El túnel valencià

El
professor Joaquín Azagra (València, l’Horta, 1949) no perdona ni
un cigarret, ni un partit de futbol. En canvi, té el perdó fàcil
quan es tracta d’analitzar la gestió política. Sap que la cosa no
és senzilla. De tota manera, ni tanca els ulls, ni mire cap un altra
costat. Azagra té aspecte de ser el germà major de Rubalcaba. Pot
recordar un personatge dels quadres de El Greco, però en ell, més
que espiritualitat, el que hi ha és sentit comú. Racionalista
raonable mira, remira i reflexiona abans de dictar sentència i, fins
i tot, en eixe moment deixa espai per a un últim colp d’ull.

“L’esquerra no ha entès el que significa la ‘tercerització'”

JULIÀ
ÁLVARO. Per què tot i els problemes de gestió, corrupció i
divisió del PP, l’esquerra del País Valencià no avança?

JOAQUÍN
AZAGRA. Al País Valencià coincideixen molts factors per
explicar el poder de la dreta, tot i ser un país on fa poc guanyava
l’esquerra i on, fins i tot, hi havia un relat propi laic i
progressista, d’esquerres: Fuster, el republicanisme… Cal
explicar-ho per fases. Hi ha una part que afecta a tot Europa. Una
crisi econòmica nascuda de l’emblema del capitalisme, el sector
financer, i que en lloc de portar a respostes d’esquerres porta la
gent a donar suport a partits de dretes, Berlusconi, Merkel, Sarkozy,
mira el que passa a Suècia… La socialdemocràcia no ha tingut
respostes. Després hi ha un aspecte sociològic, aquella societat en
què guanyava la socialdemocràcia ha canviat i l’esquerra no ha
entès què significa la ‘terciarització’. Abans empresaris i
obrers eren les classes fonamentals, hui en la classe obrera hi ha
una fragmentació fruit de la ‘precarització’ del mercat de
treball. La fàbrica no és el lloc de creació de consciència de
classe. Tercer nivell, l’habilitat de cada partit per donar
resposta i crear xàrcies clientelars de gent que et done suport i en
això el PP ho ha utilitzat tot i ha aconseguit que la seva ideologia
s’haja filtrat en la societat fins convertir-se en dominant. Tot el
poder està en la seves mans. Li falten els sindicats, una part de la
Universitat i poc més… Després el tema identitari, un 85 pe cent
de la població se sent almenys tant espanyol com valencià i això
també matisa una part del discurs de l’esquerra. I finalment, és
cert que després d’una època brillant de quadres en l’esquerra
han arribat uns nous quadres que no tenen eixa arrel en la societat
que tenien abans.

JA.
Però la crisi econòmica o el canvi social s’ha produït en tot
Espanya i en pocs llocs com en el País Valencià l’hegemonia de la
dreta pareix no tindre final…

JAzagra.
És la suma de factors. L’esquerra té opcions diferenciades i, en
canvi, la dreta ha aconseguit laminar la competència. A la dreta del
PSOE, només hi ha una opció, el PP. Mentre que en el centre i en
l’esquerra hi ha tres i fins a quatre opcions on triar. Això
podria haver fet que el PP haguera d’ocupar més el centre, però
no. Veiem que el sector més clerical, més reaccionari és el que
domina i on no deixa espai és en l’extrema dreta. La base
electoral clàssica de l’esquerra ha canviat proletariat agrari no
en hi ha i si en hi ha són estrangers que no voten. El proletariat
industrial s’ha fragmentat i reduït. Les classes mitjans es
plantegen si els serveis que reben valen els impostos que paguen i
que potser eixirien més beneficiats amb polítiques més lliberals.
Només quan l’església ix en “tromba” amb missatges
reaccionaris es poden espantar i votar l’esquerra però si no…
Mira, ací al País Valencià, entre la gent se situa en el 3 i el 4
de les enquestes sobre posició ideològica [10 és extrema dreta, 0
és extrema esquerra], és a dir, centre esquerra, el PP continua
tenint majoria.

“El PSPV no té una resposta per a la nova problemàtica que apareix”

JA.
Per tant, vols dir que el PSPV ha de buscar els vots per tornar a
guanyar per la seua banda dreta?

JAzagra.
No, el que jo dic és el que PSPV no té una resposta per la
problemàtica nova que apareix en un període d’expansió en la
qual hi ha molts afavorits pel model que planteja el PP. Hi ha molt
de vot que fa un viatge a l’abstenció, que esperem que tinga
tornada. En els 80 era vot de dretes però ara, des dels 90, és
d’esquerres. Però l’abstenció és un pas, no és que la gent
s’instal·le en ella de forma permanent. Pot canviar. Per tant, és
encara un espai que el PSPV es pot plantejar de recuperar. Com?
Tenint respostes. Eixe és el problema.

JA.
Vols dir que cal un nou discurs d’esquerres?

JAzagra.
Sí. Mira, en un primer moment després de tardar a reconèixer
la crisi s’apliquen unes polítiques keynesianes molt limitades,
sense explicar-ho. Com que es va aprofundint en la crisi, la gent no
nota que s’han pres mesures i, de sobte, apareix tot una teoria al
voltant de la necessitat de sanejar el sector públic i es comencen
a adoptar decisions que no són molt diferents de les que adopten els
altres governs de dretes. És ací on l’esquerra ja ha perdut. No
s’ha aconseguit explicar que hi ha una eixida progressista a la
crisi. La socialdemocràcia ha de generar una eixida a la crisi que
passe per la solidaritat.

“La socialdemocràcia ha de generar una eixida a la crisi que passe per la solidaritat”

JA.
Però anant a allò concret, la corrupció…

JAzagra.
Anem a veure. Jo sóc un votant de centre i estic cabrejat
amb la corrupció però també amb Zapatero per la crisi, o per
l’avortament o pel transvasament de l’Ebre però només tinc un
vot, que faig? La corrupció no és el factor determinant del vot,
sinó un més. Per tant depèn. Jo no estic segur que la dreta
valenciana torne a guanyar amb les majories que té. Disposa d’un
milió de vot, assegurats de partida però tindrà sectors que se’n
aniran a l’abstenció i, si hi ha sort, votaran a l’esquerra,
però sectors minoritaris.

JA.
Sí, es poden trobar raons per a suposar que el PP pot perdre
dos-cents mil vots però quines són les raons que poden explicar que
el PSPV en guanye la mateixa quantitat, i els necessita per guanyar

JAzagra.
Els socialistes han d’estar molt més connectats amb la
societat. El Partit Socialista no ha sigut capaç en els últims
temps de tindre una connexió real amb la societat. La ideologia
dominant no es la seua i moltes vegades fa la sensació que està més
ocupat en qüestions internes que en dir-li a la societat com es pot
plantar cara als reptes plantejats. M’ha agradat com Alarte s’ha
enfrontat algunes vegades al govern central, el tema del Xúquer…
Ha tingut posicions valentes. En altres, en canvi, Benidorm per
exemple, al començament va rebutjar la moció de censura però
després es mostra conforme… Si la resposta és només “y tu
más”, que si Dénia o l’altre… Tu no pots estar en esta
confrontació ja que si algú es cansa de la política i s’absté
eixe és un elector teu, no d’ells.

“El Partit Socialista no ha sigut capaç en els últims temps de tindre una connexió real amb la societat”

JA.
El funcionament intern del PSPV, des de 1995 cap ací, ajuda a la
recuperació electoral o la dificulta?

JAzagra.
No, és el que t’estic dient. Estan lluny de la societat per
com funcionen. Vull dir que fa la sensació que són un castell que
està en plena batalla. Si estàs dins el soroll de la batalla no et
deixa sentir el que passa fora i si estàs fora el que sents és el
soroll de la baralla però no el missatge. El partit s’ha d’obrir
al teixit social.

JA.
Quin paper juga en això el lideratge?

JAzagra.
Bàsic. Si parlem de persones, jo sempre havia confiat en Alarte.
Pensava que tenia característiques però la veritat és que … és
difícil. No estar en les Corts ho dificulta tot. A vore si en la
pròxima legislatura pot donar resposta a Camps… Bé, si Camps no
acaba malament.

JA.
Hi ha dos paraules que en el PSPV s’usen molt però no acaben
per desembocar enlloc i no hi ha ni acord sobre el que volen dir:
renovació i lermisme. Comencem per la renovació.

JAzagra.
El PSPV és un partit viu. Això té una part d’avantatge i un
altra d’inconvenient. A diferencia del PP, el Partit Socialista és
molt viu. Hi ha una pràctica assemblaria que, en ocasions, porta a
unes dinàmiques internes que acaben per mirar més cap a dins que no
cap a fora. Per això moltes vegades els intents de renovació que
han existit s’han trobat amb forces interiors que l’han
dificultat i, fins i tot, l’han impossibilitat. Ara que el PP té
tot el poder, la dreta pot ser clientelar cap a la societat, oferir i
donar molt. El PSPV està en una situació molt diferent. Fora de tot
poder, només pot oferir ser regidor o coses paregudes i la veritat…
Per això s’acaba en un clientelisme cap a dins, per garantir que
el control del que es disposa, almenys, està assegurat.

“Per mantindre esferes de control sobre l’organització [Lerma] no ha ajudat a la renovació”

JA.
I ara el segon concepte al qual em referia, lermisme.

JAzagra.
Clar. El paper de Joan Lerma ha sigut bàsic institucionalment.
Ha sigut una manera responsable de crear i gestionar l’autogovern.
Era modernitat i redistribució, un projecte de país. Però igual
que ha tingut una versió estabilitzadora, després ha vingut la fase
desestabilitzadora, la que ha afectat el funcionament intern del
partit, la de mantindre esferes de control sobre l’organització
que no han ajudat a la renovació. Per exemple, davant els intents de
renovació de Joan Romero l’actitud del lermisme va ser clau per no
permetre-la. En l’interior del partit han passat coses que la gent
no pot entendre i que es veuen en situacions com les de l’Ajuntament
de València; no pot ser que cada quatre anys hi haja un candidat
diferent , no pot ser. Cal fer reposar una candidatura més temps.

JA.
I més a l’esquerra del PSPV, què hi ha i quines possibilitats
té?

JAzagra.
Més a l’esquerra, el 5% per entrar en les Corts fa molt de
mal. Repetidament ha obligat a pactes entre nacionalistes i
comunistes que sempre han acabat malament. I no m’estranya ja que
es tracta de dos ideologies que tenen poc en comú. És difícil que
els comunistes generen una ideologia perquè ha fracassat en tot el
mon. Però tenen dos coses molt importants: primer que el fet de no
ser un partit de govern els dóna un important paper de denúncia,
segona, tenen obligació de ser utòpics i assenyalar camins.

“L’únic espai que existeix és per a un partit de centre”

JA.
Es parla sempre de tensions internes en els partits però no per
culpa dels debats d’idees, la imatge que es transmet es negativa,
la política es desprestigia, això no és un bon terreny de joc per
a l’esquerra.

JAzagra.
No, això perjudica l’esquerra. L’esquerra ha de tindre una
capacitat de lideratge que té molt a vore amb els valors. El públic
d’esquerres sempre és més exigent i és normal, vols una societat
millor. No és que el de dretes vulga una societat pitjor, no, però
a ell el que li pareix és que la societat ha de funcionar, el
d’esquerres que ha de canviar. I el canvi ha de tindre referent.

JA.
Existeix la possibilitat que aparega una nova força política?

JAzagra.
En l’esquerra no. L’únic espai que existeix és per a un
partit de centre. Hi ha unes classes mitges progressistes que no es
veuen representades pel PP, però que tampoc se senten properes a
l’esquerra. En aquest punt sí que hi ha un espai que jo
quantifique entre 100 i 200.000 vots, no més. Podria furtar vots al
PP, traure algun vot de l’abstenció i de centre esquerra. A
l’esquerra no hi ha espai, és que aquesta societat s’ha corregut
una miqueta a la dreta perquè, anem a vore, el sistema capitalista
no està en crisi. Tingues en compte que s’ha votat a la dreta per
solucionar els problemes del capitalisme, no per canviar-lo.
L’esquerra socialdemòcrata ha de buscar noves vies d’obertura a
la societat, donar àmbits de participació més enllà del vot. La
societat s’ha fet més complexa i es plantegen grups d’interessos
que no tenen perquè ser coincidents. Per tant, el missatge no pot
ser tan global, ha de ser més instrumental. No es pot aplicar un
programa i ja està. No. S’ha d’aplicar negociant, modulant,
parlant amb els grups. Això vol dir articulació social i camins per
negociar. A mi no em pareix que es puga criticar la democràcia en
sentit global però sí per les seues insuficiències que s’han de
resoldre per negociacions parcials i això vol dir més participació:
democràcia dialogada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!