Publicat el dimecres, 12/01/2011Per anys que passin, crec que no me’n podré acostumar mai. Hi ha una mirada, uns ulls, que quan hi ensopego a voltes pel carrer m’encongeix el cor. Són uns ulls ancians, vells. Uns ulls envoltats de pell arrugada. Ulls cansats i maldestres. I a voltes, tot d’una, es tornen ulls de
Publicat el dimarts , 4/01/2011Portem uns dies, que déu n’hi do!. A la notícia del nomenament com a Consellera de Justícia d’una persona contrària a fer consultes a la ciutadania (això sol ja l’hauria de deslegitimar per poguer exercir el càrrec) hi hem d’afegir aquest crit d’impotència del nou Conseller d’Economia, segons el qual tots
Publicat el dimecres, 29/12/2010 Primer volia dir “partits” de costellada. Partidets de futbol que pels voltants de nadal ens “deixen” fer la Real Federación Española de Futbol. A l’hora que boicoteja, no només poguer competir oficialment, sinó simplement poguer comptar amb algunes dates més durant l’any. O que impedeix, com sembla que ha fet aquest
Publicat el dijous, 23/12/2010Sempre m’ha sobtat i escandalitzat aquesta posició dels diferents governs de Catalunya (CiU>Tripis>CiU) i de la majoria de forces parlamentàries “catalanistes” de fer-se l’autista davant les constants agressions provinents de l’estat. Tendeixen a minimitzar-les, com si així tinguessin menys trascendència. Miren cap a una altra banda, fent veure que no passa res,
Publicat el dimarts, 21/12/2010La veritat és que m’ha agradat aquesta nova versió de l’Hort dels Cirerers que estan fent al Romea. Txèkhov+Mamet+Manrique!. Però no sé si prou. Correcta. El text i la seva adaptació ens explica bé la tragèdia d’una família en plena decadència. La interpretació ajustada. L’escenografia digna. Res a dir… Mmmm, mala senyal.
Publicat el divendres, 17/12/2010Les capritxoses formes del trencant d’ones a la cala d’es Portitxó de Cadaqués. Un llençol d’aigua en moviment, aparentment tranquil, ve de lluny i va apropant-se. Trenca sobtadament contra un roc amagat sota l’aigua. Esclaten les espurnes d’aigua en totes direccions, l’escuma navega uns instants pels pics de les noves onades, i
Publicat el dimarts, 14/12/2010 A la placeta del Pi, darrera l’esglèsia de Santa Maria del Pi, hi ha un edifici acabat de reformar. És de titularitat municipal i integra els diferents serveis docents que depenen de l’Ajuntament de Barcelona a Ciutat Vella. L’edifici té 5 plantes de més de 1.000 m2 per planta i la
Publicat el dijous, 9/12/2010 Ja feia massa dies que restaven silenciosos. Massa quietud per aquesta colla de pseudo-progres irritats que s’emprenyen i s’indignen sempre que apareix algú que s’atreveix a fer i defensar allò amb el que se suposa que ells també hi estan d’acord. Primer s’esperen prudentment uns dies, la força dels fets i
Publicat el divendres, 3/12/2010 Curiosa aquesta mania constant i repetida fins el cansament dels nostres gestors de l’autonomisme, dels nostres gestors de l’espanya de sempre. No tenen remei. S’entesten a fer-nos veure, encara ara!, que és possible canviar allò que no vol ser canviat, mentre ens desvien d’avançar cap a les veritables solucions. Mai no
Publicat el dimarts, 30/11/2010 Dels de construcció vull dir. No m’estic referint als jugadors i entrenadors del Madrid, ni a alguns dels nostres representants polítics. Parlo dels totxos, dels maons, de les parets, dels sostres. Resulta que volen substituir pedres, fusta i guix carregats d’història, d’art i de cultura, per pedra, fusta i pladur carregats
Publicat el dilluns, 29/11/2010 El matrimoni o parella professional deurien ser d’uns 55/60 anys i anaven al metro amb tretze nens i nenes d’uns 10 anys. Nens i nenes polícromes i multicultis que jugaven ordenadament però alegrement entre ells. Estaven asseguts, un parell aquí, tres allà, dos més en un altre banc, mentre la parella
Publicat el dissabte, 27/11/2010 Avui és un dels dies que toca decidir. Encara que l’encotillament de la legislació espanyola no permeti Decidir amb majúscula, avui decidim, i no un tema del tot menor. Aparentment n’hi ha molt on triar, fins i tot massa. Però en el fons la tria es fa més simple a mesura