5 de maig de 2011
12 comentaris

Entrevista amb Joan Lerma

Patriarca
sense edat per a ser-ho, Joan Lerma (València, l’Horta, 1951) és
el nus de totes les explicacions sobre el passat i el present del
PSPV. Del futur, ja vorem, perquè el futur del socialisme valencià
és un territori inexplorat i com que Lerma no és un aventurer sinó
un pare responsable, no té temps per a somnis. L’esquerra
valenciana, fins i tot la més crítica amb l’acció de Govern de
Lerma en la Generalitat, té pocs actius més que presentar que la
gestió d’aquells anys. L’omnipresència de Joan Lerma diu tant
de la seua vocació d’estar com de la impotència dels que no el
volen i no són capaços de matar al pare.

 

“El debat de la renovació és una simplificació que no vol dir res”


Julià
Álvaro
: Què explica que l’hegemonia electoral del PP és
mantinga invariable al País Valencià malgrat els diferents
problemes objectius que té plantejats, des de la corrupció a les
mancances de gestió passant per tant de temps de divisió interna?

Joan
Lerma
: No és senzill d’analitzar. En síntesi crec que la
dreta va guanyar l’any 1995 quan la situació econòmica era molt
roïna. Ells, en esta comunitat, van guanyar ja les eleccions
generals del 93, quan estavem vivint una crisi econòmica molt
important. Jo crec que la gent sempre fa valoracions molt
superficials. Es parla de la corrupció… però això existeix en
tots els moments. El que és cert és que quan ells comencen a
guanyar eleccions ací, hi havia un 24 per cent de desocupació a
Espanya. Això feia que la gent responsabilitzara a qui estava
governant. Nosaltres vam recuperar la majoria absoluta ací en 1991.
Del 91 al 95, que va ser quan vam perdre les autonòmiques, vam
perdre les generals del 93, les europees del 94 i després les
autonòmiques i municipals. Aquells anys eren de crisi molt profunda.
La crisi era general. No era tan greu com ara però, en aquella
època, jo recorde que vam haver de devaluar diferents vegades la
pesseta, això pot sonar a prehistòria… però totes aquelles coses
van tindre un pes important, decisiu. Nosaltres, pel nostre tipus
d’economia, molt oberta a l’exterior, encara vam patir més la
crisi. Davant de tot això, per culpa de tot això, vam perdre,
perquè la gent va optar per canviar. El cas és que ells van arribar
al poder autonòmic en 1995 i allà la crisi, després de substituir
Solchaga per Pedro Solbes, ja es començava a remuntar. La crisi
s’acabava i començava una època de creixement, que és el que
s’han trobat, que ha durat fins ara.

JA:
Han tingut sort?

JL:
El cas és que el seu govern, en esta comunitat en particular, està
associat a l’etapa més llarga de prosperitat que ha tingut la
Comunitat Valenciana. Per això, les crítiques no els afecten molt.
Ells representen en l’imaginari popular la prosperitat, l’etapa
més llarga de prosperitat.


JA
:
Molt bé, però ara això s’ha trencat. Se’ls responsabilitzarà
a ells també del final de la prosperitat?

JL:
Sí, ara això s’ha trencat, efectivament. Però han estat dels del
95 fins ara creixent i mantenen la imatge que la prosperitat és cosa
seua. I això no és cert. I no és cert, ni ara, ni abans. Des que
està ací governant el PP és veritat que hem crescut però hem
crescut menys que la mitjana estatal. Però això la gent no ho sap.
Ells el que venen és la prosperitat i tot el que va malament és
culpa de l’Estat.


“L’oposició, globalment, no té clar el discurs, perquè si el tinguera clar el defendria”


JA:
Però, alguna raó hi deu haver perquè el seu missatge, que fins i
tot no encaixa amb les dades objectives, s’accepte més que
qualsevol altre, que qualsevol discurs que ix dels grups de
l’oposició?

JL:
Deu ser que l’oposició, globalment, no té clar el discurs, perquè
si el tinguera clar el defendria. L’esquerra valenciana, ja sabem
el que passa, es dedica a discutir sobre identitat, sobre Estatut i
sobre qüestions d’ètica… que està molt bé, que és
indispensable, això no és suficient, però. Davant l’administració
de la Generalitat, caldria donar una alternativa, fixar-se sobretot
en l’alternativa, més que en el que ells estan fent malament…
Però això costa, a l’esquerra valenciana això li costa molt.
Nosaltres no ens centrem en el que es fonamental per al ciutadà… i
per això estem en esta situació.

JA:
Però saber les preocupacions ciutadanes no és complicat, en els
pitjors dels casos, les enquestes ho indiquen, i l’ideari d’un
partit se suposa que cada formació l’aclareix en els seus
congressos, per tant, per què costa tant trobar un discurs propi?

JL:
El que es tracta és d’explicar que el que està en joc és el
futur, mirar un poquet més enllà. Jo ho he comentat en moltes
ocasions que el nivell de fracàs escolar en la nostra comunitat és
d’una gravetat immensa. Si de cada deu xiquets comencen a estudiar
quatre fracassen, el problema és que estem perdent el futur, perquè
no tindrem una gent prou preparada per a competir, que és del que es
tracta, competir. No hi ha visió de futur. La gent ha anat als llocs
on més fàcil ha sigut fer negoci i això és lògic. El més greu
és que des del punt de vista del govern, que és qui havia de tindre
una estratègia a mitjà i llarg termini, tampoc no s’han buscant
camins diferents, camins per garantir-nos el futur. El que han fet és
dir que els esdeveniments que funcionen i donen vots són el que es
necessita o que cal dedicar-se al turisme i a la construcció. No li
han dit a la gent que si no invertim en capital humà, en tecnologia,
en investigació… tindrem un mal futur. És més, el que s’havia
fet en els nostres anys de govern, modernitzar el país, fer-lo
competitiu… els parcs tecnològics, la política industrial… això
no els va interessar.

JA:
Però si enfront del PP no hi ha un discurs alternatiu que arriba a
la gent, el primer responsable ha de ser, com primer partit de
l’oposició, el PSPV?, o no?

JL:
El PSPV té la responsabilitat de dir i fer pública la seua
estratègia sobre el futur del país… però també ha de ser la
societat. La societat és molt més que el Partit Socialista i jo no
veig tampoc quasi ningú que diga estes coses quan escriu… No tot
és problema d’un partit. El partit és l’alternativa de govern,
el partit ha d’explicar la seua estratègia a llarg termini, el
partit ha de pensar el país del futur però també ho ha de fer tota
la societat. El partit el que ha d fer és intentar organitzar la
majoria social que faça possible la seua política però és la
majoria social la que ha d’impulsar el projecte. Quan nosaltres vam
governar érem nosaltres i tota una generació que volia la
democràcia i la llibertat, un país diferent. Ara el PSPV ha
d’articular una nova generació que està molesta però
desorganitzada. Hi ha molta gent que està en contra de la realitat
actual i això s’ha de procurar articular.

JA:
Durant els anys de govern del PSPV en la Generalitat es va estar més
atent al govern, a la gestió, que al partit i, per tant, al contacte
amb el ciutadà?

JL:
No… no. Preguntar-me això a mi és absurd. El partit és
l’expressió de la majoria social progressista, no és un fi en si
mateix. El partit no ha de procurar ser un aparell militar. El partit
ha d’escoltar a tots i veure com conciliar tots els interessos
majoritaris de la societat per a fer una política de progrés. Esta
era la meua visió i continua sent-ho. Mai he pensat en una
estructura de ferro per controlar la societat…

 

“L’esquerra valenciana es dedica a discutir sobre identitat, sobre Estatut i sobre qüestions d’ètica”


JA:
Jo no plantejava això. Jo del que parlava era de relació amb la
societat. De si es va oblidar la relació amb la societat en benefici
d’enfortir l’acció de govern.

JL:
Hi havia interlocució entre el govern, el partit i la societat. El
partit estava en tota la societat. No hi havia cap associació que no
tinguera relació amb el partit, ja fóra a través de militants que
hi poguera haver, o ciutadans que fluidament es relacionaven amb el
partit. El partit escoltava a tots. Jo crec que en estos moments la
dreta té una penetració més important que l’esquerra, ells estan
en totes les associacions, nosaltres algunes les hem abandonades…

JA:
Per què?

JL:
Això ho haurien d’explicar els que estan en estos moments… Jo,
òbviament, tinc les meues opinions, la meua versió…

JA:
Quina és?

JL:
No… Jo crec que durant molt de temps, contràriament al que
s’estava dient, s’estava perdent el contacte amb la societat. El
partit estava més abocat en si mateix que no mirava a l’exterior.
Hem estat deu anys de baralles… Amb Ignasi [Pla] i amb [Jorge]
Alarte això s’ha calmat… Em pareix que en moltes associacions en
què estàvem ara ja no hi estem. Ens hem passa massa temps parlant
només de nosaltres.

JA:
Parlant del partit, hi ha dos conceptes que s’escolten més que cap
altre: lermisme i renovació. Comencem pel lermisme. Què és el
lermisme?

JL:
(Riu) … Jo, evidentment,… jo no tinc res a veure amb això.

JA:
Sempre es parla de lermisme, has de saber què s’entén per
lermisme i què és el que té de cert el concepte.

JL:
D’això en parla qui vol donar una visió parcial del projecte que
jo vaig desenrotllar. Jo vaig pensar en la societat globalment, jo no
era una facció del partit, jo era el democràticament triat per
tirar avant un projecte. Qui diga que jo era el partit, que tot era
lermisme… ens hagueren quedat sens espai.

JA:
I ara, ja en l’oposició, que és el lermisme?

JL:
No ho sé. S’utilitza com a crítica, com a desqualificació però
no és un concepte real. Un partit ha de funcionar per projectes.
Projectes que es debaten i que es decideixen. Quan falta projecte és
quan es lluita pel poder, quan es parla de noms, quan s’inventa de
tot. Si hi ha projecte es debat amb llibertat, s’aprova i es dóna
suport.

 

“Lermisme? Jo no tinc res a veure amb això”


JA:
Durant estos anys li ha faltat projecte al PSPV?

JL:
És prou obvi que el discurs que hem fet no ha connectat amb la
societat, això és una falta de projecte, estos anys ens ha faltat
un projecte.

JA:
El que no han faltat tots aquests anys han sigut apel·lacions a la
renovació, tant parlar de renovació, vol dir que la renovació
continua pendent?

JL:
Si pensem en l’experiència dels anys, això és un terme que es
crea en el partit comunista, l’aparell i els renovadors, que eren
els que volien substituir la direcció. Parlar de renovació en el
PSPV no té sentit perquè en aquest partit sempre hi ha hagut
capacitat de debatre, llibertat d’expressió… La renovació en si
mateixa no és res, s’ha de dir què vol dir. El debat de la
renovació és una simplificació que no vol dir res. El que no està
en la direcció sempre diu que els que hi ha estan passats però quan
un s’escuda en una desqualificació global vol dir que no és capaç
d’explicar el seu projecte.

JA:
Ara, com estan les coses, quines possibilitats electorals li veus a
l’esquerra valenciana en les pròximes eleccions autonòmiques?

JL:
Jo és que… Jo crec que l’esquerra no és tot el mateix. Hi ha
unes esquerres, unes altres esquerres… Hi ha una esquerra que té
un projecte contrastat en la societat, altres que el tenen contrastat
però no funciona. L’esquerra en general no és res. Jo puc parlar
del projecte que representa el Partit Socialista, que és un projecte
prou definit, que li costa d’arribar a la societat. Hi ha una
direcció democràticament triada i que està en una bona perspectiva
per anar fent que el seu projecte arribe. Una altra cosa és que té
molt limitada la seua capacitat de comunicació, el Partit Socialista
té molt limitada la seua capacitat de comunicació. Durant els anys
de govern de la dreta, la llibertat d’expressió s’ha retallat
prou. A més, es dediquen a culpar de tot al govern central, sobretot
de la crisi, de tots els problemes que hi ha. Ens trobem que tot i
els centenars de milions que tenen de pressupost, tot i les
competències de què es disposa com a govern autonòmic, ells no, la
dreta no té culpa de rés. La campanya socialista ha d’anar
bàsicament dirigida a posar-los enfront de la seua responsabilitat,
de tot el que podrien haver fet i no han fet perquè aquest país
funcionara millor i tinguera millor perspectives d’ocupació.

 

“El Partit Socialista ha de fer un esforç d’obertura a tots els sectors socials, no només als de l’esquerra”


JA:
Parles de la necessitat de connectar amb la gent per fer arribar el
missatge i el projecte socialista, té suficient presència el Partit
Socialista en els moviments socials per fer sentir la seua veu?
Aprofita el Partit Socialista el capital humà que, d’una forma o
altra, pot estar a la seua disposició més enllà de la militància
estricta?

JL:
En este moment el Partit Socialista ha de fer un esforç d’obertura
a tots els sectors socials, i quan dic tots, dic tots, no només els
de l’esquerra. Parle de tots els sectors progressistes que tenen
una voluntat de millorar la situació actual. Ens hem d’obrir tant
als moviments socials com als responsables econòmics ja que, tant a
les empreses com als treballadors, amb este Govern de la Generalitat,
els va malament. El partit ha d’obrir-se i dir a la societat el que
estos han fet malament però, sobretot, dir el que cal fer en els
pròxims anys, no en els pròxims quatre sinó en els pròxims vint o
vint-i-cinc anys. En esta campanya electoral tenim la gran ocasió
d’explicar com ha de canviar la perspectiva econòmica per a fer
una societat més competitiva i més pròspera.

JA:
I més enllà del PSPV, que hi ha en l’oposició al govern del PP
de la Generalitat?

JL:
Hi ha gent amb molt bona voluntat, amb molta capacitat de treball
però amb unes perspectives limitades. Crec que durant tots estos
anys no han assimilat les coses que han anat passant. Molts
plantejaments que jo veig en alguns partits d’esquerres,
nacionalistes sobretot…

JA:
Et refereixes al Bloc?

JL:
Sí, sobretot… però no solament. Moltes de les coses que plantegen
coincideixen amb les que plantejaven en els anys 70 i això no pot
ser. Esta societat no té res a veure amb aquella. No han après res
perquè elecció darrere elecció es queden a les portes del 5%…
però encara que el superaren no seria suficient per a ser una
alternativa progressista. Cal ser més generós i renunciar a una
part de la teua especificitat per a ser convincent i alternativa… i
no deixar per a cent anys. D’ací a cent anys la dreta ens haurà
deixat un país arrasat…

 

“Si els socialistes no guanyen unes eleccions a soles, no les guanyaran mai”


JA:
La paraula generositat ix moltes vegades quan s’analitza el futur
de l’esquerra valenciana, generositat lligada a la necessitat de
cedir, per tant vols dir que el futur de l’esquerra valenciana
passa pel pacte?

JL:
Haurà de sumar tots aquells que tinguen un plantejament de progrés
per a aquesta societat. No és possible, com es fa des de determinats
sectors nacionalistes, pensar que no ha passat res quan has perdut
unes eleccions, i les següents, i les altres, i les altres…

JA:
Els socialistes també les han perdudes.

JL:
Nosaltres quedem malament en les últimes eleccions… però és que
ens han donat la responsabilitat de tot el que passa ací. La
realitat és que ja ens van criticar quan es va aprovar el primer
Estatut d’Autonomia i resulta que vam traure més del 50%. Això no
significa res per a ells? No serien ells els equivocats i no
nosaltres? És tant evident que en qualsevol lloc tindria
repercussió…

JA:
Creus que els socialistes poden guanyar unes eleccions a soles?

JL:
Crec que si els socialistes no guanyem unes eleccions a soles no les
guanyarem mai. Ells tenen uns plantejaments…

JA:
Els nacionalistes?

JL:
Sí, parle de plantejaments identitaris… Tenen uns plantejaments
que, per una part, et poden aportar una minoria de vots però per una
altra te’n lleven més perquè això que ells defensen no es
correspon amb una part majoritària de la societat valenciana. Jo no
sóc partidari d’anar junts a unes eleccions… A més, i no parle
només del Bloc, si pensem com es plantegen determinades qüestions
relatives a l’economia… pot estar bé si aspires a tindre un 5 o
un 10% per cent de vots però si aspires a ser alternativa de govern
i solucionar els problemes de la gent tot això és poc útil. No es
pot estar amb programes per a d’ací 100 o 200 anys… Això és el
que sempre s’ha dit el mil·lenarisme… Nosaltres no ens podem
identificar amb determinada esquerra.

  1. El senyor Lerma diu “L’esquerra en general no és res”. 
    L’esquerra és molt, senyor Lerma, és vosté qui no és res-ni ho ha sigut mai- per a l’esquerra, el socialisme i el nacionalisme.

  2. Que vergonya d’entrevista!,
    tan bé que veu la palla en l’ull del contrari, i la biga??
    SantoPsoe, espanyolitzat des de l’època d’aquest senyor.

  3. No es pot ser més foll/polític. És una caricatura. Saber que l’esquerra valenciana està en mans d’aquesta gent fa tremolar. Només té una cosa bona aquesta entrevista: explica prou bé una part molt àmplia de les raons que fan al PP amo i senyor de València. A mi em sembla que aquests socialistes ja no tenen solució. Després de l’hòstia del 22 o es reinventen, de dalt a baix, amb la gent que ara no està, amb el carrer… o el carrer, un dia, els passarà per damunt.

  4. Diu Lerma:

    Cal ser més generós i renunciar a una
    part de la teua especificitat per a ser convincent i alternativa

    Doncs això fan, semblar-se cada dia més al PP per veure si li furten uns quants vots… I dir que els altres per defendre les seves idees són mil.lenaris.

    Senyor Lerma, com a empresa la seva forma de veure un partit polític pot ser bona, de fet és com ho enfoca també el PP… Però el canvi passa per ser una mica més autèntic i estar en el poble de veritat i no fer polítiques manipuladores… Que sembla que només aprenen el dolent.

  5. Evidentment ell va ser l’artífex principal de que les “qüestions identitàries”, com ell les planteja, en suggerit anacronisme, acabaren sent moviment de catacumbes. Ell i la seua quadrilla d’ideòlegs van desactivar completament el teixit associatiu. I ara té la barra de dir que no poden fer res perquè la societat no està mobilitzada. O millor dit, no canalitza la seua indignació pel sequiol de funcionaris que són el seu partit. 
    Vull aprofitar per felicitar els autors d’aquest blog. Totes les entrevistes, absolutament totes, són un calidoscopi imprescindible, independentment de la “sana indignació” que fan algunes respostes. 

  6. És
    prou obvi que el discurs que hem fet no ha connectat amb la societat,
    això és una falta de projecte, estos anys ens ha faltat un
    projecte.”

     

    Jo
    puc parlar del projecte que representa el Partit Socialista, que és
    un projecte prou definit, que li costa d’arribar a la societat. Hi
    ha una direcció democràticament triada i que està en una bona
    perspectiva per anar fent que el seu projecte arribe. Una altra cosa
    és que té molt limitada la seua capacitat de comunicació, el
    Partit Socialista té molt limitada la seua capacitat de
    comunicació.”

    I tant que us manca capacitat, no tenim projecte, sí que en tenim; vosté va llançar centenars de milers de vots a les fosses de l’abstencionisme, va desil·lusionar amb eixe discurs a totes bandes, voler satisfer a tot el món i acabar per no satisfer ningú, el proto”talante” en versió valenciana. No pot tindre tant de morro per dir que no hi ha esquerra, vostés van abandonar l’esquerra:

    Haurà de sumar tots aquells que tinguen un plantejament de progrés
    per a aquesta societat.”

    Fa anys que sabem que no entreu en eixe basquet, tant de bo deixàreu d’intoxicar l’electorat i anàreu a collir vots lluny del País Valencià.

  7. El PSPV no aconseguirà mai res, cada vegada es més patètic i impresentable escoltar a la gent del partit. El proper 22 de maig assistirem a la darrera davallada del PSPV i serà per merits propis. Sols es preocupen de conservar el lloc de feina (sense fer res de profit). Senyor Lerma, els altres partits de l’esquerra tenen molt a fer i dir, per més que no vullga acceptar-ho.

    Totes les entrevistes són d’una qualitat excepcional però aquesta de Lerma es per a plorar de risa (no per els entrevistardors, es clar), felicitats per aportar amb les vostres esntrevistes punts de vista diferents de la delicada situació del País Valencià.

    PD: senyor Lerma, el PSOE s’ho està carregant tot, mire que han fet amb el PSC a Catalunya, ja vorem a les generals on van a parar tota la gent que ara està destrossant el poc ideari socialista que queda, ja en parlarem.

  8. El que millor ho ha dit és Vicent Partal, “el Psoe no ha representat mai un model alternatiu al PP”. En la transició semblava el contrari però el Psoe a fet del nostre País una regió d’Espanya sense identitat pròpia i una ‘playa de Madrid’; ara a més sense tv3.

    I com ja s’ha comentat, efectivament aquest individu va ser el promotor d’eixa pèrdua de les nostres senyes d’identitat. Quan tenien tot el poder, tenien gent a nivell municipal, en els ajuntaments, treballant en eixe sentit.

    Lerma, que no té vergonya ni la coneix, ni modèstia, ni humiltat, ni reconeixement de les cagades, es dir, Lerma ‘el perfecto’, ho continua confirmant:
    “Cal ser més generós i renunciar a una part de la teua especificitat per a ser convincent i alternativa”.
    “Sí, parle de plantejaments identitaris… Tenen uns plantejaments que, per una part, et poden aportar una minoria de vots però per una altra te’n lleven més perquè això que ells defensen no es correspon amb una part majoritària de la societat valenciana”

    El PSPV no ha existit mai. Per tant queda, votar Espanya, Una i en castellano, (tant se val PP com PSOE), o votar esquerres, més o menys esquerrats, més o menys independentistes, però esquerres.

Respon a Joan Prat Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!