ELS JUEUS CATALANS NO SÓN SEFARDITES

Ja tenim a les mans un bon instrument per conèixer força millor la nostra història, la Història de la Catalunya jueva (des. 2009).

ELS JUEUS QUE PARLEN CATALÀ

 

Als recitals de música jueva, sempre
hi són presents les bellíssimes cançons sefardites…Com les que canta Rosa
Zaragoza. La nostra llengua, així com el gallego-portuguès, a l´exili varen
desaparèixer sota l´àmplia majoria de llengua castellana, tot i que en el ladí
actual hi ressonen probable paraules i sons d’ origen català i portuguès.

Tenim, però, d’a queta desaparació de
les veus jueves catalanes, les precioses restes dels cants de noces.

 

“Xueta”
és el nom denigrant que es donava als jueus de Mallorca, l´única zona de l’
estat on n’ havien quedat després de l´expulsió, el 1492- una expulsió , recordem-ho,
decretada per un poder foraster, el de la reina de Castella-.

Tal
com ja explica Georges Sand, la societat
mallorquina, atiada pel clergat, els vexava sovint d’ una forma inhumana. No fa
motl encara es veien pintades antisemites al voltants de la catedraL- això sí,
en espanyol-.

Amb
la fundació de l´estat d’ Israel, finalment molts xuetes han pogut aixecar el
cap i se senten més protegits. Aquests jueus de llengua catalana que participen
de forma molt activa en la cultura catalana, finalment fan sentir la seva veu.
És el que s’ escau amb les emotives memòries d’ en Miquel Segura Aguiló, , amb l´edició, traduïda del català, de
“Raíces chuetas, alas judías” (Leonard Muntaner Editor).  S’ hi tracta, naturalment, un dels fonaments
de la cultura jueva, les pràctiques alimentàries càixer- un dels motius,
justament, sobre els quals actuava la Inquisició pera jutjar-los.

Ara,amb
la recent  presentació del llibre  Història
de la
Catalunya jueva, es posa de
manifest l’ aportació fonamental dels jueus a la nostra cultura, la “seva
presència rica i fecunda en fets i en obres de gairebé deu segles”. Que
coincideix en el magnífic treball de la nord-catalana Martine Berthelot sobre els jueus actuals al num. 24 de la “Revista
catalana de sociolgia”, publicació de l´IEC.

Ara
bé, al comunitat jueva a Catalunya, en línies generals, i exceptuant algun
personatges clau de la cultura, com algun galerista- que per cert, tenia
galeria a Girona-, una famós publicista i membre del barça. La nostra llengua,
i la nostra cultura però són presents en els jueus balears, els únics que,
malgrat la persecució religiosa, política i ambiental, han pogut mantenir trets
de la seva identitat. En canvi, la comunitat israelita de Barcelona, en general,
sol ser d’ origen askenazita (d’ Europa central), passant per Argentina i, molt
sovint, encara que sembli paradoxal, demostra un escàs interès per la llengua i
la cultura del país on estan, també perseguides.    

L´altre
problema deriva de la grollera manipulació històrica (i plítica) que es fa a
Espanya- incloent-hi , sembla, els socialistes catalans- de considerar
sefardites els jueus catalans. És com dir que els catalans medievals eren
castellans (espanyols). Els jueus catalanoparlants- dels Països Catalans- no es
feien pas amb els de Castella (avui Espanya), sinó amb els seus germans
occitans, com ho prova la figura senyera d’ aquesta cultura, el Bonastruc ça Porta (Moixé ben Nahman)
que dóna nom al Museu d’ Història dels Jueus  de la ciutat de Girona. El nom que ells
mateixos es donaven era el d’ elomites, que, com en el cas de safardites,
deriva de la Bíblia.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *