd o mascle), bitxos, ja són corrents
aquí, així com el sempre present arròs. Fins i tot fóra possible, en algun cas,
substituir el gros morter tradicional- base de tota mena de picats de cereals i
altres productes- per un processador elèctric cosa, que també ells fan,
naturalment.Hi podem trobar primeres matèries pròpies de la Mediterrània, i d’
altres típicament africanes: certs animals de caça, alguns tubercles, cereals i
verdures,peixos de riu específics i abundant peix de mar i marisc , similar al
nostre (de fet , Africa n’ és un gran exportador: la perca, del Nil sovint
venuda com a “nero”, sol ser d’Uganda-, i que ara és un dels peixos més
consumits, és un peix de riu- i també ens arriba tota mena de marisc i altres
peixos procedents d’ Àfrica, del lluç, passant per les anxoves a les llagostes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!