20 d'abril de 2011
Sense categoria
4 comentaris

Presentació

El País Valencià és hui un territori políticament dominat de forma hegemònica per la dreta, més concretament pel Partit Popular. El PP controla la Generalitat, les tres Diputacions, les tres capitals provincials i la immensa majoria d’ajuntaments. Però no ha sigut sempre així.

L’esquerra, la més moderada, el Partit Socialista del País Valencià, va encadenar victòries electorals fins l’any 1991 però des d’aquell moment tot han estat derrotes. Les formacions més a la seua esquerra o més nacionalistes sempre han tingut presència testimonial a les institucions o, fins i tot, s’han quedat fora d’elles. 

Actualment, els casos de corrupció tenen a les portes dels jutjats els principals dirigents i governants del PP, començant pel President de la Generalitat, Francisco Camps. A més, els indicadors econòmics valencians són dels pitjors de tot l’Estat. Però ni això, ni el suposat desgast de tants anys de govern, ni els habituals capítols de divisió interna, passen factura als “populars” que, segons les últimes enquestes, van camí de guanyar-li més terreny a l’oposició

Què li passa, doncs, a l’esquerra valenciana que pareix condemnada a l’oposició? De què és conseqüència, dels encerts de la dreta o dels errors de la pròpia esquerra? Hi ha indicis que apunten cap un final de cicle del govern del Partit Popular? Les respostes estan ací o cal mirar més enllà? 

Per acostar-se a les respostes a totes aquestes preguntes són les 30 entrevistes que des de hui mateix fins el día 20 de maig, dos dies abans de les pròximes eleccions autonòmiques, anirem publicant en aquest bloc. El treball el que tracta és dereflexionar al voltant dels interrogants plantejats. Molta gent al País Valencià discuteix habitualment sobre el per què de l’hegemonia popular. Nosaltres farem el mateix a partir de les opinions i les experiències de gent valuosa, persones que en qualsevol país serien referents socials i que ara i ací són, la majoria, perfectes desconeguts més enllà dels seus àmbits d’activitat professional. 

  1. Com el mateix Barça i el Madrid al fútbol espanyol són una conseqüència més política que alguns han utilitzat per tractar en la lluïta de defendre els interesos d’Estat espanyol.

    I el País Valencià no és una excepció i es tractat des del punt de vista mediàtic com una colònia a l’Estat espanyol.

    Aquesta mentalitat colònial valenciana és pròpia i una conseqüència alhora dels mitjans que dominen la política valenciana i espanyola.

    Per un valencià que es puguera abstraure un poc d’aquesta mentalitat instaurada pels mitjans d’arreu de l’Estat espanyol i que no siguen ‘llepons’ com puguen estar considerats els d’Oliva o ‘pixavins’ com els que puguen estar considerat tanmateix els de Gandia, és a dir, el partit de fútbol d’avui al Mestalla entre el Barça i el Madrid des d’un punt de vista polític, és com si jugaren els ‘polacos’ contra els ‘Iúgoeslaus i una qüestió que no va amb ells, els valencians es considerarien més com a eslovens o eslovacs. 

    Si ganyen els del Barça s’alegraràn pels del Madrid i si guanyen els del Madrid s’alegraràn pels del Barça i tots contents.

     

     

  2. A l’època de l’Aznar em vaig adonar de que el PP seguía algún “manual” per a fer declaracions públiques, que els alcaldes i seguidors repetíen tots els mateixos missatges i que la prensa amiga també. De seguida vaig trobar les Tècniques de Propaganda i Perssuassió per internet, que usen les empreses, la CIA, el franquisme i les dictadures, etc.

    En el cas valencià ha funcionat al 100% la desinformació masiva en favor d’idees favorables al PP i que esborren tot allò negatiu que pugueren tindre.
    Fa poc s’ha sabut (com jo sospitava) que un exèrcit de 100 assessors propagandístics treballen (pagats per nosaltres) per al PP valencià i per tant preparen cada dia el què, com i on s’han de dir els missatges.
    El PSOE mai ha vist o mai ha sabut com fer la contrapropaganda adient, i per tant seguirà perdent sense remei, perqué la gent (la majoria) vota a la CocaCola, vull dir a la millor propaganda, res d’ideologíes ni de fets reals perqué estan deformats cada dia en el forn de la publicitat Pepera.

    Canal 9 principalment, i els “informatius” del règim son els que repateixen principalment la “realitat” apropiada per al PP.
    L’esquerra ha permés que en democracia es manipule i censure Canal 9, cosa incomprensible, que no hi haja cap mecanisme que impedisca l’ús dictatorial de la informació, la desinformació prefabricada amb fins electorals, un monstre anti-democràtic solt.
    Com pot quanyar l’esquerra? perquè es pot !
    Una, han d’anar junts, cosa impossible perqué estan posseïts pel mateix egoísme de poder que el PP, l’altra, han de fer i emetre missatges que criden l’atenció mundial de tal manera i tan senzilla, que malgrat que seguisquen Canal 9, vegen que els han enganyat i manipulat i la realitat és un altra. He de dir, que la samarreta de la Mónica Oltra va causar algún impacte per ejemple, però és molt poc per al que cal.
    No soc ningú, però jo dels dirigents esquerrans m’ho pensaria, hui per hui esteu acabats una volta més.

  3. Primer, felicitacions per la idea i per la faena que esteu fent per portar un mica llum al final del túnel valencià.

    És una pena que un treball tan bo tinga tantes errates, no veig a la plana cap manera de fer-vos arribar algunes correccions, que no totes, si em feu arribar una adreça us les envie i feu un túnel una mica més ferm…

  4. He trobat interessantíssimes aquesta série d’entrevistes. Per a completar la visió estaria molt bé fer l’hegemonia política de la dreta vista per la dreta.
    Enhorobona pel treball.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!