Entrevista amb Pere Mayor

Pere
Mayor (Ontinyent, Vall d’Albaida, 1959) treballa en un edifici
fantasma; té el despatx en un bloc de vivendes del centre de
València que s’ha quedat buit després de l’incendi que va patir
fa uns mesos. Mayor, un incombustible, treballant en un edifici
incendiat; Mayor, el promotor del Bloc Nacionalista, inquilí d’un
bloc que s’ha quedat sense ningú. Pere Mayor no deixa indiferent,
ni ho pretén. El seu nom sona a un nacionalisme valencià
repetidament fracassat en el seu camí cap a Les Corts. De tota
manera, fins ara ningú més s’ha atrevit a concórrer a unes
eleccions autonòmiques amb el nacionalisme per bandera i, per
suposat, ningú ha tret més vots que ell.

 

“El Bloc ha hagut de fer acords electorals que li han destrossat la imatge”


JULIÀ
ÁLVARO
: Tens una explicació per aquesta llarga hegemonia
electoral del PP al País Valencià? Com pot ser que malgrat els
problemes que els rodegen no només no perden força electoral sinó
que pareix que en guanyen?

PERE
MAYOR
: Hi ha diferents factors. El primer, que no hi ha en
l’oposició un gran partit que siga creïble, no hi ha una
alternativa creïble, això és evident. I el segon condicionant és
que el votant de la dreta és molt més permissible que el votant de
l’esquerra en els temes de corrupció. Tot i que jo soc de l’opinió
que ja va a notar-se, que ja hi va haver un percentatge significatiu
de gent del PP que va a abstindre’s. Gent que diu ja en hi ha prou.
Ara, això serà suficient per a mobilitzar a la resta de votants per
capgirar la situació? No, hui per hui no és possible.

JA:
Alguna responsabilitat de un tindre els diferents grups d’esquerres
per a que això siga com tu ho descrius.

PM:
Hi ha un factor molt important. Des de fa dos anys i mig estem en una
crisi profunda i sobre els socialistes valencians també recau una
carrega important, negativa, per la política econòmica erràtica i
dubitativa que ha fet el govern central. El govern de la Generalitat
es dedica a llançar un missatge que res te a vorer amb la realitat,
allò de som els millors, som els més transparents… No sé a qui
volen enganyar, quan l’atur es dispara, la Generalitat no paga, hi
ha un caos important i no pinta massa bé cara al 2011.

JA:
Les enquestes els donen guanyadors…

PM:
Vull dir que no pinten massa bé la previsió de dades econòmiques…

JA:
T’entenc, t’entenc…

PM:
El que passa, jo crec, és que hi ha hagut un comportament estratègic
de l’esquerra, i sobretot el Partit Socialista que és amb
diferència el més gran, que s’ha equivocat en moltes coses. La
principal, el major error dels socialistes, ha sigut la seva voluntat
de vedar la pluralitat que existeix en l’esquerra. Els socialistes
han jugat sempre a la carta de blanques o negres, que governe el PP o
que governem nosaltres; si governa el PP que siga amb majoria
absoluta i si governe jo, també amb absoluta. És jugar a tot o
res, i pot ser res, i pot ser per moltes legislatures.

 

“El major error dels socialistes ha sigut la seva voluntat de vedar la pluralitat que existeix en l’esquerra”


JA:
Quines són les possibilitats reals que tu li veus al PSPV per
guanyar en solitari unes eleccions autonòmiques?

PM:
Jo diria que, a dia de hui, això és impossible. El govern del PP és
pot allargar i es pot allargar molt. No seria el primer lloc d’Europa
on un partit arriba a governar 40 o 50 anys.

JA:
Si el PSPV està en una situació de bloqueig per què això no es
reflecteix en un creixement de les altres formacions situades en
l’àmbit de l’esquerra valenciana?

PM:
Bé… El paper del Bloc, de Compromís, d’Esquerra Unida, per bé
que ho faces té un segment reduït de la societat… Pot tindre un
7, un 8, un 10 % però no pot arribar a les grans majories del 30 o
35%. Quan el producte que tu vens té una forta càrrega ideològica,
tens un límit electoral, eixe és el cas del Bloc. No ens enganyem,
els polítics reflecteixen la societat i el que està passant també
és un reflex dels valors dominants de la societat.

JA:
L’esquerra valenciana dona la batalla per perduda? No hi ha
capacitat de reacció? No només des dels partits, sinó també des
de més enllà d’ells mateixos…

PM:
No oblides el sistema electoral, negociat per les dos grans forces
polítiques, justament per impedir el creixement de les forces
minoritàries. Si hagueren quallat les forces minoritaris, això
seria un altra cosa. Fins i tot per la dreta. D’haver-se mantingut
Unió Valenciana, el PP no haguera tingut les majories que ha tingut.
És a dir, hi hauria un parlament més representatiu. El sistema
electoral que funciona ací està pensat per anar a un bipartidisme,
blanques o negres, rojos i blaus… És un miracle que les minories
polítiques valencianes continuen existint, que es mantinguen… En
el cas del Bloc sobretot pel municipalisme que és on té les seves
arrels. En els municipis no s’ha pogut impedir perquè el sistema
electoral suposa una major proporcionalitat.

 

“Quan el producte que tu vens té una forta càrrega ideològica, tens un límit electoral, eixe és el cas del Bloc”


JA:
Tal com estan les coses, en els sectors progressistes valencians no
hi ha un cert malestar generalitzat…

PM:
I tant…Hi ha un desencís total…

JA:
Però això no és reflecteix ni en presencies públiques estables i
organitzades, ni en pressió sobre els partits d’esquerres. O sí?

PM:
No, no… És que hi ha una manca gran de credibilitat. A mi m’ha
passat. Estar en una taula gran sopant, 25 persones, tots criticant
al PP i quan fas recompte resulta que només tres anaven a votar… I
quan preguntes, et contesten allò de que “tot és igual”, “no
va a canviar res”… Hi ha un gran desencís i poca credibilitat…
Això també té que vorer amb actuacions del Partit Socialista que
han estat molt equivocades. Hi ha hagut massa semblances polítiques
entre el PP i els socialistes… Massa.

JA:
El desencís del que parles, pot acabar traduint-se en alguna
iniciativa social potent per l’esquerra, siga una nova formació
amb pretensions electoral o no però de forta presencia ciutadana?

PM:
M’agradaria que fora així però no ho crec. Crec que passa el
contrari, gent molt preparada que s’allunya de la política, que no
vol tindre una presència pública. El desprestigi de la política
comporta això, fa que la gent qualificada s’aparte. Hi ha un
deteriorament i els partits no reaccionen. Caldria que el sistema
fora més participatiu i plural, aprofitar les noves tecnologies,
llistes obertes… es poden fer moltes coses i no se’n està fent
cap. Per què? Segurament perquè als dos grans ja els va bé com
està… I s’ho van repartint.

JA:
Encara que un dels dos grans repetidament perd.

PM:
En el cas valencià sí, però si ho mires bé a nivell d’estat va
repartit. No oblides que el País Valencià no deixa de ser una part
xicoteta que a ells no els preocupa massa.

JA:
L’esquerra valenciana aprofita el seu capital humà?

PM:
En general, no. Hi ha molta gent que podria aportar i s’ha apartat.
Això és una evidència. La gent s’aparta. Una de les grans
debilitats de l’esquerra valenciana és que la gent s’aparta.
Passa en el cas del PSOE però també en el cas del Bloc…passa en
general. Es nota, és molt evident.

 

“Els socialistes sempre ha tingut un sentiment de que no trauen majoria absoluta per culpa nostra”


JA:
Hi ha alguna via per revertir eixa situació?

PM:
Jo crec que els partits de l’esquerra haurien de fer una reflexió
sobre que està passant en el sistema, la manca de participació…
El sistema té forats, te mancances i cal plantejar coses noves…

JA:
Estes mancances de les que parles a qui perjudiquen? Afecten igual a
la dreta que a l’esquerra?

PM:
No, jo crec que no. Perjudiquen més a l’esquerra, clarament. La
dreta vota de forma molt més mecànica, més obedient… Pels forats
i les mancances que et deia s’escapen vots d’esquerres.

JA:
Ningú ho diria veient l’actitud dels diferents partits de
l’esquerra, no?

PM:
Moltes vegades en els partits es pensa més en clau interna que en
clau externa…

JA:
Parles de tots els partits?

PM:
Home, si… però sobretot dels grans partits perquè en els més
menudets hi ha poca “tortà” a repartir, no? Per dir-ho
clarament, en el Partit Socialista dona la sensació que pensen
sempre més en clau interna que en clau externa.

JA:
Com és la relació dels socialistes amb la resta de partits de
l’esquerra valenciana?

PM:
Amb el Bloc sempre ha sigut una relació d’amor i odi. És a dir,
amor en el sentit que ens podem trobar en molts punts de coincidència
en la política del dia a dia, i odi en el sentit de que els
socialistes sempre ha tingut un sentiment de que nosaltres no deuríem
existir, que els fem nosa, que no trauen majoria absoluta per culpa
nostra…

JA:
Si l’esquerra és plural, els pactes són imprescindibles i per
pactar cal generositat, en l’esquerra valenciana hi ha generositat
suficient per renunciar a qüestions particulars en pro d’un
benefici comú superior?

PM:
No cal només generositat, cal intel·ligència. Assentar-se en una
taula i parlar dels pròxims 10 o 15 anys. Mirar que es pot traure de
l’agenda política perquè són coses molt importants per a la
nostra gent i el nostre país i que s’haurien d’abordar d’un
altra manera… Ser capaços de fer abstracció de tota la resta i
parlar del que importa. Jo això ho he intentat amb els socialistes i
no ho he pogut aconseguir mai, mai.

JA:
Parlem del Bloc. Per què el Bloc a nivell autonòmic no ha passat
mai dels 115.000 vots? A què es deu tal estancament?

PM:
Hi ha diferents factors. El Bloc ha anat recollint tota la campanya
d’anticatalanisme, tots s’ha descarregat sobre el Bloc. Existeix
un valencianisme transversal que juga a això, que no té cap
inconvenient en organitzar manifestacions per la llengua en companyia
dels que en el Parlament voten en contra del requisit lingüístic.
Hi ha un valencianisme de transversalitat que juga a la confusió,
segurament fa això perquè viu de la subvenció…

 

“Acció Cultural és un valencianisme cívic, que viu de la subvenció però que no es presenta a les eleccions”


JA:
Parles d’Acció Cultural?

PM:
Si, clar, fonamental. Acció Cultural és un valencianisme cívic,
social, que viu de la subvenció, però que no es presenta a les
eleccions…

JA:
Però no es pot comptar amb ells? Socialment tenen una
representativitat important…

PM:
No, no és cert això. Mai han fet una manifestació amb més de
100.000 persones. El Bloc sí que ha tingut més de 100.000 votants…
El que vull dir que estos comportaments no ajuden a la clarificació
de l’espai, més prompte al contrari. És claríssim. Hi havia una
Mesa per la reivindicació del requisit lingüístic que és un tema
fonamental per la recuperació del valencià i, quan es va votar al
Parlament, el PP i el PSOE van votar conjuntament per carregar-se el
requisit lingüístic, automàticament va desaparèixer la Mesa. Ja
no he sentit ni una declaració més ni d’Acció Cultural, ni
d’Eliseu Climent, ni de ningú… com si no haguera passat res. I
ara dic jo: tindrà vorer això amb les subvencions que han rebut o
van a rebre del Ministeri… Tot això configura un paquet que es
pensa que tot és el mateix, el Bloc representa el catalanisme per
una part de la societat, que es pensa que el moviment eixe cívic és
el mateix que el polític i no és cert. Ara, que quede clar una
cosa, eh? Tot el moviment cívic i social quedarà en bufes de “pato”
si no es tradueix políticament. No perquè ho diga jo… No conec
cap país del mon on una realitat nacional no tinga la seu referència
política clara.

JA:
Que més ha fet mal el Bloc?

PM:
Supose que el Bloc ha hagut de fer una cosa que no l’ha beneficiat…
Ha hagut de fer acords electorals que li han destrossat la imatge.
Han sigut acords obligats per superar unes barreres electorals que no
li permetien entrar en les institucions. Les coses hagueren anat d’un
altra manera si l’any 83 la Unitat del Poble Valencià haguera
pogut entrar al Parlament com li tocava i haguera pogut treballar…
però la llei electoral, el 5% no ho ha permès. Ací, s’ha parlat
moltes vegades, han passat coses com que partits amb menys vots que
el Bloc en la circumscripció de Castelló aconseguien diputats i tu
no l’obtenies… És el sistema que els dos grans han volgut i que
ara l’esquerra està pagant.

JA:
Tu ets conscient que un partit com el Bloc, que pacta amb Esquerra
Unida al mateix temps que s’alegra del triomf electoral de
Convergència en Catalunya, desorienta a la gent, confon, costa de
creure?

PM:
Sí, sí… Això juga sense cap dubte un paper complicat, pot
confondre a molta gent. La gent més informada políticament entén
que fem el que fem perquè hem de buscar la manera de trencar eixa
barrera que se’ns posa per estar a les institucions… Si, confon…
Però això no passa per casualitat, el sistema electoral està posat
amb tota la intenció i per dir-ho clarament, el sistema electoral
valencià està posat amb dedicatòria per a nosaltres.


“El sistema electoral valencià està posat amb dedicatòria per a nosaltres”


JA:
Els vostres acords amb Esquerra Unida sempre han acabat malament,
està última vegada, després de les autonòmiques del 2007, va ser
un final tant accelerat com traumàtic…

PM:
Home, el primer en el 87 no va ser un trencament traumàtic i esta
última vegada el trencament traumàtic ha sigut dins d’Esquerra
Unida, el que passa és que el Bloc ha tingut que prendre partit per
una de les dos parts.

JA:
El cas és que el que s’entén per l’esquerra del PSPV està
dividida i pareix que la divisió va per a llarg, quan el que caldria
seria sumar per treure-li el màxim rendiment a cada vot.

PM:
Jo a vegades, i em deien que era una “boutade” però potser no ho
era tant, jo defensava que tots els partits que teníem problemes per
superar el 5%, el Bloc, Esquerra Unida, Iniciativa, els Verds, fins i
tot Unió Valenciana hauríem d’anar en una mateixa llista per
trencar el bipartidisme que volen els dos grans. El cas és que en
política, a vegades cinc i cinc són deu, altres son tretze i altres
són set. Jo conec gent que només per anar amb Esquerra Unida no ens
votava, i al revés. Això t’obliga a fer entendre a la gent que el
sistema és el que és i que no ens podem arriscar perquè si no els
grans ens acabaran expulsant de la política. Ja els agradaria a ells
que els deixarem sols, que no entrarem al Parlament, que ens
retirarem dels ajuntaments i que ens dedicàrem a fer cursos de
valencià i a ballar les danses tradicionals.

JA:
Per acabar: si després de les eleccions de 2011 les Corts
Valencianes passen a ser una cambra amb només dos partits, PP i
PSPV, això quines conseqüències tindria?

PM:
Seria negatiu per la política valenciana en general, negatiu per la
ciutadania, negatiu pel parlament que no representaria el gruix de la
societat. De tota manera, no crec que passe, entre altres coses
perquè tinc la sensació que les eleccions de 2011 seran les de
menys participació de la història de la política valenciana. El
sistema s’està deteriorant tant que molta gent segurament no
canvia d’opció però no vota.

JA:
Ja és curiós que l’esperança d’una cambra parlamentaria més
plural passe per una menor participació electoral.

PM:
Clar, si els teus participen, si els que creuen en tu participen pots
eixir-ne beneficiat però pot ser al revés… El votant de dreta és
molt disciplinat, més obedient… Així que tampoc està clar.

Afegeix un comentari