L´EROTISME A LA CUINA
Jaume Fàbrega acaba de publicar un llibre sorprenent, “69 maneres de fer-ho” (Neret Edicions). Hi explica 69 receptes eròtiques o afrodisíaques, però sempre amb històra, Una història que es remunta a l’ Edat Mitjana.
No és pas una cosa d’ ara la preocupació per les menges suposadament amb efectes eròtics, o sigui, que poden estimular la nostra líbido. Hi ha dues cultures mil.lenàries, la hindú i la xinesa, que sempre s’ ha preocupat per aquest tema, si bé els hindús, en ser majoritàriament vegetarians, ho tenen una mica dur de pelar. Perquè tot i que els vegetals- ans al contrari, i aquí tenim el poder erògen de les espècies- no es descarten de les menges que estimulen l´apetit sexual, tradicionalment- i en alguns casos ja des dels romans- ho associem a les ostres i al marisc, el caviar, les tòfones, les carns blanques i roges i també a menges que, per la seva forma o funció o riquesa proteínica es relacionen amb la gènesi- testicles o turmes, cues, ous (incloent els de tortuga i altres animals), sang (per als xinesos de serp) i altres menges més o menys exòtiques- diverses arrels i rizomes del Tibet, aletes de tauró, nius d’ oreneta…-
Noi obstant, com diu l’ autor, sembla més aviat dubtós, científicament, que hi hagi substàncies pròpiament afrodisíaques- és a dir, capaces d’ estimular el desig sexual. Es descriu , si de cas, algun vasodilatador, que ajuda a aquesta funció.
Nogensmenys, hi ha una tradició mil.lenària de plats i àpats eròtics, o amb suposats efectes afrodisíacs: a l´índia i la resta dels països asiàtics, als països àrabs i del Magrib, a Turquia, al Perú, Mèxic, etc.
La sensualitat aplicada al menjar apareix insinuada a la Bíblia i és recollida en la tradició àrab (“déu va fer 10 parts de sensualitat, i 9 són per als musulmans”, diuen ells mateixos). Encara avui, possiblement al gent més sensual del món són els pobles islàmics i, d’entre ells, segurament dels primers són els turcs. La famosa “passió turca” (o àrab), doncs, no és pas una entelèquia!
Tant en la tradició semítica com en la hindú, hi ha nombrosos manuals eròtics que inclouen receptes afrodisíaques. En tots aquests països, en qualsevol mercat o herboristeria et venen composicions i aliments de suposats efectes miraculosos (solen incloure mel, fruits secs, etc.).
Al Marroc, el ras-al-hanut, (que vol dir “el millor de la botiga”, literalment el cap, el millor), la cantàrida (pols d’ ala d’ insecte, l’ “spanish fly” de les botigues de sexe) i la belladona l’ ornen amb ressons genèsics. Ara és possible trobar aquesta meravellosa barreja d’ espècies al nostre país, si bé desproveïda d’ aquests ingredients preciosos. O, si no, ens podem conformar amb un “alçapiu” (menta), dins la jocunda tradició valenciana de sexe, cuina i plaer. En efecte: a Europa hem d’ anar a les terres del sud a buscar aquesta tradició, que esclata, amb esplèndida contundència, al Tirant lo Blanc- escrita en el moment en què els italians deia de València que era “la més amorosa i lasciva ciutat que hi ha al món”. I això abans que arribessin els Borja, amb la seva apte`tnei9c en les arts de l´amor!. També és valenciana la “llet gelada”, un clàssic afrodisíac de llet amb canyella i llimona, dita “llet preparada” o “llet a la mallorquina” a Mallorca i “llet merengada” a Catalunya.
Les “receptes afrodisíaques” solen ser “immorals”-com diria Vázquez Montalbán- pel fet que solen ser incertes. És a dir, si escoltem la ciència, poquíssimes substàncies s’ hi poden considerar. En tot cas, dos components tradicionals del ras-al-hanut marroquí- el pols de cantàrida i de la belladona- si que tenen efectes físics constatables (vasodilatadors). Per tant, els cuiners o escriptors que s’ esmercen a presentar menús o llibres de cuina afrodisíaca ho fan, gairebé sempre a la babalà, sense cap documentació.-
Això no impedeix que sé escriguin desenes de llibres sobre una cuina pretesament afrodisíaques, que, per descomptat, són una total bestiesa. Ni tan sols hi apareixen receptes com les esmentades, que, sí que serien de les poques que podríem considerar dins aquesta categoria.
Això, si, sempre han tingut be les oques. Ja el rei Joan II, Amador de la Gentilesa, feia cartes a la seva dona que estiuejava a l´Arboç del Penedès demanant-li que manés fes preparar al majordom receptes eròtiques, i més explícit no podia ser, ja que deia que eren per jaure amb ella. Hi apareixen els “botons de moltó” és a dir les turmes de xai; a tot el món hi ha el costum de menjar testicles d’ animals, creient que tenen efectes miraculosos; també ens parla de les “andolles”- un embotit probablement similar a la botifarra de perol- i les peres amb formatge- unes postres que encara es fan a Itàlia-.
En alguns dels nostres clàssics medievals i renaixentistes hi apareixen les preocupacions per als aliments que “mouen a l’ amor”- en bella expressió de l´autor anònim de l´Speculum al foder.- Des d’ aquesta obra clau a Francesc Eiximenis (nascut a Girona i conseller de la ciutat de València) que a través del seu “golafre eclesiàstic” hi dedica un capítol molt important (Terç del crestià–Com usar bé de beure e menjar) fins al Tirant lo Blanc– on la princesa, abans de la brega amorosa amb Tirant, es fa preparar una “col.lació, que fon d’ un parell de perdius ab malvasia de Candia e aprés una dotzena d’ ous ab sucre e ab canyella” (una menja, segons la tradició medieval, de caràcter afrodisíac). Diem que el gran golafre eclesiàstic, a fi de restaurar forces per colgar amb fembres- com diu ell mateix- n’ arriba a prendre, seguint la mateixa recepta 30, mesclats “amb pols de macís i cubebes fines”!. Afortunadament, era jove i no hi havia preocupacions per al colesterol!. Altrament, els seus menús són pantagruèlics i exquisits, i s’ adrecen a aquest fi; el problema és el seu “ventre gros”, que li fa témer que sigui rebutjat per les fembres!.
La preocupació pel menjar que “multiplica la esperma a ajuda a esforçar en endressar la verga molt e fort”, tal com explica el ja esmentat Speculum al foder, mansucrit sexològico-gastronòmic català del segle XIV – un “kamasutra” sense parió a l’ Europa del moment- era molt viva a l’ època i també és reflectida pel golafre eclesiàstic d’ Eiximenis, ja que el seu “ventre gros” (obesitat) com hem dit, li amoïna, fonamentalment, per no poder jaure amb fembres quan va als Banys (els Banys Àrabs de Girona o de València, els actuals hammam de Turquia i el Magrib).
Fins i tot Joan I, amb tota justícia anomenat “Amador de la Gentilesa”(Perpinyà, 1350-Foixà, 1396) al novembre de 1391) fa detallades cartes a la seva muller Violant que estiuejava a l’ Arboç ordenant-li que prepari menús afrodisíacs, abans d’ anar a jeure amb ella, després de dir—li que havem sopat lo blanch d’ una polla cuada e II parells de perdiganes ab gran plaer, i vistos els efectes, demana, encara, pagó e perdius, longanices i formatge fonedor amb peres, i per si no quedés clar, afegeix: Molt cara companyona:demà nós anam a dinar a l’ Arboç e a sopar e jaure ab vós; pregant-vos que entre les altres viandes, nos facets aparellar andolles e botons de moltó. En tots els casos es tracta de menges a les quals la tradició popular els atribueix efectes afrodisíacs (andolles, mena d embotit- andòlha, a Occitània, andouille, a França-, botons, senyals o turmes de xai, etc.). Altrament, les peres amb formatge era u prestigiós plat medieval que també es feia a Itàlia- i on encara es fa-, i que segons les idees dietètiques de l´època equilibra el fred i el calent, un dels elements necessaris per al sexe.
Ferran II de Catalunya-Aragó, l´últim rei propi- és un dir- del país, va morir a conseqüència d’ un plat que li varen preparar dues dames de la cort a Carrioncillo, prop de Medina del Campo, uns “botons de bou” (turmes o testicles, menja també de Joan I), fet que va fer canviar de soca-rel la història de Catalunya. Ja que el rei, mal vist a Castella, que feia variats esforços per tenir mes fills que heretessin al Corona d’ Aragó- ja n’havia tingut un amb Germana de Foix, Joan , que es va morir prematurament -, amb la qual cosa aquest engendre que en diuen “Unidad de España,amb majúscules) se n´anava al carall, i mai tan ben dit.
En tot cas, les receptes de l´amor les hauríem de considerar una mena de placebo de la líbido. Tot i que és evident que ens erotitzarà més un plat ben condimentat, amb literatura i història, que no pas un de mal fet. I que allò que compta, finalment, és la companyia…I que, si estem al restaurant, la nota no pugi massa, és clar!.
A l’ Speculum al foder, o “mirall del fotre” hi apareix una recepta de “medicina per endreçar la verga”, que no és res més que la “llet gelà” que ja hem esmentat. Aquest llibre és una eina preciosa que ens documenta sobre les diverses menges i plats afrodisíacs. També trobem informació a les cartes reials ja esmentades, al Com usar de beure e menjar de Francesc Eiximenis, al regiment de la vida del metge Arnau de Vilanova (s. XIII) i al Tirant lo Blanc. Aquest material altrament ben ric i explícit- és la primera vegada que es fa servir en un llibre d’ aquests característiques (tot i que un servidor els havia utilitzat per primera vegada àmpliament en alguns del meus llibres, especialment a l´enciclopèdia La cuina catalana, en 9 volums).
Aquest llibre, per tant, i a diferència de tots els que podeu trobar al mercat, es basa, d’ una banda de la tradició eròtica catalana-valenciana-balear – que és la més antiga i la primera documentada d’ Europa- i de l´altra en què les receptes que hi presentem estan basades en aquests documents de cuina afrodisíaca explícita, amb aportacions d’ altres cultures amb tradició en aquesta matèria.
Esperem que us serveixi, sobretot si compliu les condicions que l´Speculum al foder diu que ha de tenir un home perquè agradi a una dona (i al un altre home). Vaig saber, a través d’ una dona, quines eren les qualitat que cercava en un home, i que són: que tingui un bon membre; que tingui la verga grossa i rígida; que tingui molta esperma; que sigui entre dues talles, ni molt gros ni molt prim. Quan un home és així, la dona sent plaer amb ell”.
De totes maneres, si nom compliu alguns dels requisits esmentats- com era el cas del Golafre eclesiàstic de Francesc Eiximenis-, no us desespereu, i ben segur aquestes receptes us podrà ajudar!.
Pel que fa a vosaltres, belles dames, tampoc no us heu de preocupar- malgrat que a l´Speculum al foder diu que per poder triomfar heu de tenir “quatre coses negres. El cabell, les celles, les pestanyes i els ulls”, si sou pèl roges o rosses, també sereu molt benvingudes als plaers de l´amor…Com a mínim, aprenent a cuinar aquestes receptes.
Aquest llibre s’ ha presentat a la llibreria Dictum de Banyoles i ñ’ autor ha estat entrevistat per TVBanyoles.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!