Una fantasia
La vida fa la seva, no et consulta,
no et demana permís. Va i ve.
A vegades et creus que tu ets la vida
i fas –o vols fer– la teva.
Però tu no ets la vida, tu ets vida i prou.
La vida és una altra cosa,
la vida és una fantasia en el teu cap.
I si et despistes passa molt de pressa,
la vida, i en un tres i no res ja ets mort.
O tens un infart. Del què si ella vol
te’n surts no massa malt parat.
Però això si ella vol. Ella, no tu.
La vida és una altra cosa,
la vida és una fantasia en el teu cap.
O potser et vols enamorar?
Vols. Però de qui, ella ho decidirà.
O potser voldries ser astronauta,
o t’agradaria més reptar, ser un rèptil.
Tu posa-hi les ganes, que ella farà.
La vida és una altra cosa,
la vida és una fantasia en el teu cap.
Del poemari Les quatre estacions. Tardor
Veu de l’autor (Música: Avec le temps, Giovanni Guidi )
Fotografia: Incerteses
En definitiva, som en mans de la vida, ella i només ella ho decideix tot…
Sí, Aliki, som a les seves mans i fa el que vol amb nosaltres!
Una abraçada.