RENEGUEU, PERÒ EN CATALÀ!

Un dels indicis més preocupants de la degradació dle català i de l´espanyolització és la desaparició del riquíssim repertori de renecs, parulotes  i flastomies de Catalunya, València i les Balears: reneguem en català, aporteu nous renecs i voteu els més imaginatius (en negreta). Deixeu de dir “joder”, collons,i, si cal, la figa.

DICCIONARI DE RENECS

Paraulotes, paraules gruixudes, grolleres, despectives, denigrants, blasfèmies, flastomies, blastomies, turpiloquis,execrecions, injúries, imprecacions, invectives, fàstics, penjaments,, malediccions, blasmes, improperis, retrets, vituperis, amenaces.

Un renec és un mot o locució indecorosa o de maledicció que, en general, utilitza els símbols sagrats i sona coma un interjecció; pot ser una imprecació vexatòria, de condemna, o una mostra d’ enuig i, en molts casos, un simple ajut del llenguatge. El que renega és renegaire, malparlat. També es defineix com una paraula o una expressió ijuriosa a Déu o una cosa sagrada. O bé pot ser una paraula grossera o indecent emprada com a interjecció.El qui blasfema, renega o diu flastomies és el renegaire o cagadéus. Hi ha renecs i expressions injurioses que se solapen amb els insults.

L´estament eclesiàstic sempre ha condemnat severament la “blasfèmia” (mot del llenguatge religiós), per al poble renecs o flastomies (Mallorca, etc). Antigament, la foguera inquisitorial podia ser el destí del blasfem; en l´Islam, segons la xaria (llei islàmica, vigent a molts països àrabo-islàmics) el renec és castigat amb la pena de mort, i si més no les fatues o malediccions dels imams o aiatol.làs, també ens afecte als no islàmics com una pesant llosa que coarta la llibertat d’ expressió i una mostra de d’ interès lingüístic , costumista, antropològic, etc, per a la cultura popular. Això, sobretot, als països mediterranis, catòlics i ortodoxos, ja que en el món protestant i nòrdic, en general, el renec és molt diferent, sense la creativitat desfermada que té, per exemple, entre nosaltres. Això ho podem veure al Canadà: a l´anglòfon renecs light i al Quebec d’altres de tipus mediterrani. No cal dir que el renec no té, de forma explícita, una voluntat blasfematòria, sió que és més aviat una imprecació que, això si, sol utilitzar símbols religiosos, suposo per la raó de donar-hi més força: déu, Jesucrist, el nen Jesús, la Mare de Déu, els sants, els estris litúrgics, etc. També el sexe hi és recurrent així, com, en algun cas, l´insult o improperi.

Fa anys vaig anar a Vic amb el propòsit d’ organitzar-hi un Concurs de renecs i “turpliloquis”- la deliciosa paraula adaptada del llatí que havia utilitat el bisbe d’ aquella diòcesi en una pastoral contra els malparlats-. La meva intenció era que el senyor bisbe, tan entès en la matèria, presidís el jurat. Però no va ser possible. En una obra dels Joglar- M7 Catalònia-, més tard, s’ hi organitzava un concurs de renecs; en aquesta obra Catalunya havia desaparegut (pel que podem veure, Albert Boadella ha lluitat i lluita per aconseguir-ho). Li podem adreçar alguns dels renecs que sortien a l´obra: “mecago’m la mare que t’ ha parit, tens uns collons com una catedral, llamp de déu, collons…”.

Jo vinc d’ un medi rural, i en el meu entorn el renec era el pa de cada dia i una forma de llengua molt expressiva; els que renegaven anaven a missa, per tant no hem de fer cas de l´obsessió eclisiàstica d’ associar renec amb manca de fe o de pràctica, encara que fos obligada pel franquisme; curiosament, jo no soc renegaire, ni en tinc l´art superb i diví dels que saben crear autèntiques filigranes, com els valencians, i també alguns catalans i mallorquins-, que són capaços d’ inventar recargoladísims i llargs renecs a l´instant.

Com que ja hi ha fonts que parlen dels renecs (un llibre de Pere Verdaguer- amb alguna definició de caire homòfob que caldria revisar- alguna pàgina, web o blog, etc., em limitaré a transcriure els del meu entorn i d’ altres que m’ han arribat oralment, i que considero molt creatius.

Sisplau, no sigueu malparits i renegueu en català!. No sigueu tan simples – i ximples- com els qui ja només saben renegar en espanyol, i que just saben dir “joder” (fotre, que curts de gambals!) o “puto”, i encara perquè ho han vist al cine. Estimat Joel Joan, aprèn a renegar en català, deia de dir “joder”, que és de gamarussos!.

 

Abreviatures:

IB: Illes Balears

PV: País Valencià

CN: Catalunya Nord

AN: Andorra

GI: Girona

FR: Franja

AL: l´Alguer

TA: Tarragona, regió de l´Ebre

LL: regio de Lleida

PI: Pirineu

Renecs bàsics: collons, cago’n Déu,cago’n la puta, putes, vés a fer la mà, la mare que t’ ha parit, hòstia, òndia, no em toquis els collons, una merda, carai, cony, la figa de ta mare, vés a prendre pel cul, toca`t els ous, merda.

 

 

A

A cagar

A fer la mà(PV)

Així baixés el cel encès de foc i la terra fos una olla plena de pólvora (GI, gitanos)

Així baixessin picasses esmolades de nou, de cap per avall, i te partissin pel mig(CN)

Aixís et rebentessis (GI)

Aixís plogués fins que els ànecs de la terra pessiguessin els collons de Déu (GI)

Això ja comença a fer pudor

A pendre pel cul, cabró, malparit…(GI)

Aquest tema ja fa caguera

 

B

Baixessin picasses esmolades de nou, de cap per avall, i te partissin pel mig (CN)

Beneit

Botifarra i pa calent

Botons

C

Cago`n cony

Cago`n dei

Cago`n Déu

Cago`n Déu amb el cap fet estelles damunt de les mamelles de la puta mare de Déu

Cago`n Déu, en la creu i en el fuster que la feu

Cago`n el cervell de Déu (G)

Cago`n el cony beneït

Cagon’n el cony de la Verge, de la Mare de Déu

Cago`n el cony de ta mare

Cago`n el cony de ta tia

Cago`n el cony sagrat

Cago`n els collons de Mestre Lluc (IB)

Cago`n els collons d’ en Nara (GI)

Cago`n els collons del pare sant (o del sant pare)

Cago`n els ossos de ton pare

Cago’n deuna

Cago`n dotze

Cago`n en Judes, en la cara de Judes

Cago’n la creu

Cago`n la creu divina

Cago’n la mar salada

Cago’n la mare de Déu

Cago’n la mare d’ en Tano

Cago`n la mare que et va fer

Cago`n la mare que t’ ha parit

Cago’n la puta

Cago’n la puta de ta mare

Cago’n la puta d’ oros, de bastos

Cago’n la puta llet

Cago`n la puta mare que et va parir, cagar, paringar, fer

Cago`n la tapa justa (GI)

Cago`n la tia Maria

Cago`n l´esperit sant (GI)

Cago`n l’ hòstia

Cago’n l’hòstia consagrada, l’ hòstia de Déu, l’ hòstia puta, hòstia sagrada

Cago`n l´olla

Cago`n lo xiquet de Déu (PV)

Cago`n los quatre puntals que t’ aguanten (PV)

Cago`n l´ou

Cago`n coranta putes sagrades (IB)

Cago`n coranta mil reputes sagrades (IB)

Cago`n Reus

Cago`n sa mare que et va parir (IB)

Cago`n Sant Pere

Cago`n Satanàs, quan era jove

Cagon’n sa teva puta estampa (IB)

Cago`n Sant Pere, Sant Joan, Sant Jaume, Sant Mateu, Sant Pau, Sant Guiu, Sant Feliu, Sant Cugat/Cufat, Sant Cagat i la puta mare que els va parir a tots

Cago`n Satanàs quan era jove

Cago`n ses betes des calçons blancs des foraviler que va es clotó on se va plantar sa figuera on se va penjar

Judes es Dijous Sant (IB)

Cago`n ses quatre postetes que t’aguanten (IB)

Cago`n es cagador de Judes (IB)

Cago`n seu

Cago`n seuna

Cago`n ta mare, en ta puta mare

Cago`n ton pare (IB)

Cago`n tot

Caiguessin picasses tota la nit (CN)

Carall, carai

Caso`m Déu, etc.

Caso`m la sang d’ un gos pudent

Caso`m l’ os pedrer

Cent mil llamps forcats penjats d’un garrover empeltat de prunera borda (IB)

Collons

Cony

Cordons

Cremat (GI)

Cremat l´home (CN)

Cremat sigui (CN)

 

D

De puta mare

Déu que t’aguanta (el)

Dimoni, dimonis

Dimontri

 

E

El cap te fa fum i el cul te fa música (CN)

El cul te pixo (GI)

El pet de la teva àvia

Els collons de Marimon los toca tot lo món

Els collons d’e n Wamba(GI)

Els collons que t’ aguanten

Els sous se te poguessin fer escorpits (CN)

Ésser de la pella de Barrabàs, de la pell de Judes

Et faré pixar sang

Et giraré la cara

Ets més calenta que un forn encès

Ets més dolent que la tinya

Ets més dolenta que carn de xinxa

Ets més llest que sa cusseta d’ en Jaume Matas (IB)

Ets més perillós que en Matas amb una palera (IB)

Ets més puta que bonic (GI)

Ets més xerec que se retalladures de Judes (IB)

 

F

Faràs la fi d’ en Cagaelàstics

Faré un mecagon que s’ esberlaran les cristalleres de l´infern

 

G

Glopeja`m un ou amb mercromina (IB)

Gros cony (CN)

 

H

Hòstia

Hòstia consagrada, divina, puta, santa

Hòstia xiquet (PV)

 

I

Ira de Déu

I un be negre amb potes rosses

I un nap

I un ou

I uns collons

 

J

Jo’t reflic

Jot fo`t de Déu

 

L

La fava d’ en Cata i els collons d’ en Wamba

Lamps les ferissen e les cremassen (Jaume Roig, L´Espill, s. XV)

La mare que et va parir (GI)

La mare que et va matricular (GI; PV)

La professó de Sant Francisco, me cago`n Déu, me cago`n Déu, me cagon’n Cristo…

La puta mare que et va parir, fer, paringar, cagar

Llamp de Déu (GI)

Llamp de Déu i vaca vermella (CN)

Llamp me mati (GI)

Llamp que te fot

Llamp que te fot (fut), portes calces de vellut (CN)

LLamp te partís (GI)

LLamp te partís pel mig (CN)

Llamp t’ encengui, t´encengués 8CN)

Llamp te fot (GI)

 

M

Mal caigués la Seu i hi hauria feina per tothom

Mal davallàs Crito carregat d’e stelles per torrar ses costelles de la Mare de Déu (IB)

Mal llamp te mati (GI)

Mal llamp de pegui (IB)

Mal no et surti un fills amb pits (IB)

Mal ploguen caps de sant (IB)

Mal te morissis d’ oi tapat de mocs (IB)

Mal pet t‘arromangui la beta dels calçons (TA)

Mal patinassis davant una figuera de moro mentre pixassis i hi fotessis a dins amb sa fava per davant des pardal (IB)

Mal pet t’ arromangui la veta dels calçotets (Camp)

Mala cagarada del cel t’ esclafi, fill de la gran puta, fill de puta

Mala fava t’ ofegués

Mala puta

Mala puta rabanera, m’ has llevat tos es doblers, m’ has deixat sa fava torta i es collons a s’ inrevés (IB; hi ha una versió similar de GI)

Maleït siga (GI)

Mastegeu-li un ull (GI)

Me cague`n cent mil putes verges  del Grau (PV)

Me cague en Déu, en la creu i en el fuster que la féu (PV)

Me cague en un barril d’ hòsties en el cap de Déu per tapadora (PV).

Me cago´n es claus-ganxo que aguanten ses postetes des cagadero de Cristo (IB)

Me cago`n ses banyes del bisbe (IB)

Me fas cagar (CN)

Merda

Merda, merda i més merda

Merda seca

M’ hi passo pels collons (GI)

M’ ho passo pel cul

M’ ho passo per l´entrecuix

Mira que ets aurelles

 

N

No em toquis allò que no sona

No em toquis els collons

No em toquis els ous

No em toquis els pebrots

No hi ha res com ser bajoca del tot, passar per capdefava amb orelles i sabre-ho tot (IB)

No ets més beneit perquè ton pare va dir me cou i ta mare va dir basta (IB)

 

O

Ondi

Òndia

Os pedrer

Ostres

 

P

Posa`t una espardenya al cul (GI)

Puta de misèria

Puta misèria

Putes (IB)

Puts com una rabosa vella

 

Q

Que et folli un peix

Que et petin

Que et rebentin

Quès saps tu de munyir truges i los méss redó que has vis mai és un meló (IB)

Quaranta (coranta) anys de puta i encara no saps remenar es cul (IB)

Que et bombin (GI)

Que et donin pel cul, pel sac (GI)

Qui’m va parir (GI)

Qui t’ ha matriculat (GI)

 

R

Recollons

Recony

Recoranta (requaranta) putes sagrades (IB)

Redell

Redéu (PV)

Redimonis

Rehòstia (la)

Remil de regrosses de senallades de campanes de Cristo (IB)

Remil, recoranta (requaranta) rebarcades de putes totes elles en un redol (IB)

Ressabat,

Ressabat de Déu

 

S

Sabat de Déu

Samfason (G)

Sang de bou

Sang de Déu (GI)

Sang suessis

Sembla que vens (o baixes) de l´hort (GI)

Som empeltador de bergant ofici de cada dia, vols que t’ empelti sa filla si no s’aferra va de franc (IB)

 

T

Tafot, tafoig

T’ arrancaré els ulls i m’ hi pixaré al forat perquè et cogui

T’ assaigaré sa corretja pes cul (IB)

Te fotré a jeure amb es talons darrere (IB)

Te`n pegaré una que pareixerà que el món t’ empeny (IB)

Tens més cara que esquena

Tens uns collons com una catedral

Tinc set, pixa a terra i beu a galet (GI)

Tinc set, pixa i beu (IB)

Toca’t els collons

Toca’t els ous

Ton pare és verjo i ta mare té tel (IB)

Trujassa, porquetassa, farta de fer de tot i encara vas a missa (CN)

 

U

Una merda

Una merda penjada en un cordill

Un bacó en un toll d’ aigua

Un bon carall

Un cap de porc amb orelles

 

V

Vales pas la corda que te penjarà (CN)

Vales pas l´aigua de la fregarada (CN)

Vales pas les anques d’ un ca mort (CN)

Vatua Adam

Vtua Cristina puta (GI)

Vatua Cristo (GI)

Vatua Cristu( crispu) sangrinyat bon forment i ben granat

Vatua dell

Vatua dena, dènia

Vatua Déu (GI)

Vatua deuxes

Vatua el ret d’ en Sila

Vatua Judes

Vatua la pell d’ una grua

Vatua listo (GI)

Vatua l´olla (GI)

Vatua l´ou (GI)

Vatua món (GI)

Vatua’l món (GI, IB)

Vatua nada deuxes

Vatua nada l´ou xarbot (o xarbotat)

Vatua non

Vatua redell

Vatuadell (IB)

Vatuadell sagrat (IB)

Vatuadell revivavell sagrat (IB)

Vatua dle món sagrat (IB)

Vedéu de turges mamelludes (IB)

Vés a caçar xibeques

Vés a cagar

Vés a cagar a la via, vinya

Vés a cagar i balla

Vés a cobrar a can Botifarra de la Roca

Vés a cobrar a l´Arbeca, a Leca

Vés a dida (GI)

Vés a escampar la boira (GI)

Vés a fer andanes

Vés a fer la mà (PV)

Vés a fer piles

Vés a fer punyetes (GI)

Vés a fer-te engaltar

Vés a fregar

Vés a fregir espàrrecs

Vés a fregir llet

Vés a fregir raves

Vés a la ema

Vés a la merda (GI)

Vés a la porra

Vés a la punyeta

Vés a la quinta forca

Vés al botavant

Vés al carall (GI), al carall del dimoni

Vés al cony de ta mare

Vés al dimoni, al diable

Vés al Reart a pelar canyes

Vés a marejar el bisbe

Vés a menjar cordes de llamp

Vés a parir panteres (GI)

Vés a passeig (GI)

Vés a pastar fang (GI)

Vés a pixar

Vés prendre pel cul (GI)

Vés a prendre pel sac (GI)

Vés a prendre per ses anques (IB)

Vés a prendre vent

Vés a te fer la punyeta (CN)

Vés a te fotre (CN)

Vés a tocar-te la pixa

Vés que et moqui la iaia, la mama, la tieta

Vés  que no t´aguantes ni els pets

Veste`n a gangues (CN)

Veste`n al carall (GI)

Vine, que t’ escalfaré (GI)

Volies ser merda i no arribes a pet (IB)

Voto a Déu

Voto a listo, a llista

Vota a nada

Voto a nun

Voto a redéu.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *