CONEIXEU EL GARNATXA D’ EMPORDÀ?

Com he escrit sovint, Barcelona- i de retruc, Catalunya-, deuen ser les úniques contrades del món on els seus propis  vins no són els preeminets, tant en el consum com a les cartes dels restaurants:  d’això se’n diu autoodi bàquic- o gastronòmic-, el gran probema dels catalans. Quan el Priorat era aclamat com un dels primers vins del món, a les cartes dels restaurants de BCN ni hi era conegut!

 

GARNATXA D’ EMPORDÀ, UN VI PER L’ESTIU

El “Garnatxa d’ Empordà” (D.O Empordà) és un Empordà dolç natural elaborat amb raïms garnatxa.Suggereixo servir-lo fresc.Reixach,  un “savi “ de “la Vanguardia” entès en vins, sorprenentment, el dóna per “quasi desaparegut”, però això sí, preuat. Com es poden escriure aquestes bestieses des de Can Fanga, o és igual des d’ onsevullga?,”Vi simbòlic i llegendari” , segons Eduard Puig Vayreda- un savi de veritat que coneix com ningú el vi de l´Empordà- i té tota la raó.El podem considerar un vi licorós enfortit, o dit altrament, un vi dolç fortificat elaborat amb raïm de garnatxa (Lledoner o garnatxa blanca i Lledoner roig o garnatxa grisa) molt madur i assecat al sol després de la verema. La seva fermentació s’ interromp incorporant-hi aiguardent (alcohol de vi), que  paralitza la fermentació i serva una part del sucre natural. S’ aconsegueix un vi d’ uns 15 graus.El garnatxa envellit en roure es transforma en un vi “ranci” de color ambre i alhora  irisisacions cristal.lines, delicat i aromàtic,sedós, ni embafador ni fort en excés, de fragància exquisida, rodó i melós, i que és com una carícia per al paladar.

Maridatge

S’ adiu amb les pastes de full amb cabell d’ àngel, brunyols, carquinyolis, relleno (pomes farices amb carn), fruita cuita, la grana de capellà (postres de músic), les coques, les galetes i pastes- xuixos, flaones, corns…-

Però també amb el foie gras, terrines, embotits, i formatge blau. Excel.lent per cuinar i elaborar plats: oca amb peres, rostit, braó de porc,faves, pèsols, estofats, botifarra dolça, relleno, macedònies.

El seu parent més propers és el Banyuls, “vi dolç natural” elaborat a la Catalunya Nord, així com els Ribesaltes i Maurí, similars.

El problema del nom

El gran problema del garnatxa d’ Emporda- i no m’ he cansat de dir-ho i escriure-ho des de fa anys, però no sé si els senyors de la DO  llegeixen molt-, és el nom: com es pot anomenar amb el nom d’ un cep (i a més, universal i conegudíssim)un vi dolç?. Sembla, sovint, que Catalunya és un país d’ idiotes (almenys segons com voten segur que ho és) i de babaus. Resultat: algú, per exemple a Barcelona, coneix el DO “Garnatxa d’ Empordà”?. Seguit, a més, dels garnatxes envellits (més de dos anys en un bocoi- “barrica” en catanyol- els magnífics i perfumats moscats, etc.

Sisplau, posem-nos a pensar i a crear un nom  que pugui difondre , finalment, un producte tan bo. En suggereixo uns quans (de franc!):

-Vi dolç de L´Empordà

-Empordà dolç (m´agrada força)

-Vi grec de l’Empordà (els clàssics en deien així)

-Empòrion dolç (m’ agrada moltíssim)

-Tramuntana dolç (m’ agrada molt)

-Albera (o Albera dolç, o Grannític de l Albera, pel tipus de terreny, tan ferreny). Aquest nom, que m’ agrada mot,l es refereix a una de les característiques del vi: el són granític de l´Albera, “entre França i Espanya”

Si us hi fixeu, he emprat elements descriptius i històrics, però no he fet servir cap topònim (a l´exemple dels dolços de al Catalunya Nord). El Garnatxa d’ Empordà DO no és privatiu, és clar, d’ un municipi en  concret. Si s’ hagués d’ elegir-ne un, que fos el que en té més producció (per exemple, “Garriguella”). En el món dels vins, altrament, hi ha la tradició de donar a grans vins el nom d’ un port d’ expedició: el cas més emblemàtic és el del porto (“el port”, “o porto” de Vilanova de Gaia, el poble on en realitat es produeix el vi); l´antic i famós a tot Europa “carló “ (vi dolç que s’ exportava a través de Benicarló), o el no menys famós (ja en parla Shakespeare) malvasia (del porc grec de Mnombasia).

El nom Empòrion (l´antic nom d’ Empúries i l Empordà, que vol dir “mercat”, bonic nom) per exemple, podria cobrir aquest flanc (, si s’ escaigués, Roses; Palamós ja és al Baix Empordà).

El nom actual té tan escasses possibilitats de projecció, que el fet d’ “inventar-ne “ un de nou no solament no és un hàndicap, sinó, ben al contrari, una aventatge que obriria un munt de possibilitats.

Malgrat el nom doncs, us recomano aquest vi , com diria Francesc Eiximenis”  al seu  Com usar bé de menjar e beure, “fragant i flairant”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *