3 de maig de 2011
4 comentaris

Entrevista amb Joan Josep Pérez Benlloch

Si
Joan Josep Pérez Benlloch, “Jotajota”, (Moixent, La Costera,
1936), fóra fill d’un país menys sectari seria una referència
periodística amb una carrera més tranquil·la, més regular i més
útil; més útil per a ell i per al país. Jotajota es mira el món
amb l’escepticisme de qui ja ha vist moltes vegades qui mou el fil
dels titelles. Tot i això, sembla disposat a seguir clavant-se en
laberints amb gust a derrota. El gris no és un color pensat per a
Jotajota, ni les línies rectes els seus camins preferits. Diu el que
pensa i pensa que el periodisme és una merda i l’esquerra, molt de
dretes. Això sí, una vegada acabada l’entrevista va aconsellar-me
que la revisara per “evitar reiteracions i passades”. Tenia raó,
una vegada transcrit el torrent de les seves respostes, calia posar
ordre. El problema fou que com que ell no és home d’ordre no hi va
haver manera d’ordenar-la. Millor.

“Si hi ha sentències i es troben referents socials, jo crec que poden canviar els resultats electorals”


JULIÀ
ÁLVARO: Com és que el PP, tot i els molts problemes polítics que
l’afecten, continua dominant electoralment com si res?

JJ
PÉREZ BENLLOCH: Bé… D’entrada, és que l’esquerra ha perdut
en tot el món. No hi esquerra en tot el món. I Espanya no és
diferent i el País Valencià, tampoc. Estem davant una societat
perplexa. Sobretot per part de l’esquerra que no fa ni soroll. No
parlem ja d’encapçalar el descontent i fer propostes que
connecten. La dreta ho té fàcil i més amb la crisi econòmica que,
com ara, incita al conservadorisme. I en el temps que falta per a
les eleccions no sé si alguna cosa pot canviar…

JA:
I l’imaginari progressista de València, on ha quedat?

JJ:
No hi ha una València progressista, ni un imaginari… Hi ha el que
hi ha. Esta societat sembla que ha deixat de ser progressista perquè
s’emborratxà a guanyar diners i jo crec que l’esquerra no se
n’ix. Quin missatge dóna l’esquerra? En tenim algun… Mira,
l’únic missatge que ix de l’esquerra és el que dóna en les
Corts la portaveu de Compromís…

JA:
Mònica Oltra?

JJ:
Sí… I també la d’Esquerra Unida, en un altre to, més apagat, i
sobretot, Ángel Luna… I ja està! Però qui segueix les Corts? Si
Canal 9 hauria de ser l’element de mobilització i fa just el
contrari perquè no li interessa mobilitzar l’opinió pública,
doncs hi ha una desmobilització general i això ho ha aconseguit el
PP. Jo no ho aplaudisc com a ciutadà, però com a observador polític
ho han fet bé. La gent es preocupa de les coses immediates, l’escola
dels fills, el treball, el lloguer, però ignora que sense política
tots eixos problemes no se solucionen. Està molt desacreditada la
política, la qual cosa juga a favor de la dreta.

JA:
Dius que la dreta fa bé la seva feina.

JJ:
Sí, sí. La dreta valenciana ho ha aconseguit, mai no li ha
interessat la política, diguem-ne en la seva versió noble. Només
li interessa quan perd, quan guanya res. La política del PP és la
desmobilització. No tenen pudor. Només cal veure com estan
malbaratant els recursos econòmics, com neguen les acusacions i com
ataquen la justícia… Quan la justícia espanyola es de dreta, tota
sencera… Però no en tenen prou…


“Esta societat ha deixat de ser progressista perquè s’emborratxà a guanyar diners i l’esquerra no se n’ix”.


JA:
Però això no s’improvisa. La dreta valenciana ha de tindre qui
l’orienta, caps privilegiats, bons estrategs.

JJ:
Primer, la dreta no té caps privilegiats, en la dreta hi ha la
burrera de la societat, perquè qui té sentit crític és
l’esquerra. Ara, no li val per a res, això també és veritat. La
dreta ha fet un bon treball?… Jo et diria que és quasi una broma,
que el bon treball que ha fet la dreta, ací, al País Valencià,
l’ha fet un home d’esquerres, Rafa Blasco, un home que ve de
l’esquerra més esquerrana. Tota la resta l’han feta les
circumstàncies, la gran crisi de l’esquerra, dic crisi en l’àmbit
espanyol i mundial.

JA:
Però ací hi ha d’haver algun fet diferencial que explique una
hegemonia electoral del PP pràcticament inèdita a la resta
d’Espanya, o no? Per exemple, parlem del PSPV.

JJ:
No. El PSPV no ha funcionat … perquè els socialistes no ha
funcionat enlloc. Què passa a Itàlia…? L’esquerra té un
problema fotut. Des que va caure el mur de Berlín no ha trobat…
Estem parlant d’una socialdemocràcia que és la cara “B” de la
dreta capitalista a qui li estem gestionant els interessos a la
dreta. A veure: Si les pròximes eleccions les guanya el PSPV, que
canviarà? Esperem que ens administren millor, que posen fi a l’excés
de la corrupció, però canviar, canviar… Tanmateix, com deia Tony
Judt, és el millor que ens podria passar.

JA:
Sí, l’esquerra està en crisi però en pocs llocs d’Espanya ha
tingut i té tant poques possibilitats reals d’arribar al govern de
les institucions.

JJ:
Mira, totes les esquerres que governen a Espanya han baixat molt el
nivell, són unes esquerres molt dretanes però… què passarà?
Això depèn de si escoltes el cor o el cap. Les pròximes eleccions
autonòmiques, ací, tornarà a guanyar la dreta, el PP, i
l’Ajuntament de València tornarà a ser per a Rita. És el que hi
ha. Hui qui s’oposa a Rita Barberá? I els empresaris valencià…
últimament han fet algun pronunciament, crític fins i tot, perquè
ja els hi toca la butxaca però… Tenim una societat cívica,
lliberal? Ací hi havia un partit lliberal però cabia en un taxi i
ja s’han mort tots.

JA:
L’alternativa passa pel PSPV? Hi ha alternativa sense el PSPV?

JJ:
No, l’alternativa passa per ells, clar. El problema és que són un
partit desembastat, els socialistes tenen un nucli dirigent que
pareix un grapat d’actors secundaris a l’espera d’un líder.


“Hui la dreta són beats i rosegaaltars”.


JA:
En el PSPV hi ha hagut una constant en els últims anys, parlar de
renovació, tots els nous dirigents han arribat amb la paraula
renovació en la boca. A tu a que et sona renovació en el PSPV?

JJ:
Em sona a “retire’s vostè que em toca a mi”. Jo no veig un
veritable relleu per enlloc. Es renova el personal però res no
canvia. Ja s’encarrega d’això la “fontaneria” del partit.
Parlant dels socialistes, jo he sigut un crític agut del lermisme,
d’aquella gent Joan Lerma, Segundo Bru, García Reche… però ara
em pareixen gent d’una altura… Com Churchill comparat amb la
mediocritat que hui mana… Déu ser un efecte òptic.

JA:
I durant 20 anys la societat valenciana, en la mesura que els partits
són la seva expressió, i el PSPV l’expressió de l’esquerra, la
societat valenciana no ha sigut capaç de generar res d’un altre
nivell?

JJ:
Mira, fa uns anys, la gent de la meva edat, de 70 anys o més, teníem
referents. Adolf Pizcueta, Joaquín Maldonado, Martí Domínguez,
Vicent Ventura; fins i tot, Vicent Iborra, Muñoz Peirats… Eren
referents cívics, cívics! Participaven… Però hui, hui no hi ha
res equiparable. Escoltes un empresari parlar i és un tecnòcrata i
si li fas una pregunta un poc complicada et solta una resposta de
màster, de màrqueting, no et diu res, no es banya mai i és molt
estrany que tinga una projecció cívica. Hui, la societat no té
referents. Jo et desafie, dis-me un referent humà social a València…
No n’hi ha, no.


“En la dreta hi ha el més burro de la societat, perquè qui té sentit crític és l’esquerra”.


JA:
Políticament, esta absència, quina repercussió té?

JJ:
Això afecta molt més a l’esquerra. Perquè eixos referents
socials eren com a mínim lliberals, de dretes però progressistes,
entenien que era això de la llengua que parlàvem… Participaven o
no de la idea nacionalista però l’entenien. Eren gent
progressista, posa-li l’adjectiu d’esquerra, de menys esquerra o
de centre però progressistes… Però hui la dreta són beats i
rosegaaltars i el senyor Camps…

JA:
I des de l’esquerra, per què no s’han generat nous referents?

JJ:
Jo crec que a la joventut hui no li interessa una merda… Si vas a
reunions de grups d’esquerres no hi ha joventut, som tots molt
majors, venim quasi del franquisme, la majoria. La guerra del
postfranquisme l’ha guanyada la dreta. La recuperació de
l’església, de la reacció catòlica, no s’entén si no és
perquè la societat ha abaixat la guàrdia.

JA:
Vull tornar al PSPV, i a una referència constant dins d’aquest
partits en els últims anys, el lermisme. Que és això i per a què
ha servit?

JJ:
El lermisme és una idea que s’ha inventat després de Lerma. Hi
va haver un temps, quan manava Lerma, que en el partit tot era clar i
sòlid, no hi havia alternativa. Hi va haver un intent per part de
Císcar i de Blasco de carregar-se Lerma… L’any 84, més o
menys… A Alacant. No van poder. La batalla la va guanyar Lerma…
El PSPV, des del seu origen s’ha estructurat en famílies o grups
de militants i la gran família és el lermisme. Lerma era la
màquina, l’eficàcia… Bé, ni eficàcia, ni punyetes, és que
tenia el poder i els tenia a tots agarrats pels collons. En això
Lerma era un bon tàctic, no deixava que ningú traguera el cap.


“[En el PSPV, renovació]Em sona a “retire’s vostè que em toca a mi”


JA:
I esta pràctica capadora, diem-ho així, es manté?

JJ:
Passa en tots els partits, és el mal de la política. Un polític
necessita el 50 per cent del seu temps per a gestionar i fer coses i
l’altre 50 per cent per a carregar-se els adversaris dins del
partit, els enemics.

JA:
Què ha de passar en l’esquerra perquè recupere terreny
electoral?

JJ:
Mira si continua la corrupció… Estos senyors creuen que estan
blindats però si els jutges es posen a la feina i amollen unes
quantes sentències i condemnen uns quants desvergonyits, jo crec que
la cosa pot anar variant. Jo no crec que la corrupció no importe a
ningú. Hi pot haver indiferència però el cor i alguns símptomes
em diuen que alguna cosa pot canviar en les pròximes eleccions. Si
hi sentències i es troben referents socials, jo crec que poden
canviar els resultats electorals…

JA:
Si?

JJ:
Sí, però tornem a: “hi ha alternativa?”. Sí, si estiguera
Ángel Luna hi hauria referent, té un discurs, un cap organitzat…
En l’esquerra hi ha tres o quatre diputats que funcionen però,
clar… És que… En aquest moment no hi ha esquerra, no hi
consciència social i no hi ha… això que en química diuen
col·ligadors… Sentències, condemnes… El senyor Camps sap que no
governarà, que se li acaba, que Rajoy no vol ni vindre per València,
per no contaminar-se més. I desaparegut Camps desapareixerà Blasco
i s’acabarà l’estratègia… Qui manipula i governa és Blasco,
sinó no s’entén… No serà la Sánchez esta, la portaveu, que
diu unes bestieses descomunals…

JA:
I en el cas del PSPV, qui fa el discurs? On està?

JJ:
Les eleccions no les guanyen els discursos, o els relats que diuen
ara els joves… És allò del pèndul…

JA.
Però ací es porta vint anys de pèndul…

JJ:
És que els cicles històrics de la dreta són molt dilatats. I més
si l’esquerra sembla la cara “B” de la dreta i ofereix una
fragmentació certament dissuassòria.

JA:
El missatges que necessita ara l’esquerra és més complicat que fa
vint anys, no?

JJ:
La dreta ho té clar, ofereix privatització. I l’opinió pública
no sap que vol dir això… No hi ha la visió que privatitzar la
sanitat és tindre menys i pitjor sanitat, i igual amb l’educació..
Privatització vol dir menys redistribució de la riquesa… Com li
dius això a la senyora Blanca que viu ací enfront i jo parle amb
ella? Doncs que van per nosaltres… I això és el que està passant
i el que l’esquerra ha de vendre, si no ven això, què ven?


“Els socialistes tenen un nucli dirigent que pareix un grapat d’actors secundaris a l’espera d’un líder”


JA:
I més a l’esquerra del PSPV…

JJ:
No hi ha res. Encara es parla d’Esquerra Unida i s’homologa al
Partit Comunista, que això és parlar de l’estratosfera… Almenys
el nom… Si un xiquet de 18 o 20 anys que va a votar ara no sap ni
qui és Franco, en l’escola no s’ensenya. Ni tan sols s’ha
pogut ensenyar com toca “Educació per a la ciutadania”, de tanta
por a la “carcundia”.

JA:
Veus espai per a una nova formació política?

JJ:
No, no, hi ha el que hi ha. La novetat seria reduir la dispersió i
les faccions i fixar-nos en el que importa: governar el país. Mira
els catalans. Arriben al poder, el tripartit, i el malbaraten,
renuncien al poder, des del govern han renunciat al poder.

JA:
I els intents de reaparició de Toni Asunción?

JJ:
Asunción no sé a què ha vingut, a res. Primer pareixia que poguera
servir per alguna cosa però s’ha vist que no portava res. En un
primer moment ens va passar com a Carpanta: vam confondre una sabata
amb un pernil. Està desfasat, desfasat.

  1. La esquerra, valenciana i d’arreu, ha perdut el nord. Les classes populars fa décades que no saben el que volen. Quan algú no sap on va, li toca patir molt i molt. Això és el que passarà, patiran tots molt, de moltes maneres, durant molt de temps, fins que descobeixen què volen fer i què volen ser. No hi ha cap més altre remei. La gent recobrarà la cordura a base de sofrir. Ningú no dóna res gratis. I bon profit.

  2. I no deurem començar a plantejar-nos la fi del capitalisme perquè ja no dóna més de si, començar a dir-li a les persones que viure és qualque cosa més que treballar per una minoria de privilegiats i que el planeta no en fa més, que el País Valencià a aquest ritme és que se’ns en va, que els partits polítics i els líders mediàtics han de donar lloc a la participació?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!