26 d'abril de 2011
10 comentaris

Entrevista amb Isabel Morant

Fem
l’entrevista passades les vuit de la nit, sense llevar-nos l’abric
perquè resulta que en el seu despatx de la Facultat de Geografia la
calefacció no funciona. Diu Isabel Morant (Almoines, la Safor, 1947)
que la Universitat de València no passa el millor moment i no es
refereix a la calefacció, evidentment. Ha arrancat l’entrevista
amb una idea fixa, que era explicar-nos totes les maldats del Partit
Popular. No era el que a mi més m’interessava però estava clar
que Morant tenia interès a deixar clares algunes coses per, a
continuació, contestar el que jo li preguntava. Es tractava d’un
pròleg a manera de “i ara, dit tot això, quina és la pregunta?”
Isabel Morant és de tracte agradable i no l’ha molestada ni haver
hagut d’esperar-se els vint minuts que hem arribat tard a
l’entrevista.

 

“Al PSPV no crec que estiguen fent les coses malament sinó que els falta força”


Julià
Álvaro
: Com s’explica l’hegemonia electoral, i també en les
enquestes, del PP, tot i els diferents fronts que té oberts?

Isabel
Morant
: Aquesta és la pregunta que et fa tot el món quan ixes
de València. Hi penses i veus que les anàlisis que fa la gent són
molt simples i desorientades. A mi m’agradaria viure en un país on
el que els polítics fan tinguera a veure amb el resultat que després
obtenen a les urnes… Siguen partits d’esquerres o de dretes. Encara
que ja sé que la gent no vota igual a la dreta que a l’esquerra.
Normalment a l’esquerra les coses li passen més factura. La dreta
d’ací ha fet passar molt bé el discurs de la riquesa i el progrés
econòmic i molta gent s’ho ha cregut. Era molt difícil oposar-se
a aquest discurs, els grans esdeveniments… Ara les coses es veu que
van malament, que estem en la ruïna i encara, però, hi ha molta
gent que no n’està convençuda. Ara resulta que és més difícil de
demostrar la nostra ruïna particular, ja que estem malament, molt
malament a tot Espanya. La llàstima és no haver-ho demostrat abans,
devia costar molt fer els números, o no es disposava de tota la
informació… A més, nosaltres, ací al País València, no només
estem en la ruïna econòmica, sinó també moral. No és només que
es posen diners en la butxaca sinó que se’n burlen de tot i de tots,
sense conseqüències. Jo tinc l’experiència de com es boicotegen
les Corts, per exemple… És inadmissible. Mira, quan van començar
els primers alcaldes de la dreta pensàvem que era gent que venia a
fer diners però no a robar, una espècie de capitalisme net, però
era una imatge idíl·lica, ingènua i no ha sigut a això… i això
no s’ha destapat quan tocava…

JA:
De qui és la responsabilitat d’haver arribat fins ací?

IM:
Espera, espera… Perquè a més de fer-nos creure això de la
riquesa, a més hi ha la qüestió de la identitat. Quan parlàvem de
llibertat, amnistia i estatut d’autonomia teníem una imatge
romàntica del nacionalisme. El nacionalisme també pot ser
conservador i ells això ho han fet bé. S’han gastat molts diners i
això els ha donat un gran rendiment i han fet una identitat del país
a la seua mida.

JA:
El PP treballa bé, però i l’oposició? Com fa els seu treball
l’oposició? Quina part de culpa hi té l’oposició?

IM:
A mi no m’agrada parlar de culpes… Ells fan un ús del poder
trampós. S’han trobat una societat democràtica i l’han usada de
forma perversa. De tota manera, a mi em sorprèn que abans del tema
de la corrupció no s’haja parlat de fins a quin punt són mals
gestors. El conseller Font de Mora, suposem, sembla nomenat per a
carregar-se l’educació… Podríem parlar de la sanitat, però, de
la cultura, què s’hi ha fet? Res.

 

“Al País Valencià no només estem en una ruïna econòmica sinó també moral”


JA:
Jo et preguntava per l’oposició, pel que el PP té enfront.

IM:
Jo no vull caure en la temptació de dir que la culpa és nostra…
Ells han fet un partit de masses, eh? Però la pregunta teua seria
enfront què ha passat…

JA:
Sí.

IM:
D’entrada et diré que jo no crec que tarde massa perquè tot això
comence a explotar. Segurament, el que haguera anat més ràpid, ara
que la socialdemocràcia està com està i que hi ha molts problemes,
és possible que siga un poquet més lent. Vaig a la teua pregunta.
Quan un perd les eleccions ve una època de davallada, una part dels
teus t’abandona, és perd la il·lusió. A mi em sembla que molta
gent, quan va perdre el PSOE, es pensava que la cosa no tenia tanta
importància, que no seria tant greu, que era l’alternança… Jo,
per exemple, no era capaç d’imaginar fins on ha sigut capaç
d’arribar la dreta. Jo, quan Aznar va guanyar les eleccions i Zaplana
va continuar normalment, vaig començar a preocupar-me. Em semblava
que si tu, Aznar, vull dir, li guanyes les eleccions a un que se
suposa que ha sigut corrupte, no es pot esperar que Zaplana es
mantinga sense problemes.

JA:
Això seria el primer moment, i després què?

IM:
Sí, la primera etapa pot ser que tu et quedes un poquet parat però
després arriba el moment aquest que jo deia de la necessitat de
denunciar el que estan fent. I en eixe moment, sí que tinc la
sensació que no hi havia ningú. Això és així. Ni tan sols la
Universitat. Ja no parle dels polítics que era la seua obligació,
parle també de la Universitat… Hi ha hagut una espècie de
consentiment. Davant dels abusos del PP no hi ha hagut resposta, ni
de la política, ni de la ciutadania. Hi ha hagut una resposta quan
ha arribat això de la corrupció però a mi em sembla que les coses
no es poden improvisar. Ara em sembla, en la meua opinió, que parlar
només de la corrupció no és prou i, en qualsevol cas, s’hauria de
començar pel principi, per quan Zaplana, per Terra Mítica, per tot
el que ha anat venint i tindre un relat potent i aquest relat no està
preparat.

 

“Davant dels abusos del PP no hi ha hagut resposta, ni de la política, ni de la ciutadania”


JA:
El PSPV et pareix una eina útil per a l’esquerra d’aquest país?

IM:
A veure… Jo no trobe molta diferència entre la societat valenciana
i els seus polítics… Tant el PSPV com els altres. Hi ha una
diferència, és veritat. Els polítics han estat elegits i, per
tant, han de fer la seua faena. La resta, cadascú treballa en el que
treballa. En aquest sentit, a mi sí que em pareix que hi ha hagut
molt de temps que no han fet el que havien de fer. Dir ara si el PSPV
és o no una bona eina… el que està clar és que tenim el
Parlament que tenim. Crec que no s’ha fet tot el que s’havia de fer
i que mentre els partits d’esquerres no s’òbriguen a una ciutadania
més àmplia no hi ha res a fer. Això és fonamental. O l’esquera
s’obri i fa un moviment més fort, amb més gent i amb més contacte
amb les coses que passen al carrer o això no anirà bé. El que
passa és que això és contradictori amb l’actitud de la gent
d’esquerres…

JA:
Vols dir falta de compromís?

IM:
No, falta de compromís , no…

JA:
Compromís partidista…

IM:
Exacte, exacte…

JA:
Però parles de militar?

IM:
No, no. El que vull dir és que perquè les coses pogueren anar
millor s’hauria de tindre més força i per això fa falta més gent.

 

“Mentre els partits d’esquerres no s’òbriguen a una ciutadania més àmplia no hi ha res a fer”


JA:
Et pareix que l’esquerra valenciana aprofita el capital humà que té
a la seua disposició?

IM:
Tinc la sensació que l’esquerra constituïda en partits no aprofita
prou la gent que està en el seu àmbit, també tinc la impressió,
però, que la gent que no militem tampoc no aprofitem les
possibilitats de participació que tenim. Ho he dit abans, la
societat i els seus polítics són pareguts. Tinc la sensació que ho
deixem tot en els partits polítics i si no fan una determinada cosa
els critiquem, no tenim, però, ni el costum d’actuar com a ciutadans
ni la confiança en la nostra capacitat…

JA:
I els partits d’esquerres, sols, podran donar-li la volta al mapa
electoral valencià?

IM:
Jo crec que això del PP com més va pitjor; perquè el PSPV guanyara
les eleccions, però, hauria de fer una esforç… Necessita més
capital humà, més esforç conjuntat. A veure, el PSPV és el partit
més gran i s’hi ha de confiar, però o funciona o no en traure’m
trellat… Només enfortint-se funcionaran, però.

JA:
Quan parles de capital humà, penses en la necessitat de participació
per la base o penses en les persones que han d’assumir el lideratge?

IM:
Les dues coses, falten líders i bases. Ja sé que en la societat de
la comunicació funciona així, però un líder o dos poden ells a
soles? No ho crec. Em pareix que falten més líders en tots els
llocs, la gent que milita, cadascú en el seu àmbit, han de ser
líders.

 

“La gent que no militem tampoc no aprofitem les possibilitats de participació que tenim”


JA:
En aquest sentit, et sembla que per l’esquerra hi ha desafecció per
la política?

IM:
Em sembla que des de l’establiment de la democràcia, des que els
partits polítics s’han consolidat, hi em confiat… que ho facen. I
això comporta que quan ells s’equivoquen ens enfadem, els diem de
tot, ja no volem saber-ne res… És culpa només de la ciutadania?
No. És culpa també dels partits que se n’han distanciat, que no
han fet res per acostar la gent cap a ells. Si pense en Obama, o en
Segolene Royal quan va intentar ser presidenta de França, considere
que van arribar on van arribar perquè van ser porosos.

JA:
Veus per algun lloc, siga de baix cap a dalt o a la inversa, alguna
iniciativa en el sentit de buscar més participació, més
mobilització pel cantó de l’esquerra?

IM:
Jo crec que dins dels partits polítics es té por a la porositat. No
saben que es poden trobar… A més les estructures internes són poc
favorables que les sacsegen des de fora…

JA:
Però això és impropi de l’esquerra, no?

IM:
Imagine… No, no imagine, n’estic segura, això és impropi de
l’esquerra. Si algun retret li faria als partits d’esquerres,
assumint la part de culpa que com a ciutadana tinc, és esta falta
d’obertura a la societat. Ara, i cap el futur, cal obrir-se,
carregar-se de força. Això és el que han de fer els partits.

 

“Dins dels partits polítics hi ha por de ser porosos, no saben què es poden trobar”


JA:
I si no ho fan els partits? Pot ser des de la societat mateixa d’on
isca aquesta necessitat d’una nova manera de fer les coses? Amb més
gent, amb més debat?

IM:
Ha de ser un conjunció. Jo, en àmbit reduït, he intentat
iniciatives de l’estil de plataformes i m’adone que tenim tots molt
poca força. Mobilitzen coses puntuals, com ara la guerra, això sí,
després, però, coses més generals no hi ha manera.

JA:
Vols dir que ni els partits podran a soles, ni…

IM:
Els partits podran només quan aquesta gent que ens governa s’afone
més i podran a soles si s’enforteixen molt més. Cal un relat molt
ben elaborat que explique què està passant i què es pot fer, i cal
que en tots els sectors socials hi haja referents que siguen capaços
d’explicar aquest relat. És qüestió d’anar multiplicant i anar
avançant. Un dia poden ser els partits els que diguen: això!… i
la societat seguir. Un altre dia poden ser els mestres o qui siga…
la societat i els partits els que seguisquen. Com a resum et diré
que quan veig actuar el PSPV no crec que estiguen fent les coses
malament sinó que els falta força. Força vull dir multiplicar-se
per trenta, per seixanta, per cent, per sis-cents.

  1. Gràcies Isabel. L’única esquerra viable és la que no somnia truites, la que mira la realitat de prop. Sense socialdemocràcia no hi ha res a fer. Es necessita obrirel PSPV per a incrementar la militància. Més encara en un país, com el nostre, on no hi ha grans bases obreres.
    Gràcies Isabel per la teua sensatesa.

  2. No crec jo que calga abandonar els somnis. Pense, contra el que es diu més amunt, que mouer’s només per la realitat de a prop, ens fa perdre la perspectiva.
    Per poder obrir-te a la gent (al món) sense aquest por del que es parla a l’entrevista, caltenir molt clar el camí que vols recórrer; cap on vols anar. En aquest cas, la companya no molesta; ni molt menys la companyia crítica.
    El problema de l’esquerra, és l’abandonament de la ideologia (marxista o no marxista) per conviure amb una realitat mirada de prop. Amb aquest posicionament, l’únic que ha fet ha sigut perdre els somnis (el camí, el futur cap al qual volem anar) oblidar-se que la igualtat i justícia social no s’aconsegueixen amb una política asistencial, què tan sols serà un pedaç, si no lluitemm també per canviar una societat a què el mercat empeny en la direcció contrària.
    Al contrari del que es diu amunt, recuperem els somnis. Els somnis en una societat més justa i solidària (n’hi ha molta, moltíssima gent que hi creu) i ara sí, obrim-nos a tots els qui vulguen fer aquest camí. Cal, però, mostrar un camí ven clar que puga despertar els somnis.

  3. Esta persona em sembla que representa i resumix perfectament el que és el PSPV: arguments de xiquet per a no afrontar la realitat i amagar-se en grans tòpics que desarticulen qualsevol discurs pragmàtic per canviar la situació, a més de no reconéixer que el PSPV és un partit totalment inútil i provincià. Resultat: “El PSPV  només servix per colocar-se quatre idealistes provincians que en el PP igualment podrien estar i no canviaria res”.

    Un PSPV que ha abandonat el País Valencià en favor de la “Comunidad”, on cada vegada es fa més gran les sigles PSOE i més menudes les del PSPV, que ha abandonat l’esquerra per seguidisme a les polítiques del PP, que ha abandonat l’autogovern perquè s’ha fet provincià i Constitucionalista i que ha abandonat al seu poble en favor de ser una mala còpia del PP i que funciona per inèrcia perquè els seus militants ni tenen dignitat ni projecte. de País. Són zombis botiflers.

Respon a Jordi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!