El túnel valencià

Autor
teatral i novel·lista reiteradament premiat, Carles Cortés (Alcoi,
l’Alcoià, 1968) ens rep a sa casa del centre d’Alacant i ens ha
preparat un té. Ens asseiem en una sala d’estar de sostres alts i
plena de coses, presidida per una màquina de gimnàs, i comença amb
el seu llistat de receptes tranquil·les i senzilles. La primera: la
gent ha de percebre que els polítics valen per alguna cosa. Senzill,
a que sí? Cortés, professor universitari de Filologia Catalana, fa
girar la seua literatura al voltant de personatges femenins però no
es capaç de dir al voltant de què fa girar el seu discurs
l’esquerra valenciana. Sense un eix no hi ha roda i qui no roda no
avança. L’ambigüitat pot ser una bona recepta literària però
pèssima en política, sosté Cortés.

“L’únic que ha unit el país estos anys ha sigut la construcció i la corrupció”

Julià
Álvaro. Com és que la dreta no es ressent electoralment de tots
els escàndols que la rodegen, ni pareix que tinga desgast després
de tants anys de govern al País Valencià?

Carles
Cortés. Vivim en una societat estranya, la gent de la meva
generació crec que té una responsabilitat gran. Crec que nosaltres
estem a mitjan camí entre la gent que va lluitar contra la dictadura
i els que ara tenen 20 o 25 anys, els meus alumnes. Els de 20 anys
són una gent que li costa rebel·lar-se davant una situació
d’opressió o tant escandalosa com la que tenim ara. Jo, de tota
manera, sóc més optimista que altres als que escolte. Jo no crec
que la gent s’haja acostumat a tanta corrupció. A vegades la
societat ens sorprèn i es rebel·la, és el cas de la Guerra de
l’Iraq. Per què esta rebel·lió només explota puntualment? Doncs
perquè la gent es còmoda… Que han fallat els partits de
l’oposició? Això és una postura barata i fàcil, la culpa la tenim
tots…

JA.
Una rebel·lió sense lideratge no és senzilla, qualsevol reacció
necessita un lideratge, no?

CC.
És cert que ha faltat lideratge, però la rebel·lió que hauria
d’haver heretat la meva generació i les que vénen darrere no l’hem
heretada perquè les condicions de vida que tenim ens satisfan.
L’altre dia llegia una enquesta sobre situació econòmica i la gent
té una percepció que tot va malament però quan li pregunten per la
seua situació personal, el percentatge de malestar disminueix molt.
Per tant, hi ha un percentatge alt de la població que està còmoda
com està. Això és mèrit de la dreta que ens governa, saber lligar
valencianitat i comoditat amb el seu govern, per tant, això vol dir
que per què canviar si les coses van bé.

JA.
Què té de diferent el País Valencià respecte a altres comunitat
espanyoles que puga explicar l’hegemonia de la dreta?

CC.
A veure, jo no crec que hi haja hagut una ‘dretanització’ al
País Valencià. Jo crec que seguim sent un poble més o menys laic,
en general, igual amb l’excepció d’alguns aspectes de la ciutat de
València… però crec que encara som un país laic i relativament
progressista. El que sí que hi ha hagut, a diferència d’altres
territoris, és una permissivitat absoluta, tot era possible… i el
responsable d’això és Eduardo Zaplana. Ell va demostrar a la gent
del carrer que qualsevol es pot forrar, va demostrar com es pot fer
negoci sense escrúpols i seguim en això, en la ressaca. De tota
manera, ja dic que sóc optimista i vull pensar que s’acaben els dies
de vendre fum ja que el seu model, el de la construcció de tot el
territori, pareix acabat.

“Jo no crec que hi haja una ‘dretanització’ al País Valencià”

JA.
Vols dir que el PP pot perdre les eleccions? Les pròximes?

CC.
Jo no sóc un especialista electoral… però em sembla que se’ls
està desinflant el globus. Jo diria que els falten quatre any més,
quatre anys més per a administrar una bancarrota, un model d’una
Generalitat fallida que, si no hi ha diners fàcils, és impossible
de mantindre. Sense diners, sense comissions, sense clientelisme…
jo no sé estos quatre anys com podran governar. Jo no crec que els
pròxims quatre anys els governe l’esquerra i si ho fera seria un
gran càstig. Sí, pense que serà la dreta la que acabarà
perdent… Zaplana era un líder, Camps, ni això…

JA.
L’esquerra, quin model alternatiu presenta?

CC.
L’esquerra no pot basar tot el seu discurs en l’atac a la corrupció.
Això és lent, el votant no reacciona fins que entén que els diners
que desapareixen són diners de la seua butxaca. Ho veuran quan en
els pròxims quatre anys, si segueix governant la dreta, no hi haurà
diners per a res. Per tant, jo sí que crec que serà la dreta qui
acabarà perdent.

JA.
Quina opinió en tens dels diferents moviments socials que operen en
el camp de l’esquerra?

CC.
Està tot molt poc estructurat i és molt dèbil. No tenim ni una
premsa escrita que agrupe tot el País Valencià. A nivell de ràdio
i televisió, Canal 9 hauria de cobrir això i no ho cobreix, en
absolut. El teixit social està molt fragmentat. No hi ha teixit
cívic que agrupe tot el país. Hi ha excepcions, lloables, com els
Casals Jaume I que trencarien una mica esta distribució
provincial… Però els Casals Jaume I tenen més o menys implantació
depenent de la localitat i de la gent que hi col.labore. Jo participe
en el d’Alacant però som una minoria. Falla això. No sé si té a
vore amb la manera de ser dels valencians. Perquè governen gent i
forces honrades caldria que el teixit social responguera. Caldria que
el País Valencià s’estructura en l’àmbit de festes, moros i
cristians, falles, fogueres, bandes de música, Magdalena… En cada
poble hi ha una associació però no tenim una festa única, no tenim
una associació única. A Catalunya tenen la sardana i la Mare de Déu
de Montserrat, ací no hi ha ni festa, ni patrona que servisca
d’unió.

JA.
Un país sense res en comú.

CC.
L’única cosa que ha unit el país en estos anys ha sigut la
construcció i la corrupció. L’únic que ha unit alcaldes des de
Vinaròs a Pilar de la Foradada ha sigut la construcció, un model
econòmic que ens va donar deu anys d’alegria i ara ens dóna penes.

“Zaplana va demostrar a la gent del carrer que qualsevol es pot forrar”

JA.
La construcció ha sigut el referent, el referent protagonitzat per
la dreta, i enfront, que hi ha?

CC.
Enfront no s’ha sabut articular una esquerra. No estic apostant per
una esquerra unida, per una plataforma conjunta, ni pel front
popular… L’esquerra té matisos i això és positiu. Ja sé que
molts socialistes diuen que la dispersió de l’esquerra els fa més
febles, però jo no hi estic d’acord. Jo pense que ser d’esquerres és
ser crític amb la societat i això comporta diferents opcions
polítiques… Entre elles poden arribar a acords, hi ha governs
municipals amb acords d’esquerres. El que és cert és que, sobretot,
el Partit Socialista hauria d’enviar un missatge més clar. No parle
de lideratges…

JA.
Vols dir que no es qüestió de noms?

CC.
No parle de noms perquè pense que això són preferències
personals. Ningú haguera donat cinc cèntims per Camps i ara treu
millors resultats que Zaplana. No és cosa de noms, és cosa de
discurs. El que s’ha de fer és un discurs clar, no ambigu. Si alguna
cosa se li pot tirar en cara als socialistes és l’ambigüitat
d’alguns missatges. Un exemple, els socialistes valencians van votar
en contra d’entrar a l’Institut Ramon Llull, un organisme dedicat a
promoure la cultura catalana a l’exterior. Això no pot ser.
L’ambigüitat no porta a enlloc, l’esquerra ha de fer un discurs
d’esquerres, social, que marque distàncies amb la dreta, que
il·lusione els votants.

JA.
Per tant l’acció de l’oposició sí que ha d’ajudar al desinflament
del que parles del govern del PP siga més ràpid…

CC.
Sí, clar. Mira, el gest d’oposició més evident dels socialistes en
els últims temps ha sigut la tasca que ha fet el portaveu en Les
Corts, Ángel Luna. Segurament gran part de les males cares i les
cares travessades de Camps han sigut gràcies a ell. Dient les coses
clares, pel seu nom, com també fan Enric Morera o Mònica Oltra, el
votant pot il·lusionar-se de nou perquè veu una alternativa.

“Serà la dreta la que acabarà perdent”

JA.
Quina és l’alternativa?

CC.
S’ha de marcar el límit respecte al PP… I el límit el té fàcil:
oferir un discurs econòmic distint que no siga alliberar terreny i
construir. S’han de buscar noves formes per a il·lusionar el
votant… No és tant una qüestió ideològica…

JA.
Parles més d’actituds que no d’ideologies?

CC.
Sí, més d’actituds que d’ideologies. Un exemple: jo sóc d’Alcoi,
un lloc on tradicionalment guanyava l’esquerra. Quan vénen les
municipals fa un parell d’eleccions que guanya la dreta però quan
arriben les generals, guanya l’esquerra. Això vol dir que a Alcoi,
quan són municipals, hi ha 5000 o 6000 persones que s’abstenen però
en les generals, quan troben la il·lusió de votar a Zapatero,
guanya l’esquerra. No és gent que hui vota a Zapatero i demà, a
Camps. No, és que no va a votar. Això és el que em fa sentir
optimista: d’una banda que es recupere una part de l’abstenció de
l’esquerra desanimada i, d’una altra, que el vot no ideològic al PP
vaja reduint-se fruit de tota la seua corrupció i la mala gestió.

“Si alguna cosa es pot tirar en cara als socialistes és l’ambigüitat”

JA.
I més a l’esquerra del PSPV, que hi ha ?

CC.
Mira ací a Alacant la gran oportunitat perduda va ser quan Esquerra
Unida es va negar a anar amb el Bloc de cara a les últimes
municipals, com en el cas de València. Si hagueren fet el pacte, hui
a Alacant estaria governant l’esquerra. Però no. I, a més, la
candidata socialista se’n va anar al cap de quatre dies, parle
d’Etelvina Andreu. Ara, almenys, crec que encerten quan col·loquen
Elena Martín que és una dona de partit i que, si perd, es quedarà
en l’oposició els quatre anys. Elx va ser a l’inrevés, es va
salvar perquè l’esquerra a l’esquerra del PSPV es va unir, va eixir
i va acabar donant el govern a l’esquerra. Per a visualitzar
l’alternativa es fonamental que Esquerra Unida, el Bloc o Compromís
es responsabilitzen de participar en els governs, han d’oferir la
seua gestió, les seues formes de treballar i això pot ser bàsic
per a visualitzar l’alternativa de la qual parlem. En aquest sentit,
el paper de l’esquerra més esquerra és molt important i si no es
banyen ells en seran els primers perjudicats. Esquerra Unida a
Alacant amb el seu no al pacte quasi ha desaparegut i, a més, ha fet
possible el miracle de la substitució d’Alperi per una dona jove,
Sonia Castedo, que ha donat nous aires al PP.

“La qüestió pendent és sentir que els polítics són útils”

JA.
Tot això de què estem parlant arriba i preocupa els teus alumnes de
la Universitat?

CC.
Hi ha un sector ideologitzat a qui el missatge que ix des de
l’esquerra els arriba perfectament, no dic els del PSOE, dic els
grups de més a l’esquerra. Però, en general, a la major part dels
alumnes universitaris no crec que els arriben massa. Jo fa classe a
Història i a Filologia Catalana i allà estos missatges sí que
arriben. En canvi, crec que als alumnes que tinc de magisteri, que
estan menys ideologitzats, els sonen les cares, les inèrcies… i
crec que molts, moltíssims s’abstindran. Però no és un vot de
càstig, és que se’ls oblidarà anar a votar. Se’ls oblidarà perquè
no hi ha una xàrcia d’associacions que els arreplegue. Els grups
polítics d’esquerra, també els que estan més a l’esquerra del
PSPV, estan massa preocupats del discurs ideològic… i no es veu
preocupació pel dia a dia. Eixa és la qüestió pendent.
Proximitat, sentir que els polítics són útils, que estan al costat
i que es pot comptar amb ells.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!