30 d'abril de 2011
2 comentaris

Entrevista amb Albert Taberner

És
una espècie de mapa humà de l’Horta Sud ja que va nàixer Aldaia
(1950), va ser el primer alcalde democràtic d’Alaquàs, fa classes
en La Comarcal de Picassent i resideix a Alcàsser, al grup de cases
conegut com la “Xicoteta Rússia”. Albert Taberner és un home
dialogant que enganya sense mentir: no viu en els dogmes però sí en
els principis, així que tot té un límit. El seus alumnes ho saben
bé, una cosa és discutir-ho tot i un altra perdonar els deures. Ara
està un mica delicat de salut per culpa del maluc i la tensió, així
que quan ens convida a una cervesa ell es conforma amb un got
d’aigua. Com en política, quan després de liderar Esquerra Unida
ara es conforma a donar la seua opinió a qui li la demana, que no
és poca cosa.

 

“Si l’onada de l’esquerra creix, la gent s’apunta”


Julià
Álvaro
. Quina explicació li trobes al fet que el PP, tot i els
diferents problemes que el rodegen, continue eixint guanyador amb
gran diferència de totes les enquestes que ixen publicades.

Albert
Taberner
. No tinc resposta. Crec que els cicles són llargs. I en
aquests moments, en l’àmbit mundial, hi ha una ofensiva de la
dreta per a transformar el model econòmic i social europeu i
desmantellar-ho tot. En eixa perspectiva el lògic seria que una
proposta de l’esquerra fóra convincent però no, passa el
contrari. Possiblement els valors de la societat també han canviat.
Potser la gent pensa que les conquestes són per a sempre, que no cal
lluitar. El que passa és que les mesures que estan apareixen podrien
fer obrir els ulls a la gent.

JA.
No ho diràs pel País Valencià.

AT.
Sí, és de veres que jo tampoc veig que en aquests moments hi haja
possibilitats de canvi… Però m’agradaria recordar, perquè és
una cosa que jo sempre he tingut molt present, allò delpessimisme de
la raó i l’optimisme de la voluntat. Des del pessimisme de la raó
hem de fer bones anàlisis, ser crítics i des de l’optimisme de la
voluntat s’han d’articular les alternatives que facen possible el
canvi. Que no serà ara? L’esquerra el que ha de fer és treballar
i transmetre l’optimisme que el canvi es possible, en democràcia
sempre és possible.

JA.
En pocs indrets d’Espanya pareix que la gent tinga menys confiança
en l’esquerra que al País Valencià. Si es repassa el mapa
d’Espanya, en pocs llocs l’esquerra està tant lluny de la
possibilitat de governar com ací. Ací pareix que no hi haja partit,
partit en el sentit de competició.

AT.
No ho crec. Jo crec que en unes eleccions sempre hi ha partit. Però
cal tindre realisme. Quan nosaltres estàvem en Esquerra Unida sabíem
que podíem esperar estar en el 7, en el 8, en el 10, en el 12 per
cent de l’electorat… però això no volia dir que no hi havia
partit, que no calia treballar. Tu has de treballar i saber que has
de representar a una gent que confia en les teues propostes. Davant
d’unes eleccions sempre hi ha partit. L’optimisme de la voluntat.
Si no, no cal que l’esquerra es moga, no cal que faça programes…

 

“L’esquerra, mentre no es recupere el valor de la política, ho té difícil”


JA.
Però haurà de saber com i cap a on moure’s, no?

AT.
El que passa és que l’esquerra, quan lluitaves contra Franco, per
la democràcia, per les llibertats… els objectius estaven clars.
Ara sembla que anem a la marxeta, que l’esquerra va a la marxeta.
Quins reptes il·lusionant llança l’esquerra a la gent jove? Pocs,
pocs. El tema de la immigració: com el tracta l’esquerra i com la
dreta? La dreta ho fa des de l’extremisme, des de la falta
d’humanitat… I l’esquerra? Què en diu l’esquerra? Pareix que
no tinga res a dir.

JA.
L’esquerra arriba a la gent? La política arriba a la gent?

AT.
On no hi ha política hi ha feixisme. Si hi ha política hi poden
haver errors, hi poden haver desvergonyits, que s’han d’apartar
però la política no és això, ni els polítics són això
majoritàriament… Ara es parla de les ONG, i es diu que el futur
són les ONG… Tot i reconeixent el paper fonamental que compleixen
les ONG, jo el que dic és que les ONG no són més transparents que
un partit polític, ni més democràtiques… O l’església,
l’església és més democràtica que els partits? La societat ha
de recuperar el valor de la política i l’esquerra, mentre no es
recupere el valor de la política, ho té difícil.

JA.
Però la responsabilitat d’això, la màxima està en els mateixos
partits d’esquerra, en els seu discurs i, sobretot, en la seua
pràctica, no?

AT.
Els partits no tenen mala voluntat… però pareix que el debat
polític no interessa ningú, interessen més les motos, els cotxes…
Quan estava en les Corts comentàvem que la responsabilitat de la
Generalitat és assegurar un bons sistema públic d’educació,
sanitari i de protecció social però ara sembla que el centre de
l’acció política siga organitzar “saraos” i “grandes
eventos” i la gent ho segueix i es mobilitza per veure un vaixell
allà lluny…

 

“El PSPV en solitari no és alternativa”


JA.
El PSPV està a favor de Copa del Amèrica.

AT.
Clar…

JA.
L’esquerra quina alternativa proposa?

AT.
No sé el que s’ha de fer. Quan en Esquerra Unida estaven contra
els grans esdeveniments teníem el 7 per cent de l’electorat. Quan
l’esquerra diu això no és el prioritat, el que cal és que hi
haja una bona sanitat, una bona educació, unes bones
infrastructures… això tenia el 7 per cent els vots…

JA.
Hui Esquerra Unida firmaria eixe 7 per cent.

AT.
Sí, hui es firmaria…

JA.
Hi ha possibilitat de canvi al País Valencià que no passe pel PSPV?

AT.
Si abans parlàvem que no hi havia partit entre la dreta i
l’esquerra, sense el PSPV no és que no hi haja partit, és que no
hi ha ni porteries. No veig jo que hi haja una davalla del PP i que
siguen Esquerra Unida i Compromís els que arrepleguen la majoria. Un
altra cosa són les relacions dins de l’esquerra. Només articular
una esquerra més o menys plural però amb una forta vocació
d’entesa pot obrir una perspectiva optimista, de canvi. A
l’inrevés, el PSOE en solitari no serà alternativa, ni ho seran
Esquerra Unida o Compromís.

 

“Només articulant una esquerra més o menys plural es pot obrir una perspectiva de canvi”


JA.
La dreta pot perdre les eleccions o l’esquerra les han de guanyar?

AT.
Pareix un criteri universal que les eleccions sempre les perden els
que estan en el govern… Que el PP ha fet mèrits per a perdre les
eleccions al País Valencià? Els ha fet fins a la sacietat…

JA.
Però no les perd.

AT.
No les perd? No ho sé. Crec profundament en l’optimisme de la
voluntat i en el fet que l’esquerra ha de treballar fins l’últim
moment. Et dic una cosa, si d’ací a les eleccions, els tribunals
de justícia demostraren que tenim un govern de corruptes, moltes
persones lligades al govern de la Generalitat condemnats per
corruptes… el PP pot perdre les eleccions. Estic convençut.

JA.
Però les diferències són molt grans. El PSPV va tindre en les
últimes autonòmiques menys vots del que va tindre en l’any 1983.
El PSPV, que va obtindre 800.000 vots, hauria de créixer un 50% per
arribar al 1.200.000 del PP.

AT.
En una democràcia els partits en el govern no són eterns. Alguns
partits socialdemòcrates que han governat molts anys han acabat
perdent i partits de dretes, igual. En una democràcia guanya el que
convenç en un determinat moment, el dia de les eleccions, a la gent.

 

“En política no hi ha segones parts”


JA.
Em sabries interpretar que passa en el PSPV perquè, des de fa quasi
15 anys, és parle de renovació sempre com una cosa pendent?

AT.
Els partits s’han de renovar, s’ha de donar pas a la gent jove,
deixar lloc, també en la direcció. El que passa és que és una
errada greu confondre renovació amb la jubilació de gent que
continua conservant una part de la capacitat política de pròpia
organització. Crec que això és una errada i em pareix que això
s’està pagant. Crec en la renovació però es pot estar en una
tercera o quarta fila però sent ben útil, ben útil… Em pareix
una errada prescindir de gent que als 50 anys estan ja jubilats.

JA.
Pareix que la renovació són només noms i cares però es parla poc
de renovar formes, estratègies, discursos…

AT.
Moltes vegades les propostes de renovació són cridaneres però no
sé si massa efectives. Per exemple, les primàries. Crec que els
partits han d’avançar en la democràcia interna però no crec que
fer o no fer primàries siga determinant de la democràcia interna
dels partits.

JA.
L’esquerra aprofita el capital humà que té a la seua disposició?

AT.
No, jo diria que més prompte no. És el que et deia, a la gent que
durant anys han estat treballant en el món de la Universitat, dels
sindicats, de l’associacionisme… no sé si està gent té el
paper que li tocaria… Mira, jo en el seua dia, des de Nova
Esquerra, vaig votar per la integració en el PSOE, encara que jo per
qüestions personal no vaig entrar. El que sí que vaig fer és dir
que podien comptar amb mi per a col·laborar. De fet, quan la reforma
de l’Estatut, el PSPV va crear una comissió d’experts, jo no sóc
un expert però havia participat en les dos minireformes que s’havien
fet i tenia l’experiència de 12 anys en la Comissió i la Ponència
de la reforma de l’Estatut, així que em vaig oferir, els vaig
cridar els vaig dir: “si voleu alguna cosa de mi…” I encara és
el dia que m’han de dir alguna cosa…

JA.
I per què es comporten així?

AT.
No ho sé. Jo sé que hi ha gent tant en el PSOE com en Esquerra
Unida que tindria coses a aportar però no es compta amb ells. Mira,
si l’esquerra es preocupara d’articular grups de persones per
escoltar la seua opinió, només escoltar, en tindria moltes… però
no ho fan.

 

“Des de la pluralitat democràtica s’haurien de buscar espais d’encontre”


JA.
No ho fan per por? Per desconfiança?

AT.
No, no sé. Jo vaig participar dos anys en les tertúlies d’Info
TV, juntament amb Pere major, Vicent Soler i Joserra Garcia Fuster…
i crec que dèiem coses que estaven bé. Teníem aspiracions d’estar
en un altre nivell? Ocupar trinxeres? No. En política no hi ha
segones parts. Sempre hi ha una primera part i quan arriba la segona
part ja la juguen uns altres. Els dirigents polítics en este país
mai no han tingut una segona part. Per tant, eixa por al fet que la
gent que podria aportar alguna cosa poguera ocupar els espais de
poder és un error.

JA.
Una pregunta que tu m’has de poder contestar, per què a l’esquerra
del PSPV fa la sensació que s’està en la croada permanent de
demostrar que tot es pot dividir per dos? Per què tanta divisió?

AT.
L’esquerra tendeix a ser crítica, i això està bé, però
s’hauria de procurar… Mira, em pareix bé que hi haja un PSOE,
una Esquerra Unida i un Compromís, em pareix bé… però la
pregunta que em faig és: tantes diferències hi ha entre estes tres
formacions perquè hi haguera un cert enteniment en el camp de
l’esquerra…

JA.
Parles de llistes unitàries?

AT.
No, no, que va… Estic parlant d’enteniment… De tota manera, a
mi em va paréixer molt bé quan Esquerra Unida i Compromís van anar
junts i molt mal quan trencaren. Esta manera de
pensar l’he tinguda sempre. S’hauria d’entrar en el terreny de
la sensatesa i no de la divisió, divisió… Sentit comú. Esquerra
Unida vol fer la revolució? No, crec que no. Aspiren a la
revolució? O aspiren a estar en política per a modificar-la? Jo
supose que el segon, no? Molt bé. És compatible això amb propostes
reformistes amb l’altra esquerra majoritària que és el PSPV? Jo
crec que perfectament. És possible que el Bloc reconega que també
hi ha valencianisme en altres formacions? És possible que els
ecologistes puguen integrar-se en grups majors i fer política? Jo
crec que sí, que tot això és possible…

JA.
Però no passa.

AT.
No, no passa, però tot això és possible i des de l’entesa
política, que no des de la unitat, tot això és possible i es
podria despertar la il·lusió en el camp de l’esquerra i tot el
món sentir-se representat. Des de la pluralitat democràtica, des de
la pluralitat que li es pròpia a l’esquerra, s’haurien de buscar
espais d’encontre.

JA.
I qui és més reaci a això, el gran, el PSPV, o els xicotets?

AT.
No ho sé…

JA.
El PSPV té por a allunyar-se del centre i en Esquerra Unida es
confia poc en el caràcter esquerra dels socialistes…

AT.
És un error… Jo en Esquerra Unida he sentit allò del ‘PP i el
PSOE són el mateix’… No és veritat. Em sembla que la gent no
funciona electoralment en estos termes. Si l’onada de l’esquerra
creix, la gent s’apuntarà a l’onada i si l’onada va cap avall,
la gent s’esborra. Hi ha hagut experiències que demostren que
col·laborar va bé i, fins i tot, compartir llistes electorals… i
també el contrari. Per exemple, quan en el 2000 Frutos i Almunia
feren l’acord, hi ha qui diu “allò va ser un desastre”,
“fatal”… Doncs jo estic convençut que aquelles eleccions
hagueren sigut un desastre per a l’esquerra encara que aquell acord
no s’haguera produït. En aquell moment, com ara, l’onada de
l’esquerra anava cap avall però això es resolt treballant i
treballant… i sent combatius, i tenint il·lusió, que això
canviarà, quan siga, però que cal treballar perquè canvie demà,
l’optimisme de la voluntat.

  1. Estic d’acord amb l’asseveració que ha d’haver renovació en
    els partits, però sense que s’oblide el que ens han deixat els antics dirigents
    i sense deixar-los de costat. Pense que els joves tenim molt a aportar a la
    política però que no ho podríem fer sense conèixer la realitat que ha hagut
    abans, sense conèixer els pas previs que ens han fet arribar a la situació en
    què estem a hores d’ara. Per poder avançar, hem de conèixer, reflexionar i
    tindre en compte tot això.

    A més, pense que hi ha un pessimisme brutal en la visió de
    la política i la democràcia, hi ha molta gent que se sent enganyada i
    desil·lusionada. A hores d’ara sembla que només tinga prioritat un programa de
    cor, que no pas un de tertúlia política. S’han de tindre en compte els
    interessos socials i veure què ha passat per a entendre com es pot canviar la
    mentalitat de cor a una mentalitat
    més oberta, no ignorant i progressista. Possiblement, tot ha estat fruit del
    desgast.

    Ara bé, com diu Albert Taberner, pense en el canvi i que
    existirà algun dia. Tanmateix,  s’ha de
    treballar des de tots els punts de vista, costats i no deixar-nos a endur per
    la desil·lusió

  2. No compartisc les paraules del senyor Taberner. Una alternativa forta ha de passar per un partit valencianista i progressita i no per aliances amb els socialistes, cada vegada més espanyolistes i conservadors.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!