Manuel
Alcaraz (Alacant, l’Alacantí, 1958) és un activista, un professor
universitari d’esquerres que després d’estar al Congrés dels
Diputats i en el pont de comandament d’Esquerra Unida es va quedar,
via Nova Esquerra, a les portes del PSOE. Hui dia continua en eixe
terreny de ningú, o de tots. Quan passeges amb ell pel campus de la
Universitat d’Alacant veus que és una espècie de repartidor cívic
de compromisos, cites i feines. A un, li recorda la pròxima
concentració reivindicativa; a l’altre, aquell manifest a mig
redactar, i al tercer, la inauguració d’una exposició de
fotografies imprescindibles. Tant ocupat està que ha esperat als 54
anys per a ser pare per primera vegada.
“El PSPV per no perdre vots està disposat a perdre totes les eleccions”
Julià
Álvaro. Corrupció, divisió interna i una gestió plena
d’ombres, però el PP no pareix ressentir-se en les enquestes ni en
els pronòstics electorals, com s’explica?
Manuel
Alcaraz. El PP sí que pateix desgast electoral, la baixada de
Camps és forta. El que passa és que no hi ha transferència de vots
cap el PSOE, que, a més, té desgast per la seua baixada en l’Estat.
També està la incapacitat d’Esquerra i Compromís d’anar
junts… Però anant a una anàlisi més qualitativa, crec que la
corrupció passa factura però ha de passar més temps, o imatges més
fortes, com ara gent en la presó… El PSPV ara ho denuncia, i ho fa
bé, però no ha fet pedagogia d’un model econòmic diferent al del
PP perquè al cap i a la fi el Partit Socialista ha estat encantat
amb aquest model de desenvolupament.. En eixes condicions, el PP té
fàcil el discurs de “tots són iguals” i, per tant, la
transferència de vot és difícil. Després la divisió… Això és
evident per als més informats però no crec que arribe a la
ciutadania. S’han refet bé dels seus problemes interns, molt bé…
Crec que els socialistes tenen, en aquest sentit, pitjor imatge. I en
Esquerra Unida les diferències arriben als tribunals…
JA.
Al remat, la dreta fa millor la seva faena?
MA.
La dreta, per als seus interessos, ho fa de meravella i, en canvi,
l’esquerra ho fa malament, molt malament. No oblidem, de tota
manera, que l’esquerra ho està passant malament a tot arreu.
“El PP té fàcil el discurs de ‘tots són iguals'”
JA.
Però a Espanya, l’esquerra governa o ha governat recentment en
moltes autonomies.
MA.
Bé… Mira Madrid. Cal retornar a fer anàlisi política. Hi ha
aquell discurs… que agrada molt als socialistes, el feia Alarte,
ara pareix que està oblidat, aquell discurs de “centrar el
partit”. És un error. És cert que els socialistes governen en
molts llocs però en la majoria és gràcies a pactes. La dreta és
la dreta i, ací, l’esquerra són les esquerres. I això és bo
però ací mai no s’ha fet una estratègia d’obertura a les
altres esquerres, mai no s’ha fet el discurs d’articular
l’energia de canvi. Al contrari.
JA.
L’última derrota socialista en les autonòmiques del 2007 es va
analitzar, des de la cúpula del mateix PSPV, com a producte d’una
excessiva proximitat amb els grups a la seva esquerra.
MA.
Estan obsessionats amb el centrisme però si tu vas a la dreta,
deixes al PP la possibilitat de situar-te. Com més a la dreta van
ells, més a la dreta vas tu. El problema del Partit Socialista és
que no fa contrast i està aïllat. No generen sentiment de
complicitat, ni en els sindicats, ni en els moviments cívics, ni
entre els que creen opinió als diaris…
JA.
I qui té la culpa d’això?
MA.
La culpa… A mi no m’agrada parlar de culpa…
JA.
La responsabilitat.
“En el PSPV estan obsessionats amb el centrisme”
MA.
És una responsabilitat compartida. Estos 20 anys de derrotes dels
socialistes han funcionat com una centrifugadora. Els socialistes
han expulsat gent de gran qualitat política i s’ha omplert de gent
mediocre.
JA.
I on està la gent valuosa de l’esquerra valenciana, la que podria
exercir un lideratge social?
MA.
Jo et puc parlar la meva experiència personal. Com a president de la
PIC (Plataforma d’Iniciatives Ciutadanes, entitat cívica nascuda a
Alacant) he tingut bona relació amb una part del Partit Socialista i
molt dolenta amb un altra part. A vegades ens ataquen més des del
Partit Socialista que des de el Partit Popular. Per què? Perquè som
una anormalitat, exercim sense demanar permís a ningú un cert
lideratge social. No podem ni comparar-nos, ni volem, amb el Partit
Socialista però quan algú es mou et diuen que el que has de fer és
demanar el vot al Partit Socialista, demanar el vot, no afiliar-te,
no siga que li lleves el lloc a algú. Declaren que a Alacant tenen
1.100 afiliats, i serà veritat, però on estan? On estan en la
ciutat? Tu mires i en el sindicalisme no hi són, en els moviments
cívics, en els veïnals… home algú, però molt poquet, molt
poquet. Fent, diguem-ne, reflexió cultural, ideològica, escrivint
articles… tampoc. Només els preocupa dir que el PP són molt
dolents, i jo sóc millor… Eixe discurs… Bé, ja ho sabem…
JA.
No és suficient?
MA.
Mira, la corrupció: el PSOE ha trobat a Ángel Luna, un gran
parlamentari, que totes les setmanes planteja el tema davant el
Partit Popular, però, quines iniciatives ha presentat el PSOE contra
la corrupció al País Valencià fora de les Corts? Jo no en conec
cap…
“Els socialistes han expulsat gent de gran qualitat política i s’han omplert de gent mediocre”
JA.
Els socialistes juguen a que el PP perda les eleccions, més que a
guanyar-les ells?
MA.
Sí, crec que això està molt incrustat en el imaginari de la
direcció socialista.
JA.
Però això no sembla que vaja a passar, no?
MA.
No, no.
JA.
Passen els anys i les diferències en vots no s’escurcen. El PSPV
té hui menys vots que els que va tindre en les eleccions
autonòmiques de 1983.
MA.
D’ací a les eleccions sóc molt escèptic. O els jutges s’afanyen
molt, cosa que no crec, i d’ací a les eleccions hi ha no sé
quants càrrecs del PP en la presó, que no passarà… Per tant ho
tenen malament.
JA.
Quin és el discurs de l’esquerra valenciana?
MA.
No es fa un discurs d’explicar el que passa ací i el que es podria
fer, no s’explica que la crisi ací és major que la mitjana
estatal, no s’explica què poden fer els ajuntaments. Jo no conec
cap iniciativa política del PSOE en els ajuntaments de la Comunitat
Valenciana davant la crisi. En l’últim dinar que va organitzar
Valencians pel Canvi vaig fer una pregunta. Vaig dir, faig una
pregunta als que no sou polítics, perquè allà estaven Mònica
Oltra i Carmen Alborch, una pregunta: podeu dir-me tres iniciatives
que haja presentat l’oposició en les Corts Valencianes, o en els
ajuntament, o en les diputacions en tota la legislatura… i ningú
no va ser capaç de dir-me’n ni una.
“Al País Valencià no parlem en termes d’esquerra-dreta sinó de decència-indecència”
JA.
Sense el PSPV hi ha alguna possibilitat de canvi?
MA.
No, no, no. El canvi l’han de protagonitzar els socialistes però
sols, siga quan siga, no podran.
JA.
En el teu últim llibre “De l’èxit a la crisi” planteges que
els problemes del PSPV no es poden resoldre des de dins del partit,
això què vol dir?
MA.
Crec que si el PSOE no s’adona que ha d’obrir-se per a fer
realitat el canvi és impossible que arribe. La sensació és que el
tancament dels socialistes és general. Això comporta un element de
centrifugació. Cada vegada se n’anirà més gent i se n’acostarà
menys. Tenen un relat que només és per a ells. Parlen en termes de
famílies, d’equilibris… mentre no trenquen això i s’integren
en altres relats de la societat ho tenen complicat.
JA.
Et pareix que treballen molt en el curt termini?
MA.
Sí, sí. Evidentment.
JA.
Però després s’acumulen els anys i no s’ix de la derrota.
MA.
El PSPV per no perdre vots està disposat a perdre totes les
eleccions. Et preguntes: Alarte per què no va anar a la manifestació
contra la corrupció? Et contesten: no, perquè si va no dóna una
imatge institucional. Sempre juguen a no perdre tres vots en alguna
qüestió que pensen que és sensible però renuncien a guanyar mil
vots d’ací a quatre anys.
JA.
Per què la gent de prestigi, la gent amb pes específic, la gent més
preparada de l’esquerra valenciana, que està al marge dels
partits, no aconsegueix incidir en ells?
MA.
Nosaltres en la PIC estem funcionant així. Jo no dic que siguem molt
bons però tenim més presència pública en la premsa d’Alacant
que el PSOE. Reivindiquem fer política sense ser de cap partit. Els
socialistes diuen que el que volem es presentar-nos a les eleccions,
ja no ens molestem a desmentir-ho. Som plurals. Hi ha gent de
Compromís, dels Verds, d’Esquerra Unida, del PSOE, de sindicats…
Tractem de generar unió per la base i tinc la sensació que això en
altres llocs també comença a passar. És el creixement de la
consciència cívica. No ens podem passar la vida criticant els
partits. També cal actuar en positiu.
JA.
Influir, la pretensió és influir?
MA.
Mira el Pla Rabassa. Què vàrem descobrir? que contra el PP no
teníem força però cap al PSOE, sí. Vàrem convèncer els
socialistes que havien de canviar l’actitud cap el Pla Rabassa. És
a dir, tenim poca cosa a fer respecte al PP però podem influir en
l’esquerra, fer-los reflexionar. És veritat que Esquerra Unida o
Compromís són més permeables a les idees que vénen dels moviments
cívics que el PSOE, però mantindre la influencia és molt
important. Nosaltres volem convocar per al març una trobada de vint
o vint-i-cinc col·lectius cívics per a intentar aprovar una
manifest de cara a les eleccions…
JA.
Col·lectius de tot el país.
MA.
Sí, sí. Un manifest no per a demanar el vot, ni per a dir que no és
vote al PP, però sí amb la idea de canvi. És molt trist, es
terrible però al País Valencià no parlem en termes
d’esquerra-dreta, sinó en termes de decència-indecència.
“Els moviments ciutadans han d’intervindre i trencar la polarització, trencar la lògica establerta”
JA.
Llegint el teu darrer llibre, hi ha un parell de passatges en els
quals et quedes a les portes de dir que cal una nova força política
al País Valencià, no sé si només és una sensació meva o té
fonament…
MA.
Hi ha dos elements que jo no puc esquivar: un és l’eficiència
política, que la política està per a guanyar eleccions i governar,
i l’altra són les preferències ideològiques. Això cal
connectar-ho amb un fet evident: el relat de la socialdemocràcia
està exhaurit. I no ho dic ideològicament, sinó mirant les
polítiques que es fan a tot Europa. La meva preferència personal és
una força ecosocialista que es vaja obrint pas… però no sé com
es fa… Jo ja estic molt major…
JA.
I la gent d’esquerres que es necessita de 35 anys on està?
MA.
Necessitem a tots…
JA.
Però hi ha molta gent que ha eixit rebotada dels partits d’esquerres
que entre els cinquanta i els seixanta anys ja es declaren
absolutament de tornada, que diuen que ells ja estan fora; gent, per
exemple, més joves que Rubalcaba o Rajoy però que han tirat la
tovallola. I si aquests no estan, on estan els de 35 anys?
MA.
Aquesta generació, a diferència de la generació de la transició,
està més habituada a la reflexió sobre casos concrets. Hi ha gent
molt preparada. Tenen gran capacitat de presencia puntual, no en el
llarg termini. Són guepards, molt ràpids en un temps curt. Altres
estem més habituats a treballar en relats més genèrics. Hi ha un
buit, el de les generacions que s’han fet majors en l’època de
plena hegemonia de la dreta. La transició, el valencianisme… no
els arriba.
JA.
Siga com fóra, i com que dels moviments cívics només es pot
arribar a les institucions a través dels partits, sempre s’acaba
allà mateix, o s’inventa alguna altra cosa.
MA.
Sí, jo no sé com es fa, com es pot fer. La participació política
no pot ser que s’acabe en les partits. Per això els moviments
cívics han d’exercir els drets sense demanar permís. En alguns
casos, la nostra tasca és demanar més drets, evidentment, però
no, vosté no m’ha d’autoritzar a, per exemple, que jo, abans
d’unes eleccions, faça un programa electoral. Això trenca una
dinàmica molt arrelada en la societat, la delegació absoluta de la
participació en les partits polítics és terrible. La polarització
dels partits, i lligats a ells, la polarització dels mitjans, no és
positiva. Per això els moviments ciutadans han d’intervindre i
trencar la polarització, trencar la lògica establerta. Exercim
drets i assumim deures. Si aconseguirem això ens posaríem en un nou
tipus de relació amb els partits polítics i les institucions… I
ja veuríem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!