Entrevista amb Enrique Cerdán Tato

A
Enrique Cerdán Tato (Alacant, l’Alacantí, 1930) els amics li
diuen que si la seua dona el veu fumar tindrà problemes. Ell, per
tota resposta, somriu tímidament i, per baix del bigoti tenyit de
groc, assegura que fuma molt poquet. És evident que a Cerdán Tato
li costa abandonar. No acaba de deixar el tabac però tampoc la seua
militància comunista, ni la disposició a ajudar a qualsevol que se
li acosta, ni el seu pis del centre d’Alacant, ni la confiança en
la condició humana. Enrique Cerdán Tato té l’aspecte d’un
optimista trist i manté, entossudit, que l’esquerra està perdent
la batalla del llenguatge i que per les paraules s’escapa tot.

 

“Els partits d’esquerres em recorden a l’església, sempre van per darrere de la societat”


Julià
Álvaro
. La dreta valenciana, el PP, porta quasi vint anys
d’hegemonia política al País Valencià, ha patit greus problemes
de corrupció, greus episodis de divisió interna i la seua gestió
presenta múltiples mancances objectives, però malgrat tot res
apunta al seu desgasts electoral, com s’explica això?

Enrique
Cerdán Tato.
Sí no pareix que hi hagi moltes perspectives de
canvi, és cert. El País Valencià és la cartografia de la
corrupció, el disseny ha estat perfecte i crec que la corrupció
està plenament assumida per una part de la societat. Vull fer una
reflexió sobre els canvis semàntics que s’estan operant. La
classe obrera ha desaparegut però es parla d’una classe
inexistent, que és la classe política. Quan es dona per bo eixe
terme s’entra en el terreny del perdó de la corrupció. Perquè,
clar, una classe es defineix per la defensa d’uns interessos
propis, concrets, iguals, compartits… I això porta a un efecte en
la societat que és el “tots són iguals”… I encara hi ha un
altre terme que també s’accepta amb normalitat: l’escenari. S’ha
teatralitzat tan la vida que el ciutadà accepta el paper de simple
espectador.

JA.
… I els espectadora, no voten a l’esquerra?

ECT.
No, clar. La dreta amb els ciutadans/espectadors aconsegueix els seus
objectius. L’esquerra ha d’unir-se i actuar en base a una
ideologia molt clara. La actua per simple interessos econòmics. La
terminologia no és casual, és un disseny, un disseny de la dreta,
per això després guanya. Desmantellat el marxisme, la dreta ha
guanyat molt, moltíssim.

JA.
En aquestes condicions que defineixes, què ofereix l’esquerra
valenciana com alternativa de poder?

ECT.
Si, sí. Referint-nos als partits polítics hi ha qui ofereix
alternatives, o se suposa que les ofereix, però jo no sé si són
conscients de la seva responsabilitat. No sé si són conscients que
per aconseguir el que pretenen han de tenir molt clars els objectius
i explicar-se molt bé. Explicar-se bé és imprescindible perquè la
ciutadania està orfe de cultura democràtica i no sap ni el que se
li ofereix, ni el valor que té el que se li ofereix. Cal tenir en
compte que la societat, en concreta la societat valenciana, és molt
permissiva, s’ha acceptat la corrupció com un fet al qual tots
hauríem de tenir accés.

 

“S’ha acceptat la corrupció com un fet al qual tots haurien d’accedir”


JA.
La democratització de la corrupció.

ECT.
Sí, es absurd. És com si el premi més gran fora accedir a la
corrupció, arribar a formar part d’eixa classe política que
participa en el repartiment,. Cal trencar amb això.

JA.
L’esquerra valenciana, front a la constantment publicada,
corrupció del PP fa un discurs de pedagogia en el sentit que tu
marques? Apunta els comportaments i les maneres contràries?

ECT.
No, eixa és l’errada. Em sembla que l’errada és que l’esquerra
al País valencià s’ha oblidat de la seva tasca pedagògica.
Nosaltres eixirem d’una dictadura que tenia la gent lligada i
atemorida a través d’una transacció, més que d’una transició
com s’ha anomenat… De tota manera, ja han passat els anys
suficients per a que l’esquerra haja sigut capaç de fer una tasca
pedagògica dirigida als ciutadans.

JA.
L’esquerra ha governat molts anys, ací i en Madrid.

ECT.
Sí, però no s’ha fet cap feina pedagògica, ni per part del PSOE,
ni per part del PSPV… Però tampoc per part de la resta de partits
d’esquerres… La seva obligació era fer arribar als ciutadans els
valors de la democràcia i no ho han fet en la mesura que ho havien
d’haver fet.

 

“Hi ha hagut un aquarterament dels partits, s’han tancat en les seves seus”


JA.
Cosa que els ha acabat perjudicant a ells mateixos…

ECT.
Clar. Hi ha hagut un aquarterament dels partits, s’han tancat en
les seves pròpies seus. S’ho han fet tot ells a soles però de
les seus no ha eixit res. Bo, sí, algun cercle de conferències,
taules rodones… però poca cosa. Tampoc hi ha hagut mitjans de
comunicació d’esquerres. Hi ha mitjans més progressistes, altres
més lliberals però els pocs que s’ha posat en marxa d’esquerres
han fracassat rotundament. Potser si hi haguera hagut mitjans
d’esquerres, potser això haguera sigut un element d’informació
i educació de la ciutadania, però han fracassat. Reeducar una
societat en els valors de la democràcia de veres és molt complicat
i, per part del capitalisme, que és molt intel·ligent i té molt
bona gent treballant al seu servei, s’ha aconseguit fer creure a la
gent que és una altra cosa del que és. Tants i tants obrers que
s’ha cregut que eren una classe privilegiada.

JA.
L’esquerra no té això que tu en dius assessors que sigan
capaços de generar un discurs alternatiu?

ECT.
Pareix que parlar d’esquerra faça por però cal tenir clar que
l’alternativa a la dreta està en l’esquerra, on ha d’estar si
no? I quant més a l’esquerra, millor… Parlar de l’esquerra de
l’esquerra no significa caure en la revolució armada, ni molt
menys. Vol dir, en tot cas, revolució de les idees, mental, dels
ciutadans. Cal explicar que en democràcia no es regala res, que no
es pot viure de rendes, que la llibertat es conquista cada dia. Les
llibertats no s’han de prendre com una donació sinó que s’han
de reivindicar i guanyar de nou cada matí. Aquest discurs és la
missió dels partits d’esquerres, el faran? Em sembla que tracten
de fer-lo però…

 

“L’alternativa a la dreta està en l’esquerra, on ha d’estar si no?”

 

JA.
En el cas alacantí, l’oposició política al PP, a nivell
municipal, a nivell de Diputació provincial…

ECT.
No veig una oposició prou sòlida. No la veig convençuda dels seus
principis i convençuda de que a partir d’eixos principis es pot
modificar la situació en la que ens trobem. Fins ara no he detectat
cap senyal que em faça ser optimista… I ho dic del Partit
Socialista, amb tota simpatia, amb tota cordialitat. Els mire i els
veig dividits des de fa 20 anys; famílies, famílies… Estan en les
institucions però no s’avança… Per cert, vull deixar clar que
jo no respecte a les institucions, que han de ser les institucions
les que em respecten a mi. L’home no s’ha fet per les
institucions, sinó les institucions per l’home. Si les
institucions no em respecten, jo no les respecte i han d’intentar
tombar-les. Això ho hauria d’explicar l’esquerra.

JA.
La dreta, doncs, fa el seu paper, i el fa bé.

ECT.
La que falla és l’esquerra. L’esquerra ha d’explicar les seves
idees, repensar-les i posar-les en circulació i, després,
executar-les… Amb fermesa. Amb el risc que suposa de perdre unes
eleccions, perquè les van a perdre de totes maneres, doncs millor
perdre-les amb honra. L’esquerra ha de ser respectuosa amb la seua
missió, amb els seus principis… No sé si missió no és una
paraula massa evangèlica, millor diria compromís.

JA.
L’esquerra té un excés d’ètica de la responsabilitat?

ECT.
El cas és que l’esquerra està massa institucionalitzada en sentit
negatiu, vull dir. Per això fins i tot els partits d’esquerres es
veuen esgotats per la corrupció… Tots en coneixem casos. La gran
corrupció de la dreta, d’alguna manera, uneix a tots els que estan
al seu voltant ja que això s’asseguren el silenci. Són
estratègies hàbils de la dreta.

JA.
Aquests estat de les coses, com es trenca? Poden tindre algun
protagonisme en positiu els moviments socials no directament de
partits?

ECT.
Jo crec en els moviments ciutadans. En Alacant hi ha prou activitat
en aquest camps. Em pareix que la societat, o al menys una part de la
societat, la part més conscient, està esperant un senyal de
l’esquerra, un gest que inspire confiança. Això és el que els
partits d’esquerres haurien de captar, han d’oferir alguna cosa
més sòlida per a que la gent es tire al carrer, perquè la gent
responga…

 

“L’esquerra està massa institucionalitzada”


JA.
Això necessita d’una certa sintonia entre els partits
d’esquerra i la gent, esta sintonia està?

ECT.
Crec que en alguns casos, sí. Mira, amb tot el respecte al partits
d’esquerres, a tots, però és que es refugien massa a les seues
casernes, en si mateixos, ja ho he dit abans però és que és
terrible. Jo, a vegades, vaig a reunions i me’n adone de que sempre
som els mateixos. Amb molta esperança veig a deu joves que no he
vist abans i em pareix molt bé. Això passa ací, però segur que
serveix per a tot l’Estat. Estem en una democràcia burgesa pilota
pel capital, cal dir-ho així, i a més té pocs anys. Les reunions
dels partits d’esquerres pareixen auto-homenatges… Ací estem els
vells de sempre, celebrant-nos a nosaltres mateixos però ixes al
carrers i tot segueix igual.

 

JA.
L’esquerra, doncs, no reacciona.

ECT.
Jo sent dir això però els partits d’esquerres em recorden molt a
l’església, sempre van per darrere de la societat, sense
adornar-se del que està passant…també es de veres que 35 anys
després de la mort de Franco, el Partit Comunista, ser comunista,
encara imposa molt… et diuen que ets un antic, un “diplodocus”
pur…

JA.
Quina és l’evolució previsible de tot això?

ECT.
Crec que en els pròxims anys anirem a pitjor. En el País Valencià
crec que passarà un temps en el qual tot seguirà igual o
empitjorarà. El País Valencià no es significa pel seu grau
d’excel·lència en educació, ni en assistència sanitària, ni en
polítiques socials… Així que la nostra situació és tremenda
però ho comentes i la gent et contesta que tenim el millor circuit
de cotxes i això dels vaixells…

 

“La societat està esperant un gest des de l’esquerra”


JA.
La Copa Amèrica…

ECT.
Sí, i això de les regates de la Volta al Món, ací a Alacant… I
la gent t’ho diu… I no saps si parlen seriosament o t’estan
prenent el pel. L’esquerra fa el que pot, d’acord, però no
arriba a la gent. Els mitjans de comunicació tenen molta
responsabilitat en el que passa. La gent pensa que això dels grans
esdeveniments poden ser útils quan són absolutament perjudicials. A
la gent no se li expliquen les coses com són. Encara que és veritat
que la gent tampoc mostra interès per saber… està molt acomodada.

JA.
S’imposen els valors de dretes?

ECT.
En la meva opinió, l’esquerra no presenta una alternativa clara,
nítida, amb compromís i assumint els riscos que es corren; no
presenten l’alternativa que una part de la societat, la més
conscient, està demandant.

Afegeix un comentari