Entrevista amb Isaura Navarro

Demana
una foto en la que se li note que està embarassada i quan li
pregunte si és optimista respecte al futur del país, riu i
s’assenyala la panxa. Hauria de ser optimista… però no ho és.
Isaura Navarro (València, l’Horta, 1973) ha passat per l’esquerra
política valenciana com la primavera: va tindre un esclat
espectacular però en poc temps va desaparèixer, va deixar Esquerra
Unida i ja ni milita a Iniciativa. Advocada en CC.OO., diu que manté
la fe en Mònica Oltra però poc més. No la vorem en pròxims
cartells electorals però, si continua imitant a la primavera, pot
ser que passats uns mesos torne. Si el canvi climàtic li ho permet.

 

“Crec que la identificació del Bloc amb Convergència i Unió és obertament negativa i s’hauria de trencar”


Julià
Álvaro
: Per què el PP manté la seua hegemonia electoral,
votació darrer votació, i les enquestes diuen que res va a canviar,
tot i els molts problemes de corrupció i gestió que l’envolten?

Isaura
Navarro
: Una cosa important és que en les enquestes, el PP no
puja, el que puja és l’abstenció i això fa que el PP puga
mantindre el percentatge. Jo crec que això no té una sola
explicació, una sola resposta… hi ha moltes respostes. Per una
banda, han aconseguit fer una societat a la seua imatge, on la
corrupció no es veu com una cosa dolenta sinó normal. En política
és normal ser corrupte, tots ho són… Este és el seu discurs i
han aconseguit que la gent ho crega. Després… A mi em pareix que
fa temps que els valencians no estem vivint en una democràcia que
abaste els mínims. El poder legislatiu, de fet, no existeix;
existeix només l’executiu, el govern controla les Corts
Valencianes que són només un tràmit, no hi ha debat, no hi ha
respostes… És al·lucinant, no contestes. Et diuen que si vols
alguna cosa que la demanes en els tribunals, et diuen qui ets tu per
preguntar, nosaltres som tot, tu no ets res. Es nega la informació,
els documents… Les Corts Valencianes són el parlament amb més
sentències del Tribunal Constitucional condemnant la seua actuació.
Suma-li a això la manipulació de la informació que es viu al País
Valenciana. És brutal. I els hi funcionen. Es gasten els diners en
vendre imatges falses i la gent les compra.

JA:
I, front a tot això, què fa l’esquerra?

IN:
Primer, hauries de concretar a quina esquerra et refereixes…

JA:
Si vols anem per parts.

IN:
Si, parlem dels partits que estan representats en les institucions i
de la tasca que cada qual ha de fer i fa. Jo crec que el PSOE, el que
està buscant, pels missatges que envia, és una identificació amb
el Partit Popular. No li presenten la societat ni una oposició real,
dura, ni coherent, ni un alternativa de govern. No tenen propostes
que criden l’atenció. No saben fer l’oposició que sí que sap
fer el PP, quan criticar, quan denunciar, quan eixir a recolzar…
Els del PP es passen però saben fer-ho i, en canvi, ací el PSOE no
sap fer-ho…

JA:
I més a l’esquerra del PSPV?

IN:
Els grups que estan més a l’esquerra del PSPV tenen menys opcions
per fer oposició ja que tenen menys capacitat mediatitza, menys
capacitat de donar a conèixer la teua tasca… Per més que fases en
les Corts, si no ixes en Canal 9, si no ixes en la Primera… Menys
mal que Mònica Oltra ha fet coses que l’han donat a conèixer. El
cas és que aparèixer com alternativa has d’existir, t’han de
trobar. La gent no busca en el Google el que fa l’oposició. La
gent mira els diaris, s’informa un poquet… la televisió és
fonamental i si no ixes…

JA:
El que si que hi ha a l’esquerra del PSPV és una imatge de divisió
prou evident.

IN:
Home, jo crec que eixa divisió s’havia de donar perquè
l’hegemonia del Partit Comunista dins d’Esquerra Unida és molt
excloent. Volen ser el Partit Comunista però presentar-se amb la
marca d’Esquerra Unida. Això impedeix el creixement d’Esquerra
Unida perquè el Partit Comunista té un recorregut limitat. És el
meu punt de vista, està clar que un del Partit Comunista et diria un
altra cosa. Jo crec que el comunisme no és una opció política que
estiga en l’imaginari col·lectiu amb possibilitats de creixement,
té el seu electorat però és difícil créixer.

 

“El PSPV està buscant una identificació amb el Partit Popular”


JA:
La divisió de l’esquerra respon a qüestions ideològiques o de
caire personal?

IN:
Jo crec que hi ha molta divisió ideològica. Ací no hi ha lluita
pels càrrecs, qui vol càrrecs els busca en el PSOE o en el Partit
Popular. Les diferències són ideològiques. Segurament en les Corts
Valencianes presentaran les mateixes iniciatives però en l’interior
del partit quan es fa el programa, que es fa debat sobre el que
cadascú vol, quin model de partit es vol… en eixe moment apareixen
les diferències.

JA:
Si s’està d’acord en què s’ha de denunciar i què s’ha de
proposar…

IN:
Sí, sí, s’està d’acord en la defensa de que la despesa pública
ha d’anar a cultura, educació i sanitat i no a la Fórmula 1,
clar… En el que no hi ha acord en que en el funcionament intern
d’un partit hi haja qui impose sempre la seua hegemonia, ni que
l’objectiu final de tot el que es fa siga el comunisme.

JA:
El cas és que s’hipoteca la força d’una organització, la
possibilitat d’incidir com a força electoral potent en el benestar
de la gent.

IN:
A mi em pareix que la millor manera de funcionar seria que a nivell
electoral es presentaren tots junts. La divisió orgànica és
necessària, obligada ja que la convivència és impossible, però
electoralment, donat que el treball que després es fa en les
institucions és molt paregut, sí que s’hauria de re3flexionar i
tornar a optar per presentar-se conjuntament.

 

“La divisió en Esquerra Unida s’havia de donar perquè l’hegemonia del Partit Comunista és molt excloent”


JA:
Això és possible?

IN:
No, no. La gent que està en Esquerra Unida ara mateix no és Joan
Ribó … És gent que està més per la divisió que per la unió,
gent que se sent més còmoda amb ells a soles, ells mateixos que
negociant, pactant.

JA:
I si de les pròximes eleccions autonòmiques en resultaren unes
Corts Valencianes amb només dos partits, què?

IN:
Un desastre. Jo no milite en política ara mateix però jo veig el
que planteja el PSOE i no em sent en absolut representada, i supose
que a molta gent d’esquerres li passarà el mateix. Alarte se’n
va amb el bisbe Cañizares i jo pense, què pinta en eixe acte? A mi
no em representen i no representem a moltíssima més gent
d’esquerres.

JA:
Doncs este grup del que parles està en perill de no tindre
representació institucional, alguna cosa malament haurà fet
malament també tota esta gent.

IN:
Home, ara s’està intentant, Compromís està intentant ocupar eixe
espai. Altra cosa és la presència mediatitza que puga tindre i si
aconsegueixen resposta ciutadana. Clar. Una cosa que no acaba
d’entendre bé la gent és la relació entre vot i representació.
Vull dir, la gent tendeix al vot útil i després resulta que durant
els següents quatre anys ningú representa les seues opinions i les
seues demandes. Aleshores tot són queixes. Clar, és que tu no has
votat a l’esquerra, tu has fet un vot útil, has renunciat a
aquells que estaven disposats a lluitar pel que tu volies… Això
passa molt. Cal anar a votar, i arriscar-se, intentar-ho, encara que
hi haja perill de que no ixca una determinada opció, si creus en
ella, intentar-ho, si no la votes si que no eixirà.

 

“La gent tendeix al vot útil i després ningú representa les seues opinions i les seues demandes”


JA:
Per què no hi ha més pressió sobre els partits d’esquerres per
part de l’electorat que pot sentir-se poc defensat, poc
representat, poc tingut em compte?

IN:
Tant el Partit Popular, com el PSOE han cremat les eines de
participació social, els canals de comunicació. A mi em passa que
quan viatges a altres ciutats d’Europa, les xàrcies socials
funcionen molt millor que ací, hi ha vehicles de participació. Ací,
en canvi, hi ha una desmobilització molt gran. Clar, des de les
institucions es pot fomentar un tipus de societat o altre i ací s’ha
fomentat una societat desmobilitzada. Una societat que es pot
mobilitzar per la Fórmula1 o el tennis, però poc més. L’única
mobilització real són les Falles; van a les reunions, paguen les
quotes… però la resta són molt precàries. Això ho dificulta
tot. Es pot pensar en internet, en el facebook… però quan vas a
les concentracions, a les manifestacions som sempre els mateixos.
Costa arribar a la gent. El problema és que ni el PSOE mobilitza. I
això que ells tenen un 35% del vot, molts militants, més recursos,
més accés als mitjans, ajuntaments, moltes institucions en les
quals estan representades… però des de l’esquerra minoritària
és molt més complicat.

JA:
Creus que el PSPV pot, ell a soles, donar-li la volta a la majoria
electoral del PP?

IN:
El normal seria passar per un període governat per una majoria
plural de l’esquerra, tipus el tripartit, un acord electoral. Això
seria el més normal. Jo crec que a soles el PSOE no podrà.

 

“Tant el Partit Popular com el PSOE han cremat les eines de participació social”


JA:
Abans has parlat de l’intent de Compromís de captar el vot
d’esquerres amb la intenció de fer una veritable política
d’esquerres, però es tracta d’un grup on conviuen un partit com
Iniciativa que ve d’Esquerra Unida amb un partit, el Bloc, que
celebra obertament les victòries de Convergència i Unió a
Catalunya, pareix una combinació que pot desorientar a més d’un,
no?

IN:
Jo crec que la identificació del Bloc amb Convergència i Unió és
obertament negativa, negativa… i s’hauria de trencar. No crec que
siga una bona idea. És la meua impressió. A mi em pareix que un
partit valencianista com és el Bloc no ha d’estar al costat de
CiU. Jo crec que el votant del Bloc és molt més d’esquerres que
el que representa la dreta catalana de CiU. Les propostes que està
fent CiU respecte a la crisi són totes molt de dretes, el que està
aprovant el govern de Madrid que són decisions molt de dretes
s’estan aprovant gràcies a CiU… Jo mai recolzaria a un partit
que fera eixes coses. Les propostes de CiU estan molt lluny de les
que defensa Iniciativa, que està en contra de la reforma laboral, de
la reforma de les pensions… Jo no crec que Enric Morera estiga a
favor de la congelació de les pensions, per tant jo trencaria eixa
identificació. Jo no celebraria mai les victòries de CiU, no entenc
que fa allà el Bloc.

JA:
Per on creus, si és que ho creus, que es pot trencar l’actual
equilibri de forces de la política valenciana?

IN:
No ho sé…

JA:
Ha de ser l’acció de la justícia? Gent en la presó? Una major
afonament dels partits d’esquerres? El creixement de l’abstenció?
Alguna inèrcia o corrent de vot que vinga des de fora?

IN:
Jo no crec que el fet de que molts acabaren en la presó modificara
massa el mapa polític, a banda de que això costarà molt… mira a
Fabra. Tampoc tinc massa clara la independència del poder judicial…
Compartisc la visió pessimista que crec que té la majoria de la
societat. És el que et deia, el partit majoritari de l’oposició,
els socialistes, no te clara la seua tasca d’oposició i ells en
són els màxims responsables de com està l’esquerra ja que ells
són els que tenen els recursos, la força, els mitjans. Ells haurien
de ser el motor per a pegar-li la volta a això… i no els veig.

 

“Es necessiten persones fresques que canvien l’estat actual de depressió de l’esquerra per un estat d’optimisme”


JA:
La gent insatisfeta, la gent molesta existeix…

IN:
Sí, és el que va passar amb allò de Compromís pel Territori, van
vindre gent de tots els pobles a manifestar-se però, desprès, allà
es va quedar tot… Jo crec que molta gent igual va acabar votant al
PP. La campanya que fa el PP es tan bèstia que al final la gent no
és conscient de la relació entre el que li passa i el seu vot. On
estan els pares dels milers de xiquets que s’han educat en
“barracons” perquè el PP s’ha gastat els diners en viatges del
Papa i similars?

JA:
L’esquerra valenciana té un problema de lideratge o no és cosa de
persones?

IN:
Sí, sí, l’esquerra té problemes de lideratge, el té tant al
País Valencià com a l’estat espanyol. Es necessiten persones
fresques, que donen esperances a la gent, que canvien l’estat
actual de depressió de l’esquerra per un estat d’optimisme. Jo,
en el nostre àmbit, la persona que més s’aproxima al que
necessita l’esquerra és Mònica Oltra. Mònica Oltra té un
discurs i no té por davant el PP, just el contrari del que li passa
al PSPV.

Afegeix un comentari