A cops de llapis

7.30: És hora de llevar-se. Em llevo. Dutxa, vestir-se i cafè. 9.12: Surto del pàrquing. 11.26: Arribo a Olot (tant a la meva dona com a la feina els he dit que tenia una visita a un nou client, a Vic, amb qui havia contactat per Internet). 11.41: Soc davant la porta de l’hotel i em disposo a entrar, després de dubtar i plantejar-me si tirar enrere, ara que encara hi soc a temps. 12.14: Ensucro la tercera til·la, no ho veig pas clar. Em dic: l’oportunitat s’ha d’aprofitar quan passa. 13.10: Cal tenir valor, em repeteixo una i mil vegades, i cal decidir-se: o una cosa o l’altra, o entro o me’n torno. 13.37: Decideixo que ho decidiré havent dinat. Vaig al restaurant de la plaça que hi ha en tombar. 15.26: A les postres, l’objectiu del viatge s’ha anat refredant i, per fi, concloc que no he d’anar-hi; que no he de conèixer-la. Ni ara, ni mai. 15.40: Amb el cafè començo a sentir la serenor que dona pensar que he fet el que tocava, el que moralment i ètica és correcte. 16.28: Soc de nou a la carretera. Aprofitant que em sobra temps, he decidit que ho podria arrodonir passant per Vic a veure si, de debò, faig un nou client. 17.43: Ja hi estic aparcant, però amb tot el neguit havia oblidat que avui és dissabte, que hi ha mercat, i que no trobaré ningú que estigui per la feina. Així que passo pel mercat i compro un ram de flors per a la meva dona. Li ho explicaré tot i espero que em perdoni. 19.13: Arribo a casa i llegeixo el missatge que l’Anna –la meva dona– m’ha deixat en una nota a la porta de la nevera: «Aprofitant que avui tu no hi eres i que jo no tenia feina, he decidit d’anar a Olot a conèixer la Carme, aquella amiga que vaig fer fa uns mesos per Internet, recordes? És probable que, si es fa tard, m’hi quedi a dormir, a Olot; així que, si no et dic res més, fins demà al vespre. Un petó».

Veu de l’autor (Música: A Thousand Kisses Deep (Nightfall), Till Brönner, Dieter Ilg)

Fotografia: Pedres amb els pèls de punta