9 de maig de 2011
7 comentaris

Entrevista amb Diego Gómez

Viu
a cavall entre Alzira, on fa classes, i València, on desenvolupa
la seua tasca d’activista. Diego Gómez (València, l’Horta, 1958)
acaba d’abandonar la presidència d’Escola Valenciana i és un
pensador de futurs. Els seus fills, de 26 i 21 anys, ixen diferents
vegades en la conversa perquè Gómez els posa d’exemple del fet que
hi ha un ampli sector de la gent jove que no es conformarà amb el
gris panorama polític i social del País Valencià de hui. Ja se sap
que és impossible sumar optimisme i entusiasme sense una dosi
d’ingenuïtat i Diego Gómez no només en té sinó que la defensa.
Les ganes com a motor de l’acció i l’acció com única forma
d’avançar. Resumint, una rara avis.

 

“És necessària una refundació de l’esquerra valenciana”


Julià
Álvaro
. Com expliques que amb tots els problemes que té el
govern del PP, res del que li passa no s’haja reflectit en els
resultats electorals ni ara en les enquestes?

Diego
Gómez
. Crec que això té a veure amb el nacionalisme polític.
Sí que hi ha una certa flama encesa en la societat civil, això
però, no té reflex en els resultats electorals. En els últims anys
hem vist un nacionalisme cívic que no té trasllat al nacionalisme
polític. Això és així perquè el Partit Popular ha sabut teixir
una trama de connivències amb tota una sèrie d’institucions,
entitats i persones perquè donen suport al seu projecte. El PP sí
que té una xarxa de mobilització de l’electoral mentre que la
resta de partits això no ho tenen. Per tant, amb la que cau, com a
màxim el desgast del PP serà fruit de l’increment de l’abstenció
però això no només els perjudicarà a ells.

JA.
Però si els problemes afecten al partit en el govern, perquè el seu
desgast no actua en benefici dels grups de l’oposició.

DG.
Perquè tampoc els partits de l’oposició han sabut aprofitar el
moment polític que vivim. Cal un reviscolar de la societat, fent-se
visible moltíssima gent que fins ara no s’ha fet visible. Hi ha
molta gent que crec que estan a l’espera del que vaja a passar.

JA.
Esperant el resultat de les pròximes eleccions?

DG.
Sí però també per com evolucionen les coses socialment i
políticament després dels resultats, en els mesos següents.

JA.
Vols dir que l’esquerra no sap aprofitar el moment, és, però, un
problema d’idees, de noms?

DG.
Falten referents.

JA.
Lideratge?

DG.
Sí, falten referents que miren un poquet més enllà de la
conjuntura immediata, que si la corrupció, que si estos tratges…
Crec que cal una altra visió política i social del País Valencià.
És necessària una vertebració social i ideològica del País. No
hi ha projecte comú, ni un model de futur comú… Els de Castelló
no miren més enllà de Sagunt; la d’Alacant, no se sent
valenciana; la d’Elx, sí; la gent d’Alcoi se sent valenciana
però no alacantina… Vull dir que no hi ha hagut una visió de
vertebració real i efectiva del País.

 

“Falten referents que miren un poquet més enllà de la conjuntura immediata”


JA.
I això vols dir que beneficia la dreta?

DG.
Sí, sí… Sempre beneficia la dreta. La falta de vertebració
d’aquest país beneficia la dreta. Per exemple, la qüestió de la
llengua, el PSPV sempre ha pensat que el conflicte lingüístic no li
dóna vots, en canvi la dreta sí que sap que creant conflicte
lingüístic, el fantasma del catalanisme, pot donar-li resultat
positiu.

JA.
Però si li dóna resultat positiu a la dreta, vol dir que sí que
afecta l’esquerra, l’afecta de manera negativa.

DG.
Clar, per això haurien de fer alguna cosa al respecte, no ho fan,
però … Els dos grans partits han apostat per la línia Madrid que
no la línia de l’eix Mediterrani, la línia de Catalunya. Jo no sé
quina és la rendibilitat econòmica i política d’aquest gir. Els
valencians sempre hem tingut la balança comercial més decantada cap
l’eix Mediterrani i Aragó que no cap a Madrid. Ara s’intenta
girar això. Hi ha un exemple clar: tu divendres a la vesprada vas a
l’estació del Nord i mires la cua de gent que espera el tren a
Barcelona i és llarguíssima, en canvi la de Madrid és moltíssim
més curta, però moltíssim, eh? Resumint: jo crec que els
valencians en els últims anys hem estat jugant a la política que ha
marcat el PP i hem sigut una comparsa d’aquesta política i del seu
estat de benestar fantasma. El Partit Socialista no ha sabut trencar
aquesta dinàmica, no ha sapigut trencar la dinàmica política
marcada pel PP.

JA.
Que no és fàcil de trencar, o sí?

DG.
Per a trencar la realitat imposada pel PP cal una visió més
unitària, a l’estil de Nafarroa Bai. Es tracta de crear sinèrgies
comunes que puguen superar la dualitat PP-PSOE i que donen una imatge
més fresca i renovada de la política. Gent jove que presente una
nova manera de fer les coses i de reviscolar el país… És la meua
visió, eh?

JA.
La referència aquesta al fet que la gent està en una situació
d’espera… En què et bases? A què et refereixes?

DG.
Em referisc, per exemple, a la gent com els meus fills que tenen 26 i
21 anys… Ells no han conegut un govern d’esquerres, ells no han
vist un govern que s’identifique amb una visió del país que
existeix… Existeix una determinada visió de la cultura, de la
llengua, de reviscolar l’agricultura, les indústries tradicionals…
que esta gent de l’edat que et dic no l’han vista mai en el
govern. Tot s’ha desfet, hem convertit el país en un país de
serveis i urbanisme, i així no tirem avant. Jo sí que crec que hi
ha una joventut amb una visió més nacionalista, que ha mamat
l’escola en valencià, els moviments més associatius i aquesta
gent ha de tindre pas en el futur.

 

“Hi ha molta gent descontenta però està absolutament desunida”


JA.
I pareix que continuaran fent-se majors sense perspectives de canvi
de govern.

DG.
Jo crec que no podem esperar deu o quinze anys més de PP, perquè
socarrarà tot l’associacionisme civil… Si et fixes, en els
últims tres o quatre anys, la majoria de moviments del “Salvem”,
de reivindicació territorial… quasi han desaparegut, quan tenien
una força important. El PP ha sabut anar capolant totes les eixides
que podia tenir l’associacionisme al País Valencià i el PSOE no
hi ha sabut reaccionar.

JA.
Com ha actuat el PSOE?

DG.
El PSOE ha continuat pensant que el seu aparell, la seua imatge, el
“tsunami” Zapatero podria arribar al País València, al final,
però, tot això ho han engolit els caníbals polítics que són els
del Partit Popular. Per què? Doncs perquè dominen tots els mitjans
de comunicació, controlen sense manies la Radiotelevisió
Valenciana, El Mundo, l’ABC i La Razón
arriben a les escoles i a tots els llocs… En fi, per una part han
tancat totes les eixides vertebradores de la societat civil i, per
l’altra , ha sabut crear una xarxa de clientelisme i amiguisme que
funcionen a tot de pito quan és necessari. Hi ha molta gent
descontenta però absolutament desunida i allunyada dels partits de
l’oposició.

JA.
Veus alguna possibilitat, alguna forma, d’unir aquest descontent i
fer-lo efectiu políticament?

DG.
No sé com es pot fer això. Hi pot haver un element d’unió que
pot vindre del fet que després d’una nova majoria absoluta del PP,
la gent explote…

JA.
I això on pot portar?

DG.
Cap a formes més unitàries, un plataforma, com et deia, de l’estil
de Nafarroa Bai, que en un moment determinat puga arreplegar les
entitats cíviques, organitzacions ben diferents… i on es puguen
sumar els partits que hi vulguen però amb una visió molt
democràtica, molt participativa, assembleària…

 

“Si el PSPV continua mirant cap al centre i procurant arrapar vots al PP ho tindrà malament”


JA.
Però en l’esquerra, a més del PSPV, estan Esquerra Unida,
Compromís…

DG.
Caldrà veure si entren en les Corts o no, caldrà veure si tindran
representació o si desapareixen…Qui coneix la política d’Esquerra
Unida? Sense representativitat pràcticament en els ajuntaments, amb
els referents que tenen en el Parlament… I qui coneix l’alternativa
del Bloc? O de Compromís? Com a màxim la figura de Mònica Oltra o
de Morera… Tot plegat no hi ha forma de traslladar una visió
potent al Parlament que puga ser una alternativa.

JA.
I si el pròxim més de maig s’acaba en un sistema bipartidista?

DG.
Que és el que sembla que serà… Doncs assumir aquestes condicions.
El PSOE d’una vegada haurà de veure quina és la gent que té a
l’esquerra, l’alternativa que té per l’esquerra perquè si
continua mirant cap al centre i procurant arrapar vots al PP malament
ho tindran… Si esperen que la corrupció, els Ferrari, el papa i
tot això lleve vots al PP… no se’n eixiran perquè al remat la
gent no anirà a votar.

JA.
Parles del nacionalisme com a eix, però quan apareixen enquestes el
sentiment espanyolista és àmpliament majoritari.

DG.
Als dos partits majoritaris els ha interessat que aquest eix no es
vertebre. L’eix nacionalista que podia mirar cap a un mercat
cultural comú en els territoris del Mediterrani, cap a Europa, s’ha
girat cap a Madrid. Ara l’AVE… jo no crec que done la riquesa que
diuen. Els Alaris actuals es presentaven a les portes de Madrid en
menys de dos hores però després allà estaven una hora més per
entrar a la ciutat, i per a eixir de València igual… Per tant, si
hagueren millorat aquestes entrades en les ciutats potser no calia
gastar tant com s’ha gastat. A més, a una persona de Xàtiva
agarrar l’AVE li suposa haver de vindre a València i tornar i el
que guanya per un costat ho perd per l’altre. A mi em pareix que
haguera sigut més interessant vertebrar infraestructures més
pròximes: Gandia, Ontinyent, Alcoi, Alzira, Xàtiva… Però això
no ha interessat, vertebrar el país no ha interessat.

 

“El canvi polític al País Valencià passa per una regeneració de la política”


JA.
Això ho vertebra el nacionalisme?

DG.
No ho sé… La veritat és que les persones que hem estat al voltant
de les entitats i associacions que tenen com a eix fonamental la
llengua i la cultura tampoc no hem sabut vertebrar el país. Siga com
siga, el que és cert és que sí anem cap a un bipartidisme
desapareixerà el nacionalisme i serà complicat reviscolar aquesta
unitat al voltant de sectors joves, d’un valencianisme polític
regenerador … serà complicat. El canvi polític al País Valencià
passa per la regeneració de la política i això dubte que es puga
fer d’una altra forma que de forma unitària.

JA.
No creus que el PSPV per si mateix puga fer possible el canvi al País
Valencià?

DG.
No, no… Jo no veig gens fàcil que el PSPV puga regenerar la vida
política del País Valencià en els pròxims anys… No crec que
puga. Els socialistes haurien d’adonar-se que sense un moviment
cívic potent, de base… l’esquerra no té res a fer.

JA.
Vols dir que el PSPV el que hauria de fer seria integrar-se en un nou
moviment cívic més ample?

DG.
Sí, jo crec que sí. Si no ho fa no seran capaços de trencar
l’actual estat de coses…

JA.
Tu planteges una refundació de l’esquerra valenciana, de tota
l’esquerra valenciana.

DG.
Sí, cal una refundació de l’esquerra valenciana. Esperar que
caiga el PP per si mateix no sembla realista. Mentre el PP cau o no
cau, si des de l’esquerra no fem alguna cosa, des de la visió
d’unificar criteris, tot serà molt més complicat.

JA.
Defenses, doncs, la necessitats d’una nova força política
d’esquerres que es presente a les eleccions?

DG.
És complicat. Nosaltres, un grup de gent, intentàrem allò d’“En
Moviment” que pretenia aglutinar sensibilitats, que fora visible.
Crec que una plataforma com En Moviment si sorgira amb força, si
fera múscul… És una qüestió de futur. Tot dependrà de les
pròximes eleccions….

 

“Els socialistes haurien d’adonar-se que sense un moviment cívic potent l’esquerra no té res a fer”


JA.
Tu que ets un home del món de l’ensenyament, diries que el PP usa
també l’escola per a guanyar eleccions, que el seu model educatiu
forma votants del PP?

DG.
No, a veure… En un primer moment, en l’època Zaplana, el PP va
deixar fer… No va tocar el marc legal, va donar marge. L’arribada
de Font de Mora ha sigut el que ha marcat el canvi en la política
educativa. S’han restringit els drets participatius, la gestió
democràtica dels centres, de persecució de la gent que poguera
plantar cara… Vull dir, no es tracta d’haver fet votant del PP
sinó que el que han fet és gelar el sector educatiu, els mestres
vull dir. Un sector com l’educatiu que era molt actiu, participatiu
i reivindicatiu podria crear una saó d’activisme vinculat a
l’esquerra i ara està molt gelat. En les escoles és molt
complicat ara plantejar mobilitzacions. L’exemple el tenim: fa dos
anys la Plataforma per l’Escola Pública va traure moltíssima
gent al carrer i va demanar la dimissió de Font de Mora… No ha
passat res… Tot ha sigut reabsorbit.

JA.
Ix molta gent al carrer, al voltant de l’ensenyament és seguit,
però després això no té reflex en els resultats electorals.

DG.
Tornem al que ja em comentat, falten referents, referents, lideratge.
L’esquerra, amb un partit de referència que lluitara i participara
en les reivindicacions que hi ha, seria una altra cosa. Per
entendre’ns, el Sr. Alarte no es va deixar veure en aquest moviment
en favor de l’escola pública. Sí, hi van donar suport, el Sr.
Alarte, però, no va ser capaç d’agafar la pancarta a favor de
l’escola pública.

JA.
Pot ser que consideren que agafar pancartes no és tasca d’un
partit que aspira a governar.

DG.
Per què? Tu has d’estar. Si no estàs en estes coses, on estàs?
No, no… Aquest sector és un sector important i tu has d’estar.
Cal estar al costat dels que fan coses, dels diferents sectors o
activitats que tenen problemes… Les iniciatives contra la
corrupció, el cas Gurtel i tot això està bé però cal estar en
les coses concretes, donar la cara… Hi ha moltíssims grups que
estan esperant saber que se’ls defensa, sentir suport. Mira, una
altre exemple, el Sr. Rus ens insulta i se’n ix de rosetes
On estava el PSOE el dia del juí a Rus? El dia del juí tocava que
hi haguera algú del PSOE dient nosaltres estem ací perquè estem
d’acord amb aquestes persones i estem d’acord amb aquesta
reivindicació… Què esperen? Que els vots arriben gràcies al que
fa Zapatero? Es pensen que els vots depenen del fet que Maria Teresa
Fernández de la Vega col·loque a un o a un altre de Delegat del
Govern?

  1. Mira, Gómez (i també l’entrevistador) l’esquerra valenciana passa epl PSPV, de nacionalisme no farem res i ja està bé d’anar sumant fracassos com si en forem colecccionistes. El vot útil serveix de poc, és veritat, però el vot “de consciència” (l’inútil) és igual a zero, zero, zero.

  2. Amb reflexions finals com les del senyor “zero” si que anem aviats! “L’esquerra passa pel PSPV” (existeix encara?!). La major part dels entrevistats demanen una confluència i els socialistes encara van mirant d’agranar cap a casa. Això precisament, zero, zero.

  3. Estic completament d’acord amb Diego enque cal potenciar un pol de confluència que integre esquerra (partits d’esquerra, nacionalistes i ecologistes) i societat civil (entitats cíviques i culturals nacionalistes, ecologistes i d’esquerres) aquesta rememoració que fa de Nafarroa Bai. 
    Discrepe en que el PSOE (el PSPV l’han ofegat i està desaparegut) tinga cabuda en aquesta confluència. Motius? perquè ha deixat de ser esquerra, no és nacionalista i passa dels moviments socials i culturals més enllà de la fotografia.
    Per aconseguir això només es necessitaria ganes, treball i molta, però que molta generositat a l’hora de facilitar els eixos de confluència cap a un camí comú. I és ben necessari encetar aquest camí. Clar que si. 

  4. Deu meu…., esquerra, esquerra, esquerra…, quan us adonareu que la esquerra no salva cap país. Que cal un partit de centre progressista, com a Flandes, Escòcia, Quebec, Catalunya, Euskadi. A partir d´ahí, ja farem derivacions al gust de cadascú, pero el dos darrere l´u.
    Quin error, amb la posició antitransvassament de l´Ebre, amb la prolongació de Blasco Ibañez, amb el recolçament a dictadors com Chavez, Castro, el  terrorisme cruel Palestí. Cal la modernització al capdavall de les idees al Nostre País i la homologació amb els moviments nacionalistes mundials.

Respon a Jordi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!