Entrevista amb Andrés García Reche

Si
haguera viscut en l’Oest americà de les pel·lícules, Andrés
García Reche (Culla, Granada, 1950) seria un d’aquells pistolers
que, vestits de negre, amb una cigarreta a la boca i barba de tres
dies, camina desafiant pel mig del carrer i, quan no hi ha més
remei, desenfunda i dispara abans que ningú. García Reche,
professor d’Economia en la Universitat de València, contesta
ràpid qualsevol pregunta. No dubta. Ell té la solució i no entén
que a l’altra gent li siga tant difícil d’entendre. Agradarà o
no el que faça però farà, no deixarà la feina a mitges perquè
García Reche és un home resolutiu. “Que què ha de fer
l’esquerra? Jo ho tinc tot escrit, ací”, i assenyala
l’ordinador. Manté la cigarreta i la barba de tres dies, com els
pistolers, però diu que ell ja no està per anar pegant tirs.

 

“El socialisme valencià no sap per on va”


Julià
Álvaro
. Per què no avança l’esquerra al País Valencià tot
i els problemes que té la dreta.

Andrés
García Reche
. En termes generals perquè no han entès la
globalització; a la socialdemocràcia, la globalització l’ha
agafada per sorpresa i no sap què fer. És un problema d’incapacitat
per explicar les repercussions de la globalització en la vida
quotidiana i reflexionar sobre les propostes que cal fer. El problema
particular a Espanya és més obvi, hi ha un problema de percepció
ciutadana que respon prou a la realitat, hi ha la sensació que
aquesta democràcia de la Transició ha esdevingut un desastre. Tots
els principis genèrics que sorgien després del fraquisme, ja siga
la independència de la justícia, la preocupació dels polítics per
l’interès general, la no corrupció… tot això ha desaparegut.
Hi ha moltes coses que els polítics podrien resoldre però ningú,
ni de dretes, ni d’esquerres, no vol resoldre-les.

JA.
Però la dreta continua guanyant les eleccions…

AGR.
Hi ha un desencant amb la democràcia, un procés de
desideologització. Es percep incompetència en l’administració,
corrupció, i negar això és una estupidesa. Hi ha desafecció per
la política i això afecta l’esquerra.

JA.
I el socialisme valencià…

AGR.
El socialisme valencià no sap per on va, no ho sap. Bé, tampoc no
ho sap l‘espanyol, ni més enllà. Ningú no sap per on va. A més
ací no hi ha un discurs valencià elaborat pel Partit Socialista. Hi
ha absència de propostes. Total. Però no parle de propostes
d’esquerres enfront de les propostes de dretes. Ara la cosa no va
per ahí. El que vulga guanyar les eleccions ací ha de parlar de
democràcia, no de que jo sóc socialista i tu del PP. Al discurs
d’esquerres li falta credibilitat. L’auditori no escolta. Tot el
que vinga de la política no interessa.

JA.
Sí, però…

AGR.
El primer que toca és dir que la democràcia que hem construït no
val res. No val res, hem arribat a un nivell patètic. No garanteix
el dret a la justícia, ni l’honradesa dels polítics ni que siguen
crítics, ni que els partits siguen democràtics. No hi ha llistes
obertes, o mixtes, no es parla dels drets dels militants, no es parla
de finançament… Seriosament, vull dir. No es parla. Per exemple,
els polítics no poden decidir a qui s’adjudica una carretera, ho
lamente però no poden, perquè han demostrat que no saben. Igual que
cap municipi de costa, que igual no passa dels cinc mil habitants,
pot decidir sobre un pla d’urbanisme, sobre el paisatge de tot un
territori perquè això és patrimoni de tots.

 

“Al discurs d’esquerres li falta credibilitat”


JA.
Serà tot general, però l’esquerra en altres punts d’Espanya té
millors resultats que al País Valencià…

AGR.
És que cal un discurs diferent…

JA.
Ací el veus per algun lloc?

AGR.
No.

JA.
Tampoc en el PSPV?

AGR.
No veus que no.

JA.
I això per què?

AGR.
Jo què se. Sociològicament, ací, el Partit Socialista té
encefalograma pla. Per què? No ho sé. En part, també passa en la
resta de l’Estat. Aquesta nova generació no ha tingut idees
innovadores. Resulta que les idees innovadores estan en els antics.
Per què? Potser perquè els joves no tenen memòria de la Transició.
Falta una visió més lligada a la història, al que va representar
la democràcia en el seu moment i recuperar-ne els valors. Fa la
sensació que la democràcia està consolidada i que el que preocupa
és saber qui és més d’esquerres o més de dretes, però resulta
que la gent no va per ahí.

JA.
I qui avança és la dreta…

AGR.
Clar, a la dreta tant li val. Si la política és una merda, si no sé
què, a mi m’es igual, jo vote la dreta. En canvi, l’esquerra, si
la democràcia és un fàstic, deixa de votar els seus. I ací es
nota més? Sí, no sé perquè. Si hi haguera un lideratge d’idees
es podria guanyar…

JA.
Quan?

AGR.
Les pròximes. Ho tinc claríssim. Jo crec que hi ha un discurs que
guanya unes eleccions perquè reconeix la veritat i connecta
directament amb el ciutadà. Sense ideologia. Parlen
del que hem fet entre tots, de què és i per a què serveix la
democràcia.

 

“La democràcia que hem construït no val res”


JA.
Però això és una forma d’ideologia, no?

AGR.
Sí, la d’ara. La proposta de l’esquerra ha de ser de regeneració
democràtica. Des del Senat a la desaparició de les diputacions,
passant per com es contracten les obres públiques o com es manipulen
les televisions públiques. Per exemple, la manera com Zapatero dóna
llibertat a TVE és el nou model, pareixia que no es podia fer però
es pot, si es vol, es pot, clar que es pot. Es tracta de guanyar
credibilitat en l’àmbit d’allò públic. D’això es tracta.

JA.
Però tot passa pel funcionament dels partits, en el cas de
l’esquerra valenciana, com afecten els processos de selecció que
funcionen dins dels partits a aquest dèficit d’idees que apuntes?

AGR.
Pensem com es recluta la gent, prima el tripijoc, la corruptela. No
hi ha sistema per a impedir que els polítics estiguen ahí pels seus
propis interessos, no hi ha sistemes que impedisquen això. Si ets
fidel estaràs en llista, i si no és en aquesta estaràs en una
altra, i si no, estan les dipuatacions per si de cas. Les dipuacions
existeixen per a tindre un lloc on col·locar els que queden
exclosos. Això ho veu tot el món. Si els partits no ho veuen, ni el
PSOE, ni el PP, és perquè no volen veure-ho.

 

“Sociològicament, ací, el Partit Socialista té encefalograma pla”


JA.
Però al PP això li va bé electoralment…

AGR.
Clar.

JA.
Per tant qui equivoca l’estratègia és l’esquerra.

AGR.
Naturalment. És que no tenen estratègia, l’esquerra no té
estratègia, segueix pegant-li voltes.

JA.
Ací al País Valencià tampoc hi ha estratègia de l’esquerra?

AGR.
Tampoc. Menys.

JA.
Després de 20 anys de derrotes electorals?

AGR.
A veure… és que ací la mitjana… Anem a veure… Hi ha moltes
variables però és que ací la mitjana de matèria gris del Partit
Socialista per fer propostes creïbles, sòlides és fluixeta.

JA.
I això a què es deu?

AGR.
Són cicles, com en tot. Hi va haver un cicle de lideratges
importants: Kohl, González, Mitterrand… Hi ha períodes amb
lideratges que tenen un discurs sòlid i que transformen les coses. I
aquest lideratge va existir amb Felipe González i , fins i tot, amb
Zapatero al principi. Ara no hi ha ni líders, ni discurs.

 

“Ací el perfil sempre ha sigut més baix que la mitjana, en política i en més coses”


JA.
I qui són els Kohls del País Valencià?

AGR.
No, ací no n’hi ha hagut. Ací el perfil sempre ha sigut més baix
que la mitjana, en política i en més coses, és clar.

JA.
Però ací es donen coses que no es donen en altres llocs d’Espanya.
La divisió zaplanistes-campistes ha sigut evident, però no ha
tingut cost. La corrupció, tampoc. Hi ha d’haver algun fet
diferencial que explique la falta d’alternativa electoral.

AGR.
És que la suposada alternatica, ací és una alternativa que està
per davall de la mitjana. Hi ha una falta total de solidesa en
l’alternativa, una debilitat molt acusada. Falta estratègia,
anàlisi, diagnòstic i propostes. Falta lideratge.

JA.
Quan governaven els socialistes, hi havia estratègia i lideratge?

AGR.
Sí, perquè era més senzill. En l’època de Felipe i de Lerma era
més fàcil perquè tot estava per fer. La sanitat pública,
l’ensenyament, era passar del no al sí. Això va permetre
visualitzar que hi havia un projecte enfront de la dreta, un projecte
diferent: crear i consolidar l’estat del benestar. Això ho va
vuere tot el món. En la Comunitat eren els dies de les
transferències i es veia que els socialistes ho feien i els altres,
no. Si a això li poses uns ulls i una cara, ho lideres.

JA.
Però ací hi ha hagut algun intent de renovació?

AGR.
Home, tu m’estàs parlant de partits polítics i jo ja fa quinze
anys que no milite. Mai no militaria ara en un partit polític. No
mai.

JA.
Entens per renovació el que es va fer en el breu període que Joan
Romero va dirigir el PSPV?

AGR.
Sí, crec que sí, que en l’època de Romero hi havia un veritable
intent de renovació. Però tot va acabar malament, mai no he entès
per què. Seria per les pressions de l’aparell, com sempre.
Imagine.

JA.
Imagines?

AGR.
No ho sé. Bé, jo vaig estar prou amb ell… però no ho sé. No
m’interessa, no m’ha interessat mai la vida interna dels partits
polítics. En tot cas, em va interessar en una primera fase però
després… és que no veig que el partit siga un element
dinamitzador de la societat.

 

“El discurs de la socialdemocràcia ha de ser de regeneració, això és d’esquerres”


JA.
Creus que podria aparèixer una nova força d’esquerres al País
Valencià?

AGR.
Sí, però si no porta el discurs que estic dient, no.

JA.
I des d’algun altre partit de l’esquerra; Esquerra Unida per
exemple.

AGR.
No, Esquerra Unida té total incapacitat de fer aquest discurs. No
l’entén. Estan més ideologitzats que el Partit Socialista i la
qüestió no és eixa. Almenys ara. Hi ha problemes majors que fer
una política més de dretes o més d’esquerres. Hi ha en joc coses
més importants. El que dic és que en les circumstàncies actuals,
que un partit socialdemòcrata recupere el lideratge social no passa
necessàriament per un discurs ideològic sinó per un discurs de
regeneració democràtica. Me la jugue amb qui siga.

JA.
L’esquerra està, doncs, massa ideologitzada?

AGR.
El discurs per inèrcia és el de l’esquerra convencional però n
hi ha res de nou que responga al diagnòstic certer de la
situació actual, res que explique per què molta gent d’aquest
país deixarà de votar a l’esquerra mentre la dreta votarà sense
cap problema el mateix de sempre. Aleshores es contesta que el
problema és que l’esquerra ha perdut el seu discurs d’esquerres.
Error. El problema és que no hi ha un discurs clar de regeneració
democràtica. La base del discurs de la socialdemocràcia ha de ser
la regeneració democràtica, això és d’esquerres. Pe exemple,
per què està mal vist pagar impostos? Per què a la gent li pareix
bé que s’abaixen els impostos encara que saben que d’ells
depenen els serveis? Doncs perquè no se’n fien, per què no creuen
en els polítics i això és el que s’ha de recuperar. Es pot
guanyar demà però cal tenir discurs… I i no n’hi ha.

Afegeix un comentari