Publicat el dimecres, 26/01/2011
Quan va aparèixer la notícia no donava crèdit. Ara es posen a
modificar l’ordenança de civisme per evitar que mitja dotzena de
persones vagin nues pel carrer?. Carall!, a qui li deu molestar això deu
ser un d’aquests “poders fàstics” amb molta força!, qui sap si divina o
econòmica. O les dues coses.
Amb la que ens cau a sobre, amb una Espanya ben flamenca volent fer
les darreres estocades al sistema financer català (cas de que existís…)
amb agressions nacionals d’alt voltatge dia sí i dia també, amb les
manifestacions d’impotència i d’incapacitat de què presumeixen ja a 30
dies de les eleccions el nostre govern, i ara es preocupen a
l’Ajuntament de Barcelona d’impedir la presència pública de nus?.
Curiós. Cada cop que es vol fer un pas endavant en el civisme costa deu i
ajuda fer canvis. I simplement per fer complir la normativa, ja no
diguem. Però es veu que quan es queixa segons qui, modificar les normes
passa a ser senzillíssim i rapid.
Doncs què voleu que us digui, a mi no em molesta gens ni mica veure
una persona nua. Fins i tot crec que si em molestés veure algú despullat
seria síntoma d’algun problema. D’algun problema meu, no del que va
despullat. Ofen i jutja qui mira, no qui és mirat. Equiparar anar nu amb
qualsevol de la multitud d’actes incívics que es fan constantment a la
ciutat em sembla, a banda d’injust, d’una moralina pròpia d’altres
latituds.
Una
persona despullada al carrer no fa res contra ningú, mentre que, posem
per cas, i només per referir-me al que jo sí que he vist en viu i en
directe, sí ho fa un lladre a plena llum del dia fent una estrabada a
una iaia. O un ciclista circulant per on no ho pot fer a tota velocitat.
O els amos de gossos que no entenen que el gos és la seva
responsabilitat i no de la resta de veïns de la ciutat i que requereix
de cumplir una sèrie d’obligacions. O aquells funcionaris públics que en
ús del seu càrrec roba els diners dels contribuents, utilitza la seva
posició per fer negocis particulars, o prevarica directament. O veure
com li costa a l’autoritat municipal saber què pot fer i què no a la
Rambla, fins que l’acaba cagant i ha de tornar enrere amb un munt de
diners gastats i havent generat falses espectatives. O veure aquells
paradistes rambleros que es creuen que l’espai públic és seu i no se
n’adonen de que és fruit d’una concesió pública subjecta a condicions. O
la gent que escup al carrer al mig de la vorera, on algunes motos
aparquen molestant a tort i a dret sense importar-los un pito. O a les
diverses empreses que contracten promotors per oferir tiquets de
restaurants, d’espectacles de flamenc, diaris gratuits i tutti quanti
i que s’estan palplantats al mig del carrer mentre molesten a la gent
que va ensopegant amb ells. O la gent que no té mesura a l’hora de fer
soroll al carrer o a les seves vivendes, sense preocupar-se de si al seu
costat hi ha un malalt, gent gran, o símplement algú que vol dormir. O
veure com es fa “trapitxeo” de droga sense manies al mig del carrer. O
com no es pot erradicar el negoci dels trileros a la Rambla, presents
des de temps immemorials. O aquells que aprofiten el bon temps i els
parcs i places per dinar… i ho deixen tot emmerdat quan marxen. O…
En fí, en general a mi sí em molesta (sense deixar que m’amargui
l’existència) la gent que és incapaç de cumplir les mínimes normes de
convivència que ens hem donat entre tots, però veure algú en boles?,
sisplau…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Xavier Forns
02/03/2011 15:52
Xapeau. Ho subscriuria tot.