Fa sol, aquell sol d’estiu sense ser estiu, i Glòria Marcos (València, l’Horta, 1950) arriba a la terrassa on hem quedat, prop de sa casa, en el centre de València, amb unes ulleres fosques. Tanta llum li fa mal als ulls. Quan mira a l’esquerra valenciana no té els mateixos problemes. Ho veu negre. En
Si Joan Josep Pérez Benlloch, “Jotajota”, (Moixent, La Costera, 1936), fóra fill d’un país menys sectari seria una referència periodística amb una carrera més tranquil·la, més regular i més útil; més útil per a ell i per al país. Jotajota es mira el món amb l’escepticisme de qui ja ha vist moltes vegades qui mou
Habita un despatx, al costat del Cementeri de Burjassot, que deu tindre 3 metres d’ampla per 6 de llarg, uns 18 metres quadrats. Comence amb números perquè no vull ser menys que Ramón Lapiedra (Almenara, la Plana Baixa, 1940) que té al davant de la seva taula de treball una pissarra, que sembla més gran
Adolf Beltran (València, l’Horta, 1958) és un periodista dels antics, no d’aquells que bevien whiski fins la matinada sinó dels que es preocupaven de saber per què passaven les coses que passaven. Potser per això hui Adolf Beltran és un simple redactor de base, de luxe però de base, de la delegació valenciana de “El
És un miop amb bona vista. Vicent Partal (Bétera, Camp de Túria, 1960) va posar en marxa el diari electrònic en català “Vilaweb” en 1995, quan només quatre gats estaven connectats a internet. Hui, “Vilaweb” és una referència en la xàrcia i una de les empreses més ben col·locades en aquest procés de substitució del
És una espècie de mapa humà de l’Horta Sud ja que va nàixer Aldaia (1950), va ser el primer alcalde democràtic d’Alaquàs, fa classes en La Comarcal de Picassent i resideix a Alcàsser, al grup de cases conegut com la “Xicoteta Rússia”. Albert Taberner és un home dialogant que enganya sense mentir: no viu en
Per l’entrevista Eliseu Climent (Llombai, la Ribera Alta, 1940) es va traure les banyes, la cua i va deixar aparcades les forques. No se’ns va aparèixer el dimoni que diuen. Si algun dia Climent tinguera alguna cosa a veure amb el regne de Pere Botero en seria el seu ministre d’Exteriors, segur. Se la sap
El professor Joaquín Azagra (València, l’Horta, 1949) no perdona ni un cigarret, ni un partit de futbol. En canvi, té el perdó fàcil quan es tracta d’analitzar la gestió política. Sap que la cosa no és senzilla. De tota manera, ni tanca els ulls, ni mire cap un altra costat. Azagra té aspecte de ser
Fem l’entrevista passades les vuit de la nit, sense llevar-nos l’abric perquè resulta que en el seu despatx de la Facultat de Geografia la calefacció no funciona. Diu Isabel Morant (Almoines, la Safor, 1947) que la Universitat de València no passa el millor moment i no es refereix a la calefacció, evidentment. Ha arrancat l’entrevista
Hi ha unes cròniques, o unes entrevistes, al diari “Levante” que porten denominació d’origen. Arranquen sempre amb una comparació brillant o un joc de paraules, com si la mascletada fóra l’inici de la cerimònia. Són els textos de Francesc Arabí (Gata de Gorgos, Marina Alta, 1970). Arabí és un periodista enginyós, hàbil per arribar a
Parlar ràpid, molt ràpid i molt concret. No sabria dir si és així perquè ja ha reflexionat sobre quasi tot i només li queda abocar-ne les conclusions o perquè el món li passa lent i el veu vindre. Reclama el que ofereix, intel·ligència al servei del compromís, i no assimila que moltes insignificances juntes pugan
El seu despatx de la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de València encara està esgitat de fulls de propaganda de la seua candidatura a rector, candidatura derrotada. Vicent Soler (Rocafort, l’Horta, 1951) no és partidari de fer sang però acaba banyant-se quasi sempre. Fins i tot quan parla en general, les seues generalitats porten noms
Ens rep al seu despatx que dona als Jardins del Túria, just en front del Museu Sant Pius V. Ens assentem en uns sofàs de pell negra, un davant de l’altre, amb una tauleta pel mig. Al costat d’Asunción està Dolors López, membre del Consell d’Administració de RTVV i la persona a través de la
Habita un despatx xicotet, amb radiador elèctric inclòs, i ple de papers en la seu que CCOO té al costat mateix de la Diputació de València, institució de la qual és treballador en excedència. Joan Sifre (Alzira, Ribera Alta, 1949) és actualment responsable de la FEIS, la Fundació d’Estudis i Iniciatives Sociolaborals de CCOO del
Manuel Alcaraz (Alacant, l’Alacantí, 1958) és un activista, un professor universitari d’esquerres que després d’estar al Congrés dels Diputats i en el pont de comandament d’Esquerra Unida es va quedar, via Nova Esquerra, a les portes del PSOE. Hui dia continua en eixe terreny de ningú, o de tots. Quan passeges amb ell pel campus