El túnel valencià

Fa
sol, aquell sol d’estiu sense ser estiu, i Glòria Marcos
(València, l’Horta, 1950) arriba a la terrassa on hem quedat, prop
de sa casa, en el centre de València, amb unes ulleres fosques.
Tanta llum li fa mal als ulls. Quan mira a l’esquerra valenciana no
té els mateixos problemes. Ho veu negre. En general, no és
optimista. El PSPV li inspira poca confiança i si es refereix als
grups que hi ha més a l’esquerra dels socialistes, que és on està
la seua Esquerra Unida, diu que d’unitat res de res, que no pot
ser, que és impossible. Marcos resulta pròxima i defensa la
coherència en política, el joc net, però és pragmàtica i es nota
que accepta que a vegades cal pegar alguna colzada.

“Hauran
de passar molts anys perquè hi torne a haver un pacte [entre
Esquerra Unida i el Bloc]”

Julià
Álvaro. Quina explicació trobes a que, malgrat totes les
crítiques, tots els escàndols i tot el temps transcorregut des que
va arribar al govern, el PP no pareix que veja en perill la seua
hegemonia electoral al País Valencià.

Glòria
Marcos. A veure… Em sembla que hi ha diferents factors.
Diferents factors que arranquen des de la transició, de la traïció
a determinades qüestions que havien sigut elements i referències
bàsiques de l’esquerra. El “tot val”, de la qual cosa jo
responsablitze molt els primers governs del PSOE, va portar a posar
en qüestió elements fonamentals per a l’esquerra: la
responsabilitat, l’honradesa, la defensa de la cosa pública,
l’ètica… Tot això és posa en qüestió des del primer govern
socialista i això va calant. Insolidaritat, privatització, no cal
pagar impostos… estos són els valors que s’han reforçat. En
això han fet un paper bàsic els mitjans de comunicació, també els
públics, que han afavorit la trivialització i l’absència de veus
discrepants. Com pot ser que no s’escolten les veus que defensen
que hi ha altres eixides a la crisi diferents a les que s’estan
imposant des del govern? S’estén un pensament únic i això ha
anat avançant a poquet a poquet… Afegim que la corrupció s’ha
estès i que la gent ha arribat a pensar que tots ens podíem
beneficiar d’ella, que pareix que a la dreta tot això no li passa
factura… i tindràs resposta al que em preguntaves… Són molts
factors…

JA.
Tots a favor de la dreta?

GM.
Si… Jo estos dies mirant enquestes he vist que sí, que pot ser que
el PP perda uns pocs milers de vots de gent que està cansada de la
corrupció però es que els socialistes en perdran molts més, molts
més… i aniran a l’abstenció. Home, igual algun pot anar a
altres formacions d’esquerres però la majoria, a l’abstenció.
La gent acaba en “tots són iguals”…

“La corrupció s’ha estès i la gent ha arribat a pensar que tots ens podíem beneficiar d’ella”

JA.
Els partits d’esquerres quina culpa tenen en això que apuntes?

GM.
També, també, també tenen culpa, una part important de la culpa.
En primer lloc, els partits d’esquerres no han sabut buscar les
escletxes necessàries per resituar un discurs alternatiu. La por
impedeix a l’esquerra presentar un discurs alternatiu de veritat.

Hi
ha molta por de situar-se en posicions diferents, per por que et
diguen “troglodita” o coses paregudes, i no anar a posicions
valentes i diferents fa que no es puga trencar eixa percepció de
tots són iguals. Hi ha por a anar a la contra… El cas del Consell
d’Administració de RTVV. Tots en som còmplices…

JA.
Es podria no estar al Consell de RTVV.

GM.
Si… Penses que si alguns no anàrem farien el mateix però
també penses que com a mínim saps què passa i pots denunciar-ho…
Clar que, després, no tens espai per a fer sentir la teua denúncia.

JA.
Bé, el Consell d’Administració de RTVV, Esquerra Unida
reclama que no siga un organisme partidista però proposa com a
membre el seu coordinador local de València i candidat a l’alcaldia,
Amadeu Sanchis. Una ració més de “tots són igual”?

GM.
Si no estiguérem allí seria pitjor. Si tot el món estiguera
d’acord perquè aquell Consell d’Administració funcionara d’una
manera professional o tècnica… però com que funciona
políticament, cal que hi haja una persona que conega el cas i que
sàpiga que està passant… En política, forat que no ocupes algú
te’l ocupa… Si no estàs no se’t veu i tu no pots fer
denúncies… Mai no saps com trencar el mur de silenci i si no estàs
encara és més complicat.

“Pot ser que el PP perda uns pocs milers de vots, però és que els socialistes en perdran molts més”

JA.
De quins errors responsabilitzes en concret al PSPV?

GM.
Han desmuntat tots els mecanismes de participació social. El Partit
Socialista s’ha conformat amb una maquinària electoral i ha
abandonat tot el que s’havia construït de societat civil
organitzada. No es poden mantindre associacions ciutadanes si després
de molts anys de lluita no en traus res perquè no et permeten
participar en la presa de decisions. Això d’una banda i, segona,
han assumit els valors de la dreta: la defensa del privat enfront del
públic, la defensa d’un sistema d’impostos que beneficia a qui
més té, la insolidaritat, el tot val, la falta d’exemplaritat
ètica… Mira Benidorm, tu quin missatge dones? El de sempre segons
convinga? Doncs per a això ja està la dreta.

JA.
I la imatge de divisió que es veu a l’esquerra del PSPV,
quines conseqüències té?

GM.
Si… En moltes ocasions és una imatge de divisió provocada per
persones que es volen buscar un lloc al sol… El que són les
propostes de l’esquerra tenen una continuïtat en l’Estat
espanyol i al País Valencià. Què es la divisió? Que Rosa Aguilar
vol ser ministra? Parlem d’això? Divisió ideològica jo no la
veig. Són coses de grups que en un moment determinat pensen que no
poden continuar reivindicant un romanticisme… i volen buscar-se un
lloc al sol. Nova Esquerra, on estan? Ricardo Peralta? Portant la
policia a matxacar els piquets i la gent del Cabanyal? Era això? Si
em dius que hi ha un projecte alternatiu, d’acord, podríem parlar
d’això però no és el cas…

JA.
Últimes eleccions, últim capítol. L’acord entre Esquerra
Unida i el Bloc no va durar, es va trencar als quatre dies…

GM.
No, es trenca, no. Alguns el trenquen, no Esquerra Unida. El trenquen
alguns que es pensen que heretaran l’espai electoral d’Esquerra
Unida… És així de senzill. Es pura deshonestedat.

JA.
Però tindre la raó justifica el sacrifici electoral de no
avançar, perquè es evident que tot això no ajuda avançar.

GM.
No, però què vols fer…

JA.
Política, no? Buscar solucions que ajuden a avançar. En els
últims 15 anys el PSPV està estancat però Esquerra Unida, també;
entre 150 i 200.000 vots, sense menejar-se.

GM.
Sí, el treball d’Esquerra Unida és intentar demostrar a la gent
que l’abstenció sempre va a favor de la dreta i que és un error
abstenir-se… Però en l’esquerra hi ha coses que no es perdonen,
mentre que al PP se li perdona tot. Al PP fins i tot la crispació li
aprofita, per això la conrea.

“La por impedeix a l’esquerra presentar un discurs alternatiu de veritat”

JA.
Però en aquest cas, les crisis i les divisions en l’esquerra
no pareix que tinguen fi i això, òbviament, no és un valor
electoral.

GM.
Hi ha gent que no mesura l’impacte dels seus actes, de la decepció
que poden generar les seues actuacions. Jo no em penedisc d’haver
lluitat a favor del Compromís perquè tenia clar que calia buscar
una eixida de suma enfront del que teníem per davant, però sí que
em penedisc d’haver enganyat l’electorat dient que era fiable
gent que no ho és.

JA.
De cara a les pròximes autonòmiques, està clar que no hi ha,
ni hi pot haver, una reedició d’aquell pacte, però si fa quatre
anys era convenient, ara ho hauria de tornar a ser, no?

GM.
Sí, però jo he après que l’important no és el que diuen els
papers sinó les persones que ho han de fer realitat. Seria possible
amb una altra gent. El que no és possible que les persones que
traeixen un acord, després es presenten d’avalador per a un nou
acord…

JA.
Però l’acord ara no el vol ningú.

GM.
No, no, en absolut, però, fins i tot, en el futur… Mira si van
haver de passar anys, desafortunadament, perquè es tornara a fer un
pacte Esquerra Unida-Bloc, doncs ara n’hauran de passar molts més…
Hauran de passar molts anys perquè hi torne a haver un pacte.

JA.
Un pacte que, a banda de tot, va tindre llacunes tant importants
com la ciutat d’Alacant on si Esquerra Unida haguera volgut fer el
pacte ara no estaria governant el PP. Un error evident, no?

GM.
El que va ser un error va ser que el PSOE demanara el vot útil.
Nosaltres teníem un estudi de la Universitat d’Alacant que
aconsellava que els socialistes no demanaren el vot útil ja que
eixos vots que anaven a Esquerra Unida eren la clau de la ciutat…
però el PSOE no hi va fer cas.

JA.
Però el pacte o no pacte havia de ser anterior a la demanda o no
del vot útil.

GM.
És que és molt complicat… Des de fora, tu dius podíeu haver fet
un pacte però el problema és quan estàs treballant en els mateixos
espais amb determinada gent i t’adones que amb eixa gent no pots
anar ni d’ací a la cantonada…

“El PSPV ha desmuntat tots els mecanismes de participació social”

JA.
El pactes necessiten generositat.

GM.
No, no, credibilitat. A vegades tu dius, sí, sí ja em pots contar
“milongues” que de tu jo no me’n refie… I això passava entre
la gent d’Esquerra Unida i el Bloc d’Alacant, que portaven sendes
divergents…

JA.
El PSPV, sol, creus que pot guanyar les eleccions i tornar a
governar?

GM.
En les circumstàncies actual i amb l’equip actual, no… No. Han
de fer un gir de 180 graus organitzativament i també des del punt de
vista de la proposta. On van amb això de cessar fulminantment gent
que no firmava els avals que tocava? Això és stalinisme, això no
es pot presentar a la gent, a mi em faria vergonya…

JA.
I sense el PSPV és possible el canvi?

GM.
No, jo crec que no.

JA.
El PSPV, com tracta els grups a la seua esquerra?

GM.
Malament. Per una banda, quan s’acosten les eleccions intenten
fagocitar tot el que tenen a la seua esquerra i, després, intenten
descapitalitzar-te, llevar-te la gent que tinga més imatge, més
força mediàtica.

“Què és la divisió de l’esquerra? Que Rosa Aguilar vol ser ministra?”

JA.
I a l’inrevés, des de l’esquerra del PSPV, continua el
discurs que PP i PSOE són el mateix? Quina actitud es manté?

GM.
No, el PP i el PSOE no són la mateixa cosa. Hi ha una diferència
fonamentals des del punt de vista de les llibertats públiques i una
concepció més democràtica de la societat, perquè el PP està
instal·lat en l’ultraconsevadurisme. Dit això, que el PSOE no
qüestione el Concordat o que continue donant 6.000 milions cada any
a l’església no els para bé… però no diré jo que el PP i el
PSOE siguen el mateix, no. Ara bé, des del punt de vista de les
polítiques socials i econòmiques estan fent les mateixes coses. No
es pot dir que estàs en l’esquerra si fas polítiques econòmiques
de dretes. En això diferències… Manen els mercats. I no poden dir
que no hi ha polítiques alternatives perquè fins i tot Obama està
fent altres coses.

JA.
L’esquerra sap aprofitar el capital humà que té a la seua
disposició?

GM.
Jo crec que molt del debat que es fa en àmbits d’esquerra es queda
entre la pròpia gent que fa el debat però no va més enllà… i no
sé com es pot trencar este cercle tancat, no ho sé… Estic
convençuda que el debat existeix però no transcendeix. Mira les
lluites de resistència, gent com els de Salvem el Cabanyal han
aconseguit molt, han aconseguit que el barri no es destruïsca però,
al mateix temps, han aconseguit poc perquè els poders econòmics no
els permeten tindre el barri que desitgen… Les alternatives que es
plantegen no es poden visualitzar perquè no accedeixen al poder.
Falta una mobilització social sostinguda entorn a uns valors
importants… no hi ha res a fer.

JA.
Qui ha de ser el promotor d’eixa mobilització?

GM.
No tinc la recepta, que més voldria!…

JA.
Hi haurà d’haver algun focus d’organització, alguna via de
suma…

GM.
Això és complicat perquè som tots molt curosos per tal que ningú
no es senta utilitzat. Som absolutament respectuosos amb els
moviments socials que funcionen i si treballes en un moviment social
està quasi lleig que estigues també en una estructura política
organitzada… i això s’hauria de trencar d’alguna forma però
no sé com…

JA.
Tants anys en l’oposició, tants moviments socials
reivindicatius, com es possible que no hagen donat vies de
col·laboració efectiva entre les forces polítiques d’esquerra i
la societat? És falta de capacitat? És mala fe?

GM.
És desconfiança. Tot el món està molt acostumat a pensar: “este
què deu voler”. Quan algú planteja fer alguna cosa diferent es
pensa que quina pretensió oculta porta. Hi ha una desconfiança de
la gent cap als partits i dels partits cap a la gent que se’ls puga
acostar…”este què deu voler”. De tota manera això no ho
explica tot pel que fa a la dissolució del ferment que unia els
col·lectius socials. Jo l’última vegada que he tingut la sensació
que tots eixíem al carrer en lluita per la mateixa cosa va ser en
les manifestacions per la Guerra d’Iraq, i prou, des de llavors
res…

JA.
Al remat, creus que pot arribar el dia que l’esquerra, ella
sola, perda les eleccions al marge del que facen o deixen de fer els
partits d’esquerres?

GM.
Jo sóc una optimista històrica, no hi ha mal que cent anys dure…
però tinc la sensació que el País Valencià pot ser la Baviera de
l’Estat espanyol i em fa un fàstic… A mi m’agradaria, perquè
en estos moments el perfil democràtic de la societat valenciana està
sota mínims i s’està estenent la sensació que faces el que faces
tant se val, és allò del reforç negatiu que diem els mestres i
això és terrible.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!