2 de maig de 2011
3 comentaris

Entrevista amb Adolf Beltran

Adolf
Beltran (València, l’Horta, 1958) és un periodista dels antics,
no d’aquells que bevien whiski fins la matinada sinó dels que es
preocupaven de saber per què passaven les coses que passaven.
Potser per això hui Adolf Beltran és un simple redactor de base, de
luxe però de base, de la delegació valenciana de “El País”. I
per culpa de tal condició ens va desconvocar el primer dia que
havíem quedat per entrevistar-lo: se li havia allargat una roda de
premsa que estava cobrint en les Corts. Adolf, de tant mesurat com
és, no dona titulars però quan parla cal estar quasi més atent a
la música de fons que a la lletra. No parla en va.

 

“El PSPV ha perdut una dècada llarga”


JULIÀ
ÁLVARO
: Com es pot explicar que l’hegemonia electoral del PP
al País Valencià siga immune a tots els problemes que els afecten?

ADOLF
BELTRAN
: Són diferents motius. Hi ha moviments de l’opinió
publica contradictoris. En estos moments vivim una fase molt baixa de
la credibilitat de la política socialista a Espanya i això fa que
hi haja un vent en contra de qualsevol alternativa socialista. Això
xocaria, diguem, davant la indignació que hi pot haver per culpa de
la corrupció. De tota manera, jo crec que el trasllat mecànic de la
indignació al vot no és tan immediat, això està estudiat. Ací,
jo crec, hi ha una majoria de valencians que no els agrada el que
està passant però senten una certa complicitat ja que la corrupció
d’ací és conseqüència de un model de política, de un model de
gestió de les institucions públiques que ha tingut un suport molt
gran en la societat valenciana.

JA:
En esta situació que descrius, quin espai li queda a l’oposició?
I què fa?

AB:
El paper de l’oposició es complicat. Complicat en el sentit de que
constantment es pot sentir apel·lada sobre per què passen estes
coses i quines coses fa l’oposició… Però a mi em sembla que
l’oposició no té moltes eixides. Jo soc molt contrari a fer
càlculs de tipus tàctic o estratègic… Hi ha qui diu: “us esteu
equivocant parlant de la corrupció…” La corrupció és una cosa
que no es pot deixar passar. Cap polític responsable ho pot deixar
passat, siga o no siga un error. A més, la corrupció no és un
fenomen que es puga separar del conjunt de la política valenciana,
busques per on busquen en la política valenciana topes amb la
corrupció. És el sistema, és com ha funcionat este sistema i com
encara funciona…

JA:
Un sistema instal·lat en un funcionament anormal però que s’accepta
amb normalitat…

AB:
Anem cara a unes eleccions autonòmiques en les quals es presentarà
un candidat que pot ser jutjat una vegada siga escollit President de
la Generalitat. Això és una anomalia brutal. La perspectiva en
estos moments del PP, que està agafat a les enquestes com el gran
element de salvació, és una perspectiva des del punt de vista
polític demencial ja que a l’endemà de les eleccions tu el
problema el segueixes tenint, el de la corrupció.

 

“El problema que té l’oposició és que viu acosada pel poder, permanentment”


JA:
Camps pot acabar jutjat però el PP ja haurà guanyat les eleccions,
el problema serà per a Camps.

AB:
No, no és Camps… És Fabra, és Ripoll… Cada dia ix un cas nou.
És una situació que, mires per on mires, s’ha convertit en un
sistema de funcionament. És brutal. Amb perspectiva de futur
s’analitzarà… En esta situació pareix que al PP no li costa
vots, però la corrupció acostuma a passar factura encara que no hi
ha una norma sobre com passarà factura.

JA:
El cas és que les enquestes no reflecteixen que el PP perga vots, el
que apunten és que qui els pot perdre és el PSPV.

AB:
Els socialistes retrocedeixen en tot Espanya. Ací hi ha dos coses
superposades, la situació de crisi econòmica que es viu a Espanya i
les tendències de vot ací. El problema que té l’oposició ací
és que viu acosada pel poder, permanentment. Els paper estan
canviats. Veus com el partit que mana fa d’oposició de l’oposició,
cosa que és una anomalia de les grans. És a dir, l’actuació del
PP és una permanent oposició a l’oposició, moltes vegades
vicàriament a través de la crítica al govern central. Però ací,
qui ha de donar explicacions és qui mana però pareix que qui està
sotmès a haver de donar sempre explicacions és l’oposició. És
una anomalia brutal…Una anomalia que no seria possible si no fora
pels mitjans de comunicació, per la immensa influència que té el
poder sobre els mitjans de comunicació valencians en estos moments.

 

“Els mitjans de comunicació estan colonitzats per l’estratègia del PP”


JA:
I front a això, quin model alternatiu planteja l’oposició? Quin
discurs alternatiu?

AB:
El discurs alternatiu s’ha reiterat moltes vegades. Un altre
problema és que haja arribat o no a la societat en general, que és
un problema que té a vorer amb algunes deficiències del Partit
Socialista, que les té, però que té a vorer també amb com
funcionen els mitjans de comunicació. L’altre dia sentia una
entrevista amb el guanyador de les eleccions catalanes, Artur Mas, i
moltes de les coses que deia són les coses que diu Alarte ací.
Alarte té un programa que consisteix en el sanejament i la reforma
de la Generalitat Valenciana que, en les circumstàncies actuals, és
l’única cosa que es pot plantejar… Només es pot plantejar
austeritat i reformes, sanejament de l’administració valenciana i
una reforma de l’economia adequada… i això està en el document
que va presentar i que ha reiterat diferents vegades. Un document,
per altra banda, bastant interessant. És un document treballat,
aposta, per exemple, per la rehabilitació en el sector de la
construcció, per aprofitar els recursos que es tenen i oblidar les
grans despeses dels projectes emblemàtics… L’alternativa pot
agradar més o menys però existeix.

JA:
Jo dubte que hi haja una percepció social mínima sobre que
l’oposició al PP dispose d’alternativa però es possible que
això tinga a vorer amb el paper dels mitjans de comunicació que
abans apuntaves.

AB:
Jo crec que hi ha un dèficit dels socialistes que igual no han
enfocat bé a l’hora de vendre el producte però també hi ha un
problema molt greu de penetració dels seus missatges en l’opinió
pública. Hi ha una hostilitat dels mitjans al missatge de
l’oposició. Els mitjans de comunicació estan colonitzats per
l’estratègia del PP, per l’oposició a l’oposició.

 

“El que han de fer ara els socialistes es agarrar el pic i la pala i començar a reconstruir les seus bases socials”


JA:
Qüestió de diners? De publicitat?

AB:
Clar, òbviament. El poder, el PP, està tenint una immensa
influència en els mitjans de comunicació. Els mitjans de
comunicació quan tenen problemes econòmics són menys independents
i en estos moments la situació de crisi dels mitjans és greu…I
quan menys diners tenen més depenen del poder polític i quan més
agressiu és el poder polític més controla als mitjans de
comunicació. I no parle de la televisió pública, parle dels
mitjans privats.

JA:
Tornem al PSPV, fa quasi 20 anys que s’escolta parlar de renovació
però pareix que no es concreta.

AB:
És que en això hi ha un problema greu de partida que és que quan
tocava fer la renovació la van frustrar i això acabes pagant-ho. Em
refereix al famós congrés de la Politècnica que va guanyar Joan
Romero. Eixe era l’inici del que se suposava que anava a ser obrir
un altra etapa però les coses estes tribals i lamentables que
existeixen dins del PSPV ho van privar. I això ho acabes pagant
perquè et deteriora davant l’opinió pública, perds qualsevol
capacitat de concitar adhesions en l’opinió pública progressista
i amb el carrer en general… El PSPV ha perdut una dècada llarga.

JA:
El PSPV està més atent al partit que a la societat?

AB:
Sí, clar. En lloc d’optar per la renovació i l’obertura a la
societat s’opta per la involució, per avortar la renovació. Mirar
tant cap a dins els ha fet bastant inoperants de cara a l’exterior.

JA:
I així fins a quant?

AB:
Home, el que no hi ha són solucions miraculoses. Això no ´s resolt
trobant un líder perquè no van a trobar un líder. Això és resolt
abandonant eixa cultura de la lluita interna de poder i obrint un nou
període… que és el que se suposa que en l’últim congrés
Alarte tenia que representar. El que passa és que Alarte el que ha
fet és intentar acabar amb la vella cultura i encara no ha començat
a construir la nova.

 

“Més a l’esquerra del PSPV hi ha una divisió tan perillosa que podria convertir eixe espai en extraparlamentari”


JA:
Esta cultura de la que parles que pretén superar Alarte és el que
es coneix com “lermisme”?

AB:
Es podria parlar de “lermisme”, de ciscarisme”… En un moment
determinat el “lermisme” va ser una espècie molt horrible de
tribu organitzada per guanyar posicions o tindre l’hegemonia del
partit però crec que això ha acabat fa temps. Hi ha un altra
lectura d’això que és el “lermisme”, amb les seues virtuts i
els seus defectes, com una manera d’estar en el poder i entendre la
política. Es tractava de no fer massa soroll ideològic i no fer
massa cas del que estava passant al carrer i centrar-se en la gestió
de les institucions. És un imaginari que perviu i que defensa que
parlar de corrupció i escàndols perjudica ja que el que cal és
donar una sensació de sentit d’estat, de sensatesa… Jo crec que
quan les coses estan com estan això no serveix per a res, que el que
han de fer ara els socialistes es agarrar el pic i la pala i començar
a reconstruir les seues bases socials que s’han anat erosionant…

JA:
I que no han anat a partits més a l’esquerra del PSPV…

AB:
No…

JA:
Que és el que queda més a l’esquerra del PSPV?

AB:
Més a l’esquerra del PSPV hi ha una divisió molt perillosa , tan
perillosa que podria convertir eixe espai en extraparlamentari, no?
És un altre dels elements que no s’ha superat. S’han intentat
coalicions com ara Compromís però immediatament es tornen a
trencar. És com si foren dos ànimes irreconciliables a l’esquerra
del PSOE… Estem parlant que al presentar-se Esquerra Unida, per un
costat, i Compromís, per altre, per entrar els dos haurien d’estar
en un 11 o 12 per cent, cosa bastant improbable. Per tant totes les
possibilitats són prou desastroses: que entre una formació i
l’altra, no; que no entre cap, que és la que interessa al Partit
Popular…

JA:
Creus que el PSPV pot governar a soles algun dia?

AB:
Jo no faria grans previsions. En estos moments pareix una utopia
absoluta però també li pareixia una utopia absoluta al PP en temps
d’Agramunt arribar a la majoria absoluta i mira…

 

“Als socialistes  els falta una visió valenciana de la política”


JA:
El que passa és que el PSPV ha de compartir espai i el PP està a
soles…

AB:
Sí, clar… Això suposa que les majories absolutes dels socialistes
seran sempre més complicades que les del PP però cal recordar que
quan el PP guanya per primera vegada en la dreta hi ha Unió
Valenciana que tenia tanta o més força que la que pot tindre
Esquerra Unida… I el PP va acabar cruspint-se’ls…Encara que és
veritat que això en l’esquerra seria prou més complicat… però
en política tot pot passar.

JA:
Parlaves en un article recent de que la “perplexitat de
l’esquerra”…

AB:
L’esquerra en general està en una situació complicada en tot el
mon, les receptes socialdemòcrates ja no funcionen soles, s’han de
modular… A més, ací , els socialistes no han trobat un nou
discurs després de tot el que ha passat. Quan governaven van optar
pe reduir el mínim el discurs. El seu projecte era modernitzar la
societat i construir la Generalitat però amb el mínim discurs
ideològic i teòric. Això s’acaba pagant perquè tu no tens
discurs i els altre sí que el tenen, el seu, tu no, els socialistes
no tenen discurs. Als socialistes els falta una visió valenciana de
la política.

JA:
L’esquerra valenciana aprofita el seu capital humà?

AB:
Està molt desmobilitzat.

JA:
I d’això qui en es el responsable?

AB:
Home… El PSPV ha dilapidat completament les seues forces, que ha
anat perdent força, allunyant-se de la societat… I després hi ha
una retirada a les casernes d’hivern dels intel·lectuals i la
militància general de la societat va cap a formes de participació
que no són partidistes… I davant hi ha una maquinaria brutal, el
PP que ho ha ocupat tot i amb un discurs agressiu…

JA:
Penses que estes altres formes de participació que apuntes poden
acabar participant en l’acció política, de forma directa o
indirecta? Que poden ser una alternativa al que hi ha?

AB:
Jo soc escèptic perquè crec que la política institucional té unes
exigències que és difícil complir fora de les estructures d’un
partit… No és fàcil entrar en la política institucional fora de
les formes convencionals dels partits. El sistema electoral tampoc
ajuda… I més al País Valencià, que necessites arribar al 5% dels
vots, és a dir, uns 120.000 vots… Això són molts.

  1. Est home té una visió molt real i experimentada del que tenim en este moment, uns socialistes mirant-se el melic, completament ignorants de l’estrategia propagandística dels Populars, completament ignorants del que vol l’ama de casa, el jubilat, el treballador que no té temps per a informar-se, etc.
    Lo més dolent per a mí, es que siguen estratégies propagandístiques, o siga fum de canyot, el que fulminen als socialistes (i a tota l’esquerra).
    Tenen quatre díes per a salvar-se a la desesperada i encara no saben ni el que està passant.
    Em descobrisc davant les paraules de l’Adolf Beltran, gràcies mestre !

  2. El que li’n sobra, precisament, al PSOE és que tinga qualsevol visió valenciana. Amb o contra el PP ja n’hi ha prou. Per a què més distorsió, ‘sobre lo mismo’, no?
    PS: ho sent Julià, però no m’he pogut estar 🙁

  3. Em sembla que els comentaris i les opinions d’A.B. són palla i fum, i no van al moll de l’os. El problema que tenim al País Valencià és que enfront del pepero Camps tenim el blavero Alarte que no representa cap renovació de res. El problema a les proximes eleccions és triar entre el foc (el PP) i la brasa (el PSOE). El foc és més cridaner però la discreta brasa crema igualment. Són dues maneres de fer política que podrien estar perfectament encarnades en les figures de Rus (el foc que afirma que rematarà els qui diuen “aleshores” i “gairebé”) i MT Fdz de la Vega (la brasa que ni tan sols admet a tràmit la ILP per TV3. Això sí, molt educadament). Respecte als mitjans de conformació de l’opinió pública, que no d’informació, encara recorde el Canal 9 del PSPV, el de les paraules prohibides per catalanes, el del Show de Monleón “A guanyar diners” el de la teleescombreria dels debats, el que dedicava 18 segons als informatius quan Acció Cultural plantava 60 000 persones al carrer. Els peperos han tingut uns grans mestres en la manipulació informativa i el Canal 9 actual és exactament el que va parir el PSOE (parlar de PSPV és una broma). Ací és vota entre Zapatero i Rajoy, és a dir, entre ilegalitzar partits i tancar periòdics, sí o sí. Quina broma de pseudodemocràcia.

Respon a Anna Mallol Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!